Les 10 del matí, 37 minuts, estem en directe en aquest matí de dimarts al matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara del programa Viure i Conviure, que aquest curs que està a punt de finalitzar
ha format aquí a Tarragona a vuit parelles.
Vuit parelles formades per un jove, un noi o una noia que estudien a la universitat
i una persona gran. S'ha tractat de conviure durant tot aquest temps.
I avui tenim amb una d'aquestes parelles la Germana Martínez, de 88 anys.
Germana, bon dia, buenos dias.
Hola.
I també el David Capitan, que ha estat el seu company de pis durant tots aquests mesos,
que té 18 anys. David, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Germana, com ha anat l'experiència amb el David?
Uy, sí, ja soc tan veterana, que muy bien, muy bien, no puedo decir nada más, que muy bien todo.
Usted és una de les veteranes perquè ja fa temps, no?
Cuatro, cuatro he tenido.
Cuatro anys lleva.
No, cuatro estudiantes toda la carrera.
He tenido un negrito de Guinea Ecuatorial, que este sí que era cortita la carrera, eran tres años.
Y cuando vino a mi casa ya había hecho un curso.
Ya he hecho los dos, ya está en la Guinea Ecuatorial enseñando a los niños de allí.
¿Y luego quién más ha tenido?
He tenido a Teresa Raventos Durán, he tenido a Patricia y ahora a David.
¿Y qué tal l'experiència?
Nada, como si... yo ya nada.
Yo les doy las llaves y como si fueran de casa.
No hay problema.
El que per qui sí que ha estat una experiència nova és pel David,
que com dèiem té 18 anys i tu vens a la Sènia, no, David?
Sí, sí.
I has vingut a la Rovira i Virgili a estudiar què?
Química.
I has fet el primer any.
Sí, és el primer any que estic aquí.
Escolta, i què tal l'experiència?
Doncs molt bé.
Una experiència molt grata.
És una bona forma d'estar aquí, viure aquí.
Estic molt tranquil allí.
No me molesta ningú.
Estic molt bé.
Com vas contactar amb el programa Viure i Conviure?
És a dir, com et vas assabentar d'aquesta iniciativa?
Doncs per mitjà d'un tio meu que estudia Reus,
que també estava en el mateix programa,
m'ho va comentar,
m'ha donat el número de l'assistenta social i això,
i vaig, per mitjà de m'un tio,
vaig contactar i la vaig trucar i ja està.
Perquè, clar, tu tenies el problema
que venies a estudiar a Tarragona
i, clar, anar i tornar cada dia era impossible, pràcticament, no?
Clar, i havia de trobar una forma econòmica també
per estar aquí, perquè, clar, val molt de diners estar per aquí,
lluny de casa, i vaig trobar això i perfecte.
I això de viure amb una persona d'una edat tan diferent amb la teva,
no tenies cap problema, cap reparo al principi?
No, no, no sé.
No.
No?
No.
I un cop passada l'experiència, ratifiques que ha anat molt bé.
Sí, perfecte, estic molt bé, sí, sí.
A vostè, Germana, li encanta això de viure amb gent jove, no?
Sí, porque cuando cierro la puerta hay alguien más que yo en casa,
que eso de cerrar el cerrojo, no sé si cerrarlo o no cerrarlo,
porque digo, si lo cierro, romperán la puerta si me pasa algo.
A esta edad te puede pasar, bueno, a todas las edades,
pero a esta edad más, yo estoy contentísima.
La Teresa es como si fuera mi nieta ahora,
la primera que tú, que hizo la carrera que él va a tener ahora.
Cuando venga de Manchester, que vive en...
se ha dormido ya, pues ya sabe que puede venir a Tarragona
y tiene una casa donde llamar.
És a dir, les persones que han viscut amb vostè els anys anteriors
i ara són amigues i vostè sap el que fan, no?
Como si fuera una nieta más.
Y cuando la vez se vaya igual.
Tengo un nieto igual de la misma edad aquella.
David, com és la teva vida diària?
Què fas?
Què has fet durant aquest curs?
I, pues, no sé, vida normal.
Arribo, m'aixeco, vaig a classe, torno, me faig el meu dinar,
me arreglo l'habitació i això, estudio,
i després me faig los sopar i ja a dormir.
Només estudies de matí?
Sí.
Clases només tens al matí?
Algunes tardes, dues tardes tinc classe.
I la resta de les tardes les dediques a estudiar?
Passes bona part al pis o...?
Sí, bona part estic al pis.
Alguna tarda, pues, vaig a jugar a futbol
amb els amics o...
Però la major part de les tardes
me les passo a estudiar al pis.
I el dinar i el sopar te'l prepares tu?
Sí, sí, sí.
I la Germana es prepara el seu dinar i el seu sopar?
Claro.
Cada uno tiene sus cosas en un armario.
Él no me toca las mías y yo no lo toco las suyas.
Él me trae el agua, me trae la leche,
me trae...
Lo que pesa, él me lo trae.
Lo que pesa y lo que no pesa.
Pero yo también voy a comprar cositas pequeñas.
Pero todo lo que pesa, él me lo trae,
porque yo ya no puedo.
88 años, son muchos años,
y una botella de agua de 8 litros,
ya no la puedo llevar,
y un paquete de leche,
que le mandé a traerme leche,
y él, como es muy espabilado,
dice, ¿sabe que con todo el paquete
se ahorra mucho dinero?
Pues ahora ya viene con el paquete siempre.
Ya no me trae dos cartones de leche.
Muy bien.
El paquete.
Hoy me ha traído un...
Esto también de elegía.
Pues, no sé...
Totes les coses de pes al supermercat
les porta el David.
David, explica'ns les condicions econòmiques
d'aquest tema.
Condicions com?
És a dir, com pagues tu a la Germana?
És a dir, com...
No, no, a mi no me paga nada.
Nada?
No, me paga la Caixa.
Però aleshores, els acords econòmics
que arribeu entre vosaltres,
que passen per Caixa Catalunya,
com funcionen?
No, no sé...
En ella li ingressen uns diners
per cobrir, no sé,
els gastos meus,
els pots d'electricitat i aigua i això.
I a mi pots estar amb el paquete
en una part,
per estar allí fent-li companyia.
No sé.
Una beca.
Una beca.
Perquè tu tens...
Quines obligacions tens?
De fer-li companyia
unes hores o unes estones determinades?
No.
No, no sé,
d'estar allí per la nit,
no sé,
a les 10 de la nit està a casa,
per si...
No sé,
si passés algo...
Como abuela y nieto estamos.
Él se pone a comer,
que yo como antes,
y yo me pongo allí
a darle la lata
y le cuento de cosas
de antes de la guerra,
cuando él no había nacido,
claro.
Y...
Bueno.
Però per què diu
que le da la lata?
Porque le hablo mucho.
I ell no parla gaire.
Él no,
y él comiendo.
No et molesta,
de totes maneres?
Tu pots fer la teva vida
i pots estudiar
tranquil·lament a casa.
Sí, sí, sí.
Hi ha un respecte
de les normes
de convivència absolut,
no?
Allí cadascú
fa la seua.
Como si estuviera en su casa.
Yo tengo la mea habitación
y ella la seua,
no sé,
cuando dinemos
y nos vamos,
parlem y no sé.
Pero cada uno
fa la seua.
Les cuento muchas cosas.
Jo imagino, David,
que els divendres
a la tarda
deus marxar
cap al teu poble,
cap a l'Escènia.
Sí, sí.
I què expliques
als amics de l'Escènia
o als teus pares
o a la teva família
allà a l'Escènia?
Pues no, res.
Les cuento anècdotes,
no sé,
a lo mejor...
Quieren venir a conocerme,
los abuelos
y los padres.
Tinc una germana menuda
de 8 anys
que volvim de conéxerla
perquè sempre parlo
i no sé,
volvim de conéxerla.
Les dice cosas de mi.
I vostè suposo que germana
aleshores el divendres a la tarda
quan se'n va el David...
Jo me voy a la parcela.
Ah?
Carai,
quina activitat que té
per tenir 88 anys.
Sí,
se queda a la casa sola.
Sola?
Quan se va se queda sola.
Jo pensava que es quedava
vostè sola a casa
i que...
Que va, que va.
Jo sola a casa
me aburro mucho.
Yo me voy a la parcela
y allí estoy haciendo el Robinson.
Molt bé.
La germana, com dèiem,
és segurament una de les dones
que ja té més experiència a Tarragona
amb el tema del viure i conviure.
Això segurament ens ho podrà confirmar
la Pilar Olivera,
responsable de la Fundació
Viure i Conviure
de Caixa Catalunya.
Pilar, bon dia.
Hola, bon dia.
És la més...
La més veterana.
La més veterana.
Fa set anys que està amb nosaltres.
Com feu això de les parelles?
A veure, nosaltres quan...
quan hi ha sol·licituds
per part dels estudiants
i per part de les persones grans,
les entrevistem.
Entrevistem els estudiants,
veiem quines són
les seves preferències,
les seves afinitats,
les persones grans
i llavors fem una miqueta
de cacamenteros, no?
Busquem un perfil
que s'ha de cuir
d'un estudiant amb una àvia
i els aparellem.
De totes maneres,
fem un mes de prova
per veure si la cosa
funciona o no funciona.
Si al cap d'un mes
no s'han tirat els plats pel cap,
la convivència és bona...
Durant aquest mes
hi ha una supervisió
d'un cop a la setmana
per part nostra, de l'equip,
i si tot va bé,
al cap d'un mes
firmem l'acord definitiu
fins a final de curs.
I no s'han trencat els plats?
No s'han trencat els plats.
De fet, teniu alguna
experiència negativa?
Sí.
Potser sí, clar, no?
Tenim alguna experiència negativa,
sobretot per part dels estudiants
més que per part
de les persones grans.
Perquè els estudiants
venen amb una idea
de que marxen de casa,
deixen el paper i la mama,
van a estudiar a Tarragona,
volen llibertat...
i hi ha unes certes normes
en el programa
que no tots els estudiants
estan disposats a complir.
Han d'arribar com a màxim
a les deu i mitja de la nit,
i això hi ha estudiants
que no ho volen,
han de fer companyia,
no es tracta d'una pensió
d'arribar i dir
bon dia, senyora Maria,
adiós, senyora Maria,
sinó de disposar d'un espai
per poder parlar,
per poder conviure.
El programa es diu
viure i conviure.
Aquest curs, si no va xerrat,
s'han format a Tarragona
vuit parelles.
Inicialment se'n van formar dotze,
però hi ha hagut baixes.
Exacte, és a dir,
tenim aquí quatre casos
que serien d'experiències
que no han anat bé.
Sí, són les experiències
que per això són el mes de prova.
Després del mes de prova,
ja sigui la persona gran
o ja sigui l'estudiant,
diuen, mira,
no és el que jo volia,
necessito més llibertat,
me'n vaig a un pis
amb altres estudiants
i ja està.
De cara a l'any que ve,
ja ho esteu preparant o no?
Encara no,
comencem ara al juny.
Però de totes maneres,
les persones interessades,
com us arriben a vosaltres?
Les persones interessades
se dirigeixen a l'Ajuntament.
Quan les persones grans
se dirigeixen a l'Ajuntament,
que si vols te donen
el número de telèfon
on s'han de dirigir.
Un momentet, sisplau.
I la gent jove
és a través de la universitat,
de la borsa d'habitatge
de la universitat.
Que és el que vas fer tu,
no, David?
O no?
Bueno, tu ja tenies l'experiència
en deies el teu oncle
i tu ja sabies gairebé
totes les normes
i no tenies cap problema.
Vas trucar directament, sí.
Perquè ell ja havia viscut també
en aquestes condicions
amb una altra persona.
Sí, portava un any
vivint amb una altra persona, sí.
A Reus, m'havies dit.
A Reus.
I també l'experiència
va ser positiva en aquell cas.
Sí, ara continua allí.
Realment el que més funciona
és el boca a boca.
Estudiants o persones grans
que han tingut altres estudiants
o altres persones grans
i que diuen
això funciona,
van corrent de veu a veu.
El telèfon que dèiem
de l'Ajuntament?
Sí, el telèfon de l'Ajuntament
és el 977-55-0086.
Tota la gent gran
que estigui interessada
en acollir estudiants
per sentir-se més acompanyat
i no estar sol,
realment si alguna persona gran
està sola és perquè vol.
Hi ha aquest programa
que li pot oferir la companyia
d'una persona jove
amb ganes d'aprendre
i d'aportar també
la seva experiència.
Els pisos han de tenir
algunes característiques,
les persones grans
han de tenir
algun perfil determinat o no?
A veure,
els pisos simplement
han de disposar
d'una habitació per l'estudiant.
L'estudiant necessita un espai,
una habitació per amb ell.
El demés pot ser compartit,
pot haver-hi un lavabo compartit,
el menjat se'l fan els estudiants,
ells tenen dret a cuina,
ells han de comprar el menjar,
ells se'l fan.
Després ja s'arriben acords
de cada parella, no?
Hi ha àvies que són molt independents
com la Germana,
que ella fa el seu
i el David fa el seu,
i altres àvies que necessiten
que tota la vida han fet dinar
i necessiten continuar fent dinar
i li fan el dinar a l'estudiant.
Per exemple,
l'àvia fa el dinar,
l'estudiant fa el sopar
o un rentaplats,
arriben amb uns acords, no?
Germana,
vostè ho ha recomanat, no?
Suposo,
gent que coneix.
Sí, claro, claro.
Si és que tenéis que hacer propaganda
porque no puede ser
que ocho senyores mayores
en Tarragona
són muy pocos.
Muy pocos, sí, sí.
Són muy pocos en Tarragona.
És que, oye,
mira, que me perdonen,
però són muy raras.
Las abuelas,
dales el teléfono mío
que me llamen,
que yo les explicaré.
Però igual el problema
són dels estudiants, no?
Bueno,
algun no,
però no todos.
M'he dit el problema
és mancant-se de gent gran, eh?
Sí?
Sí.
És a dir,
teniu un problema
que no hi ha avis
que volguin...
Ah, exacte.
Exacte.
Perquè d'estudiants,
quan ja corre la veu
que no hi ha més persones,
ja no es presenten.
Però si no,
se'n presentarien més.
Claro.
I el problema el tenim ara
que ara cada vegada més
venen gent d'altres països.
Vull dir,
Tarragona és una ciutat universitària
que cada vegada va pujant més
i venen gent d'altres països
a fer el màster,
a fer el doctorat.
Ja no són xavalets
de 18 o 19 anys,
sinó que ja són
nois o noies
de 27, 28, 29.
Venen d'altres països
i aquí trobem el problema
que la gent de Tarragona
està una mica reàcia
a acollir-los, no?
És estranger,
és més gran,
i si sobre és un noi
encara més dificultat.
Les noies ho tenen més fàcil.
I per què creieu
que hi ha poques persones grans
interessades en aquest tema?
Perquè no lo saben,
perquè no lo saben,
que no tiene problema.
No hay problema,
ninguno.
Cuando entró él
y le di las llaves
ya es de casa,
ya es de casa,
es igual,
es su casa.
Usted se fia a la primera.
Claro,
es su casa,
ya es su casa.
mientras estos nueve meses
es su casa.
Y él entra y sale
y yo me voy a la parcela
y me estoy dos días,
tres, los que quiero
y vuelvo.
S'ha de pensar
que és un programa
que hi ha tres entitats
que li donen suport,
com és la Caixa de Catalunya,
com és l'Ajuntament,
com és la Universitat.
Ho dic una miqueta
per fer perdre la por
o la desconfiança
de les persones grans
que diuen
jo he de donar la clau
amb un desconegut.
Vull dir,
no és un desconegut,
nosaltres tenim
la declaració de renta
dels seus pares,
nosaltres tenim
tota la informació.
mil coses que passés,
nosaltres podem
responder.
tres,
el Ayuntamiento,
la Caixa
i la Universitat,
la Rovira i Virgili.
És que no,
no és ningú desconocido.
David,
¿tú què faràs l'any que ve?
Jo seguiré.
Ah,
continuaràs amb la germana?
Sí, sí, sí.
Volver,
claro.
Jo estic molt bé aquí.
i continuaràs estudiant.
Sí, sí, sí.
Ara fins i tot
us trobareu a faltar l'estiu.
Pot ser, sí, sí.
En el verano
ho trobarà a faltar
un estudiante germana o no?
No,
por la parcela,
porque claro,
yo me voy a allí
me estoy tres o cuatro meses
y no vengo.
Usted tiene una vida fantástica,
eh?
Sus hijos van y vienen
y me traen
y me llevan cosas.
I perquè l'estiu
disposa d'habitació lliure
per poder vindre
els seus nebots,
els seus nets.
Vienen de València,
de Madrid.
Perquè la seva família,
justament,
no li han dit mai res a vostè
de dir
desconfia d'aquesta persona.
És que jo ja soy así.
Ja
no me tiene que decir nadie nada.
Soy así.
Me fío.
En fi,
la millor propaganda del programa
sens dubte és casos
com el de la germana Martínez.
Que ya les puede dar el teléfono
y que me llamen,
que yo les explicaré.
Jo si truca a algú,
els prometo que els donaré
el teléfono.
Que no hay problema ninguno
y que estarán contentas
y que no se encontrarán solas
luego por las noches,
sobre todo.
Es muy triste una persona
de 88 años
cerrar el cerrojo
de bueno,
si me pasa algo,
que la puerta
tienen que tirarla abajo.
Que yo cuando voy a cerrar
el cerrojo
a veces no lo cierro.
Y estando ahí lo cierro.
y él dice,
yo también estoy más tranquilo
con una cerradura
que es de rojo por dentro
y cerradura por fuera.
En fi,
així viuen
la Germana Martínez
i el David Capitan
i així tornaran a viure
a partir de...
Sí, sí.
A meitat de setembre,
m'imagino,
principis d'octubre
quan comenci el segon curs.
Germana, David,
que vagi molt bé.
Felicitats per l'experiència,
perquè ha anat molt bé.
Gràcies.
I a continuar així de bé.
Gràcies.
I gràcies també
a la Pela Oliveres
per haver-nos acompanyat
i explicar-nos
alguna cosa
que no sé si encara
cal afegir
alguna recomanació més
per a alguna persona
que estigui interessada.
No, simplement
que tots els interessats
o poden dirigir-se
a la Caixa de Catalunya
o a la Universitat
o a l'Ajuntament de Tarragona.
Qualsevol de les tres entitats
li donarà referència.
Molt bé, doncs que vagi molt bé.
Gràcies i fins la propera.
Moltes gràcies.
Bon dia.