És un quart d'onze del matí i aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona,
ràdio acompanyats en directe del nou director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat,
Francesc Terrats, molt bon dia.
Molt bon dia, gràcies.
Benvingut, enhorabona pel seu anomenament.
Recordem, molts de vostès ja ho saben, que Francesc Terrats en els últims anys
ha dirigit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
i des de fa poques setmanes, pocs dies podríem dir,
m'imagino que la seva vida ha canviat inotablement.
La seva vida personal.
Sí, sí, personal i professional.
I professional, naturalment.
Personalment, doncs, bueno, tornar a anar amon i avall, matinant més,
però, bueno, quan hi ha un programa i una responsabilitat d'aquest tipus,
tots els problemes es minimitzen.
Jo sempre dic a casa, quan em pregunten allò, estàs cansat?
Bueno, evidentment, és més cansat que abans,
però, bueno, busques alternatives i, per exemple, baixar per obviar el brai al matí
i quan veus que el sol despunta, doncs, és una contraprestació interessant
i, si no ho fos, t'ho hauries de buscar.
Però, vostè continua visquent aquí a Tarragona.
Sí, sí, segueixo visquent a Tarragona.
Grat que la seva activitat professional, ara, doncs, estarà dedicada a Barcelona
i a tombar, a tombar molt, m'imagino.
Sí, efectivament, però, bé, això de viure a Tarragona i treballar a Barcelona
no és cap novetat.
Hi ha molta gent que ho fa.
Qui no ho hagi vist hauria de veure el tren de les 7 del matí
o el de les 7.20, doncs, el pens acabant
i després el tornant ens tornem a trobar tots.
I el de tombar, sí, evidentment.
Ara el meu àmbit de responsabilitat és tot Catalunya
i les relacions que, des del govern de la Generalitat,
s'estableixin amb altres organismes, com el Ministeri
o a nivell internacional i, per tant, sí, em tocarà rodar bastant.
O relacions com ara les que hem de mantenir
amb l'Ajuntament de Tarragona, per exemple?
Efectivament, amb el de Tarragona i amb tots els ajuntaments
i més, jo diria, en aquesta nova etapa de govern
de la Generalitat de Catalunya
en el que hi ha una molt clara voluntat
que jo tinc perfectament assumida,
com no podia ser d'una altra manera,
però ja espontàniament,
d'establir una política de transversalitat
i de col·laboració amb els entes locals
per tal de poder desplegar
d'una manera el més òptima possible
i més eficaç tots els recursos disponibles
i les voluntats per tractar i potenciar
això que en diem el patrimoni cultural.
Vostè ha tingut algun contacte formal o informal
amb alguns representants del Consistori tarragoní
des del seu nomenament?
No, des del meu nomenament,
la meva presa de possessió, no.
La setmana que ve hi ha la primera comissió
del patrimoni cultural,
la Comissió Territorial d'aquí a Tarragona
i a les Terres de l'Ebre, a Tortosa,
i en aquella ocasió tindré l'oportunitat
de tenir-la.
Però, en tot cas, jo penso que en aquest aspecte,
en l'estratègia dinàmica que s'establir
a la Conselleria de Cultura,
li toca trencar el foc primer a qui li correspon,
que és la consellera.
Després, el director general vindrà darrere
per entrar en els temes concrets.
Des de la responsabilitat del càrrec que vostè ocupa,
com creu que s'ha de gestionar el patrimoni de Tarragona,
del que vostè és un gran coneixedor?
Bé, jo penso que com s'hagi de gestionar,
jo, lògicament, tinc les meves idees,
perquè, com bé diu, és un tema que ve de lluny
i que l'hem debatut molt
i que no hem parat de parlar-ne.
Jo penso que la fórmula concreta cal arribar-hi
a partir del consens i del debat entre les parts.
El que és cert és que tots estem dirigits
en un mateix objectiu,
que és millorar les prestacions,
la qualitat d'aquest patrimoni
i la seva relació amb la societat,
amb tots els aspectes que això vol dir.
Fins i tot des d'un punt de vista del paper del patrimoni
en l'urbanística de la ciutat, en l'escenari urbà,
però també en l'aprofitament
i en els resultats socials
que es desprenen d'aquest patrimoni.
Però, insisteixo, les fórmules les haurem de consensuar
i cadascuna de les parts,
en el moment en què hi entrem,
que jo crec que hi hem d'entrar molt aviat,
per aprofitar aquesta legislatura
i fer les coses des del principi
per arribar al final amb uns resultats concrets
i palpables,
els haurem d'acabar concretant entre tots.
El que em sembla que ningú podrà discutir,
jo seré el primer en no fer-ho,
és que hi ha d'haver una coordinació superior
a la que hi ha en aquests moments.
Això no vol dir que hàgim de discutir
qüestions com la titularitat,
els aspectes dominicals del patrimoni.
Això és el que menys interessa en l'usuari,
en el ciutadà.
A la gent no li interessa saber
si el museu està gestionat per la Generalitat
o el pont del diable
o és per l'Ajuntament.
A la gent el que li interessa
i nosaltres des de les institucions
el que hem de garantir
és que els usuaris es trobin
en un discurs coherent,
un discurs ben relligat
i que al final aquest patrimoni
estigui exercint un paper
realment influent
en el que és la dinamització cultural
de la població tant de la de Tarragona
com la de Catalunya
com el públic,
el turisme internacional
que ve a la ciutat.
I un turisme que vindrà més motivat
i amb més quantitat fins i tot
si nosaltres som capaços
d'establir aquest lligat
entre les parts
i fer de Tàrraco
i del patrimoni de Tarragona
no només acabant
la Tarragona romana
sinó el patrimoni de Tarragona històric
que s'allarga fins als nostres dies.
Aquesta és una de les virtuts de Tarragona
que des del 218 abans de Cris
que el van fondar els de Sipions
fins als nostres dies
no hi ha hagut cap parèntesi d'ocupació
i per tant Tarragona
és allò que se'n diu genuïnament
un llibre d'història.
Tot aquest patrimoni
que explica la història d'una ciutat
i per extensió d'un país
tingui cohesió,
tingui sentit
i serveixi per incentivar sensibilitats
i per incrementar
el nivell cultural de la populació
si vingui d'on vingui.
Dues qüestions arrel
d'aquesta resposta que ens donava
quan parlava d'un organisme
que coordinés
ja abans que Tarragona
fos nomenada patrimoni
Tarraco, patrimoni mundial
i es parlava
d'aquesta aspiració
des de diferents sectors
de la creació
d'un organisme
que aglutinés institucions
però també entitats
que poguessin
d'alguna manera
treballar coordinadament
com vostè deia.
Aquesta coordinació,
aquesta fórmula
podria,
parlem-ne sempre utilitzant
aquest temps verbal,
podria ser una de les fórmules
a dir-nos
per gestionar el patrimoni
de Tarragona.
No, evidentment
hi ha d'haver
un,
diem-ne com vulguem,
un patronat,
hi ha d'haver
un consorci,
hi ha d'haver el que sigui
que impliqui també
a part de les institucions
que tenim responsabilitats
directes
i titularitat
sobre el patrimoni
i hagi també representada
la societat civil
i les associacions
i entitats
que estiguin motivades
històrica
o de Villeneu
estiguin sensibilitzades
per aquest tema.
El problema no és
si això ha de ser,
sinó com ha de ser
i en tot cas
aquest és el marc
de la discussió
perquè jo estic convençut
que si realment
tots estem
amb la voluntat
de resoldre
la signatura pendent
de Tarragona
que és
constituir
aquesta estructura
que ens permeti
cohesionar
voluntats
i recursos
jo penso que
acabarem trobant
en la fórmula
es tracta
de seure
a l'entorn d'una taula
i posar
jo diria
amb aquesta generositat
de plantejaments
el tema
al damunt
de la taula
i trobar
solucions
que
no només
no lesionin
a ningú
sinó que
afegeixin
actius
en aquesta voluntat
i en aquesta decisió.
Comantava
que els ciutadans
en principi
de la titularitat
de cadascun
dels conjunts
monumentals
que tenim
a la ciutat
de Tarragona
no els interessava
particularment
però
de vegades
es pensa
que depèn
de qui sigui
la titularitat
quan parlem
de recursos
de finançament
tot això
sí que deu implicar
o implica
d'alguna manera
a qui correspon
o qui es responsabilitza
de cadascun
d'aquests conjunts.
Bé
efectivament
jo diria
que en la situació
en la presentació
de cadascun
d'aquests diferents conjunts
que conformen
aquest gran paquet
que es diu
la Tarragona Romana
doncs
incideix
un aspecte
que és
la voluntat
i la quantitat
la contundència
d'aplicació
d'idees
no sempre
la qüestió
són recursos
a vegades
també
jo diria
que primer
són importants
les idees
i després
cal aportar-hi
els recursos
perquè aquestes idees
siguin
siguin viables
i es puguin concretar
però idees
i recursos
són importants
perquè un equipament
o un altre
tingui uns resultats
i mereixi
una percepció
millor o pitjor
en el ciutadà
però jo el que estic dient
és que
en el moment
en què això
ens ho plantegem
entre tots
i ens ho plantegem
com a paquet
hi haurà d'haver
també una cohesió
i un reequilibri
entre idees
i recursos
per tal
que sigui
tot el conjunt
el que ofereixi
aquest grau
d'homogeneïtat
que doni
en el visitant
en l'usuari
aquesta percepció
d'una continuïtat
per capítols
d'una mateixa peça
d'una mateixa obra
que és la Tarragona Romana
i els capítols
són els diferents monuments
i els diferents equipaments
i que evidentment
cal vertebrar
des d'una perspectiva
jeràrquica
en el sentit
que hi ha d'haver
elements de síntesi
que ajudin
a entendre
la globalitat
i elements monogràfics
que serien
els diferents monuments
que ajudin
a aprofundir
una miqueta
amb aspectes
que aquella síntesi
que en definitiva
sembla que indiscutiblement
ha de ser
el museu arqueològic
proporcioni
als visitants
per facilitar
la lectura
i la comprensió
d'aquesta obra
d'aquest llibre
o d'aquesta obra
de teatre
diguem-ho
jo entenc
que és prematur
parlar-ne
però com que
vostè feia referència
a les idees
i recursos
doncs
li puc preguntar
per exemple
què hem de fer
amb el teatre romà
amb el teatre romà
el que hem de fer
és resoldre
aquest estat
sí però com
clar que s'ha de resoldre
bé
vostè de moment
m'ha preguntat
què hem de fer
jo li dic
és absolutament
irrenunciable
resoldre
la situació
lamentable
i inexplicable
del teatre romà
una situació
que ve
ja fa més
d'un quart de segle
que és poca broma
llavors
com s'ha de fer
doncs bé
el primer que cal resoldre
és tancar
tot un llarg
procés judicial
d'expropiació
i de reclamacions
i de recursos
presentats
per la comunitat
de propietaris
i en aquest aspecte
les notícies
que tinc ja
des dels primers moments
pràcticament
de la meva presa
de possessió
com a director general
de patrimoni cultural
és que
aquest tema
està
en vies de resolució
en vies de resolució
doncs perquè hi ha
una sentència
hi ha un dictamen
jurídic
que la Generalitat
juntament amb l'Estat
o no
això és el que
han acabat de resoldre
haurà d'assumir
i haurà de
treure's del davant
és un problema
des d'un punt de vista
de recursos econòmics
greu
caldrà buscar-hi
la solució
però
la voluntat
del Departament de Cultura
i el compromís
és resoldre-ho
sigui com sigui
i a partir d'aquí
serà qüestió
de revisar
ja els projectes
que hi havia
d'intervenció
sobre el teatre romà
per posar fi
l'agulla
i estableix un calendari
que ens porti
amb uns terminis
concrets
i assumibles
al mateix temps
a donar solució
a aquest problema
que fa massa temps
està en un impàs
en un stand-by
que és el pitjor
que pot haver
en aquests casos
aquest no és
l'únic problema
és a dir
la direcció general
del patrimoni cultural
té molts problemes
econòmics
a resoldre
un altre importantíssim
i que és un projecte
també
d'abast nacional
és el Museu Nacional
d'Art de Catalunya
que també fa molts anys
en què s'està invertint
i intervenint
i que no hi ha hagut
manera d'acabar
i que en aquests moments
estem buscant la fórmula
perquè
d'una vegada
per totes
es tanqui
en les obres
es faci
el muntatge museogràfic
i es pugui obrir
amb tota la seva plenitud
la que es mereix
la institució com a tal
però també
les col·leccions
de la importància
que té
el Museu Nacional
d'Art de Catalunya
en el públic
cal buscar
solucions
per tot
però
tornant al Teatre Romà
la meva voluntat
és que
això es resolgui
el com
està claríssim
quin és el procés
i el quan
ja ho definirem
en el moment
que hàgim
d'alguna manera
auditat
la direcció general
els seus recursos
i hagin vist
com podem implementar
els compromisos
d'inversió
per tal de donar
resposta concreta
a temes
com el Teatre Romà
jo estic convençut
que en aquesta legislatura
és una prioritat
del Teatre Romà
en matèria de patrimoni romà
parlo de Tarragona
Sí, absolutament
jo penso que és una prioritat
irrenunciable
i ho dic
i ho dic
no només com a director general
de patrimoni cultural
en aquests moments
que també
però
ho dic
bàsicament
a partir
de la
meva
personal sensibilitat
sobre la gravetat
i la
poca explicació
que es pot donar
en aquest impàs
tan absurd
i lamentable
jo recordo
les pintades
jo encara no era a Tarragona
ja vaig arribar a Tarragona
el 78
però
les pintades
que encara es mantenien
fins fa poc
relativament poc
en la tanca
del Teatre Romà
de Teatre Romà
pels Ciutadans de Tarragona
i tota la
reivindicació
que va generar
la relocalització
perquè
a principis del segle XX
ja es havia localitzat
en els anys 11
em sembla que era
del segle XX
la relocalització
del Teatre Romà
no
no han tingut
mínima
correspondència
amb la situació
en la que
una vegada
es va salvar
les restes
que en quedaven
la situació
que s'ha generat
que és de no fer-hi res
ja penso que és una vergonya
per el patrimoni
català
i per la Tarragona
romana
una vergonya
que cal corregir
una situació
que cal corregir
però al mateix temps
jo sempre he dit
que el Teatre Romà
no és només
un problema
patrimonial
de patrimoni cultural
sinó que és també
una qüestió urbanística
que Tarragona
ha de resoldre
aquest lligar
amb el que és
la connexió
entre dos terrasses
de la ciutat
i aquest cul de sac
que al final
ha quedat
constituït
el Teatre Romà
això
més que cul de sac
el que ha de fer
és constituir-se
amb un element
amb un espai
de vertebració urbanística
d'un sector
molt cèntric
de la ciutat
si a més a més
tenint en compte
la declaració
de Tàrraco
com a patrimoni mundial
em sembla que
no podem seguir
passant per aquí
i per exemple
i per exemple
cal dir que Saragossa
la ciutat de Saragossa
que és Saragosta
doncs van localitzar
el Teatre Romà
doncs fa no massa
ara no recordo exactament
quan
i al cap de molt poc temps
ja hi ha hagut
una solució
i el Teatre Romà
està absolutament
tractat
i el Teatre Romà
està museïtzat
amb un centre d'interpretació
i perfectament
integrat
en el que és
l'urbanisme
de l'entorn
que és
pel que
entre altres coses
ha de servir
el nostre patrimoni
arqueològic
d'àmbit urbà
per no fer nosa
sinó per
acabar de relligar
i per prestigiar
un entorn
no li sorprendré
si li pregunto
pel Museu Nacional Arqueològic
evidentment
que era un altre dels temes
que li vam de posar
sobre la taula
d'entrada
perquè és un tema
ja també podríem dir
que forma part dels clàssics
en aquest tipus
de qüestions
i perquè últimament
també ha estat notícia
amb aquesta proposta
que arribava
des de l'Ajuntament
de Tarragona
concretament
des de l'alcalde
de la ciutat
Joan Miquel Nadal
d'ubicar
el Museu Nacional Arqueològic
el nou Museu Nacional Arqueològic
a les instal·lacions
de l'antiga tabaclera
sempre i quan
en funció
de com
vagin els esdeveniments
relacionats
amb el conflicte laboral
del Tadis
des de l'Ajuntament
s'aposta
per aquest espai
en funció
d'aquestes circumstàncies
també des de la Societat Arqueològica
Terraconense
que també històricament
havien apuntat
que aquest era
l'espai idoni
senyor Terrats
què ens diu
d'aquesta qüestió?
Bé
jo penso
és un tema
en el que
cal també
enraunar
però cal enraunar
a partir d'arguments
tècnics
i no a partir
de circumstàncies
em refereixo
que
com vostè ha dit
aquesta és una proposta
que ha sortit
de l'alcalde de la ciutat
el senyor Nadal
però jo recordo
que
quan jo era
al Museu d'Arqueològic
de Catalunya
va sortir
una altra circumstància
i en l'aposta
en aquells moments
va ser una altra
que era el govern militar
llavors jo penso
que aquí
el que no podem
és prendre decisions
sobre una inversió
tan important
com serà
la del nou Museu
Nacional Arqueològic
de Tarragona
sense
argumentar
molt bé
i partint
de la circumstància
en lloc de partir
com cal partir
d'uns objectius
i d'una estratègia
perquè s'asseguri
que la inversió
i els objectius
tinguin el resultat
que ha de tenir
jo sempre he estat
absolutament contrari
en l'ubicació
del nou Museu Nacional
Arqueològic
de Tarragona
en terrenys
propers a la micròpole
perquè em sé
quina és la dinàmica
del turisme cultural
i no per circumstàncies
sinó perquè
el turisme té
una dinàmica pròpia
i això no hi ha
aquí a la canvi
si volem resultats
hem d'ubicar
el museu
en un altre espai
i al mateix temps
penso que
des d'un punt de vista
fins i tot urbanístic
seria un greu error
portar al Museu allí
però de tota manera
jo estic absolutament
com pot imaginar
obert a enraunar
però penso que
primer hem d'enraunar
els tècnics
i després
a partir d'arguments tècnics
són els polítics
els que han d'escoltar
aquests arguments
i no a la inversa
jo penso que cadascú
s'ha de dedicar
en el que sap
i que cadascú
ha de respectar
el terreny d'opinió
i de professionalitat
de cadascú
i aquí crec que hi ha
un error de plantejament
que bueno
de tota manera en parlarem
quan a l'arqueològica
jo diria que
estem una mica
en la mateixa situació
la real societat arqueològica
ha d'exercir un paper
però el paper
de la real societat arqueològica
no és
entendre de museus
i de política
de gestió
d'equipaments culturals
és un altre
i en tot cas
també aquí reclamo
que l'arqueològica
escolti primer els arguments
abans de prendre una posició
sobre un tema
en el que per lògica
que defuig
dels seus objectius
i de la capacitat
de l'arqueològica
com a tal
i dels seus membres
des d'un punt de vista
personal
és un tema urgent
si més no
a la ciutat
vostè que ha estat
director del Museu Nacional
Arqueològica
sap les necessitats
que hi ha
des de per ubicar
nous materials
fins i tot
per poder donar
un servei cultural
molt més ampli
a aquests visitants
a aquests turistes
i naturalment
a la gent de la ciutat
és urgent
prendre una decisió
respecte a aquesta qüestió
Bé, l'urgència aquesta
des d'un punt de vista
personalment
la vinc evidenciant
des de l'any 84
amb un primer projecte
del 86
els dos anys
que va caldre
per tirar endavant
el projecte
per tant
això
no m'ho haig d'empapar
sinó que
vaig ser el primer
a batallar
perquè el nou Museu
Nacional de l'Arqueològica
de Tarragona
fos una realitat
perquè em conec
amb les limitacions
del museu
i perquè sé
perquè la història
així ho indica
els exemples
i els paral·lels
d'altres intervencions
en altres ciutats
ho demorcen perfectament
que si Tarragona
no es dota
d'un museu
arqueològic potent
i potent vol dir
des d'un punt de vista
de disponibilitat
d'espai
que permeti
desplegar
tota una sèrie
de programes
col·laterals
a l'entorn
d'unes col·leccions
magnífiques
i d'un conjunt
patrimonial
de primera magnitud
si no es dota
d'aquest museu
no hi haurà
qui
provoqui
o no hi haurà
manera de provocar
un canvi
de quantitatiu
i qualitatiu
en la percepció
que els visitants
tinguin
de la nostra ciutat
i del nostre patrimoni
i no hi haurà
manera
de
detonar
un canvi
de
demanda
des d'un punt de vista
quantitatiu
i qualitatiu
també
sobre la nostra ciutat
són els museus
els que
s'erigeixen
d'alguna manera
amb bandera
d'una voluntat
i d'una aposta
d'una ciutat
de cara
al turisme cultural
a l'entorn del museu
generen
tota una sèrie
d'expectatives
i de reaccions
que
aglutinen
uns resultats
positius
en funció
d'aquest entorn
en el que
el museu
dóna resposta
des d'un punt
de vista temàtic
per moltes intervencions
que fem
en el CIR
per moltes intervencions
que fem
en l'amfiteatre
benvingudes siguin
però
obtindrem
uns resultats
de la contundència
i de
la cohesió
que un nou museu
pot
generar
Quina seria
la seva aposta
concreta?
La meva aposta
concreta
és en la de sempre
des d'un punt
de vista
museístic
i des d'un punt
de vista
urbanístic
això també
des de l'Ajuntament
de la ciutat
s'hauria de
veure
la necessitat
d'implantar
el museu
en un espai
emblemàtic
de la ciutat
en un entorn
patrimonial
temàticament
lligat
al museu
i aquest nou
espai
o aquesta
alternativa
única
jo diria
òptima
al mateix temps
és el
parc de
la reconciliació
amb connexió
amb l'actual
museu arqueològic
i sense deixar
de tenir
un peu
en el que és
el casc antic
de la ciutat
a la part alta
posant-ne
un altre
en un espai
que necessita
urgentment
i això
algú hauria de veure
una regeneració
i un canvi
d'imatge
important
i dràstic
com és la via Augusta
la via
d'entrada
d'accés
a la ciutat
en teoria
més emblemàtica
però que
de cap manera
dona aquestes prestacions
a la realitat
el nou museu
el nou museu
vindria a exercir
en allà
un efecte
molt similar
al que ha exercit
el Guggenheim
a Bilbao
o el Museu Nacional
d'Art Romà
a Mèrida
que
si ha tingut èxit
i l'ha tingut
des del primer moment
ha estat
perquè no ha perdut
aquesta centralitat
patrimonial
que va mantenir
l'edifici
de Rafael Monell
sinó que
s'ha vertebrat
amb el conjunt
magnífic
i potent
del teatre
de l'amfiteatre
i del circ
si aquell museu
haguéssim posat
com hem fet Arles
fora d'aquesta centralitat
els resultats
a nivell de públic
i a nivell de
de resultats
hauria estat
absolutament
decebedor
però miri
que un dels arguments
que es donen
des del punt de vista municipal
justament és la revitalització
des del punt de vista cultural
de la part més baixa
de la ciutat
curiosament
bé
algú m'hauria d'explicar
com ho faran
és a dir
això va ser
el mateix plantejament
que es van fer
a la municipalitat
d'Arles
a la Provença
i no només
no han revitalitzat res
sinó que han llançat
per la borda
una inversió
potentíssima
i és el mateix
que està passant
a Lacan
amb el nou marc
amb el nou museu
arqueològic de Lacan
doncs
que van ubicant malament
amb un edifici
molt semblant
quant a característiques
arquitectòniques
en el de la tabacalera
i on
no els hi va la gent
és a dir
una inversió
de 8.000 milions
de pessetes
que en aquests moments
es pot considerar
llançada
absolutament
per la borda
Finalment
senyor Terrats
idees
hem parlat
de moltes idees
però també hem d'afinar
una mica més
el tema dels recursos
que ja sabem
que són escassos
sempre
i per cultura
és un tòpic
però és cert
també més
d'on hem d'anar
a treure recursos
per poder tirar endavant
per poder materialitzar
tots aquests projectes
que a més són projectes
que tenen un cos
econòmic important
Bé
els recursos
han de sortir
i amb més generositat
del que han anat
sortint fins ara
en primer lloc
de les pròpies
administracions
és a dir
la dedicació
de les administracions
ja sigui en aquest cas
si parlem
d'un conjunt
com la Tarragona Romana
i en general
de Catalunya
però els recursos
que surtin
del Ministeri
quan el Ministeri
hi tingui
un paper
i una participació
de la pròpia Generalitat
i dels municipis
han de ser
percentualment
superiors
en el que
fins ara
s'hi ha vingut dedicat
en aquests moments
per exemple
a nivell
de Generalitat de Catalunya
en els pressupostos generals
cultura
està situada
no arriba
ben bé
en un percent
dels pressupostos
de la Generalitat
això
és una quantitat
absolutament
escadocera
i
inacceptable
d'aquí
ve el compromís
del govern
d'incrementar
de doblar
com a mínim
en una primera legislatura
aquests pressupostos
però
també hem de
exigir
que l'Estat
aporti
més recursos
perquè
tota
la dedicació
sobre el món
de la cultura
i del patrimoni
sigui superior
en aquests moments
però
per una altra banda
també
hem de treballar
per optimitzar
cohesionant
les idees
i els projectes
els recursos disponibles
ja fins ara
ara hi ha una certa dispersió
que fan
donen menys resultats
en les inversions
que es realitzen
hem d'optimitzar
aquesta qüestió
i jo crec
que s'ha d'entrar
a partir d'idees
i de projectes
engrescadors
en la implicació
de la societat civil
del món
de l'empresariat
ja sigui
de la gran empresa
o de la petita empresa
en el món
de la gestió
del patrimoni
tenint en compte
que per exemple
en el cas
de la Tarragona Romana
els resultats
que s'obtinguin
en l'increment
de visitants
en l'increment
de la demanda
sobre aquest patrimoni
revertirà
econòmicament
en benefici
d'aquestes
empreses
i d'aquests
establiments
per tant
l'aposta
ha de ser compartida
i només si és compartida
podem comptar
amb uns recursos
més generosos
però al mateix temps
amb unes complicitats
que assegurin
que allò
que es decideix
s'assumeix
i que per tant
hi ha un control
hi ha una
una sensibilitat
forçada
si es vol
sobre tot allò
que es va fent
jo penso que
d'aquí
han de sortir
els recursos
el problema
és que
per què les empreses
no inverteixen
més en el patrimoni
doncs jo penso
perquè
de fet
fins ara
des de les institucions
no s'ha cregut
massa en el patrimoni
el primer que hem de fer
és una reflexió
sobre
la
contundència
del sentiment
que des de les institucions
es té sobre el patrimoni
si des de les institucions
pensem que el patrimoni
és una nosa
malament ho tenim
perquè
poc podem vendre
un producte
si des de les institucions
creiem en el patrimoni
i creiem que el patrimoni
enriqueix
un territori
en el seu paisatge
en la seva
enriquesa
la qualitat
d'aquest paisatge
en el sentit
que hi tens
una sèrie d'elements
i d'equipaments
que van més enllà
d'aspectes estètics
del paisatge
per donar servei
en l'explicació
i en la comprensió
dels processos
però que aquest paisatge
aquests escenaris
han passat
si tot això és així
al final
podrem
generar
unes idees
que justifiquin
i que
incentivin
la societat civil
a participar-hi
hem de creure
en això
per
per definir
un producte
i unes propostes
que acabin
implicant
la societat civil
perquè la societat civil
vegi que això
l'acaba beneficiant
i no
es constitueix
en una nosa
com fins ara
ha vingut sent
en aquests moments
jo penso que
aquesta sensibilitat
hi és
n'estic convençut
almenys en l'equip
del Departament de Cultura
les coses
es tenen
absolutament clares
no perquè hi hagués
un programa
sinó perquè
l'equip que s'ha
constituït
ho té
de manera molt clara
i a partir d'aquí
és qüestió
d'actuar
des d'una perspectiva
des d'un àmbit
polític
per part
de qui toqui
que en aquest cas
seria la consellera
en relació
en la correlació
percentual
de disponibilitat
del govern
en relació
al Departament de Cultura
i per part
de l'equip
que penja
la consellera
en aquest cas
la Direcció General
de Patrimoni Cultural
per tal
de treballar
en aquesta línia
de motivar
en l'equip
disponible
i en aquesta relació
de transversalitat
en els municipis
per arribar
a aquesta conclusió
senyors
estem treballant
amb uns actius
que és el patrimoni
que no és
un problema
sinó que és
una gran solució
per tal
que aquesta sensualitat
cultural
que volem
ajudar
a incrementar
i a transmetre
i per tal
que polítiques
de col·laboració
siguin factibles
el tenim aquí
i l'hem de gestionar
bé i millor
i per tant
a partir d'aquesta
redefinició
implicar
en la societat civil
amb un efecte cascada
que en altres moments
històrics
bé s'ha produït
i ben
prou resultats
positius
proporcionats
doncs
totes aquestes idees
en paral·lel
s'han d'anar transformant
també en recursos
com vostè ha anat
explicant
i recursos
que han d'arribar
des de diferents àmbits
ha estat un pla
que ens hagi acompanyat
avui al matí
de Tarragona Ràdio
com ja ho feia
sovint
a la seva qualitat
de director
del Museu Nacional Arqueològic
que avui ha vingut
com a nou director
general de Patrimoni Cultural
de la Generalitat
Francesc Terrats
enhorabona
i gràcies per acompanyar-nos
gràcies
i gràcies
per una vegada més
com abans
per deixar-me esversar
en els vostres oients
adeus i bon dia
adeu
gràcies