...continuada de joves realitzadors que en un primer pas opten pel curtmetratge,
però no perquè sigui un pas cap al llargmetratge,
sinó perquè el curtmetratge és una altra forma d'expressió.
Darrere de tot això, ben segur que tots tenen el somni del llargmetratge,
però en fi, es comença per una obra, i obres molt sòlides,
les que estem tenint en els últims temps a la nostra ciutat.
No hem de perdre de vista la tasca que amb molt d'esforç també ha desenvolupat
en els darrers anys i que comença a donar fruits a Jesús Montlleó.
Saludem ja el Javier Gavilán. Javier, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i enhorabona perquè aconseguir tirar endavant el projecte d'un curtmetratge
i aconseguir tirar endavant el projecte ja és per estar content, no?
Bueno, sí, la veritat és que tal com està la cosa i el cinema és molt car de fer,
d'això i és molt complicat, podem estar contents d'haver pogut tirar endavant el projecte
i que es presenti acabat ara aquí a les festes.
Tu estudies a Barcelona?
Bueno, vaig acabar d'estudiar fa dos anys i això és una mica tot el projecte que hem fet
després d'acabar d'estudiar, després d'aconseguir estar tres anys fent cosetes molt petites
i així vam, després al final, aconseguir poder portar a terme un projecte més gran
com ha sigut aquest curtmetratge.
Clar, un té la formació adient, té claríssim, té la idea, un projecte, però falta allò imprescindible i necessari
que és el finançament d'aquests projectes i sobretot tenint en compte que un minut de cinema és caríssim,
és molt car fer cinema.
Doncs sí, ens trobem amb aquesta problemàtica que...
Tenim la sort, però a l'altre costat, que està arribant el vídeo digital, el format digital,
que abarata molt els costos de tota la postproducció i preproducció.
El que passa és que sempre hi ha una gran diferència entre els dos formats.
Cap és millor que l'altre, però sempre quan estudies cine i quan vols fer alguna cosa així,
important, t'agrada treballar en cinema directament, en 35 mil·límetres.
El resultat final no té res a veure utilitzant un sistema o l'altre.
A veure, hi ha una diferència, que és el format.
El que passa és que les històries, de vegades, demanen una cosa o una altra.
Hi ha una diferència clara.
Cada vegada s'està aconseguint que sigui més petita aquesta diferència.
El que passa és que jo crec que la gent ha de també mirar el seu projecte i decidir.
No s'ha de fer sempre en cine o sempre en vídeo.
Jo crec que és molt important el projecte i sí que és molt car fer en cinema.
Et pots buscar la vida demanant diners, subvencions, ajudes...
I si no ho aconsegues per aquí, pots tirar amb el digital,
que realment és un format bastant interessant.
En el cas del curtmetratge que s'han realitzat a Los Dias Tristes,
quina és l'opció que vas triar i d'on va sortir el finançament?
Molt bé. Doncs va començar com un projecte que es va presentar a l'escola al final de curs
per optar a una subvenció que dona l'escola.
Cada any els alumnes de tercer l'escola produeix sis curs en 35 mil·límetres
i jo vaig ser un dels que va tenir sort i per diferents treball fets i pel guió, pel projecte, vaig tenir sort
i van decidir produir-me la pel·lícula.
El que passa és que vam començar a fer el guió, la preproducció,
em van adonar que necessitàvem una mica més de diners
i vam presentar a l'Ajuntament de Tarragona, que està molt agraït el projecte
i els va agradar i vam decidir recolzar-ho amb una mica més de diners per poder portar-ho a terme.
És el primer projecte a fer-me, és la primera estrena que fas d'un curtmetratge teu
i la veritat és que el títol Los Dias Tristes dius
home, disortadament n'hi ha molts dies tristos a la nostra vida,
aquí segur que has trobat molt de material darrere d'aquest títol,
què ens vens a explicar, què vols expressar amb la història que expliques en la teva pel·lícula?
Bueno, és una història molt petitona, ja ho has dit tu, Los Dias Tristes,
cada dia pot ser triste, alegre, no ho saps ben bé, no?
I bueno, el que explico és una història petitona d'una persona
que comencen els dies molt tristes a la seva vida, no?
Que ha perdut una persona que l'estima molt
i bueno, no explico una història molt llarga,
són diversos dies a la seva vida d'aquesta persona
i bueno, és una mica l'estat d'ànim, l'introspecció d'aquesta persona
amb el sentiment que té.
Una mica en la línia del que pot ser un tipus de cinema més intimista, no?
Més d'emocions, de persones amb noms i cognoms,
de ciutadans anònims que tenen una vida darrere i que passen desapercebuts.
Sí, hem intentat fer una mica això, parlar de gent normal,
de gent normal que s'aixeca, es va a dormir cada dia i...
Sí que és així normalment.
La nostra idea era fer una cosa així, molt quotidiana.
L'he intentat també donar una mica de màgia a la idea de l'història d'ells, no?
Som una parella del passat, del present, d'això...
Però sí, a mi el que m'interessa és parlar sobre les persones,
sobre els sentiments, però sobretot persones normals,
diguéssim l'individu davant de tot el que li envolta, no?
No d'una cosa gran i després ve la persona, sinó com a principal protagonista,
les persones humanes.
Tenies la història, la idea, el projecte, vas aconseguir el finançament,
calia fer-se també amb un bon equip, no?
Bueno, això sempre...
Perdó.
És molt difícil.
El que passa és que la sort d'estar a l'escola et fa conèixer molta gent
i estar en contacte amb molta gent que t'ajuden, no?
I bueno, estem tots començant.
Tampoc vam poder dir, hosti, agafar tal o qual, més famós o més important,
perquè, bueno, jo crec que si comencem tots junts pot ser molt important
un equip començar des del principi junts i arribar en bon lloc, no?
I bueno, no va ser difícil trobar-ho perquè, bueno, per això que et dic,
no que estàs en contacte amb gent, la gent té moltes ganes de fer coses.
Llavors et trobes amb gent molt il·lusionada i que es recolza molt.
Quan vas començar tota aquesta aventura, que arriba a Bon Port perquè ja s'ha pogut fer,
clar, heu de dedicar-ho a fer gairebé tot el que implica fer el curtmetratge.
Quin és el moment més agraït al de dirigir, no?
Perquè buscar els diners, buscar no sé què, quedar amb aquest, convèncer aquell altre.
Ja quan tot això s'ha superat, el moment gloriós deu ser el moment de dirigir,
de realment fer la pel·lícula, no?
Tot l'altre et sobra, no?
Bueno, sí, la veritat és que sí.
Perquè clar, et trobes quan es fa un procés petit...
A vegades, no, no, a mi m'agrada tot, no, aviam, siguin sincers,
com estigui a dirigir i fer allò per la qual cosa m'he preparat.
Sí, jo crec que sí.
Pensa que això et deia, no?, que quan fas projectes petits ho has de fer tot tu.
Tens un equip que t'ajuda però has d'estar al damunt de tot,
és molt, molt, o sigui, molt fort tot això que has de fer.
Llavors queda poc temps per disfrutar dirigint.
I és una llàstima això que passa, no?,
perquè quan fas un projecte més gran i hi ha més producció,
tu només dirigeixes, no?
I així et trobes...
També arribes una mica fent moltes coses
i quan arriba el moment de dirigir,
de rodar un pla, no?,
d'estar il·luminant i d'estar amb els actors,
també t'arriba amb molta força, no?,
perquè arriba aquest moment i, no sé,
la sensació és molt, molt, molt interior, també.
I disfrutes molt.
En aquest curt hi ha moments que disfrutes menys,
que són més estressants,
però hi ha altres moments, en algun pla,
en el que et tires i t'agrada molt,
s'endessis molt, molt, molt bé quan fas això.
Podrem veure aquest treball, aquesta pel·lícula,
el diumenge a la Fundació La Caixa, al vespre?
A les vuit i mitja començarem, suposo.
Una bona hora.
Sí, suposo que igual,
sí, es retarda una miqueta per la gent que ve i tal,
però suposo que a partir de les vuit i mitja o sigui començarem.
És un moment maco per tu, no?,
de veure com reacciona tothom i què diuen de la teva pel·lícula.
Alguna persona, doncs, fins i tot professors o gent
que ha estat en contacte amb tu,
probablement ha vist alguna cosa, ja?
Sí, si han vist alguna cosa...
Què t'han dit?
Bueno, hi ha una mica de tot.
Hi ha gent que li ha agradat, li ha agradat bastant,
i hi ha gent que, bueno,
que s'ha quedat una mica més així...
Jo estic content.
Suposo que hi ha coses que estan mal fetes,
com qualsevol cosa que és la primera que fas,
però estic bastant content del resultat en general.
Molt bé, doncs és la primera.
Javier Gavilán, retenim el nom a la memòria
perquè probablement podrem parlar d'una segona,
d'una tercera, vés a saber.
Nosaltres et donem l'enhorabona
i desitgem que els teus dies no siguin tristos,
sinó tot al contrari,
molt alegres perquè puguis treballar
i puguis, doncs, gaudir de tot allò
a la qual cosa has dedicat
els últims anys de la teva vida.
Gràcies, bona sort.
Molt bé, moltíssimes gràcies,
i agrair-vos tot això
i a tota la gent que m'ha ajudat.
Adéu-siau.