Ara passen set minuts, de dos quarts a dotze del migdia.
Fa uns moments ens havíem despistat, dèiem, el proper dijous.
El proper dijous és festa, Sant Joan obre la porta de l'estiu,
però de fet el mes de juny és un mes que està carregat
i ple d'activitat relacionada amb el món de la música
i amb el món de la dansa.
I en aquest cas tenim una cita que ja és habitual per aquestes dates,
l'Esbardan Saira.
Aquest proper diumenge a la tarda farà el festival de presentació
de la temporada 2004 al Teatre Metropol.
Ens acompanya Salvador Fà, que és el director artístic.
Salvador, bon dia.
Hola, bon dia.
Val a dir que el president, que totes les persones que integren,
la junta directiva, podríem dir així, de l'Esbard,
estarien encantats de ser aquí, però és un horari laboral,
estan treballant...
Una mica de difícil.
I és una mica complicat.
En tot cas, el Salvador, molt amablement, parlar per boca de tots.
Això mateix.
Però en aquest cas, com que és el director artístic
i ens ha de parlar de les danses que presenten aquest diumenge
i del repertori i del programa que ens han preparat,
també podrà parlar amb molt de coneixement de causa.
Sí, bueno, cada any busquem de fer alguna cosa que...
Esclar, la lluita de l'Esbard és que cada any en aquest festival
és com una espècie, diem-li, per dir-ho d'una forma,
sense escriure-ho, però com una espècie d'homenatge als socis.
O sigui, que cada any els hi hem de fer coses noves i coses...
Perquè, esclar, si els invitem cada any a vindre al Metropol a veure un festival
i cada any els hi fem, les danses que s'interçol, el rotlletor i la bolangera,
potser cabran que diran, home, escolta,
per vindre a veure-ho el mateix que hem vist fa quatre anys...
Fem un vídeo.
Ja no tenim motiu.
Llavors, ens sembla a la directiva de l'Esbard i a la presidència
que cada any s'ha de mirar de treballar una miqueta
en crear coses noves, sinó a crear-les, doncs, inclús a recuperar-les.
O sigui, que buscar danses que altres esbarts les ballen,
nosaltres no les ballem.
O sigui, a fi, afecta que cada any pogués trenar pel nostre esbard,
doncs, algunes danses.
En guany, potser ens hem passat una mica,
perquè s'ha volgut fer tot danses que són o creació de nostres,
de l'Esbard, dels membres de l'Esbard,
o danses que hem arreglat o hem remuntat, diem-hi.
S'han recuperat, no?
Ja estaven inventades, com si diguéssim.
Sí, però, doncs, que es fa.
Totes són danses que tant el Joan Carles Gil
com la Maria Alcausta i com jo,
doncs, hem recreat o hem creat.
Molt bé.
Concretament, en guany s'ha volgut fer així,
diem-hi, perquè es vegi més, potser,
el treball de la gent de l'Esbard.
O sigui, que no es tracta només de ballar el que balla tothom,
sinó que, a més a més, creem coses i podem fer coses, no?
Jo en el programa veig, si no m'equivoco, fins a tres estrenes.
Sí, concretament el dansant de galop
és una dansa basada, sobretot, en la galop del Pallars.
El motiu més, diem-hi, bàsic és d'això.
Però, esclar, totes les danses tradicionals,
per dir-ho d'una forma, doncs,
de cara a l'espectacle són una mica de carrinclones.
O sigui, són molt repetitives,
no...
S'hi ha de donar una miqueta...
Per donar-les a l'escenari sembla que hi hagi de donar
una miqueta més de vistositat.
I aleshores el que s'ha fet és crear aquesta dansa dansant de galop.
Després la jota tibisenca.
El motiu musical és de la jota tibisa,
corregit i arreglat pel compositor musical.
O sigui, tampoc no és ni molt menys la mateixa dansa,
ni s'assembla quasi amb res,
però té els punts bàsics de totes les jotes de les Terres de l'Ebre.
I a partir d'aquí han fet una creació.
Sí.
O sigui que totes les Terres de l'Ebre tenen uns punts quasi,
es pot dir, bàsics,
que tant els trobaràs amb el vall de la Candela de l'Ametlla de Mar,
com els trobaràs amb la jota tibisa,
com la jota d'escor,
com la jota de flits,
o sigui que són punts molt bàsics de totes aquelles rodalies.
Aleshores, doncs, basant-se en aquests punts, hem fet això.
I llavors l'última...
Bueno, l'hem fet alguns altres, no?
Però l'última que hem creat és aquesta fent festa,
que vol ser, per dir-ho d'una forma,
una espècie de lo que era una festa al poble.
O sigui, hi ha des de Bolengeres,
des de Contrapassos, des de Vals,
des del Vall del Ram,
o sigui, el Vals amb el canvi de parelles.
O per tant que un programa és molt ric, no?
Perquè fa una mostra de tot una mica.
Sí, sí.
O sigui, es tractava d'això.
I inclús hi ha una joguina dels crios entremig.
O sigui, el fet que és un ballet que dura uns 22-25 minuts.
I doncs creiem que el públic els hi agradarà, no?
Clar, Salvador, normalment quan parlem d'aquest festival,
i abans ho comentàvem també vostè,
l'any que ve, escolta, no ens hi posem,
ja ha de crear tantes dances.
Al final acaben creant dances noves.
Les Vals ja deu tenir un repertori realment riquíssim.
Sí.
Perquè es van sumant a...
És a dir, un repertori que es podria adaptar a qualsevol celebració,
qualsevol festa, qualsevol trobada d'esbats.
Sí, sí, indiscutible.
O sigui, el cos de dansa actualment
deu portar unes 80 o 90 danses en programa.
O sigui, ara a part hi ha els veterans,
que també en porten, potser en porten 15 o 20,
i després hi ha els infantils i juvenils que també en porten.
Poden fer programes a la carta, com aquell que diu.
Sí, sí, sí, concretament.
Sí, hi ha alguns puestos que et demanen l'actuació
i et diuen, escolta, però volia ballar aquest ballet o aquest altre.
Això està molt bé perquè demostra el coneixement
que tenen les persones també del món de les danses.
Sí, no, que és interessant.
Està molt bé.
I tot això, com sempre, amb el tema del vestuari molt acuradet, molt...
Sí, bueno, això és un assumpte que s'ha cuidat molt.
O sigui, que tenim un equip de senyores de regidores de vestuari
molt maco, molt eficients, amb moltes ganes de fer coses.
O sigui, que jo hi ha vegades que quan parlem amb la meva filla,
que és la Maria Clausa, que és ara la directora artística.
Ara jo sóc el director tècnic.
Director tècnic i ella directora artística.
Està bé de...
Sí, bueno.
Si fa o no fa...
És igual.
Tots treballen de tot a l'SBAR, també, no?
Però em vinc a referir que, doncs, qualsevol cosa que els demanes...
Escolta'm, és que aquí en aquest ballet hi haurien de portar uns mocadors.
A la setmana següent hi ha els mocadors fets.
O sigui, que hi ha molta predisposició i moltes ganes de col·laborar amb l'SBAR.
Aquestes tres danses incorporen algun element al vestuari?
Tot.
Diferent, també, tot.
Tot el vestuari.
Sí, sí.
És el que dèiem, repertori de danses, però també, doncs, una tretó extraordinària.
No, no, és pesat.
O sigui, no ho sembla, però és pesat.
Per això vostè ho diu moltes vegades,
que a banda de la dansa també és bonic al públic donar-li agilitat i ritme a l'espectacle,
canvis de vestuari, de moviment i de persones,
perquè és el que li dona vistositat a l'espectacle en conjunt.
Penso que potser això ha sigut el que fa que nosaltres,
quasi cada festival que fem, omplim el Metropol.
Això vol dir alguna cosa.
O sigui, que quan anunciem l'SBAR que fem un festival al Metropol,
normalment, normalment, podem dir que l'hem omplert cada vegada.
Aleshores, això deu voler dir que potser sí.
Jo, el que sempre he tingut molt en cura,
i ho insisteixo molt amb els mestres de dansa i amb la directora artística,
que no hi hagi pauses entre ballet i ballet.
O sigui, que acaba un ballet, es presenta a l'altre i es balla.
O sigui, que el públic no s'estigui esperant.
No, que sempre li donis alguna cosa.
I llavors els nostres espectacles, normalment, mai passen d'una hora i tres quarts.
A fi, el efecte que no arribarà mai a les dues hores,
perquè el públic no tingui temps de cansar-se.
Val més que marxin del teatre.
I tornin amb vinent.
Escolta, llàstima que podien fer tres o quatre ballets més.
No, doncs per fer-me això.
Que es quedin amb una miqueta de gana.
Sí.
Molt bé.
Comentava les tres estrenes,
i també dins del repertori hi ha altres peces,
que com vostè deia, hi ha gent que les demana,
i fins i tot hi ha peces que la gent les espera.
Sí, per exemple, ara que fem la suite marinera,
que és una coreografia meva,
però, doncs, és que agrada molt,
i a la gent, o sigui, als balladors els agrada ballar-la,
i a més a més el públic l'agraia ells,
o sigui, és una dansa marinera,
que es componga també de tres danses,
també té una durada de deu minuts,
o sigui, que és vistosa.
Després hi ha el mortitxol,
que és aquesta dansa típica del balatori,
que el canta la Remei Tell,
la soprano aquesta de Gustantí,
ho fa molt bé, és fabulosa cantant,
aleshores és un ballet que, esclar,
ja sigui per la rigorositat en què es balla,
i per la cantant,
potser és un ballet que ens demana molt,
o sigui, ens el demanen, millor dit,
o sigui, que si nosaltres fem deu festivals a l'any,
jo penso que hauríem de ballar deu vegades al balatori.
Però aquesta no és de fa gaire temps.
Fa quatre anys.
Quatre anys.
O sigui, m'era familiar com una estrena, diguem-ne,
dels últims anys.
I els altres, doncs bé,
el Ball de Gitanes també és una coreografia meva,
amb una instrumentació del Jordi Núñez.
Aquest també hi ha,
bueno, aquest el vaig crear fa 30 anys,
o sigui que,
doncs és un ballet que els balladors
hi disfruten ballant-te'l.
I és un ballet per tancar la primera part,
que, doncs, bueno,
el públic l'agraeix,
normalment ens l'acompanyen sempre
amb el ritme de mans,
o sigui que hi ha una espècie d'allò d'aquelles peces clàssiques
que sembla que si no el fas fa falta poder aplicar de mans.
Sí, sí, sí, falta allò.
Són molts dansaires i un equip tècnic realment ampli
per posar en escena totes aquestes danses.
Oi que sí?
Sí.
Moltíssimes persones hi prenen part.
O sigui, en aquesta última dansa que t'he comentat,
el fent festa,
a l'escenari hi ha 24 persones ballant.
A l'escenari del Metropol?
Sí.
Déu-n'hi-do, tenen la mida presa, eh?
Per això...
Sí, ensenyarem dissabte a la nit
per acabar de prendre les mides, no?
Sí, sí.
Doncs és un bon nombre de ballerins.
En fi, senyor Fa,
l'únic que queda és vostè,
si és que cal,
que no crec que calgui,
convidar tothom que vingui al Metropol.
Bueno, jo sempre...
I com en diem de vegades,
sí, han de fer via,
perquè, clar,
depèn de l'aforament de la sala,
com ha dit normalment.
Sí, sí,
o sigui, ja ho posem en els programes,
normalment sempre ho posem,
que tot depèn de l'aforament del teatre.
O sigui, quan està ple...
L'entrada és lliure.
Sí, l'entrada és lliure, per tant.
L'entrada és gratuïta, sí.
Cosa que se'm critica,
inclús de molts esbars de fora de Catalunya,
de Tarragona, eh?
Ah, sí?
Sí, perquè jo, per exemple,
he anat a molts esbars de Barcelona
i de Girona i aquests
i fan pagar entrada, eh?
I aquí no.
Mai.
Aquí ho veurà tothom.
Nosaltres no ho hem fet pagar mai.
Jo crec que els espectadors,
doncs, ho deuen agrair,
que vol que digui.
Que també anirien exactament igual pagant-hi, però...
Jo em sembla que ja ho he dit al començament.
O sigui, més que fer un festival,
el que nosaltres volem
és donar un espectacle als socis.
És com un obsequi, no?
Aixec, per les persones que els recolzen.
És com si volem fer un obsequi als socis
i als amics de les bars,
els seguidors de les bars,
perquè vegin, doncs, el que fem
i perquè disfrutin, doncs,
d'una tarda de dans.
Molt bé, doncs això ho diu tot, eh?
Sí, o sigui, aquesta és la idea.
Molt bé, Salvador Fà,
director tècnic de les bars d'en Saïra de Tarragona.
Gràcies per acompanyar-nos una vegada més.
Ha estat un plaer, com sempre,
la seva companyia
i que ens posi una miqueta al corrent
de com està el tema de la novetat de la dansa.
Gràcies a vosaltres.
I la cita, diumenge,
al Teatre Metropol de Tarragona
a partir de les 7 de la tarda.
Que vagi tot molt bé.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.