L'activitat dels petits nens i nenes romans a Tarracó
una mica s'ha plantejat, sobretot perquè
molt bona part del professorat ens deia
que era impossible introduir tot el que era el món història
dintre en unes edats tan infantils, tan petites,
com podien ser a partir dels sis als vuit anys
i que realment això no arral·laríem els nens,
que era massa superior, no?
I era un repte que realment teníem.
Llavors, doncs, vam iniciar aquesta activitat
que consta de diferents parts
ha estat durant tot un any amb uns materials de prova,
realment veiem que sí, que funciona molt bé
i al final ens hem decidit acabar-la de muntar
ja amb tots els atziuts i poder-la oferir definitivament al professorat.
Primer que tot, calia introduir el nen a dintre d'aquest món
i pel nen, alguna cosa molt propera és un conte.
Llavors, vam començar per dissenyar un conte
que el titulem l'enigma de la medusa,
és a dir, un que es belluga entre la realitat i la ficció,
una cosa que implica tant el nen en aquesta edat, no?
I que ens permetia bellugar-nos
pels set monuments més importants de Tàraco.
És un conte i un joc, alhora, no?
És un conte i un joc.
Això de l'enigma ja els crida molt l'atenció.
Exacte. És un conte i és un joc, després, si vols, n'en parlem.
I una vegada s'ha acabat aquest conte introductori,
llavors volem que entrin a dintre a viure el que era aquest món romà,
com vivia la Virgínia, que és la protagonista del conte,
en aquella època.
Llavors, els hem muntat una aula,
on a l'entrada hi hem posat el cabecànem,
és a dir, molt de cuidat amb el gos,
i a la porta de l'aula ja es simula una porta d'entrada al temps.
Llavors, quan entren allà dintre,
es vesteixen en els diferents estats socials de l'època,
hi ha qui serà el senador, hi ha qui serà la patrícia,
hi ha qui serà l'esclau,
depenent del que ells vagin triant,
i una vegada es tenen vestits
i se'ls ha explicat tots els estats socials,
llavors comencem a treballar tota una sèrie d'aspectes.
Per exemple, treballem al carrer d'una ciutat,
és a dir, la vida quotidiana sobretot,
el carrer d'una ciutat on hi ha tres botigues i una termopòlia.
Llavors, les botigues, una d'elles està dirigida
a la compra i ventre de verdures,
l'altra està dirigida a la compra i ventre de carns,
carns i peixos, usuals en aquella època,
i la darrera de productes cosmètics,
és a dir, com se pintaven les dones,
que utilitzaven el carbó,
com se rentaven les dents amb una mica d'orina,
com se rentaven el cabell amb un ou,
llavors tenen...
Quan expliqueu això, Joana,
deuen posar uns ulls com a plats d'obert, no?
Com a plats, com a plats.
A més a més, és molt propers,
molt motivador,
i a més a més, tots els productes que tenen allí,
la finalitat és que els toquin,
que els comprovin,
que els observin, que els manipulin,
és a dir, no és una aula exposició,
sinó és una aula taller,
una aula on provoquem el que l'alumne
toqui i promogui tota aquesta sèrie de productes.
Per treballar el vocabulari,
perquè molts d'ells pensem que estan en l'edat
en què justament s'han iniciat
en tot el que serà la lectura,
els hi han muntat uns petits cartellets
on hi ha la imatge i el nom,
a fi a compte de poder ampliar el vocabulari,
i a la termopòlia,
és a dir, que també està posada
així com si fos al carrer,
llavors ells poden veure
com la gent pobra anava a comprar el menjar fet
i se l'emportava a casa.
En canvi, en contraposició,
els rics cuinaven a casa
i menjaven a casa.
Llavors es veuen els dos estats socials.
També hi ha una cuina,
llavors, doncs, és a dir,
en aquella cuina poden veure
com eren tots els productes,
els estris, el mobiliari de la cuina,
i, curiosament, com se feia en aquella època,
al mateix costat de la cuina
hi ha una comuna,
un vater romà.
Els hi fa molta gràcia,
però els romans tenien la comuna
dintre de la cuina
i llavors tenen l'estri en què es netejaven.
I a més eren espais comunitaris,
com diu la pròpia paraula.
La gent feia les necessitats en companyia
en aquella època.
En companyia, i s'ho parlàvem.
Mira, era anar a passar l'estona.
És així, no fem broma?
Sí, sí, sí, no, no, no.
Era així.
Això també els hi deu cridar molt l'atenció.
Moltíssimes.
A més, a més, juguem una miqueta
amb la intriga,
perquè no els hi expliquem què és
i veus que n'hi ha un que jejeig
se sent al costat de l'altre
i el toca el colze
i l'altre riu
i al final els hi dius
i tu què et penses què és això?
Oh, jo, eh?
I, bueno,
els lavabos.
I al final sempre hi ha
el més eixerit de torn al lavabo
i tal.
I com s'ho devien fer per netejar?
Paper no en tenien.
Què feien?
Dius una mica jugar amb tot això.
I després, clar,
si es cuinava a la cuina,
llavors els hi han muntat
un triclini.
Un triclini
on poden servir el menjar,
aprenen com s'abastien,
és a dir,
com menjaven a jeguts
i en el centre de...
Per tant,
veuen tots els aspectes
de l'adomus
i en el centre de l'aula
han muntat
un mosaic gegant,
el qual els nens
poden anar fent,
és a dir,
en diferents taseles,
com se feia un mosaic
amb un adomus
i que ocupava
l'espai del terra.
I, clar,
no podia faltar,
ja que és tota una activitat
dedicada al món romà,
però sí centrada
en la ciutat de Tàrraco,
la maqueta de la nostra ciutat.
És una maqueta
que té dos metres per tres,
llavors els nens
poden tombar
pel damunt
de la maqueta
i passejar-s'hi
i el treball consisteix
en anar col·locant
els soldats a la muralla,
els vaixells al port,
els gladiadors
a l'amfiteatre,
la qual cosa
ells tenen
que anar
destriant
tota aquesta sèrie
d'elements
i alhora van veient
quina era
la distribució
de la ciutat.
És a dir,
una vegada
s'ha acabat això,
llavors sortim
que hi ha un gran jardí
on hi ha l'impluvium
i allí fan
uns petits jocs romans.
Dinen
i a la tarda,
lògicament,
si al dematí
hem parlat
de l'enigma
de la medusa,
si hem parlat
de com era el circ,
anem al circ,
allí fem
unes petites simulacions
de carreres
de quadrigues
i de vigues
i acabem
anar al museu
contemplant
el museu
de l'enigma
de la medusa
i recomanant-los
que no se'ls quedin
mirant
durant massa estona
no sigui
que es quedin
convertits en pedra
com li va passar
a la Virgínia.
I se'n va anar a casa seva
amb aquesta
si toca
perquè tot el dia
també,
Déu-n'hi-do
però amb aquesta cosa
de la medusa
i amb aquella por
amb aquella cosa
serà veritat
o no serà veritat
la entrega
cal mantenir
l'enigma
fins al final
ja heu experimentat
aquesta activitat
abans de...
Sí,
hem experimentat
tot el que és
la resta d'activitat
és a dir
el que és l'aula
és que són activitats
molt meditades
i molt treballades
que ningú es pensi
que el camp d'aprenentatge
mira,
ara farem això
no, no, Déu-n'hi-do
normalment les deixem
les deixem primer
ja tot el treball
d'investigació
i després se deixen
durant tot un any
en experimentació
el que passa
que l'aula
que havíem proposat
per experimentar-la
era molt més petita
no era aquesta
no tenia tantíssims elements
com té aquesta
i el conte
de l'enigma
de la medusa
doncs era senzillament
unes fotocòpies
de diferents llibres
però no era el conte
que realment
ara han fet
El conte
que el tenim aquí davant
que d'entrada
a banda del seu contingut
pedagògic
i tot plegat
com a objecte
és una preciositat
de conte
amb els dibuixos
amb una manera
de fer
no, no, és que
és molt bonic
hem contat
amb un gran dibuixant
que és Lugo Prades
llavors doncs
és el que
és a dir
malgrat que és un conte
i que té
tota la intriga
que pot transmetre
amb un nen
que es belluga
entre el món
de la realitat
i la ficció
el que sí
hem procurat
és que
els set monuments
dibuixats
de Tàrrago
tinguin
una fidelitat
històrica
i monumental
que et permeti
al professor
que ho pugui treballar
amb un nivell
de dificultat
diferent
segons l'aula
que tingui
és a dir
si hem dibuixat
un circ
hem proposat
que fos
un circ
com Déu mana
és a dir
que tingués
tots els elements
que hi hagués
el pulvinar
que hi haguessin
els diferents
tipus de grades
que hi havia
els set dofins
per bellugar-se
és a dir
la rigorositat
històrica
està contemplada
en tots els seus aspectes
cada una de les pàgines
té
un anacronisme
que els nens
han de trobar
una lletra
amagada
entre el monument
de la ciutat
i la maligna
Medusa
que hem de procurar
que no se'ls quedi mirant
no sigui
que converteixi
en pedra
en els dos protagonistes
i d'entrada
la història
l'encapçala
tota una sèrie
de pistes
o de pronunciament
del que ha de passar
a les properes pàgines
diu
soc la maligna Medusa
la de la mirada penetrant
qui als ulls
gosa mirar-me
de pedra es va quedant
ja ho anuncia
només trenca
l'encantera
i la nena o nen
agosarat
que ajuntant
les set pedres màgiques
em digui el nom
d'una ciutat
i a partir d'aquí
comença aquesta aventura
tornant a la imatge
i als dibuixos
són
moderns
com si diguéssim
tot i que
aquesta fidelitat
a tota la monumentalitat
de Tarracó
són molt moderns
perquè els nens
s'hi sentin
com a molt propers
d'aquests personatges
a més a més
té una altra qualitat
és a dir
els protagonistes
tant el nen
com la nena
com la mestra
no tenen nom
de tal manera
que cada un
dels infants
pugui personalitzar
el conte
en ell mateix
és a dir
i pugui agafar
el nom
de la professora
que més se li ha dit
és a dir
no han volgut
de cap manera
que fos una cosa
estàndard o tancada
sinó que donés
l'oportunitat
que realment
fos molt oberta
Acabo de trobar
la lletra
del pont del diable
ara mirem
de moment ja tinc una
de moment la medusa
no en podrà
de moment
és un material
evidentment
adreçat a les escoles
però ara tenint-ho
aquí a la mà
doncs també
a casa
els pares
també poden
fer servir
aquest tipus
de material
aquest conte
sí
tots els professors
que ens demanen
o les classes
que demanen
realitzar aquesta activitat
a cada un dels infants
Mercès
la col·laboració
de Repsol
cada un dels infants
prendrà un conte
és a dir
després d'haver
realitzat l'activitat
prendrà cap a casa seva
el conte
que podrà remirar
podrà treballar
o podrà treballar
a la classe
això depenent
de la professora
a la part del darrere
quan s'acaben els dibuixos
està explicat
el conte
de tal manera
que la persona gran
que vulguis
explicar
o fer de conte
contes
en aquest cas
trobi tota l'explicació
i la trama
que pugui anar seguint
és a dir
cada un dels pergamins
que ha d'anar de xifrant
per exemple
diu
soc de pedra
i molt alta
i em van fer
per defensar
tinc portes
i portelles
i envolta la ciutat
llavors el nen aquí
ha d'esbrinar
de quin dels set monuments
més importants
de Tàrrecó
es tracta
llavors en aquest cas
és evident
és la muralla
però a partir d'aquí
ha d'anar descobrint
i destapant
cadascun dels pergamins
i trobant
aquestes set pedres
màgiques
que permetran
que la Medusa
que la Virgínia
recobri
i retorni
a la vida
perquè pobreta
estava allà
feta una pedra
si vols
explico una mica
el contingut
sí
per què no
ella us deia
que soc la maligna Medusa
llavors
la de la mirada penetrant
etc.
i el conte
comença
que arriben
com molts dies
una sèrie de nens
d'excursió
a Tarraco
i en el mateix moment
que arriben a Tarragona
comença a ploure
i es tenen
que refugiar
llavors es refugien
en les voltes
del circ
que queda molt proper
al passeig
de les palmeres
que és també
un lloc
on solen
parar
tots els escolars
quan arriben
a la ciutat
sempre n'hi ha
dos més agosarats
que en aquest cas
s'endinsen
cap dins
de les voltes
s'escapen
de la professora
i es troben
en una excavació
esqueològica
on hi ha
una nena
la Virgínia
convertida en pedra
llavors se la queden mirant
i la Virgínia
els hi diu
no em mireu
va ser la maligna
medusa
la que
envejant
la meva guapesa
i el meu físic
i la meva joventut
em va quedar
convertida en pedra
i diu
els nens
li pregunten
si la poden ajudar
diu
a sota
dels meus peus
tinc amagat
set pergamins
i aquests set pergamins
és l'enigma
que si
trobéssiu
a través d'aquests
set pedres
del nom
d'una ciutat
jo podria
retornar
a la vida
ells dos
s'ofereixen
fan això
i
traspassen
la porta del temps
que els portarà
cap al món romà
canvien
el seu vestuari
els texans
i el jersei
de la legio sèptima
per dues túniques
i llavors
van desembolicant
cada un dels pergamins
que els hi permeten
esbrinar
quin és aquest monument
s'endinsen
passen les seves aventures
lògicament
a l'amfiteatre
amb el llogó
i el gladiador
amb el circ
amb les quàdrigues
que quasi que les atropellen
etc.
fins a arribar
a poder
composar
les set pedres
i poder
composar
la paraula
tàrraco
i a més té un final feliç
aquest conte
què més volem?
quan la paraula
s'ha format
la Virgínia
desfà l'encanteri
i retorna a la vida
i en compensació
els hi regala
la nina d'Ibori
que dèiem
un final feliç
per una història
que s'ha fet arribar
als centres educatius
de Tarragona
de la demarcació
quina és la base geogràfica
que heu previst
que pugui arribar?
Nosaltres hem enviat
el full de presentació
de l'activitat
a tot el que ha estat
a les escoles
de tota la província
de Tarragona
la base geogràfic
que és a tot Catalunya
lògicament
perquè venen
de molts indrets
a realitzar
aquest tipus
d'activitats
i llavors
pot ser
des de Girona
Vic
Lleida
qualsevol punt
de Catalunya
de València
de Segonto
de tota la província
també ens demanen
moltes estades
tot i que sempre
es dona preferència
a les terres catalanes
però se n'aguarden
unes quantes
sobretot
per cortesia
de fora
i això està previst
fer-ho al curs vinent
sí
aquesta activitat
s'adonarà
en el 2004-2005
s'iniciarà ja
en aquesta nova versió
s'adonarà
en aquesta wife
de magidet
i