Tres minuts i un quart de dotze del migdia.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
I ho fem per parlar ara d'una activitat que tindrà lloc avui mateix,
però també demà i també els dies 19 i 26 d'aquest mateix mes,
que són dissabtes.
Estem parlant d'una activitat que farà que l'amfiteatre romà
torni als seus orígens ancestrals.
Els responsables, o els culpables, si ho prefereixen,
que això sigui així, són l'associació cultural Sant Fructuós.
Ells posaran en escena l'obra La passió de Sant Fructuós,
una escenificació teatral que relata, com vostès ja saben,
els darrers dies de vida que van passar el bisbe de Tarragona,
de Tàrrecó, perdó, de Tàrrecó, Fructuós,
i els seus diarques auguri i eulogi.
Avui en volem parlar d'aquesta representació,
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
i ho fem en conversa amb un home que porta 15 anys,
que aviat està dit, 15 anys fent de Sant Fructuós.
Jesús Blanco, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tots.
Amb 15 anys, jo no sé si abans de l'obra mires els papers,
o no cal, ja ho saps, de memòria, no?
No, sempre cal mirar-los, sempre.
I sempre tens el mateix neguit a l'hora de sortir,
els mateixos nervis, i sempre és un repte.
I és que és un paper difícil, no?
Jo crec que sí.
Un motiu, no?
Sí, un paper amb força, no?
Perquè, clar, representar una comèdia,
que també he tingut la sort de representar algunes vegades, no?
Sempre pots donar peu a la improvisació,
peu a gesticulada en les maneres determinades,
i el fet aquest de fer de Sant Fructuós
és posar-te en la pell dramàtica dels darrers dies
i posar-te en la pell d'una persona
que serà cremada viva
i que, si no renega de la seva fe, que no ho farà,
serà cremat viu
i que es despedi dels seus col·laboradors,
que es despedi de la seva comunitat
i que s'enfronta a l'amor, no?
I això, humanament, que tot s'ha de donar el pas a l'amor, no?
Deus, total, és equivalent, no?
Qui es posaria allà, no?
És un exemple i és un paper difícil
que et qüestiona moltes coses, sí.
Com vius, tu, personalment, aquesta experiència?
Bueno, doncs...
Perquè, per exemple, si, imaginant-te, si plores,
clar, en aquell moment plores de veritat, no?
Sí, o, per exemple, si manifestes por,
intentes manifestar la por que una persona
en la situació seva la tindria en aquell moment, no?
De dir, escolta, què faria ell?
Com suposes que reaccionaria?
Com estarien els seus ulls?
Com estaria el seu esperit?
Com estaria amb els seus ànims?
Llavors, és un paper que, si tens la sort de ficar-te dintre,
bueno, transporta, però és dolorós,
és a dir, és dolorós el personatge, no?
Però gratificant, a la vegada, de la fortalesa
i de la fe que té aquella persona,
diu, bueno, que tiro endavant
i crec en els meus principis
i dono la vida per a això que crec, no?
Abans has dit un personatge de força.
Sí.
És que, clar, tot aquest relletell de sentiments,
al final això t'empenya endavant, no?
Transporta, no?, el personatge mateix.
Exactament, i a més,
era un personatge que havia de donar un exemple
a la seva comunitat, no?
En aquell moment pensa que
els bisbes i els caps de l'església
són els que són perseguits.
A l'època de Valeria estem parlant amb el segle III
i aquí en el governador Emília,
que, bueno, es determina el Junts ara,
pràcticament ells són els que han de dir sí o no.
hi havia caps d'església, bisbes,
que renegaven,
renegaven,
i se'ns hi hauria de cartar o fructuós, no?
Van morir martiritzats
i ells van donar l'exemple aquest, no?
Però podien dir que no i continuar vivint
i la comunitat ho entenia.
Li diuen, fugiu...
No, no, ells volien donar l'exemple
perquè pensaven que era el moment
de donar la cara a les seves creences, no?
Crec que tinc entès, Jesús,
que les actes del martiri
de fructuós, auguri i ològi
són de les més antigues conservades
històricament a tota la península ibèrica.
Sí, sí, les més antigues.
És un tresor que té,
és un patrimoni que té la ciutat de Tarragona, no?
És a dir, de tots els martiris
que es van realitzar en èpoques de persecucions,
en època cristiana,
en les èpoques de l'imperi rumà,
les més antigues de totes són...
Parlem, el que dius molt bé,
de la península ibèrica.
En Tarragona no hi havia ni Portugal ni Espanya.
a la península ibèrica les més antigues.
I la sort és que un que va contemplar l'espectacle,
que va seguir el procés del judici,
que va seguir tot,
apassionadament, un seguidor va seguir,
ho va relatar, ho va escriure,
i això s'ha anat copiant, copiant, copiant,
fins a arribar als nostres dies
i les tenim, les poseïm aquí a Tarragona.
L'únic que nosaltres hem intentat
és teatralitzar-les,
fer-les d'una manera més elegible
i més intel·ligible
perquè la gent pugui entendre
i arribar més a aquests esdeveniments.
Això succeïa cap al segle III, com veies.
Molt bé, després de Cris.
Imaginin-se el temps que ha passat
i que encara les conservem,
un tresor,
un tènic tresor que vosaltres heu conservat.
Exactament.
I, bueno, ara en l'any,
perquè ens fem una idea,
en l'any 2009 farà 1.750 anys,
1.750 anys que es diu aviat,
que en l'amfitat de Tarragona,
l'esat 21 de gener,
ahir eren martirisats i cremats vius,
com torxes humanes,
els tres màrtirs.
Parlem de l'espectacle,
perquè és un espectacle que mou,
a part de tu que fas de protagonista,
protagonista de fet Sant Fructuós,
hi ha 85 actors,
en fa defecte 40 músics de l'orquestra
dels Amics de la Catedral de Tarragona,
100 cantants de la coral de l'escola Cantorum,
dels Amics de la Catedral,
però, en fi,
si participen cavalls,
gemets o romans,
foc de joa romana,
és un gran espectacle, no?
Sí, sí,
dintre les nostres possibilitats,
pensem que nosaltres ho fem
d'una manera completament altruista,
el nostre objectiu gran
és difondre aquestes arrels
de la tàrraco romana,
les arrels cristians,
les arrels de país, també,
és a dir, que en el nostre
és una difusió, no?
I participa molta gent,
i aquí també hauríem de comptabilitzar
una quarantena de persones
que estan en el que seria
l'organització,
i després 10 tècnics,
és a dir,
que no és un volum humà
molt gran, eh?
És aquella feina que no es veu.
És tan important
com la de Fructuós,
com la que els oreja a tots,
jo penso que és un gran
trencat closques
i tots són molt importants.
A nivell d'espetacle,
també és un dels únics
que es fan d'aquestes característiques, no?
Nosaltres no coneixem cap,
així, d'un espectacle,
així,
viscut en el mateix indret,
en un monument patrimoni
de la humanitat,
en tant de personal,
fora del que és professional i tal,
que no coneixem cap
a nivell de tota Espanya,
i ja no diem d'Europa o del món,
perquè no ho coneixem, no?
Però és un espectacle únic.
Avui la primera representació.
Aquest any també
heu assolit el repte
de fer-ne quatre.
Perquè si una porta feina,
dues, encara més,
però quatre.
Bueno,
això va ser una estil·lació
del senyor alcalde,
que nosaltres
anàvem a parlar amb ell,
perquè un dels grans patrocinadors
de l'espetacle
és l'Ajuntament de Tarragona,
i ell pensava
que era molt important
que tothom pugui conèixer això
i que difondre el més
seria fer-lo més setmanes,
que ningú digui l'excusa.
No he pogut aquesta setmana,
no he pogut l'altra,
doncs, bueno,
per això ho fem
avui 11, el 12, el 19 i el 26.
I ell va apostar
per aquest repte.
Nosaltres normalment
ho fèiem bianualment
un cop, un dia.
L'any passat,
bueno, fa dos anys,
en el 2002
ho vam fer dos cops.
I aquesta vegada,
quatre.
És a dir que, bueno,
és un gran repte, no?
Perquè, bueno,
també hem tingut la sort
que també ens ha donat
la maniobra
de poder convidar
a altres comunitats
del reu de Catalunya
que tenen l'advocació
de Sant Fructuós
i vindran a veure l'espectacle,
especialment el dia 19,
vindran a veure
inclús un grup d'Oviado
que s'ha enterat d'això,
també baixarà d'Oviado.
És a dir que
és una manera de dir,
bueno, tens més dies,
pots convidar més gent
que vingui a participar
i a compartir aquest espectacle, no?
Aquests dies endarrere
em va cridar l'atenció
quan feia els preparatius
que hi havia una gran vestida
col·locada darrere mateix
de l'amfiteatre, no?
de llum o per efectes espacials,
però vaja, vull dir
que el muntatge és espectacular,
no? És gran,
és un muntatge
que no són quatre cables
i quatre focos, no?
És que és molt complicat
l'amfiteatre,
és un espai difícil de treballar
i no té cap condició,
diguem, a nivell tècnic
per poder-hi treballar.
Necessites generadors,
torres de llum, cel, sol...
És a dir, és tot,
és una càbia diferent
de les altres, no?
I és complicat
i requereix moltes hores
i pensa realment
el que necessites.
Llavors, per això també
és un espectacle
que és costós de muntar
per el fet aquest,
no és un teatre, no?
Aquest és la gran dificultat
que tenim, no?
I aquelles persones
que hi han anat altres anys
comenten que,
veritablement,
aconsegueixes endinsar-te
amb aquella Tarragona
del segle III després de Cris.
Que quan estàs veient l'espectacle
t'endinses en aquella època.
Sí, jo penso que el que ve normalment,
tant sigui creient com no creient,
perquè són les arrels de la ciutat també,
és com si obrissis una finestra
a la tàrraco del segle III.
Jo sempre dic
que l'anar a l'amfiteatre
per la nit,
com ahir que estàvem ensenyant
que vam acabar quasi a les dues
la matinada fent els preparatius, no?
Està allà a la nit,
en aquest clima
que ens acompanya tan meravellós.
Està a la nit,
contemplar l'amfiteatre de nit,
el sentir la música en directe,
veure allà el que deies tu,
la finestra oberta
al segle III,
ja és un espectacle.
Incluso hi ha gent
que no coneix l'idioma,
que són estrangers
que han vingut allà,
surten badant, no?
Dicen, ostres, que xulo, no?
És a dir, que ho viuen.
És a dir,
que el que tenim la sort
de conèixer l'idioma
i per nosaltres estem contents
dintre de les nostres limitacions, no?
De tot el que aboquem
d'entusiasme
per poder-lo fer bé
i donar tots els recursos
que podem dintre
de la limitació que tenim, no?
I tot i que hi ha orquestres
i cantants,
també hi ha alguns moments
de silenci,
però el silenci d'aquells que parlen, no?
Que són amb una forta càrrega emotiva.
Sí,
i fa que l'espectador
normalment es crea un silenci,
entre cometes,
espantós dintre, sí, sí.
D'ultratomba,
semblen en el mateix amfiteatre
i tothom participa
d'una manera directa.
És a dir,
que és un espectacle
que la gent submerge
i se'ls deixa portar
i el silenci
és el que parla, no?
I l'espectacle
és el que fa intel·ligible
el que estem veient.
Avui, Jesús,
la primera representació.
Recordem l'hora
perquè no l'hem dit...
A les 10 de la nit.
Sempre hem posat
a les 10 de la nit.
A les 10 serà la primera.
Avui, demà altre cop,
els primers dies,
19 i 26,
dissabtes,
altres representacions.
i un Jesús Blanco
que porta, com dèiem abans,
al començament,
15 anys fent aquest espectacle.
I no sé si avui
ja no heu de seixar més, no?
D'aquí fins al...
Ara ja està, que surti.
Que surti, que surti.
Ara avui,
els quatre preparatius últims
de quatre coses
de col·locar,
però, bueno,
pràcticament ja ho tenim
tot enllestit
i ho portem tota la setmana
ja treballant a l'amfiteatre
i, bueno,
pràcticament tot està a punt, no?
Per indinsar-nos en el temps.
Que ens comentava en Jesús abans
que malgrat l'experiència
de 15 anys fent el paper,
que els nervis sempre hi són, no?
Sí, sí.
És una cosa que a vegades diries
per no partir-los
no sortiries, no?
Sempre.
I suposo que deuen ser bons, no?
Els nervis perquè et fan
que estiguis en tensió
i més preparat per donar-te tot, no?
No fiar-te, no?
Però sí que existeixen sempre.
Un espectacle que,
com hem dit al començament,
tornarà als seus orígens ancestrals
a l'amfiteatre romà de Tarragona.
A més a més,
un espectacle que està carregat
d'una forta càrrega emotiva
tant per part dels que hi sou,
perquè els que hi sou,
jo sé que ho viviu intensament.
Hi ha vegades,
abans tu ho deies al començament,
fas una obra còmica
i la representes,
però no és el mateix, no?
Aquí hi ha una forta càrrega,
una implicació emotiva
que això es nota
i això fa vibrar a la gent,
esquivant, no?
Els que són al públic
hi ha aquesta comunicació,
aquesta mena de comunió col·lectiva, no?
Exactament.
I molta gent del que sortim
intenta realment,
a part, com ho deia abans,
de ficar-te en el paper
i indinsar-te en el temps
i agafar aquest protagonisme
que et porta, no?
Pràcticament fa que la gent
senti que realment
el que estem fent allà
és una cosa que no és una comèdia,
sinó que és una cosa històrica
i real.
I a més,
el pensa el que et deia,
que en la mateixa arena
de l'amfiteatre,
allà mateix on estem xafant,
van passar aquests
esdeveniments històrics,
doncs fa que realment
és que aquí mateix
va passar a ell, no?
I els va passar.
I tu estàs allà
representant realment
el que dèiem
els últims dies de la seva vida
i el summartiri, no?
Doncs ja ho saben,
avui a l'amfiteatre de Tarragona
la passió de Sant Fructuós
recorden una escenificació única
a la península ibèrica
aquí a Tarragona
aquests dies.
19-26
els dissabtes propers
que podran veure-ho,
però avui també
a les 11 de la nit,
també?
A les 10 de la nit.
A les 10, perdó.
A dos quarts de 10
obrirem ja l'amfiteatre
perquè la gent pugui...
Les localitats no són nombrades,
nombrades,
sinó que la gent
podrà aixer on vulgui.
l'amfiteatre té una capacitat
per protocol de seguretat
de 800 entrades,
és a dir,
que abans, per exemple,
hem arribat a posar
moltíssimes més,
però dins del que seria
el patrimoni,
des del moment que és
patrimoni de la humanitat,
s'han limitat
i s'ha fet un protocol de seguretat
i estem parlant
de 800 entrades
avui, demà,
el dissabte vinent
i el dia 26.
Jesús,
que vagi molt bé aquest vespre.
Molt bé,
moltes gràcies
i moltes gràcies
a tots vosaltres
i als oients.
I a tothom,
doncs bé,
l'engrà,
que ho vegi,
que val la pena.
Gràcies
i ara fem una petita pausa
i tornarem de seguida.