Matí de Tarragona Ràdio, aquest dimecres, l'endemà de Reis,
comença de nou l'activitat política ja normal,
després d'aquest petit període de vacances de Nadal.
Una activitat política que se'n reprèn en un any,
en curs del 2004, que presenta aspectes molt interessants.
La gestió que començarà el nou govern de la Generalitat
i la cita electoral que tenim d'aquí dos mesos,
a principis del mes de març,
la cita de les eleccions generals al Congrés dels Diputats.
Avui, al matí de Tarragona Ràdio,
parlarem amb alguns dels protagonistes polítics aquí a Tarragona
que es presenten justament a aquestes eleccions generals.
Fins ara, només Unió Democràtica de Catalunya
és la formació política que ja ha anunciat clarament
qui vol que sigui el seu candidat
en les pròximes eleccions al Congrés dels Diputats.
Es tracta del tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona
i president de la Intercomarcal d'Unió, Albert Vallve.
Ell serà el número dos en la llista de Convergència i Unió
a les pròximes eleccions generals.
Senyor Albert Vallve, bon dia.
Bon dia, Ricard, bon dia.
Unió Democràtica han estat els primers
en definir ja clarament qui vol que sigui el seu candidat,
el seu principal candidat a les eleccions.
Per què aquesta rapidesa?
Som matiners, és que som molt matiners.
El cert és que, com ja sabeu,
perquè aquest és un tòpic d'unió democràtica,
tenim un sistema d'elecció dels càrrecs,
dels càrrecs o dels elegibles,
molt complex.
Si tenim un estatut on absolutament qualsevol militant
que tingui sis anys d'antiguitat
i estigui al corrent de pagament de la quadra,
això és molt important, pot ser candidat.
Llavors, s'inicia un procés
on l'executiu intercomarcal,
que està format per tots i cada un dels membres,
els president de les diferents comarcals,
més d'una altra sèrie de càrrecs,
diríem, de tothom que es presenta,
fan una proposta raonada amb una assemblea
que es celebrarà el dia nou,
és a dir, passat demà,
a la Càmera de Comerç,
on, en definitiva, es dona compte a la militància,
perquè hi ha la puntada que la militància
pugui canviar de criteri.
El que és cert és que hi havia un únic candidat
i, en conseqüència, el tema va ser francament senzill.
Jo estic molt agraït.
Albert Baller substitueix un històric, podríem dir.
I tant que sí.
d'Unió Democràtica, Salvador Sador,
que ha estat durant unes quantes legislatures.
Com afronta aquest nou repte polític,
tenint en compte que Albert Baller
ja havia estat també a Madrid, però com a senador?
Sí.
Home, a veure,
jo crec que aquesta legislatura està marcada
des del punt de vista de Comerç i Unió
pel fet que el cap de colla és el Durant Lleida,
que, en definitiva, és el meu secretari general
del comitè de govern,
president del comitè de govern,
i el mateix secretari general
de la Federació de Comerç i Unió.
Llavors, el repte de Durant és important,
és obtindre el millor resultat,
és que, en el cas que el Partit Popular
no tingués majoria absoluta,
que sembla ser que les últimes enquestes
deien que potser això no seria,
doncs que Comerç i Unió torni a ser
la clau de volta
de la governabilitat del país.
Llavors, jo crec que pot ser una...
I encara que no sigui així,
encara que el Partit Popular
pogués treure majoria absoluta,
és una cosa que et dic,
que això el ciutadà ho dirà.
Ja sabem que les enquestes
coincideixen o no coincideixen
amb la realitat.
En tot cas, del que es tracta és
que Catalunya tingui una veu
definida i clara
a les Corts generals,
i crec que el Durant pot ser
un gran portaveu de la coalició.
Jo crec que Durant recuperarà
el temps del Roca i Junyent.
no vol dir que els altres
caps de llista
de la Federació,
de l'Ara Federació,
a Madrid hagin estat persones
de gran categoria.
És a dir, si fem una mica de repàs
veurem que sí, que ho han estat.
És a dir, sempre hem enviat a Madrid
els millors actius
de Convergència i Unió,
perquè, en definitiva,
és important que Catalunya
tingui una veu clara i nítida
i, com dic,
sempre s'ha procurat
enviar les millors persones.
Aquesta vegada,
evidentment, Unió Democràtica
té un compromís especial
perquè, com t'he dit,
que el nostre president
de Comitè de Govern
és a cap de llista.
Llavors, doncs,
home, procurem,
procurem,
i això no vull que sigui
un pecat de podulància,
volem enviar el millor
que tenim de casa
a Madrid
perquè tingui un equip
el més coaginat possible.
La presència d'Albert Vallbè
en aquestes llistes
de Convergència i Unió
a les eleccions al Congrés
i, per tant,
la seva probable elecció,
perquè anirà de número dos,
fa preveure
que haurà de deixar
un altre càrrec polític
que ocupa,
el de la Diputació de Tarragona.
Sí, sí, és evident que sí,
perquè el que crec
és que els partits
han de donar joc als militants.
No pot ser que hi hagi
una acumulació de càrrecs
perquè això ni és democràtic
ni és elegant, no?
És evident que la Diputació,
on m'ho he passat
extraordinàriament bé,
sobretot ara,
amb l'època,
amb la presidència
del Joan Herégio,
abans va ser diferent,
doncs,
és evident que això
ha de quedar
per qualsevol altre
company de partit.
El que passa és,
ja dic,
el tema està bastant definit
perquè ja sabeu
que quan se fa la llista
per anar a la Diputació
ja es preveu
qui sigui el substitut
per cas que hi hagi,
doncs,
un, bueno,
que cessi el titular,
no?
Llavors, doncs,
Unió Democràtica,
la Diputació en aquell moment
tenim el Juanjo Malras
per les Terres de l'Ebre,
tenim el Gustau Biada,
que és de Reus,
per Baix Camp,
i llavors el meu substitut
és el Raül Font,
que és el regidor,
el tiner d'alcalde
de Joventut.
Llavors,
el Raül entraria
com a nou diputat
i llavors,
doncs, bueno,
es té que arribar
amb un acord
entre les parts implicades
amb qui em substitueix
amb un tema
molt interessant
com és
la presidència delegada
del Patronet de Turisme
a Costa Dourada
que és un dels elements
més importants
de la Diputació de Tarragona
i que jo,
per desgràcia,
no podré disfrutar
perquè dic la meva presència
amb un personal extraordinari,
Octavio Bono,
és a dir,
gent preparadíssima
i, bueno,
en definitiva,
s'ha demostrat
que la Costa Dourada
funciona de cine
gràcies al...
o amb el suport
indiscutible
de la Diputació de Tarragona.
Això no ho podré disfrutar,
però, bueno,
quedarà en mans
de bons amics
i de gent molt competent.
Això vol dir
que li fa una mica de pena
marxar a Madrid
i deixar la Diputació?
És evident que sí,
és evident que sí.
Des del punt de vista personal,
perdo.
Perdo perquè,
home,
jo ja no tinc una edat,
una edat,
juveníbula
i l'obligació
dels diputats
és de tots i cada un
o la major part
de la setmana
a Madrid
i, en canvi,
jo a Tarragona...
Perquè el que sí que és evident
i és un incís
que no deixaré
és la regidoria de cultura
on sóc un home
extraordinàriament feliç,
no?
Jo crec que poder treballar
per la teva ciutat
és...
I, a més,
des de l'àrea de cultura
que és una era
molt i molt agraïda
una altra vegada,
no per mèrit per l'opi,
si no per mèrit
del personal que hi ha
començant amb el Joan Cavaller
i passant per tota la gent
que es dediquen a la cultura tarragonina,
doncs no li podré dedicar
tant de temps
però, evidentment,
faré l'esforç que calgui
per no perdre contacte
amb els tarragonins.
Jo,
veure'm al diari
o vindre d'aquí a la ràdio
i poder parlar
de la ciutat de Tarragona
de mòdul directe
és una cosa que m'apassiona,
tu ja ho saps,
prou que m'agradi,
prou que em convides,
però, doncs,
això no serà una cosa
que, evidentment,
m'invarà,
però posaré tots els esforços necessaris
si convé fer alguna campana
a conèixer els diputats
però, per mi,
a l'hora dels dos propers mesos,
aquestes eleccions
tindran fins i tot
un component,
podríem dir,
històric per la coalició,
per la Federació de Convergència i Unió
perquè seran les primeres
que farà aquesta federació,
aquests dos partits,
Convergència Democràtica i Unió Democràtica,
no tenint el govern de la Generalitat.
Des de l'oposició.
Seran les primeres eleccions
des de l'oposició,
encara que siguin unes eleccions
a l'àmbit general de Madrid,
a l'àmbit general espanyol.
El que dius és claríssim,
és a dir,
se faran des de l'oposició,
jo crec que això ens esperona
d'una manera especial.
És a dir,
jo crec que...
Jo sóc un home que respecta
extraordinàriament
el que surt de l'urna
i, evidentment,
també respecto
el que després...
És a dir,
la composició del govern de la Generalitat.
Ho respecto.
Ara el que entenc
és que això té una lectura democràtica,
és a dir,
és perfectament lògic
que es faci un tripartit.
Una altra història
és que jo faci
la meva crítica política, no?
Jo crec que hi ha hagut una...
S'ha melmès la voluntat popular,
però, en definitiva,
això jo ho dic,
però ho dic perquè
sóc una persona interessada
i, en conseqüència,
poc objectiva en aquest sentit.
Però jo crec que ara
hi haurà una oportunitat importantíssima
que és que l'urna
podrà acreditar el tripartit
o sigui,
els catalans estan contents
amb el que ha passat
o no estan contents
amb el que ha passat.
I jo crec que és providencial
que hi hagi unes eleccions,
és a dir,
que hi hagi la possibilitat
de tornar a anar a l'urna
perquè és on el ciutadà
castiga,
premia,
o, és a dir,
es significa respecte
del que ha passat
amb aquest país.
Jo estic convençut
que hi haurà una resposta
i que tindrem un bon resultat
amb aquestes eleccions.
Un bon resultat
seria millorar
fins i tot
als de fa quatre anys
o realment
serà difícil?
O creuen que,
d'alguna manera,
després del que ha passat
en la política catalana
es poden veure beneficiats
pel suport popular?
Jo soc un optimista compulsiu,
però crec que en aquest cas
ja no és un tema d'optimisme
sinó que és un tema
del que s'ha dit,
que s'ha escrit pels diaris.
És a dir,
les cartes del director
són totes fospitoses
perquè tots els partits
tenim, tots, tots,
no n'hi ha que no ho tingui,
una sèrie de militants
d'aquests aferrisats
que d'escolta,
en fes una carta
i diuen això, no?
Això ho té tothom.
Però, en canvi,
tu trobes gent pel carrer,
inclús gent amb la qual
has estat distanciat
des del punt de vista polític,
personalment mai,
que et diuen
que realment
se senten traïts
i, evidentment,
aquest és un fet
que suposo,
és a dir,
no ho dic sol jo,
és a dir,
és un abocs populi
de gent que estan disgustats
amb el que ha passat,
és a dir,
disgustats no sol
com s'han votat
les negociacions,
és a dir,
fent passant passeres
i consumint articles
i titulars
per després acabar
amb un pacte
que sembla ser
que ja estava
prèviament convingut
i que l'únic que va fer
va ser treure la serietat
aquest tràmit preparlamentari
que és la Constitució
del Govern de la Generalitat.
Jo crec que hi va haver
una frivolitat extraordinària
especialment
per un dels tres partits
però jo crec,
ja dic,
tothom està
amb llibertat
de fer el que era i convenient
però després està
al vot del ciutadà
per corregir
determinades circumstàncies.
Tornem a la política
d'àmbit espanyol
que de fet
és el que es decidirà
en aquestes eleccions
el proper mes de març.
Des de fa 25 anys
Convergència i Unió
han anat donant suport
a diferents governs centrals.
Un govern de l'UCD
en el seu moment,
alguns governs,
a algunes etapes del govern socialista
i també més recentment
governs del Partit Popular.
Però sempre ho ha fet,
com dèiem,
des d'una posició de govern
a Catalunya.
Ara,
per primera vegada
es troba a l'oposició.
En cas que no hi hagi
majoria absoluta
el mes de març
ni pel Partit Popular
ni pel Partit Socialista
o l'Espanyol,
Convergència i Unió
què farà?
Donarà suport
a un dels candidats,
a Mariano Rajoy
o a Rodríguez Zapatero
en funció dels resultats
o no?
A veure,
com comprendreu,
jo soc un militant
de l'Uni Democràtica
de Tarragona
que tinc alguna responsabilitat
però evidentment
no en tinc cap
com per decidir
què és el que
passarà amb el supòsit
que tu ens explicaves.
El cert és que
pel que veiem
el criteri ha anat canviant.
És a dir,
en un moment determinat
quan hi havia
aquests 15 dies
del prepacte
hi havia exigències
com
no es pot pactar amb ningú,
no es pot donar suport
ni amb un ni amb un altre.
Jo
això ho trobava
com a mínim pintoresc.
Jo crec que la política
és un acord de voluntats
i que en definitiva
sempre i quan
el donar suport
amb una
formació política
determinada
no sigui
trasbalsar
el que és dit
en tota la campanya
com va succeir
a l'Associació del Parlament
de Catalunya
jo crec que
i més
amb un partit
de la base
que som
un partit
nacional
que
desagrada
la seva activitat
a nivell de l'Estat
és a dir
el pensar
que puguis estar
fent
la guerra
per lliure
és impensable
és a dir
més val dir
la pena
que no es protegim
les eleccions.
Jo crec que
quan participem
d'unes eleccions
al govern de l'Estat
el que hem de fer
és pensar
que convé
participar
d'aquesta governació.
amb quin límit?
Doncs francament
per mi no n'hi ha de límit
per mi no n'hi ha de límit
jo crec que
tot el que sigui
amb interès de Catalunya
justifica
que es doni suport
com s'ha fet
en altres moments
que es doni suport
en una de les formacions polítiques
inclús si m'apures
que s'entri
a governar
amb qui realment
tingui la majoria.
És a dir
vostè seria partidari
d'entrar al govern espanyol
si es donés
les circumstàncies?
Jo crec que
analitzant
el nostre
passat immediat
veurem
que hi va haver
ministres d'Esquerra Republicana
de Catalunya
que eren
perdó
ministres
membres d'Esquerra Republicana
de Catalunya
que van ser
ministres de l'Estat
en conseqüència
i que allò
va anar bé per Catalunya
Cambo va ser
ministre de Foment
Marcel i Domingo
va ser
ministre
crec
d'Agricultura
és a dir
hi han hagut
catalans
que representaven
a partits catalans
que han sigut
ministres
ja descarto
els ministres
d'obediència
de l'Estat
com poden ser
ministres socialistes
que han hagut
a punta pala
jo em refereixo
a personatges
de partits
nacionals
que han sigut
ministres
de l'Estat
jo crec que això
és una
suspicàcia
que moltes vegades
s'ha donat
i que jo trobo inexplicable
i després jo crec
que els espanyols
els catalans
hem de començar
a pensar
que donar suport
com ha fet
Convergència i Unió
amb una vegada
els socialistes
i algunes vegades
el Partit Popular
és una activitat
que en política
és legítima
a tot arreu
del món civilitzat
això es produeix
i el que ens ha passat
sempre és que
nosaltres ens dimunitzen
quan pactem
quan donem suport
al Partit Popular
i ens dimunitzen
quan donem suport
als socialistes
escolti'm
doncs què tenim que fer
què és la política
sinó
l'intentar fer el joc
necessari
perquè
obtinguis el millor
per aquí
per Catalunya
en definitiva
jo crec que no
quan s'ha donat suport
no s'ha donat suport
per altre tipus d'interès
que no sigui
opintre
el millor
per Catalunya
i pels catalans
Deia'm al principi
de l'entrevista
que havíem convidat
avui justament
Albert Ballver
perquè Unió Democràtica
és fins ara
el primer partit català
que ha nomenat
ja els seus candidats
també en el cas de Tarragona
per les pròximes eleccions
generals
encara no ho han fet
les altres forces polítiques
ni tan sols
el soci de la federació
ni tan sols
Convergència Democràtica
de Catalunya
a les comarques de Tarragona
segons alguns mitjans
de comunicació
i també
en l'ambient polític
es diu
que hi ha
dos possibles candidats
el fins ara
secretari general
de l'Esport de la Generalitat
Josep Maldonado
que recordem
ja va ser
el número de Convergència i Unió
en les eleccions
de l'any 2000
i el fins ara
també president
del Port de Tarragona
Lluís Badia
si a vostè
senyor Ballver
li donen
Atria
a qui elegiria
dels dos candidats
com comprendràs
i suposo que ho esperaves
només
ni legítim
ni seria
de bon amic
pronunciar amb el respecte
jo crec que tots dos
i això
que diré ara
no creguis
que és una
una sortida d'estil
no no
jo crec que tots dos
tenen grans actius
Maldonado
ha sigut una persona
que ja ha estat
és a dir
pertany a la vida política
des de fa molts i molts anys
en càrrec de molta responsabilitat
Lluís Badia
ha sigut un extraordinari
president de l'Estat Portuària
que els tarragonis
no tenen a faltar
llavors jo crec que
tots dos tenen
primer capacitat
en segon lloc
bagatge polític
i jo crec que tenen
l'estimació
de tothom
com per ser
quant se vol d'ells
un extraordinari candidat
tenint en compte
que vostè ve de Tarragona
Ciutat
el candidat de Convergència i Unió
el número 1 de la llista
seria bo que fos
d'una altra zona territorial?
jo crec que
en cas que
en cas que la coincidència
de residència
fos
fos
un inconvenient
el que faria
el que tenia que feria
seria saltar de la llista
i
substituir-me
per un altre company d'unió
que sigui d'un altre lloc
jo no sé si això
pot tindre una importància
relativa
jo crec que
pensa que també
hi ha llocs al Senat
és a dir
jo crec que
és bo
que hi hagi
una distribució territorial
però tampoc és
tampoc és determinant
en fi
veurem què decideix
la Convergència Democràtica
de Catalunya
en els pròxims dies
acabem ja
senyor Bellbé
ja dèiem
durant l'entrevista
que vostè deixarà
el seu escor
a la Diputació
però no
deixarà la feina
a l'Ajuntament de Tarragona
de cap manera
seguirà com a
tinent d'alcalde de Cultura
de l'Ajuntament
a l'any que comença
que acaba de començar
ara mateix
aquest 2004
com a regidor de Cultura
què li demana?
quina ha de ser
la principal obra
o el principal fet
que hagi de fer
l'àrea de Cultura
de l'Ajuntament
en aquest 2004?
Jo he fet una carta
del Reis
important
però que clar
com abans comentaves
que ara estem a l'oposició
jo calculo
que dintre
abans del dia 15 de gener
espero que em rebin
a la Generalitat
del Departament
de Cultura
perquè tenim
una sèrie
de compromisos
de la Generalitat
jo crec que encara
que canviï
el color polític
de la Generalitat
el compromís institucional
es té que mantindre
i després el senyor Maragall
va dir que ell era
volia ser president
de tots els catalans
espero que es noti
llavors jo tinc dos coses
dos coses
que ja me fa una mica vergonya
dir-ho
que és el Teatre de Tarragona
i la Jartres
aquests són temes
que jo m'he donat
la meva experiència
amb l'iniciativa municipal
és aleshores
van molt i molt lentes
i contactes amb administracions
encara van més lentes
però llavors jo el que vull anar
és aclarir aquests dos temes
d'una manera immediata
i després
per Tarragona
què he demanat als Reis?
home
ho he demanat i encara no m'han dit
ni que sí ni que no
però jo crec que
tothom va coincidir
amb la campanya electoral
en què Tarragona
inicies els tràmits
per ser ciutat europea
de la cultura
crec que aquest
Tarragona té
perquè la cultura
no sol és teatre
dansa
promoció literària
música
és també festes
és també patrimoni
jo crec que Tarragona
té un conjunt
d'activitats
que podrien estar perfectament
a l'altura de Vinyó
que fa uns pocs anys
va obtindre aquesta
aquesta nominació
i crec que això
és a dir
ja fa temps que ho dèiem
és dir jo crec que
el fòrum de les cultures
de Barcelona
ha sigut una mala còpia
del que és
ser ciutat europea
de la cultura
però bueno
jo crec que
jo desitjo molt d'èxit
al fòrum
al fòrum
2004
de Barcelona
però jo crec que Tarragona
té
qualitat
i condició
per obtenir aquest guardó
que podria ser una campanya
semblant la que es va fer
per Tarragona
patrimoni de la humanitat
perquè d'alguna manera
del que es tracta
és de fer conèixer
Tarragona
la nostra gent
crec que hem fet
moltíssimes coses
des de la ciutat
tothom
tothom
no únicament
converses jo
tothom
perquè Tarragona
pogués tindre aquest guardó
i ser un referent
de la cultura europea
que seria molt interessant
doncs amb aquests
desitjos culturals
per aquest 2004
acabem aquesta conversa
amb Albert Vallver
el president
de la intercomarcal
d'Unió Democràtica
de Catalunya
aquí a Tarragona
i el número 2
de la llista
de Convergència i Unió
a les pròximes eleccions
generals
del mes de març
senyor Vallver
moltes gràcies
feliç any
que vagi molt bé el 2004
i molta sort
gràcies Ricard
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia