Passen tres minuts en aquests moments a dos quarts de dotze del migdia.
Com els dèiem, tot just en aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio,
estem fent una repassada a la vida social i associativa de la ciutat de Tarragona.
Si fa una estona parlàvem de la gala de dansa
que organitzen l'associació de professors de dansa de les comarques de Tarragona.
Ara ens toca parlar d'una altra associació, en aquest cas els col·lectius de dones de la ciutat,
que com cada any organitzen diversos actes amb motiu del Dia Internacional de la Dona,
que, com bé saben, se celebra el proper 8 de març.
Un d'aquests primers actes es farà tot just demà.
Es tracta d'una representació teatral al Palau de Congressos.
Aquest primer acte convocat que avui, precisament del que es farà demà
i del que es farà tot just dilluns i de març,
volem parlar amb algunes de les representants que ja tenim aquí assegudes
als estudis de Tarragona Ràdio.
La saludarem tot seguit, la Pepita Montero, de Torreforta.
Pepita, molt bon dia.
Bon dia.
L'Alba Montagut, de Sant Pere i Sant Pau, de l'Espai de la Dona.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Tenim també la Maria Teresa, de l'Associació de Dones Pensionistes
Jubilades de Tarragona.
Molt bon dia.
Bon dia.
I l'Antonieta, la presidenta del Cas Cantig, de les dones del Cas Cantig.
Molt bon dia, Antonieta.
Sí, sí, sí.
Esteu totes aquí preparades i esteu aquí per parlar-nos d'aquests actes
que cada any organitzeu.
Que comenci qui vulgui.
Jo suposo que porta força feina, no?, això al cap de l'any.
Bastanta feina porta, però ho fem molt a gust, tota la gent,
i per això, doncs, no mirem de dir, doncs, si hi estem moltes hores o el que sigui,
perquè des d'aquí ho fem molt a gust, ho fem.
A banda, el primer acte és una cosa que us heu de conjuntar totes bastant.
Es tracta d'una representació teatral.
Claro, y esto lleva mucho tiempo de reuniones para ver con los profesores,
para ver más o menos qué se debe hacer, y claro, todos los colectivos que van a intervenir.
Y todo esto lleva su tiempo.
Otras personas se cuidan de otros actos, como será la comida de todos los colectivos,
que se hace en la residencial, y entonces, pues también, eso también lleva bastante feina,
que posiblemente hoy podrían haber estado otros colectivos aquí
que no están por esta causa, porque están haciendo otra labor.
Perquè estan dient que aquí hi ha quatre col·lectius representats,
però que, doncs, hi ha molts més que estan dintre de l'organització d'aquests actes.
Ja se sap quina obra fem?
O és secret?
A veure, jo, o sea, a mí me han encomendado que diga más o menos la representación.
La representación de los colectivos.
A mí me han encomendado de decir que no, diga nada.
Que no, no.
Esto era, esto era...
No, en esta...
Bueno, cualquier bonitella, ya no cao.
Sí, o sea, será una representación de todos los colectivos.
Por ejemplo, está en principio San Salvador, que hará Varietets,
Playbas y cosas así.
Paralta, que hace teatro.
Parriuclá, también Variedades.
Torrenova Teatro.
La Mora, el colectivo de Donas de La Mora, también hará teatro.
Y Torreforta, también, es variedades.
Y aquí entra en el grupo de Torreforta, el colectivo de Donas
y el grupo juvenil que tenemos dentro del colectivo de Donas,
que también actuarán para este festival.
O sea, que completito, completito.
No, además es muy agradable, es muy ameno.
Vaya, te aconsejamos que vayas a verlo.
¿Quina obra fem a la Baralta?
Encara ho sé.
Que no hi participes, com em creu, tu, Antonieta?
Sí, però resulta que n'han ensajat dos, després el teatre,
i ara no sé si farem una cosa o en farem una altra,
que tarda ho hem de solucionar.
Yo creo que lo que tú no quieres es decirlo.
No, no, no, no.
No, perquè fem coses ja passades, no pots fer-ho d'aquest any.
Però una va caure i el peu.
Haurà de sortir coixa.
Serà un doble espectacle, això, que veurem demà, eh?
Sí, perquè saps què passa?
Doncs que com que no som com a la Torreforta,
que si en falta una no se'n donen compte.
Sí, dona, que sou.
Però en altres són poques.
Fem més cirull que elles, per això no.
Sí, sí, això sí.
I d'això, i ara doncs no ho sé, què farem?
Perquè diuen que si en volen, si en fem dos o en fem tres,
doncs farem una cosa o en farem una altra,
perquè llavors faríem allò unes cúmbies,
que hi ha, i després l'altre, com se diu allò,
el dimoni, ja no sé com se diu.
Els pastorets.
No, no, no.
El dimoni, ai, bueno, és igual.
I després el teatre.
Però ara no ho sé, perquè van parlar amb la Montse,
va dir que si era massa,
i aquesta tarda ho solucionarem.
O sigui, una d'aquestes tres coses.
És a dir, que demà serà com tot sorpresa, una mica, això.
Sí, sí, sí.
A les sis de la tarda ens sorprendreu,
a la gent que ens acostem al Palau de Congressos,
a la Salagús, no?, una mica.
Sí, perquè és clar, l'any passat...
Això ja fa dies, ja no ho és l'any passat, també, això.
Em veiem que fa dos anys o tres passen volant.
Sí, tres anys, crec.
Bé, és per això, i a la gent també els agrada.
Però, a més a més, hi ha una cosa que s'ha fet prèviament,
aquesta representació teatral.
Demà, diguem que comencen oficialment els actes del Dia de la Dona,
però també hi ha el període de presentació de treballs,
el quart concurs de prosa a relats de dona,
que tot just el dilluns a les 11 del matí
es farà el lliurament d'aquests premis.
Això ho feu cada any, no?, cada any s'organitza.
Aquest any és el quart any que es fa, no?
La quarta edició.
La quarta edició, sí.
I sabeu com ha anat això, de presentació de treballs,
o recollint des de la conselleria?
Jo crec que ha anat bastant bé, no?,
perquè primer hi havia poca gent,
però de sobte, doncs ja crec que són uns 30 i alguna cosa més.
Sí, sí, sí, per ahí és...
Este any no lo sé, jo un any estuve de jurado,
i entonces eran 18 obres,
que, claro, tienes que leértelas todas,
però són 30 este año.
No sé que van dir que quan ens vam trobar,
el que dius tu, per la reunió,
de com s'ha de fer, preparar les coses i tal,
l'última reunió que vam tindre a l'Ajuntament,
a la Maria Luisa Esposito,
es va dir que només hi havia com unes 12 participants.
Però després, a la segona reunió que ja vam fer,
van dir que sí que ja n'hi havia,
passaven de 30, evidentment.
un èxit, si animen, si animen.
Molt bé.
Un èxit, no hi ha ningú qui ha jurat, això.
No, ho dic per la pobra persona
que s'ha de llegir les 30 obres seguides,
que de més, de ben segur que valen la pena,
i de ben segur que s'ha d'agafar algun tipus de decisió.
Ai, no sé si s'ha presentat cap de les nostres, jo.
Com que sempre estic despistada.
Nosaltres, de Sant Pere i Sant Pau,
crec que n'hi ha unes 4 o 5 que s'han presentat.
Que s'han presentat.
Sí, una noia molt jove, per cert, parenta nostra, també.
Vaja.
Sí.
Imagina't.
Que té 20 anys.
20 anyets.
I al segon any, què ho fa?
Perquè li agrada moltíssim escriure.
Molt bé.
Això, doncs, s'assebrà,
tot aquest misteri de les obres presentades
el dilluns dia 8 de març, a les 11 del matí.
Continuem amb el dilluns,
perquè a la una del migdia
hi ha la concentració de totes les dones de la ciutat
per la lectura del manifest del Dia de la Dona.
Més un aperitiu,
el pater del rei Jaume I de l'Ajuntament,
un acte que com és aquest acte?
que és el que es farà.
Com és...
Qui elabora aquest manifest?
La Maria Teresa no l'hem sentit gens,
o sigui que a la Maria Teresa no li toca ara.
Perquè aquí parla tothom,
però la Maria Teresa està allí calladeta,
no ens reconeix.
Ja som novata.
Doncs vinga,
ha de votar.
Maria Teresa.
Bé, després, doncs,
d'entregar els premis,
doncs,
s'abaix a baix,
s'alligeix el manifest,
i llavors, doncs,
s'ha fet l'aperitiu
al pati.
I quanta gent sou,
aproximadament,
per les preuves d'any passat?
Moltes.
i aproximadament,
segons les últimes dates d'aquest dematí,
trescentes i tantes.
Allà baix,
a la residencial, no?
Pel dinar.
Pel dinar a la residencial.
És que dos quarts de tres,
això, doncs,
per qui els interessi,
hi ha un dinar a la ciutat residencial,
trescentes?
Sí, trescentes.
i un escaig
de persones
en aquest dinar.
Tot dones.
Tot dones.
Jo crec que hi ha algun home
de Tarragona
que de cop s'ha espantat
de veure tal concentració femenina
en un sol punt de la ciutat.
Doni,
un any va vindre
l'alcalde.
Es va atrever anar sol.
Es va pipitar a prendre cafè.
A cafè, a cafè sol.
Sempre en ve algun.
Ja ho va dir que si gent diria...
Ara me'n recordo.
Don diablo.
En aquests moments...
Situem a la gent...
L'Antonieta ha recordat
l'obra de teatre
i l'obra de teatre
que representaran demà
a partir de les sis de la tarda
a la sala Augusta
del Palau de Congrés.
Ja, per això...
Don diablo.
Don diablo, però,
no vindrà a prendre cafè al dinar.
No.
D'acord.
No és el mateix, això, no?
En tot cas,
estem en campanya electoral
i és possible
que no us vingui un
sinó que us vinguin
molts a prendre cafè.
No, no ho crec.
No?
Ah, no ho crec,
diu l'Albert.
Rapidíssimament.
No.
No?
No.
Precisament serà per això,
perquè estan en campanya
i tindran altres...
No, però estan en unes altres activitats
i ells també entenen
que això és el dia de la dona
i, evidentment,
si no els invites,
personalment,
doncs no vindran.
El senyor Nadal
s'ha d'invitar
perquè està en col·laboració
de l'Ajuntament.
Totalment vindrà
en representant
de tots els homes.
De Tarragona.
Sí.
D'alguna manera
també l'han votat per això,
o sigui,
que vagi a exercir
la seva representació.
i això és el dia fort,
que és el dia 8 de març,
però el dia 9 de març
també he organitzat
una activitat.
Quina és aquesta conferència?
Aquella xerrada.
Aviam,
posem-nos d'acord.
Sí, una xerrada...
No, és una escritora.
Sí, sí.
La Isabel Clara Simó.
Sí, a les 7, m'assembla, no?
A les 7 de la nit.
Sí, a les 7 de la tarda.
Això el dimarts.
Dimarts a la tarda.
La senyora Isabel Clara Simó
ens farà una conferència
i és el que jo portava
això d'aquí.
Perquè, per exemple,
aquesta senyora
és del que viu,
és una bona escritora,
molt reconeguda
i conferencial.
Però jo també
anava a parlar
de tot aquest equip
de senyores
de diversos centres
de Tarragona
que en aquest moment
el que havia de dir
la Paquita
podien estar aquí
i en altres
i en canvi
també estan treballant
a la residencial
perquè aquestes
300 i escaig de dones
que tenim d'estar dinant
es tinguin
l'oceient
i les taules
amb els cartells
de cada col·lectiu
a un li toqui.
O sigui que avui,
aquest matí,
estan allà treballant.
Elles han marxat
a les 10 i mitja
i segurament
que acudiran
cap a les 2
hora de fer el dinar
ràpidament
i també té les seues feines.
Per tant,
des d'aquí,
si ens estan escoltant
des dels llocs
on estiguin treballant,
que de ben segur
moltes d'elles
hauran posat la ràdio
per veure què expliqueu.
Una salutació
des de Tarragona Ràdio
que val la pena
perquè aquí esteu
la representació
d'alguna
d'aquests col·lectius
que avui volíem parlar
de tot això.
I en tot cas,
Dia Internacional de la Dona,
vosaltres sou col·lectius
de dones
i m'agradaria
que cadascuna de vosaltres
han vist com ha anat
l'any
en qüestió de
per exemple
maltractaments
que és un tema
força delicat
o d'altres qüestions
com l'ecaparació
de la dona
al mercat laboral,
tota una sèrie de coses.
Què em penseu?
Com està la situació ara?
Com ho veus?
Jo no veig solució mai.
Tu n'hi veus solució?
No, perquè a vegades
jo escolto això, no?
I a la nit
sempre em poso
la ràdio
a sota el coixí
i a vegades dic
que ha entrat
algú a casa meva
i és la ràdio.
I és la ràdio
que te l'has posat.
A sota el coixí,
i, bueno,
els hi donen llibertat,
que no s'acosti
a 400 metres,
això és una tonteria.
És que jo no acabo
d'entendre
amb aquestes persones
que no han estudiat tant
perquè totes aquestes coses
i que deixin sortir
i, mira,
o tu ja,
ai o mia,
o per la muerte.
O de Nadia, clar.
El bas,
què em penses de tot?
I els altres que maten els fills
per castigar,
va, dona, va, va.
Jo prefiro no blar,
perquè...
I jo em penso
que encara que s'està treballant molt
i es fa moltes coses
per això,
però jo penso
que això cada dia va més.
Els maltractaments.
Jo sempre penso
el que està passant
a la resta d'Espanya
o de pobles o d'això,
però jo el que em va impactar molt
i la meva filla
si m'està escoltant
ho sentirà,
perquè és veritat,
em va impactar molt
a quan aquí va passar
aquesta...
que van matar
la pobra xiqueta
que s'anava a treballar
i el seu propi novi.
La Glòria Sant.
La Glòria Sant.
Jo és una persona
que la tinc sempre,
sempre pensant en ella.
Una bellíssima persona
i li ha passat això.
I penso sempre en ella.
Penso molt en ella,
però penso...
Les altres,
doncs també, evidentment,
perquè també són dones,
però en aquesta
jo em va impactar molt.
Maria de l'Asa.
Doncs jo crec
que les penes
que els hi donen
amb els homes
que fan això
és poca.
A vegades
els hi donen palisses
i ho veuen
que és veritat
i els 15 dies
o així cap a casa
i inclús a casa
de la mateixa casa
i com viuen
una altra vegada.
Jo,
fins que no facin
una cosa ben forta
amb els homes
que ho fan,
inclús també dones,
perquè a vegades
també hi ha dones
que maltraten els homes.
Hi ha que dir
les llogues coses.
El que passa
potser no s'entarem tant
perquè els homes
poden tenir més vergonya.
Però tinc com la sensació
que proporcionalment
és molt més gran
el nombre de víctimes
i de dones
però jo crec
que fins que no facin
un escarment fort
de deixar els temps
a la presó
i així
no s'acabarà.
No s'acabarà.
No, mai.
No, no, no.
Perquè surten de la presó
i llavors
s'avengan
i el que deies tu
Antonieta
que a vegades
maten els fills
per vengar
de la dona.
Escolta,
això és terrible.
A mi,
aquesta gent
no estan bé del cap.
No, no, no.
Estan malalts.
Jo,
com que
no soc capaç
d'ara
de matar una gallina
però jo
tinc un pronto
que a vegades
més estimo
que no em surti
com a totes les persones
i a vegades no.
Però si a mi un home
m'hagués amenaçat
en gabinets
no m'hagués vist
perquè un dia
també l'hagués matat
jo mentre dormiria
i ja estàs acabat.
No, no,
sí, sí,
no, no,
escolta.
Si ara això
que les dones
podessin mirar
d'una altra manera.
En tot cas
jo suposo
que aquest serà
un tema present
durant tota aquesta jornada
perquè de fet
és un dels temes
candents
a la qualitat
d'un dia.
O sigui,
a elles han parlat
totes sobre el tema
aquest
que jo també
estic d'acord.
Sí, a vegades.
Jo ara a nivell
laboral
també encuentro
que hi ha discriminació
amb les mulleres
precisament
evitant
el que
perquè
a vegades
oies dir
no,
és que
aquesta chica
no pot tenir
jo perquè té
un puesto de treball
que no ho pot deixar
perquè si té un fill
llavors
ese puesto de treball
ho té que perdre
i tal.
ahí també
jo crec
que las instituciones
tienen que estar
bastante
más fuertes
y que esa chica
tenga
ese derecho
de poder
y si se pide
si está haciendo
una jornada completa
y se le puede permitir
una media jornada
para que
cuide de su niño
porque es muy bonito
el tener un hijo
y poder disfrutar
de él.
De fet
es va presentar
l'oportunitat
que els homes
obligatoriament
haguessin d'agafar
una baixa laboral
per fraternitat
que finalment
no es va aprovar
tot una llàstima
perquè això sí que
potser hagués obligat
a més d'una empresària
a reconsiderar
i això a vegades
impide
que una chica
pueda
esto
decir
bueno
a ver
pongo mi trabajo
o tener una criatura
que es lo más bonito
del mundo
y claro
y esto yo pienso
que se lo tiene que plantear
esto es una de las cosas
más importantes
que se tiene que plantear
el gobierno
precisamente
porque hay mucha baja
de natalidad
en España
y es precisamente
por eso
claro
un tema
dos temes
molts més temes
relacionats amb les dones
que probablement
haureu de tractar
durant
tots aquests dies
suposo que vosaltres
ja entre vosaltres
dintre de cada col·lectiu
això es parla
això es comenta
en tot cas
nosaltres participarem
activament
de tots aquests actes
des del matí
de Tarragona Ràdio
suposo que tota la ciutadania
també
recordem-ho
tot just
demà
a les 6 de la tarda
hi ha aquesta representació
teatral
Don Diablo
entre d'altres
Don Diablo
entre d'altres
que es podrà veure
jo deia el dimoni
a la sala August
i va al diable
del Palau de Congressos
però és això
d'això
de tornant de les dones
jo quan veig
ai mira
ja veus
l'han tancat a la presó
jo
potser ja no ho veuré
però la solució d'això
no n'hi haurà
i cada dia serà més
home
jo espero que sí
jo tinc un poquit
de confiança
i esperem que l'educació
de les noves generacions
d'homes
sigui diferent
com dèiem
les 6 de la tarda
a Palau de Congressos
la primera representació
primer acte
del Dia Internacional
de la Dona
dilluns
dia 8 de març
és el dia fort
podríem dir-ho així
el Dia Internacional
de per si
i a les 11 del matí
es fa lliurament
dels premis
del qual concurs
de prosa
comentàvem
que força més obres
presentades
que no passa l'any passat
a la una
hi ha la concentració
de totes les dones
de la ciutat
per la lectura
del manifest
més un aperitiu
i després
el dinar
a la ciutat residencial
a partir de dos quarts
de tres de la tarda
no sabem qui apareixerà
a prendre cafè
en tot cas
i el dimarts
dia 9 de març
a les 7 de la tarda
conferència
que arraquen
de l'escriptora
Isabel Clara Simó
també a la sala d'actats
de l'Ajuntament de Tarragona
aquests són els actes
que s'estan preparant
aquí tenim quatre dones
que han vingut a parlar-ne
la Pepita
l'Alba
l'Antonieta
i la Maria Teresa
que ens han acompanyat
al matí de Tarragona Ràdio
però també
un record
com comentava l'Alba
fa un moment
a totes les dones
que avui no poden estar aquí
perquè ja estan treballant
en l'organització
de tots aquests actes
moltes gràcies
a totes quatre
i fins una altra
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres