Un minut i mig, un quart de dues.
Els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio
els dediquem a parlar de festes.
La veritat és que estem de sort.
Cada setmana tenim una festa aquí a la ciutat de Tarragona
i ja ens permetran que acotem una miqueta de la que parlem avui
perquè parlem d'una festa que és més de centenari.
Una festa que compleix en guany 160 anys, que no és poca cosa.
I a més a més tenen uns personatges estimats per tota la ciutat
que també estan d'aniversari, que són els gegants.
Ja centenaris també a la ciutat de Tarragona.
Estem parlant de les festes de Sant Roc
que abasten els carrers Cos del Bou i la baixada de Peixateria.
Comença endemà d'una manera formal, podríem dir,
tot i que ja fa uns quants dies que per aquí, pel barri,
hi ha festa i festa de la bona.
Parlem de tot plegat amb la Dioniso Molinos,
que és la presidenta. Bon dia, Dioni.
Hola, bon dia.
Benvinguda al vicepresident de l'entitat,
que és el Francesc de Cis García. Bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanya la que fins al dia 13 continuarà sent la pubilla,
que és la Maria José García. Bon dia, Maria José.
Bon dia.
Diem fins al dia 13 perquè és el dia que has de fer el relleu, no?
Sí, clar, haig de passar la banda a la pròxima pubilla.
Molt bé, en parlarem d'això de ser pubilla,
què significa en aquests temps que corren.
Però jo comentava ara que la festa ja fa dies que ha començat formalment,
comenceu demà, però vosaltres ja esteu fent cosetes, eh?
Sí, sí.
Ja que què heu fet fins ara una paella gegantina,
que a més diu la Dioni, que va sortir boníssima.
Està boníssima, molt bona.
És que la gent repetia.
Home, si repetien és que realment no és un dir.
I, inclúsament, la fèiem pagar, eh?
Vull dir que no la regalàvem.
Que no era de gratis.
La fèiem pagar als gegantets no, pobrets,
perquè es van portar tots molt bé.
Home, és que justament aquesta paella es feia en el marc
d'aquesta celebració dels gegants, no?
Sí, era el punt més important, doncs, del que seia la celebració.
Vam aconseguir fer que dins del carrer
hi haguessin tots els gegants dels barris de la ciutat de Tarragona.
Era la celebració que volíem fer, no?
Ja que nosaltres fa 100 anys que els tenim.
De fet, aquests gegants fa 180 anys que existeixen.
recordem que són els antics de la ciutat de Tarragona.
Ah, clar, 180 anys.
Sí, vull dir, Déu n'hi do, ja.
Aquests no necessitant liftings ni coses, eh?
No, bueno, els anem renovant a poc a poc, no?
Sobretot ens han encarregat d'altres aquests últims 100 anys,
o els veïns, més ben dit.
Les veïnes cursin els vestits,
els hi han ficat joies noves,
com van fer el 165è aniversari,
i, bueno, coses així.
Justament per aquest centenari també heu fet una exposició
que s'ha pogut visitar aquests dies, no?
Sí, sí.
De la mensa, paral·lels també al món geganté.
La gent ha quedat molt contenta
i, clar, la mala pata i la mala sombra que hem tingut
és que es va afondre al carrer
i llavors hem tingut de tindre-ho tancat
perquè entrava molta polsa a dintre i...
Justament com que la Dioni estava amb el tema de l'exposició,
estava allà en el moment que es va enfonsar
aquest tros de paviment,
es va fer aquell esboranc espectacular, no?
I eres allà, tu, en aquell moment.
Sí, vam tenir un sostó molt gran.
Quin sostó.
Clar, perquè ara dèiem,
home, millor que hagi passat ara,
que no pas quan estiguem enmig de la festa,
sinó hagués estat dramàtic, no?
Imagina...
Tenim una assegurança, per si acaso,
però, bueno, de totes les maneres millor abans, eh?
Imagina, tu, que passa a l'Acercavila
i cau un gegant, cau un altre
i vinga, darrere un a l'altre,
perquè a mi s'ha pogut ser.
Per cert, no està encara la cosa en circulació, no?
No, encara està tancada,
però jo crec que...
Per demà ho podreu tenir,
jo crec que està quedarà obert, eh?
Totes les maneres no ens afecta gaire
perquè, a veure,
és una llàstima que a part del que és el barri,
que hi ha de per si és petit i cada vegada ho és més
perquè cada vegada anem descobrint
noves ruïnes romanes,
però demà fem actes formals,
bàsicament fem el Paragó d'inici
i després còctel de Sant Roc
i visita guiada per la nit.
Això és més...
No ens afecta gaire.
No és tan de greix que hi ha de festa al carrer,
no és una cosa així.
No és més afectar una mica el dia de l'Acercavila,
precisament perquè es va tindre de canviar l'itinerari.
Sí, canvi d'última hora.
A més, ara coincideix amb tota la regulació del trànsit
de la Peralta.
No us faltava això ja.
No us falta de res, enguany?
Centenaris, nova distribució, carrer nou...
Bueno, no ens podem queixar, eh?
Sembla que tot estigui fet expressament
per cridar més l'atenció.
Si és que algú no sap que són les festes a Sant Roc,
aquesta zona de la ciutat,
perquè són força conegudes,
hi ha molta participació de tota la ciutat de Tarragona.
Sí, i del barri d'aquest any,
no em puc queixar, no es podem queixar.
Aquest any hem tingut molta gent, també.
Això sabeu vosaltres que diré
no, és que som quadre, prepara la festa.
No, no, aquí al barri us hi aboqueu bastantes persones.
Igual gent gran, com jo,
igual gent jove, com el Quico,
i com la Maria José, vull dir que sí.
Gent gran, gent jove, abans comentàvem,
clar, gent jove no és que n'hi hagi molta,
arreu, i al barri menys, encara.
Jo no sé com anireu solucionant
el tema de les pubilles en els propers anys.
Uf, malament.
Perquè l'any que ve no n'hi ha.
Perquè, aviam, una noia, per ser pubilla,
Maria José, què ha de ser,
què ha de tenir, com arriba, doncs,
a ostentar aquest privilegi?
Home, al principi que sempre deien era nascut al barri.
Aquest seria un dels requisits així més fonamentals.
I després, doncs, hi ha varia, clar,
depèn de l'edat, no?
Hi ha nens que són pubilles més joves
o més grans, clar, depèn de la gent que hi ha.
No hi ha un límit, allò, més o menys, en edat?
No, no, no.
Home, fem dels 18 als 25, més o menys.
Més o menys.
És el que passa que es fa,
es pot fer a la vista grossa, no?
Clar, 17 o 26, escolta't,
com passa a la gent tan preu, no?
I això de fer ser pubilla, qui obliga?
Obliga alguna cosa?
Home, ha representat tots els actes.
Et dona algun privilegi?
Home, sí, no?
Seria a petita escala com la reina de les festes.
No has de fer cues, per la paella, per exemple.
Sí, algun tipus d'aquestes.
Més faltaria, pobret, eh?
No, però està en tots els actes,
representar-los de la millor forma possible.
T'ha agradat ser pubilla?
A mi sí.
T'ho has passat bé?
Sí, sí.
És que veus les festes d'una altra perspectiva, no?
Des de petita tu les veus allò lluny
i quan veies que proclamàvem la pubilla
dius, ui, com m'arribarà a mi, no?
I sembla que no t'ho acabis de creure, quan et toca.
Enguany ja teniu pubilla assegurada,
per les festes d'enguany.
Deu ser una coneguda amiga teva, segur.
Sí, veïna, veïna.
Veïna, a més a més.
Tu ja li has explicat el que implica tot això, no?
Sí, i a ella també li fa molta il·lusió.
I se segueix algun tipus de protocol en la proclamació,
posar la banda aquella i tot això,
perquè això es continua fent, no?
Sí.
No està escrit aquest protocol,
és una mica tradicional, per dir-ho així.
Però agredat, no? De sempre.
A veure, el que fem és...
No, sí, la pubilla li passa a la banda,
a la nova pubilla, i les dames igualment.
Teòricament ara ja és ella,
la que està encara regnant, per dir-ho així,
llavors es fa una cerca vila,
on surten tots els elements festius del barri,
el que són el canó, els gegants, tot el que tenim,
i llavors es fa la que seria la darrera desfilada,
per dir-ho així, de la pubilla anterior.
Surt ella, va fins a la rambla, per dir-ho així,
amb tot el seu cèquit, les dames d'honor,
i quan puja, llavors és quan es fa l'entrega,
doncs de la banda, com molt bé explicava la Maria José, no?
Que poquet que et queda, eh?
Sí.
De privilegi.
Res, dos dies.
Mira, dos dies, aprofita't el que queda,
que no és molt.
Enguany, em doné una...
Parlàvem a l'esboranca aquest del carrer,
que això no estava en el programa d'actes,
com si diguéssim,
tot el tema de la celebració dels gegants
és evident que sí.
Té com a més novetats
o algun significat especial?
A més a més, ha afegit la festa d'enguany?
Tot també per aquesta circumstància?
Fer un reconeixement a tota la gent
que durant aquests cent anys
ha participat de la festa.
No només als geganters, per dir-ho així,
que ja el rebran,
òbviament,
també el fem a la gent gran,
que per això s'ha fet cada any,
sinó que també el dia del centenari dels gegants
vam aprofitar per fer un reconeixement
a la persona que va portar el canó
durant quinze anys,
que no s'ho esperava,
va ser una sorpresa,
als expresidents del barri,
tots aquells que han sigut expresidents
durant aquests cent anys,
perquè, clar, recordem
que és molt fàcil
ara fer la celebració en altres
que ja els tenim aquí,
però van haver anys difícils
i sobretot a tots els portants,
no només els actuals,
sinó tots els anteriors.
Els de sempre,
els de sempre,
que Déu-n'hi-do.
Hi ha actes religiosos,
evidentment,
tradicionals,
també hi ha molta festa
i molts actes populars
i gastronòmics,
perquè l'altre dia va ser la paella.
Si no m'equivoco,
el cap de setmana toca la Llioli, no?
Sí.
Els musclos,
que s'han invitada,
però que feu el concurs de...
Sí, sí, sí.
Sense mini-pimer.
No, no, no.
I sense...
Ai i oli, i més a més.
Ara,
el que a l'Ixli Tall
i volen fer un ou,
també li deixen fer un ou.
Sí,
oi, que sou de generosos,
Déu-n'hi-do.
Parlem una miqueta així,
en general,
de com anirà la festa,
comenteu algun dels actes,
perquè ja sabem
que és una festa
que no participa només
la gent del barri,
sinó bona part de la gent
de la resta de la ciutat, no?
Sí,
a veure,
els dos dies més importants,
per dir-ho així,
són el 15 i el 16.
El 15,
que és la Dia de la Mare de Déu,
que és, bueno,
festiu per a tothom
i, a part,
doncs sempre els actes tradicionals,
es comença, doncs,
al dematí col·locant la imatge
de Sant Roc a la seva capella
que muntem al barri.
Recordar que des que teníem
el carrer Nou
tenim uns certs problemes
per muntar la capella.
Sí,
i aquest any m'assembla més,
encara.
I un any encara més,
perquè, clar,
com que els castells
no els van poder fer
al propi carrer,
perquè amb el nou mobiliari urbà,
que sí,
columnes,
bancs,
ja hem hagut d'habilitar-ho,
per dir-ho així,
doncs ara tindrem uns altres problemes.
Anem innovant sobre la marxa, eh?
Trobo que sí, eh?
Que us adapteu,
teniu una capacitat
per adaptar-vos molt interessant.
No, no trobem el terremé.
160 anys,
tenim uns precedents molt bons, eh?
I després,
doncs tenim el que és
la sortida en Cercavila
per anar a buscar l'aigua de Sant Roc,
que potser és l'acte
que a molta gent,
o sigui,
li agrada més,
de Tarragona,
surt tot el seguici popular,
a més el drac,
el drac,
el nostre seguici,
amb les noves pobilles
que ja estan,
doncs,
ja estan exercits.
Sí, exacte,
ja estan,
és el primer acte,
potser,
d'utilitat pública,
per dir-ho així,
i després l'actuació castellera,
que esclar,
en una festa tradicional
com la nostra
no hi pot faltar
l'actuació castellera
i més tenir la colla jove
al nostre barri,
recordem que el local
el tenen allí.
I bueno,
ja durant el dia de Sant Roc
ja es fan
el que són els actes religiosos
centrats bàsicament en aquests
i tradicionals,
que seria la processó,
que és pel dematí,
i després ja,
en pic,
tornem de lo que és l'ofici,
la processó
i l'anada a l'ofici,
repartim la coca de Sant Roc
i la tarda la dediquem
als crios,
a la mainada del barri,
que cada vegada
anem obrint més
a la gent de fora.
Com està?
Sí,
les corvilles van repartir
les coques,
les hermanites,
dels pobres
i la beneficència.
Clar,
és que a veure,
amb unes festes
que cada vegada
són més modernes
per la gent jove,
el que s'opta més,
per dir-ho així,
de lo que és Sant Roc,
és que tenim uns actes
tradicionals molt forts,
les coques,
avui en dia.
Clar,
perquè són la base,
vull dir,
molta gent es pensa
que les festes
només són coses així tradicionals
i no es pensen
que la base fonamental
és religiosa,
també.
Bueno,
i la veig és cada nit,
eh?
És el que ja us anava a dir,
que és la cosa del barri
i tot això també,
no?
Clar,
no ho podem perdre.
Cada nit,
cada nit.
I hi ha molta participació
a les rebelles,
encara,
no?
Sí,
sí.
Ens podem queixar.
Sí,
no ens podem queixar.
Ho dir perquè,
clar,
a l'estiu
parlem molt de festes
i sempre es comentarà
que avui dia,
com que hi ha tanta oferta
de lleure,
doncs hi ha festes
que es perden
perquè no hi ha relleu generacional.
Jo veig que la salut
de les vostres festes
és esplèndida,
que hi ha gent jove
dins de l'associació,
que hi ha moltes ganes,
molt d'interès.
No ens podem queixar,
no.
No ens podem queixar.
I molt d'orgull
de pertanyar al barri
en peso,
no,
Maria José?
Sí.
Que és el més important.
Sí, sí, sí.
Home,
quasi fem sombra
a el que són
les festes de Sant Magí.
Jo crec que això
pocs barris ho poden dir,
vull dir,
quan en un any
l'Ajuntament
s'ha queixat
del nombre d'actes
de Sant Magí,
molta gent s'havia queixat
que no s'amoïnin,
cap problema,
que vinguin a les de Sant Roc
que vosaltres teniu
per donar i per vendre.
Sí, sí, sí.
I a més a més,
és un barri molt obert
a les festes,
ningú se sentirà estrany.
I tant,
està obert per tothom.
Tenim obert el bar,
o sigui,
que ho tenim tot obert.
El barri i el bar,
directament ja.
No, i el mar,
perquè si mires
des del propi barri
veiem el que és el mar.
A veurem el mar també.
Home,
a mesura que van tirant les cares
anem veient el mar.
Molt bé,
doncs escolta,
trobo que ho teniu tot
molt per la mà,
molt...
i que si hi ha res
doncs ja sabreu improvisar,
segur ho esteu demostrant
cada dia.
Us toca a vosaltres
fer una invitació formal
a tota la ciutat de Tarragona.
Si algú,
dubto molt,
no hem anat mai
a les festes de Sant Roc,
doncs ara és la millor oportunitat
en guany, no?,
per fer-ho.
I tant,
ja ho saben,
que a tota la ciutat de Tarragona
estan invitats,
ens obrim les portes
amb tot el cor
i totes les mans
ben obertes a tothom
i que vinguin a xalar,
a disfrutar
i a tot.
Vull dir que estan oberts.
Toc a vosaltres
també fer una miqueta
d'invitació.
La pobilla, va.
Vinga, va.
Li queden dos dies
de pobilla.
Doncs això,
que si no coneixen els actes
doncs que vinguin
perquè ho puguin
viure allò a flor de pell,
no?,
i que puguin participar
de totes les maneres possibles
tan joves com grans
que hi ha actes per tothom.
Francesc,
et toca a tu.
Molt senzill.
Si la gent jove,
com nosaltres,
volen disfrutar
del que és la tradició
junt amb la modernitat
del que seria
una rebella popular,
una discoteca mòbil,
un correfoc,
només hi ha unes festes
a Tarragona
que això els pugui oferir.
I a part,
si a això li sumes
que podran ballar
sobre el que és el Cis Romà,
que vinguin a la festa de Sant Roc.
I que no m'agafin el cotxe,
caminant xinutxano,
que és el centre de la ciutat,
no hi ha cap problema.
Ah, espera,
un moment,
s'han deixat
que aquest any
teníem concurs de parxís.
Hombre.
La gent que es volgui
vindre a apuntar
el concurs de parxís...
Quan el fan?
Quan el fan?
Jo sé que agrada molt
això del parxís,
a tot arreu.
És un altre acte així
que m'he innovat en guany.
Perquè el que hem fet,
clar,
per celebrar el Sant Terreny
dels Gegants,
hem fet un dia més de festes
dins del que és
la festa de Sant Roc.
Llavors, clar,
havíem d'estar decidint
quins actes
afegíem de nou
al programa
i vam decidir fer aquest.
A part de les conferències
sobre els gegants
que el mateix dia
també farem,
o sigui,
que aprofitin per fer-ho tot.
Jo el que faria seria
fer-me amb un programa demà
i anem a fer un tomet per allà
perquè segur que
a qualsevol hora que hi vagin
trobaran ambient
i trobaran algun acte
de la festa.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio.
A vosaltres.
Que vagi molt bé.
Si no hi ha novetat,
ens retrobarem l'any que ve
amb seguretat.
Si no ens retrobem
en una altra ocasió.
Si Déu no s'ho sigui,
que ens doni vida i salut.
Sí, dona.
Ja en parlarem l'any que ve.
Que tinguem vida.
Molt bé.
Francesc García,
Maria José García,
moltíssimes gràcies per venir.
Bona festa, eh?
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Vinga, bon dia.