Un ritme afrocobà, per parlar de la immigració, per exemple,
és un dels temes que integra en aquest nou treball discogràfic
i a l'hora espectacle de Quico Alcelió, el noi i el mutant de Ferreries.
Aquesta nit estaran al Teatre Metropol de la nostra ciutat.
És un concert, una producció conjunta entre l'Ajuntament i el TCC,
el Tarragona Cultura Contemporània.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic l'Artur Gaia. Bon dia, Artur.
Hola, bon dia.
Això és com venir a casa ja, no?
Sí, pràcticament.
Pràcticament.
D'entrada jo crec que hauries d'explicar el sentit del títol del disc,
perquè algú es pot pensar, escolta, com estan els quicos, no així com a desanimats,
de no es pot viure.
I no, és tot el contrari, no?
Sí, bé, és tot el contrari, és una dualitat.
El que passa és que aquesta frase de no es pot viure mos ha agradat molt
per a treballar-la, no?
Perquè és una frase irònica que diem aquí a les Terres de l'Ebre.
No sé si vosaltres ho heu sentit mai.
irònicament, dius, no es pot viure, Sheik, no?
Però li estàs dient a algú que el veus en un bon moment, no?
O des de coses molt quotidianes, com peguant-se un bon dinar a la vora del mar
o quan t'explica que ha tornat de Cànser, d'un lloc molt guapo, no?
Dius, Sheik, des del vagó no es pot viure.
És allò més internacional de això és vida, no?
Sí, és això, sí.
No, bé, o com diuen això, això no és...
La vida és dura, no?
A França, no?
Diuen, per exemple, la vida és dura, és una ironia.
Clar.
I el que passa és que aquesta frase, clar, té un doble significat.
I d'una banda la part més positiva, no?
És a dir, que bé vivim, que volem dir quan diem no es pot viure.
I després també si l'agafem al peu de la lletra, vol dir que no es pot viure,
que el món està molt malament.
Llavors, és una frase amb un doble significat que per a nosaltres ha sigut molt interessant
per a fer unes cançons dedicades al primer significat, al que bé vivim,
que són cançons que recorden aquelles coses que de vegades no valorem, no?
Com el sol fet de viure a la teva terra i en pau, o aixecar-te cada dia
i el poc que ens costa de vegades riure.
Hi ha cançons dedicades a aquests petits plaers quotidians de la vida.
I després també hi ha una sèrie de cançons dedicades al significat literal de la frase,
al peu de la lletra, no?
En este no es pot viure, en este món que ens preocupa
i que hauríem d'arreglar, que ens preocupa de veritat, no?
Ple de coses com guerres, com violència, racisme,
ens preocupa la ecologia, ens preocupa el bon ús del progrés,
bé, tot, em sembla que ja t'ho he explicat.
Sí, home, és un disc allò que vas rient, rient, però Déu n'hi du en el fons
i en definitiva allò que vas escoltant diverses vegades el disc i les cançons
és un can a la vida, és un disc en el que em dona la sensació
que ens hem de sentir afortunats precisament perquè,
tot i les dificultats de cada dia,
encara som capaços de dirigir la nostra pròpia vida relativament, no?
Sí, sembla que ho has explicat perfecte.
Home, no ho has d'explicar tu,
si no hem d'enllargar una mica més la conversa.
Què farem?
Sí, sí, és un can a la vida,
un can a la vida, però molt realista, no?
Vull dir, acceptant que la vida no és fàcil,
però que, ostres, que la tenim, no?
Que la tenim i que és l'únic tresor que tenim.
Saps què passa? Que dóna gust,
perquè en una època que sembla que tots estem bastant instal·lats en la queixa permanent,
de tant en tant, doncs, aquesta mica d'aire por de dir,
escolta que sí, i els problemes estan aquí i s'han de solucionar,
doncs, però també hem de disfrutar i gaudir del que tenim,
que és importantíssim, no?
Sí, sí, sí.
A mi em crida molt també l'atenció
que musicalment heu fet un disc molt variat,
parlaves de la varietat de temes en un sentit o en un altre,
utilitzant el doble sentit del propi títol,
però també us heu posat molt amb la part musical,
donant-li, doncs, el ritme, el tipus de cadència a cadascun dels temes,
ja que si el bolero era escoltàvem aquest ritme més aviant caribeny
per al tema de no hi ha color,
hi ha algun que altre bolero, com dèiem, alguna jota,
hi ha de tot una mica?
Sí, és un disc que, clar,
ens hem permès la luxe de fer-lo molt a poc a poc,
fa pràcticament dos anys que el vam començar una miqueta a pensar
i és un disc fet des del fons cap a la forma,
això mos ha permès fer, com tu diies,
de cada cançó, de cada tema que volíem cantar,
la música que requeria.
Si bé el disc majoritàriament està ple de jotes,
perquè seguim treballant i estudiant i desenvolupant la jota
com a música bàsica de les Terres de l'Ebre, emblemàtica,
també ja m'incorporat a tres temes,
d'acord en el que requeria la cançó,
el fons de la cançó.
I si una cançó l'hem volgut dedicar,
com aquesta que comentaves, del No hi ha color,
que és una cançó dedicada als nostres nous veïns,
a totes aquestes ciutats que estan plenes
de gent que ha vingut d'arreu del món,
això que diem, que ja no és només a Roma,
on hi fan cap tots els camins,
sinó que també és a Tortosa,
i a Tarragona, hi ha molts llocs.
Aquesta cançó dedicada a la convivència
li han posat uns ritmes que van des de l'àfricà,
brasileiro, àrab, la rumba,
tota una sèrie de ritmes.
O quan el noi, per exemple,
ha volgut expressar tendresa
i reconeixer que un dia es va enamorar d'una xica,
ho canta en un bolero,
que per nosaltres tradicionalment
és la música per expressar l'amor per excel·lència,
i que dins de què seguim sent un grup
i seguirem sent un grup que treballa
la música popular de les Terres de l'Ebre,
també ho fem sense cap tipus de mania
i incorporant al nostre repertori
tot el que ens agrada
i que creiem que hi cap.
Sort que per Taranà sou gent tranquil·la,
perquè jo no sé com no us estresseu,
no pareu d'actuar,
que esteu també a Vilallonga demà
o demà passat a les festes,
esteu amunt i avall tot el dia actuant.
Bé, avui estem a Tarragona,
demà passant farem a Reus, a Albertrina,
el domenatge estem a Salset
i el dilluns a Vilallonga.
Per això que és una actuació darrere l'altra,
no pareu, feu moltíssimes sortides a tot arreu, no?
Bé, bé, això a l'estiu és més freqüent,
el que passa és que ara estem en plena gira Ressons,
que és la gira que mos porta a Tarragona
i és la gira de presentació del nou disc,
del No es pot viure.
És una gira que es promou des de l'Espai de Barcelona,
el Teatre de l'Espai,
es promou una gira i, clar,
és concentrada en el temps, no?
Tampoc és que estiguem tot l'hivern en aquest ritme,
afortunadament.
T'enteniu incondicionals
que allà on actueu us acompanyen,
d'altres que s'incorporen,
que us van a veure per la primera vegada,
però teniu tota una bona colla, jo diria,
d'abonats als vostres espectacles.
Aquests tampoc no se sentiran decebuts
perquè amb cada disc
munteu un espectacle en paral·lel,
vull dir que no us repetiu,
no només no repetiu les cançons,
sinó que la posta en escena també
és de creació per cada treball discogràfic.
Sí, això...
és el que feu habitualment, ara també?
Sí, sí, ho seguim fent,
vull dir, cada disc té un espectacle,
i aquest espectacle presenta exclusivament les cançons del disc,
vull dir, és una manera de treballar diferent, no?
Vull dir, no va després allò,
vinga, ara tocarem les cançons de sempre,
sinó que intentem fer-ho d'aquesta manera,
que no sempre es pot fer, no?,
perquè de vegades,
sobretot a l'estiu,
en festes majors,
tocant a l'aire lliure en llocs de...
en places i amb molta dispersió
i molta festa,
doncs tampoc pots fer-ho,
i has de triar ja un repertori per en aquell moment, no?
Però quan pots treballar en teatres
i en llocs on pots crear el teu clima,
ho fem així, no?
Fem de cada espectacle un disc
i, bueno, és la nostra manera de treballar
i fins ara, doncs, ho seguim sent.
Una mica més enllà de l'aspecte estrictament artístic,
com tenim Los Riu aquests dies, Artur?
Quin ambient hi ha al voltant de Los Riu?
Bé, molt més tranquil,
molt més tranquil
després d'aquell 14 de març,
de totes aquelles...
d'aquelles bofetades de sentiments
que vam rebre tots
durant aquells 3 o 4 dies
que van anar d'un lloc a l'altre, no?
Però ara estem més tranquils,
però alertes, no?
Alertes perquè és un tema
que no és només del nostre riu.
Quan nosaltres diem Los Riu es vida
ens estàvem referint d'una manera universal
a una altra manera d'entendre la vida, no?
que no tot estàs en funció dels interessos econòmics,
sinó de les necessitats de la gent.
i aquesta nova cultura,
aquesta Los Riu es vida portarà anys de faena
i de seguir treballant en aquest tema.
Però nosaltres ara Los Riu es vida
és qualsevol riu, qualsevol mar
o qualsevol espai natural
que estigui en perill
i en això seguirem,
també com a grup,
humanament i artísticament,
seguirem fent tot el possible
perquè això vagi així.
Quico, el Salió, el noi
i el mut de Ferreria
es posen banda sonora a la vida
aquesta nit també al Teatre Metropol de Tarragona.
Artur Galla, gràcies per atendre la nostra trucada
i molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu-siau.