Ara passen ja 10 minuts de dos quarts d'una.
Canviem radicalment de registre, deixem enrere el quart de català amb l'Enric Garriga.
I parlem de la Setmana d'Energia.
Se'n recorda, en divendres passat parlàvem amb responsables municipals,
també amb la directora de la Fundació Tàrraco Energia Local de la Setmana de l'Energia,
que s'havia de celebrar, i de fet s'està celebrant aquesta setmana.
I subreiem celebrar, perquè d'alguna manera ens hem de donar l'enhorabona
cada cop que es fa un pas més enllà, que contribueixi d'una banda a l'estalvi
i d'una altra banda a mentalitzar-nos tots plegats, els que manen més
i els que utilitzem l'energia, de la necessitat de ser conscients
i utilitzar en prea el sentit comú en la nostra vida quotidiana.
De fet, jo m'atreviria a dir que aquesta és la finalitat d'aquesta Setmana de l'Energia.
Avui ens acompanya Salvador Salat, és cap de l'àrea d'eficiència energètica
de l'Institut Català de l'Energia. Senyor Salat, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut una mica. Aquesta Setmana de l'Energia no vol quedar tancada a cap departament
ni a cap organisme, sinó que el que vol és conscienciar la ciutadania en general.
Sí, sí, efectivament. No és la setmana de ningú, és la setmana de tothom.
Vol ser una setmana on tota la societat catalana, la ciutadania, les empreses, les institucions,
fem una reflexió conjunta de quin és el model que tenim avui,
que aquest model energètic basat en un combustible que algun dia s'acabarà,
com és el petroli, doncs que és un model que un dia ja no ens servirà.
I per tant, doncs que ara, que encara ens serveix, hem de pensar en el model del futur.
I per això no és la setmana d'uns o altres, és la setmana de tothom,
perquè justament és responsabilitat de tots.
Si no és amb l'esforç de tots, difícilment farem aquest canvi del model energètic
que ens asseguri un model social sostenible.
No és només, diguem-ne, que sigui una qüestió que estigui carregada de bones intencions,
sinó que a mig termini i a llarg termini serà obligatori pràcticament perquè l'energia és finita.
L'energia, tal com la concebem en l'actualitat, s'esgota i és inevitable buscar altres vies i alternatives.
Sí, no és que sigui interessant, és que és necessari.
És necessari, exacte.
No és una qüestió de...
No és un tema de consciència exclusivament.
No.
No és un tema econòmic, també.
El que és intel·ligent és anticipar-se.
I el que volem des de Catalunya, Catalunya ha sabut anticipar-se a moltes de les coses que han passat,
doncs en la seva història,
doncs ara estem en el moment en el qual ens hem d'anticipar aquest canvi de model.
Catalunya no és un país que tingui uns recursos energètics especialment importants
i en canvi té una activitat econòmica i social molt important.
L'única manera de fer compatible una cosa i l'altra és anticipar-nos al canvi.
Hi ha tota una sèrie de gestos quotidians dels que n'hem parlat i es van fent a través de campanyes,
però després també assistim una miqueta a la incertesa de la població, no?
De cop i volta l'energia nuclear o és fatal, de cop i volta és l'energia que ens pot salvar.
Déu-n'hi-do, eh? Energies renovables i alternatives.
Quina meravella als parcs eòlics.
De cop i volta no ens agraden els parcs eòlics.
Arriba un moment que aquest excés d'informació fa que la ciutadania estigui una mica desconcertada
de quines són les vies o els camins que hem de prendre cara a aquest canvi que hem de fer en les energies?
Meu, és una cosa important que hem de tenir tots al cap.
Independentment de com fem l'energia, que l'haurem de fer de la millor manera possible,
que és indiscutible que les energies renovables són el gran futur
perquè són les úniques que no fan malbé al nostre entorn.
Independentment de tot això, el que és segur és que hem de veure l'energia com una cosa limitada,
com un recurs preciós, com un recurs car, i que per tant l'hem d'utilitzar de manera intel·ligent.
Tant se val si tenim nuclear, tant se val si tenim eòlica, tant se val com la fem.
L'important és utilitzar-la de manera intel·ligent.
Home, després és la responsabilitat també del sector energètic
i la responsabilitat de les administracions que es faci de la manera més intel·ligent possible.
I, per tant, llançar un missatge a la ciutadania que no és
ara anem a la dreta, ara anem a l'esquerra sense solta ni volta,
sinó que tot això ho veeix a una directiva específica.
I, per tant, hem de transmetre aquest missatge que tot ho veeix a una racionalitat.
Si encara no l'hem transmès prou bé, és una feina que tenim pendent i que hem de fer.
Però l'important és que el ciutadà en si, independientment de com se li fa l'energia,
ha de saber que l'utilitzar intel·ligentment.
Les polítiques energètiques, evidentment, les decideixen els governs.
El sector empresarial també té una gran responsabilitat.
Ara penso en qüestions com la fabricació d'electrodomèstics o automòbils.
Hi ha una sèrie de requisits avui dia en l'actualitat que abans no hi eren.
Bona part d'ells adreçats justament a aquest estalvi, a aquest ús més racional de l'energia.
Parlo de les targetes tècniques que podem trobar en diferents elements d'ús quotidià, no?
Sí, de fet, això és la gran diferència que hi ha entre la ciutadania o les indústries.
Les indústries tenen molta regulació que les porta cap a una banda molt concreta,
que les porta cap a una obligatorietat d'estalviar.
En canvi, el ciutadà, el ciutadà no podem tenir una persona a sobre cada dia que ens digui,
perquè som molts ciutadans.
De manera que en el ciutadà el que s'ha fet és que tot allò que li arribi a les seves mans
tingui la informació suficient perquè el ciutadà pugui optar per utilitzar o per comprar
aquell electrodomèstic, aquell vehicle o aquella casa que tingui el millor consum energètic.
D'aquí a que la via d'introduir aquesta cultura de l'estalvi sigui per la via de la informació,
que el ciutadà conegui.
Si posem una etiqueta energètica classe A en un electrodomèstic i al costat en té un de classe B,
el ciutadà ràpidament entén que el de classe B no sé si serà més car o més barat però gastarà més energia
i per tant probablement no li interessa.
De manera que la informació és la base de poder optar per un consum responsable.
Col·lectivament és important que aprenem aquestes actituds i individualment també suposa un estalvi
per la nostra economia familiar, no?
Sí, sí, això no només són tones de CO2 que queden molt llunyanes o tones de petroli,
sinó són euros al final.
Clar, que això també és un bon estímul.
Aquest matí vostès que ens acompanyen han pogut sentir que hem assistit a la inauguració,
presentació en societat, podríem dir-ho així, d'aquest primer sortidor biodiésel de Tarragona
que està ubicat a la benzinera del Serrallo, però de fet avui se celebra una jornada
sobre l'ús del biodiésel a la Universitat Rovira i Virgili.
El biodiésel, que és la gallina dels ous d'or en qüestió de...?
No és la solució a tot, però és una gran ajuda.
El transport representa el 39% del que consumim a Catalunya.
Des de l'any 96, el que més gastem a Catalunya,
contràriament al que podríem pensar que som una societat molt industrial,
no, el que més energia consumeix a Catalunya és el transport.
I no només això, sinó que el que més creix cada any continua sent el transport.
Per tant, actuar sobre el transport és bàsic, és vida o humor.
Com actuem? Home, actuem racionalitzant.
Actuem prioritzant, per exemple, el transport col·lectiu respecte al transport individual.
La mateixa energia que es gasta fent un quilòmetre en un vehicle particular,
una sola persona, doncs amb la mateixa energia poden anar set persones en un autobús.
De manera que, primer, prioritzant un consum responsable.
Però una vegada hem arribat a reduir el mínim possible,
doncs també hi ha una altra manera de racionalitzar-lo,
que és utilitzant, en comptes d'un combustible fòssil,
que a més de contaminant un dia se'ns acabarà,
intentar-nos inventar combustibles renovables.
I el biodiesel és justament això, un combustible renovable,
que a més de ser igual de bo de les mateixes prestacions que el combustible fòssil,
en canvi, doncs va i no contamina.
I, per tant, això ens ajuda moltíssim.
I exactament prové dels olis domèstics, no?
Sí, és una cosa tan senzilla com agafar els olis,
que poden ser els mateixos olis usats,
se'ls fa un tractament per treure-los les salts i la miqueta de restes de menjar,
i aquests olis es converteixen en una operació molt senzilla,
que en diuen trens d'estetificació, una operació química molt senzilla,
en una cosa que en diuen estermatílic.
Aquest estermatílic resulta que té les mateixes propietats que el gasoil,
pràcticament les mateixes propietats que el gasoil.
De manera que, en una transformació molt simple,
aquest oli que hem utilitzat en la nostra alimentació,
el podem convertir en el combustible dels nostres vehicles.
És un combustible que també, diguem-ne, el fer-ho és econòmic?
Les plantes on es fa o la planta on es fa aquest tipus de combustible és econòmic, també?
Hi ha una cosa que és important a tenir en compte,
d'un litre d'oli en aconseguim un litre de gasoil.
Això és important, un litre de biodiesel.
Per tant, bé, doncs això és molta producció,
però també és important, clar, si és a un a un,
tots sabem el que costa l'oli.
Per tant, si haguéssim de pagar el gasoil a preu d'oli, seria molt car.
Si fos d'oliva ja...
Ja no en parlem.
Per tant, és necessari tenir, des de l'administració, un ajut,
i aquest ajut és una exempció del pagament de l'impost sobre hidrocarburs.
Vol dir que el gasoil està gravat amb molts impostos,
i en canvi el biodiesel, pel fet de ser renovable,
no està gravat amb aquests impostos.
Gràcies a aquesta exempció dels impostos,
avui per avui és viable, és econòmicament viable,
produir biodiesel a Catalunya.
Preguntes bàsiques, eh? I òbvies, segurament.
Qualsevol vehicle que habitualment,
utilitza gasoil, pot utilitzar biodiesel?
Per suposat. Sobretot que sigui...
Si el meu cotxe és de gasoil, jo avui puc anar al serrallo i posar-hi?
L'única limitació és que sigui de gasoil.
Si és de gasoil, avui per avui es va al serrallo,
es carrega i es pot utilitzar sense cap mena de problema.
És més, si s'agafa una mostra del biodiesel
i es porta a un laboratori
i no se li diu que allò és biodiesel,
el laboratori farà la prova
i dirà que allò és gasoil.
És a dir, compleix el 100%
de les condicions del gasoil,
i tant és així que l'administració
li fa les analítiques necessàries,
igual que se li fa en tots els gasoils,
per comprovar i per garantir
en els ciutadans, en els usuaris,
que allò que està utilitzant
és un producte fiable.
No contamina.
I quan pago el consum,
el consumidor paga més car el biodiesel?
Igual...
Si aneu a la benzina i al serrallo
veureu que el litre de gasoil
té el mateix valor o té el mateix preu
que el litre de biodiesel.
La diferència és que no contamina.
La diferència no contamina.
És important que sàpiga una cosa,
per poder aconseguir aquesta tranquil·litat
de l'usuari,
per poder arribar a la majoria de la població,
el que estem distribuint per benzineres
no és 100% pur.
És a dir, incorpora un 10%
d'aquest biodiesel renovable.
La resta, el 90% és gasoil.
Per això podem dir tranquil·lament
que avui per avui no s'ha de fer cap modificació.
Si estiguéssim distribuint un biodiesel
amb més percentatge,
o un biodiesel pur,
hi ha algunes cosetes
que en alguns vehicles haurien de modificar-se.
Davant d'aquest dubte,
hem optat per arribar a la majoria de la població,
la producció avui és petita,
per tant, volem arribar al màxim de gent possible
i hem optat per que la distribució es faci
amb una barreja que encara és modesta.
Aquesta és una primera fase,
doncs podríem dir que donar a conèixer aquest producte
està en una fase embrionària.
Primer hem fet néixer la criatura,
ara comencem a fer que faci els primers passos,
ja veurem que quan estudiï la carrera
ja es licenciïa.
Aviam si fem un bon minyó d'aquest producte.
Les primeres reaccions que heu recollit,
quines han estat?
Bé, nosaltres vam començar a tastar el producte l'any 94,
és a dir, no estem fent una cosa nova,
primer ens vam assegurar que el producte era interessant,
després ens vam preocupar que es produís
i ara ens preocupem que l'utilització no generi cap mena de problema.
Tant és així, s'ha creat una associació,
l'Associació Catalana amb el Biodiesel,
que agrupa a l'administració, els productors,
però sobretot els consumidors.
Per què? Doncs per donar transparència.
El que volem és protegir els drets dels consumidors
i a la vegada assegurar que Catalunya utilitzi el màxim possible
aquest recurs renovable.
De manera que les incidències avui per avui han sigut mínimes,
hi ha molta falta d'informació i això ho reconeixem
i per tant estem fent una tasca important
conjuntament amb l'associació des de la Generalitat
per donar a conèixer el producte
i que els tallers de mecànics no ho vegin com una cosa agressiva
sobre el motor ni que els mateixos fabricants
entenguin exactament el que se'ls està posant en aquests modors,
però no hi ha hagut incidències relevants.
Avui per avui la criatura, com he comentat, camina,
no s'ha trobat entre bancs i esperem que no se'n trobi.
En quant a la distribució del producte,
avui s'ha inaugurat el primer sortidor a Tarragona,
clar, també caldrà extendre una mica més el que és la distribució, no?
Sí, bé, he de ser conscients que avui estem produint
o es poden produir a Catalunya en un any 56.000 tones de producte.
I això és gràcies a que fa no gaire ha entrat en funcionament
una planta de producció a Reus,
titularitat d'avionat a Europa,
que produeix 50.000 tones.
És a dir, fins fa no gaire només en produíem 6.000.
De 6.000 a 56.000 vol dir que hem crescut gairebé per 10, no?
Vol dir que de les 31 a avui 32 benzineres que hi ha,
ara ja podem disposar de 10 vegades més de producte.
Per tant, és imminent l'increment de les benzineres
que dispensaran biodiesel,
perquè fins ara no teníem producte i ara ja el tenim.
El futur ha de passar per aquí?
El futur ha de passar també per aquí.
També per aquí, efectivament.
És a dir, hi ha moltes mesures a fer.
Aquesta no és la panacea, no tindrem prou productes.
És a dir, hauríem de conrear, perquè tingués una idea,
ni tan sols conreant totes les terres de conreu de cereal
que tenim a Catalunya, passant-les a colze,
no arribaríem a fer ni el 25% de tot el gasol
que es gasta a Catalunya.
De manera que no podem viure només d'això.
Però això és una gran acció.
Per tant, és una acció combinada entre la racionalització
de l'utilització del vehicle individual.
És una utilització combinada de l'utilització
d'aquest tipus de productes més ecològics
i també és una racionalització de la nostra societat.
Potser hem de repensar el nostre model de societat
perquè sigui un model de societat que necessiti menys desplaçaments.
Avui tenim un model de societat per l'urbanisme,
per les distribucions de les activitats que tenim a casa nostra,
que requereixen de grans desplaçaments.
Hem de repensar el nostre model de societat
per reduir aquests desplaçaments.
Per tant, aquest és un gra més d'una cadena,
és un eslabó més d'una cadena
que ens ha d'aportar a un model més sostenible.
La mobilitat és un dels aspectes o àrees
que incideix aquesta setmana.
I en altres, com és l'aula, la llar, etcètera,
es vol arribar a tota la societat amb aquesta setmana de l'energia.
Sí, hem enfocat sobretot en el ciutadà,
perquè el ciutadà pot pensar que ell és molt poca cosa respecte al global,
però entre els tres factors que més consumeixen energia a Catalunya,
el primer d'ells és la mobilitat de les persones
i el tercer és el consum d'energia a la llar.
Vol dir que la ciutadania és responsable,
no és responsable, sinó és l'actor principal
de dos dels tres principals consumidors d'energia.
Per tant, aquestes petites accions
que cadascú de nosaltres podem fer a casa nostra,
utilitzant millor energia
o reduint l'ús del vehicle
però quan hem d'utilitzar el vehicle
posant combustibles com aquest,
que és un combustible renovable,
aquestes petites accions
són les que ens poden ajudar
a fer un gran pas a la societat catalana.
Doncs continuarà la setmana de l'energia.
Avui justament es donava la circumstància
d'aquesta inauguració, d'aquesta jornada
que es fa a la URB,
però fins divendres
és previst que es facin diferents xerrades
i sobretot en difusió a nivell de tríptics,
de falques radiofòniques,
en fi, tot allò que pugui contribuir
a un més gran coneixement
del que és aquest gest quotidià, no?
I moltes vegades inconscient
d'allò de l'interruptor de la llum,
tot aquest tipus de coses,
que sembla que no hi parem compte.
La clau l'has dit a tu.
Són gestos inconscients
i el que hem de ser són gestos conscients.
I hem de deixar de fer una utilització
com un mal menor
a una utilització intel·ligent.
Molt bé, doncs moltes gràcies
per venir avui a la ràdio.
Salvador Salat,
que és el cap de l'àrea d'eficiència energètica
de l'Institut Català de l'Energia.
Moltes gràcies i molt bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.