Passen exactament dos minuts d'un quart d'onze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja saben, el Sudell en fa una estona que aquest divendres
el ple de l'Ajuntament de Tarragona
debatrà el projecte de pressupostos municipals
de cara a l'any llinent.
L'equip de govern contempla unes despeses i uns ingressos
de més de 159 milions d'euros
que pugen, de fet, fins als 193 milions
si comptem les empreses municipals i els organismes autònoms.
Al 48 hores, pràcticament el debat en plenari,
avui volem repassar les principals línies del pressupost
i ho fem amb el seu màxim responsable,
el tenen d'alcalde, dissent de Joan Régio.
Senyor Régio, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com definiria d'entrada aquest pressupost municipal del 2005?
Bé, doncs com un pressupost que jo crec que respon
a les necessitats de Tarragona,
tant des del punt de vista de l'atenció
als serveis de les persones i de la gent,
que és una part important del pressupost,
com en l'aspecte de les inversions
d'una ciutat que té que produir en els propers anys
unes expansions, diríem, molt importants,
entre elles, i que segurament és la que és més destacada
en aquest pressupost,
que és tota la part de la zona
del que és l'ospital de Joan XXIII.
Es pot qualificar de continuista respecte al d'aquest any?
És que és una paraula feta, aquesta de continuista,
que això és una expressió que s'ha posat de moda
en el sentit que sembla que tingui
un aspecte pejoratiu, no?
I, escolti, això és continuista.
Evidentment, respon a una lògica,
que és la lògica de l'equip de govern,
i, per tant, és la lògica de la majoria
de ciutadans de Tarragona,
que han votat una opció política,
i que nosaltres fa temps que anem en una línia
i seguim anant en aquesta línia.
A partir d'aquí, si això se li vol dir continuista,
bé, doncs el contrari seria
que cada any anéssim fent vendassos
d'un lloc cap a un altre,
cosa que tampoc tindria excessiu sentit, no?
Només que ara li deia per si hi ha algun apartat
que es mantingui més o menys en la mateixa línia,
que no canviï.
Home, doncs...
O dit d'una altra manera,
quins són els apartaments que més incrementen
les seves partides i per quina raó?
Home, doncs, miri, els serveis a les persones
augmenta un 16%,
la promoció augmenta un 13 i pico...
És a dir, d'alguna manera,
el que més augmenta és el que dóna serveis
i intentem que el que menys augmenti
siguin les despeses estructurals
del propi municipi, no?
Del que seria la pròpia empresa, per entendre'ns.
A partir d'aquí, doncs, miri,
hi ha exemples tan clars com
que pràcticament
l'aportació al transport públic
doncs arriba
als mil milions de pessetes,
pràcticament són 5 milions 850 mil euros.
Què vol dir això?
Això és continuïsta
en quant a la línia d'actuació
de l'equip de govern?
Sí que ho és,
perquè fa molts anys
que aquest equip de govern
és el que va crear l'empresa de transport,
la que va municipalitzar el transport públic,
i sempre ha sigut una clara aposta
la del transport públic,
perquè aquesta és una ciutat
que molts aspectes de mobilitat
i de vertebració
no són gens fàcils,
territorialment parlant,
per tant, és una aposta molt important,
però també ho és,
doncs, augments importants
en l'Institut Municipal de Serveis Socials,
etcètera, etcètera.
Vull dir, per tant,
diríem,
continua una certa lògica.
Amb aquests serveis
dirigits a la gent
és on intentem,
diríem,
apretar més
i que hi hagi més recursos.
Justament en aquest capítol
d'inversions
que imagino que és el que
segurament més interessa
als ciutadans,
destacaria alguna cosa més
com a més important?
Bé, la tercera fase
de la Rambla Nova
de portar-la
fins a la plaça
davant de Joan XXIII,
o el pla integral de Camp Clar
que es va aprovar
no fa gaire aquí a l'Ajuntament
i que s'hi destinen
un millor i mig d'euros,
o la construcció
de llarg d'infants
a prop del col·legi
César August,
el tractament, diríem,
semi-petonal
del carrer Rèdic
i del carrer Fortuny
que junta amb l'obra
que començarà
del carrer Gasòpatra,
doncs pràcticament
tota aquesta trama
entre el carrer La Unió
i el mercat
doncs quedarà feta.
Bé,
jo crec que
entre aquests
temes d'expansió,
com li deia abans,
per exemple,
del pla parcial 2,
que és el de
Joan XXIII
i que són
gairebé 29 milions d'euros,
però és una obra
importantíssima
amb aquest,
des d'això
fins al tractament,
per exemple,
de semi-petonal
d'aquests carrers,
hi ha un ampli
ventall d'inversions
que nosaltres creiem
que són,
que segueixen sent
les que fan
una mica,
doncs,
funcionar la ciutat
des del punt de vista
que creen les bases
del nostre creixement,
no?
Per quina raó,
per quin motiu
aquest any
el nivell de compliment
de les inversions
ha estat molt baix?
Bé,
suposo que han sigut
diversos,
és evident que
era el primer pressupost
fet fins després
de les eleccions,
el Departament d'Urbanisme
també ha estat
sotmes
a una sèrie de circumstàncies
aquest any
una mica complicades,
tot i que
s'haurà d'acabar
de veure
a final d'any,
perquè les dades
que teníem
o que s'han analitzat
fins ara
les del primer semestre
no s'haurà de veure
les de l'any,
però no es pot negar
que no ha sigut
una execució
elevada.
També és cert
que nosaltres,
l'equip de govern,
en altres moments
i altres anys
en què
doncs ha sigut
més elevada
i més normal
l'execució
pressupostària,
sempre hem dit
i també ho diem ara,
que entenem
que en el procés
de les inversions
és un procés
que s'ha d'analitzar
en una legislatura
en quatre anys.
pensi que
moltes vegades
des que es decideix
fer un projecte
que es fa el projecte
es treu a concurs públic,
es treu a subhasta,
etcètera,
és molt fàcil
que et mengis
un gran període
de l'any.
Per tant,
sempre intentem
també
el menys
en conjunt
i com que ho hem dit
en circumstàncies
més favorables,
entenc que també
ho podem dir ara
en què aquest any
efectivament
segurament serà baix,
que s'ha d'intentar
avaluar
les inversions
en un procés
de quatre anys.
Joan Arejo,
aquest pressupost
s'ha fet
tenint en compte
un increment
de les taxes
i els impostos
municipals
per sota
de l'IPC.
Això vol dir
que és un pressupost
més aviat contingut,
poc expansiu?
Això també és
una línia
de les que
podríem classificar
de continuïsta,
és a dir,
ja fa quatre o cinc anys
que nosaltres
mirem de pujar
les taxes
i els impostos
una mica
per sota
l'IPC,
en tot cas
amb l'IPC
sempre com a tope
i això per què ho fem?
Home,
perquè creiem
que gran part
del dinamisme
de la ciutat
ha de sortir
de la seva pròpia
activitat,
no?
Que l'Ajuntament
ofegui
els ciutadans
a base
a base
d'impostos
en què confiem
en el creixement
diríem
dels impostos
municipals
i del pressupost
municipal
i fins ara
ha funcionat
en la pròpia dinàmica
de creixement
de la ciutat,
és a dir,
nosaltres preferim
diríem
cobrar
més llicències
d'obres
que vol dir
que hi ha més
activitat
econòmica
o més taxes
sobre activitat
que no sobre
dir,
escolti,
doncs miri,
posarem més IBI,
posarem més no sé què,
posarem més
impost de circulació,
etcètera, etcètera,
en el que sempre
ens comportem
d'una manera moderada,
però tot i així
el pressupost
de l'Ajuntament
doncs puja
un percentatge
doncs d'un 13 i pico percent,
això vol dir
que no puja tant
a càrrec dels impostos
sinó puja
sobretot
per la pròpia
activitat
de la ciutat
i això em sembla
que és bo
i moltes ciutats
voldrien poder-ho fer.
Des de l'oposició
el PSC
ja ha dit
que presentarà
desmena a la totalitat,
iniciativa també
ha dit
que votarà en contra,
quina opinió
li mereix
aquesta postura
d'aquests dos partits?
Bueno,
doncs,
no ho sé,
cap d'especial,
primer l'esmena
a la totalitat
no la conec
i la postura
iniciativa
doncs tampoc
la...
vull dir,
la C,
que votaran en contra,
bé,
entenc que forma
part
doncs de
del que suposo
que es pensen
que han de fer
els de l'oposició,
segurament a mi
m'agradaria més
com a regidor
dient
que
aquests grups
doncs
presentessin
propostes
de dir
escolta'm,
doncs,
es podria mirar
d'això,
es podria mirar allò,
es podria tal,
doncs,
m'agradaria més
i que per tant
tinguessin una visió
del pressupost
una miqueta
més participativa,
però bueno,
si ells consideren
que la seva ruta política
doncs passa
per dir
que no
a tot
doncs,
bueno,
escolti'm,
en tot cas,
doncs,
és el seu problema,
no tinc res especialment
que dir,
proposo que en el plenari,
doncs,
ja veurem
quines són
les argumentacions,
no,
i en funció
de les argumentacions
que donguin,
doncs,
se justificarà
o no se justificarà
la seva postura.
Esquerra Republicana,
de moment,
no s'ha pronunciat,
vostè espera
que votin a favor
o que s'abstinguin?
Bé,
doncs,
no tinc cap bola de vida,
la veritat és que,
no ho sé,
també haig de dir
que Esquerra Republicana
que s'ha abstingut
algunes vegades
en el pressupost,
si no recordo malament,
poder un parell,
normalment sempre ha tingut
una postura més,
més participativa
des del punt de vista
que li deia,
no,
doncs,
de fer propostes,
etcètera,
es vol dir,
Esquerra Republicana
va votar les ordenances fiscals
per cert,
iniciativa també les va votar,
vull dir,
sempre han tingut,
i en aquest cas,
doncs,
iniciativa també
en el tema
de les ordenances fiscals,
sempre han tingut
des del meu punt de vista
una postura
menys,
menys sectària,
per dir-ho d'alguna manera,
en el sentit de dir,
no, no,
escolti,
com que això ho presenta
l'equip de govern,
doncs voto que no per sistema,
això,
doncs,
la veritat és que
Esquerra Republicana
no ho ha fet,
no ho ha fet mai,
ni amb això,
ni amb altres coses,
iniciativa tampoc,
eh,
en canvi els socialistes,
doncs sí,
escolti,
això només perquè ho digui vostè
ja és que no,
no?
Bueno,
doncs,
no ho sé el que acabarà fent
Esquerra Republicana,
que és la seva pregunta,
la veritat.
De tota manera,
diguem,
aquesta actitud dels republicans
permet de negociar amb ells
algunes partides?
Bueno,
doncs això,
això forma part del,
diríem,
del que ells ens poden,
ens poden proposar,
i, bueno,
que de moment,
doncs,
no ens han proposat res d'especial,
però,
vaja,
també és cert
que,
bueno,
que,
doncs,
alguna conversa hem tingut,
però no hi ha hagut,
de moment,
cap conversa d'aquestes
d'això per això,
no?
Això no va així,
entre altres coses no va així,
perquè el pressupost és un instrument
i és un document complex,
complex d'elaboració,
que no s'hi poden fer,
doncs,
determinades
componentes
d'última hora,
no?
Però sí,
és veritat que n'hem parlat
amb Esquerra Republicana,
però de moment no hem parlat
a nivell això de,
de si em poses això,
jo et diré això,
no hi hem parlat a aquest nivell.
El plenari de divendres
també es parlarà
de la capitalitat de Tarragona
amb una moció conjunta
de tots els grups.
Confia que això
posi el punt i final
a la polèmica
d'aquests darrers dies?
Home,
a mi m'agradaria,
però qui té que posar-se
les piles en aquest tema
és el govern de la Generalitat
de Catalunya.
Jo crec que és bo
que tots els grups polítics
de l'Ajuntament de Tarragona
hagin fet
una declaració conjunta
i una aprovació conjunta
en favor de la defensa
de la capitalitat
de Tarragona,
com no pot ser
d'una altra manera,
perquè les capitals
ni es creen
ni es fan per decret,
en tot cas són fruit
d'una sèrie de circumstàncies,
entre elles les històriques,
la seva vocació,
els seus serveis
en el territori,
etcètera,
etcètera.
Però,
bueno,
doncs això,
a nivell tarragoní,
crec que això
serà un pas més
a la progressió
d'aquesta moció,
perquè estiguem
amatents
tots,
tots vol dir,
tots els grups polítics,
més tots els ciutadans
de Tarragona,
en la defensa
dels nostres interessos.
Si això serà
o no serà
el punt i final,
doncs ja li dic
que això
és un problema
del govern
de la Generalitat
i jo crec que
el govern
de la Generalitat
en general
el tema territorial
l'està portant
molt malament,
ha obert
la caixa dels trons
a molts llocs
de Catalunya,
no tenen clar
el que han de fer,
però sí que tenen clar
que volen fer alguna cosa,
el que passa
és que estan fent
alguns dels plantejaments
que fan
són realment
maldestres.
Senyor Areggio,
moltes gràcies
per atendre'ns
avui,
per parlar,
per supostos,
d'una banda,
però també
d'aquest tema
que es tractarà
a la plenària
de divendres
com és la capitalitat
de Tarragona.
Gràcies
i molt bon dia.
Molt bon dia
i moltes gràcies.