D'aquí a tres minuts serà un quart d'una del migdia.
Com els dèiem, avui volem parlar de cinema, de curtmetratges.
S'imaginen el procés que hi ha darrere de l'elaboració d'un curtmetratge?
Un curtmetratge pot durar, per exemple, entre 12 i 15 minuts, 20,
depèn de cadascun, com sigui.
Però s'imaginen un any treballant, un any sencer treballant,
no només filmant, és a dir, un any treballant en tasques de producció,
buscar recursos, buscar actors, buscar llocs per filmar,
evidentment el material, perquè clar, per filmar un curtmetratge
s'ha de tenir càmeres i tot un seguit de qüestions tècniques
s'ha d'alimentar els actors.
I tot això com es fa?
Ara en parlarem perquè ens acompanya el cinesta de Tarragoní,
Josep Lluís Montesinos.
Josep Lluís, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I ens fa molta il·lusió, que avui és el darrer programa d'aquest 2004,
tenir-te aquí, poder parlar de cinema, d'aquest món que obre tantes portes
de la il·lusió, perquè tu en tant, també que guionista,
pots imaginar allò que vulguis i plasmar-ho, no?
Que és difícil, eh?
Exactament.
A veure, per a una persona que li agrada és un món d'il·lusions.
Mai millor dit, no?
De fet, molts cops el problema és aquest,
que es pot jugar molt amb les il·lusions en aquest món.
Però bé, sempre que ens deixin jugar, hi jugarem.
I un guionista o un bon guionista, com tria la millor història
entre la multitud de possibilitats?
És a dir, tu comences una història i la pots continuar de mil maneres diferents.
Això no sembla complicat, no ve de triar entre una?
A veure, jo normalment el procés que segueixo,
m'estic bastant de temps intentant seleccionar una bona idea,
perquè penso que s'ha de començar amb una molt bona idea.
En el cas de final, la idea original no era meva,
amb la qual cosa ho vaig tindre una mica més fàcil,
però normalment sempre el procés que segueixes és estar almenys un mes,
dos mesos, en el meu cas almenys, descartant moltes idees,
idees que al cap de dos dies dius, això no era el que volia,
i em sembla que d'aquí no surt un curt, no surt un llarg, no surt res.
I quan trobes una definitiva ho notes,
perquè van passant els dies i t'adones quanta que et segueix agradant
i amb la qual comences, vaja.
I veus que té força, no?
Dius que la història té força i aquesta història vendrà?
Això ho penseu o no?
A veure, en el món del curtmetratge és un món més aviat d'autor.
O sigui, tu quan parteixes d'una idea,
has de pensar primer que el públic,
intentar que el públic te la pugui comprendre.
O sigui, en aquest cas podíem parlar d'una certa comercialitat.
Jo penso que les bones pel·lícules són aquelles que són comercials
i tenen un fons interessant.
Amb un curtmetratge intentes aplicar el mateix.
És veritat que tens bastanta més llibertat
perquè pots acabar fent la història que realment tu vols fer,
perquè en la majoria de casos el mateix director
acaba sent implicància en la producció.
Aquest curtmetratge final,
per l'amén molts oients d'aquí de Tarragona,
recordin haver-lo vist aquí a la ciutat.
Crec que es va estrenar a la Metropol, no?
O al Camp de Mar.
Es va estrenar al Camp de Mar.
Al Camp de Mar, al llarg de les festes de Sant Atecle 2003.
Exactament.
L'any passat.
Alguns es recordaran.
Per a aquells que no l'hagin vist o no el recordin,
és un curt que parla del món del suïcidi.
Sí, és un curt curiós,
perquè parla del món dels suïcides
en un to d'humor negre, no?
Vindria a ser.
Des del començament no vam voler fer escarni d'aquest tema en cap moment.
Jo penso que es pot parlar de tot sempre que sàpigues situar a l'espectador en el món,
a les teves regles que estàs explicant al teu curtmetratge,
com ja he dit, és algú d'autor.
I pel que es veu va sortir bé,
perquè no ens podem queixar del recorregut que ha pogut fer aquest curtmetratge.
Ha estat acceptat.
També hem de dir que hem rebut crítiques molt fortes pel tema,
pel tema dels suïcides.
Ha estat acceptat i molt bé,
perquè abans del sumari ja ho dèiem,
que és un curtmetratge que hem merescut
diferents reconeixements i premis.
Déu-n'hi-do aquest 2004,
després si vols podem fer balanç de com ha anat,
però suposo que has voltat moltíssim,
perquè has pogut recollir el nou premi,
el nominament de nou talent de l'AFNAC,
de curtmetratges,
el premi, el millor curtmetratge del Festival Internacional de Sant Sebastià,
i també un reconeixement concretament
un país americà per un, no?
Sí, sí, la veritat és que hem voltat molt.
Sobretot, a veure, ja et comentava abans,
acabem un any ara mateix a nivell de circuit nacional,
ara fa molt poquet temps,
hem començat, hem començat a Perú,
de fet, el circuit internacional,
i no hem parat de viatjar.
Hi havia dies que d'un dia per un altre
tenien que anar d'un lloc a un altre
a buscar algun guardó,
que això sempre és d'agrair.
suposo que un any sense sembrant el que després hem recollit, no?
S'agraeix.
Aquests dies buscant informació amb alguna entrevista que t'han fet,
llegia que deies aquells que comencen,
aquells que comencen una feina que porta molt de temps,
amb molt d'esforç,
que no perdin l'esperança, no?
Que vagin cultivant
i que al final reculls el fruit, no?
Si tens interès veritatament en allò que estàs fent, clar.
Home, jo crec que el món del curtmetratge és una malaltia, no?
Jo molts cops ho dic perquè,
i segur que molts curtmetratgistes opinen el mateix,
perquè quan t'acabes de gastar tots els teus diners en un,
subvencions, esforços, etcètera,
al cap d'un any tornes a fer un altre, no?
Això és una malaltia,
però també és una il·lusió tremenda, no?
Per un objectiu, per això jo realment,
per això en qualsevol il·lusió,
en qualsevol destí d'il·lusió que una persona pugui tindre,
jo l'aconsello que treballi fins al fons,
després ho recollirà.
No se sap mai el temps.
en què trigaràs, però ho faràs, segur.
Ja està bé que ho diguem, això,
ara que camí enllà i tothom es fa bones propostes.
Allò típic de deixar de fumar, no?
Comença l'any amb noves i recarregades energies.
Doncs mira, també és una bona manera.
Sí, sí, no?
Bé, jo soc el primer que m'ho aplico, eh?
Molt bé.
Escolta, per què Perú?
Per què concretament Perú
i no qualsevol altre país de Llatinoamèrica
o, no sé, d'Europa o del món, no sé?
Bé, en principi, a veure,
quan tu et plantejis una distribució internacional, nacional,
i sobretot en el curtmetratge
tries qualsevol tipus de festival
que pugui tindre un reconeixement, no?,
la teva obra.
En el cas de Perú,
tenia un festival que estava vinculat
a l'Ambaixada Espanyola, també,
i bé, és com d'altres festivals que hi pugui haver,
doncs al Mar de Plata, per exemple, és un altre,
després tenim Europa, tenim bastants...
De fet, a Espanya no es poden queixar
perquè és un dels llocs on més festivals hi ha
a nivell europeu,
crec que és el país que més festivals té,
té un total de 200, crec, aproximadament.
Però el cas de Perú va ser una selecció,
perquè quan tu envies el curtmetratge
normalment te seleccionen,
en el cas d'un festival internacional,
uns 20-25 curtmetratges a nivell de tot el món,
i després d'aquesta selecció
entres en una fase d'exhibició al públic,
als espectadors que puguin del festival
i al jurat del festival
i d'aquí donen els guardonats,
que en aquest cas eren dos,
i ens vam importar el guardó,
la quimera de plata.
Perú, però també, quan veia abans a Sant Sebastià,
suposo que important,
Sant Sebastià és un dels referents,
podríem dir que molt importants,
d'aquest país, no?
Després, si vols, podem parlar també de Saragossa,
que també vas anar, o de Sitges,
però Sant Sebastià et va fer una especial il·lusió
allà envoltat, suposo,
d'aquests cracs mediàtics
que hi ha del món del cinema, no?,
en aquest festival.
Sí, va ser increïble.
Sí, jo Sant Sebastià no ho podia creure.
Més que res perquè vam anar,
jo em recordo que vam anar,
t'ho explicaré l'anècdota,
que vam anar a l'entrega de premis
que es feia de cara a premsa,
que és on es entregava el premi al millor curt,
i llavors anàvem a veure qui havia guanyat,
i de sobte em van dir,
no, és que vostè no pot ser aquí,
i jo vaig pensar,
és que això que no porto l'acreditació o alguna cosa
i que em fan fora, no?
i em van dir, no, és que no pot ser aquí
perquè ha guanyat el millor curià de seure davant.
Em ho posava al costat del Màrio Vargas Llosa
i jo, ostres,
per un moment pensaves,
acabo de guanyar,
o sigui, és que no, és veritat.
No t'ho creies, però era real, vaja.
Molta il·lusió i molta empenta, també,
perquè és un premi que el que et dona és això,
un reconeixement de cara a poder llançar
a un nou producte endavant,
i és el que estem intentant fer ara, vaja.
No fa gaires dies,
aquest suposo que va ser molta il·lusió,
però no fa gaires dies,
el dia 10 d'aquest mes,
també un altre reconeixement,
en aquest cas,
millor guió a la meu bé Festival Nacional de Cinema Jove
feta a Saragossa.
I tant, va estar molt bé, també, el festival.
De fet, aquest premi, el guió,
sempre és agradable, no?
Perquè és des d'on comença tot,
des d'on comença tota la teva obra
i el principi de tot
i és pel qual la gent que estarà participant
en el documentatge apostarà
i és molt agradable, com he dit.
Què té més força?
Al final, què té més força?
El guió, la imatge, la història en si,
tot plegat?
Quines combinacions has fet?
Al final ha anat...
Al final ha patit una transformació
des que va començar amb el guió
fins que va acabar, no?
És un curt molt coral
on cada actor va portar el seu granet de sort,
i a diferència d'altres cursos
que comencen amb una idea realment increïble
i després van cap avall,
al final jo penso que va començar
amb una idea molt bona
i després va anar pujant
perquè realment hi va participar moltíssima gent.
Jo puc comptar uns 90 actors,
30 persones volcades al rodatge,
tota una aventura d'un any
a nivell de preproducció,
producció i postproducció
on la il·lusió mai va decreixer
de totes les persones que hi van col·laborar
i això va fer guanyar molt a l'obra.
i bueno, suposo que ets nota que té ànima,
que és important.
Quan hi ha gent que aposta,
es nota l'ànima d'un producte.
A prop de ser actors,
que ja t'està dit,
però aquí deu haver-hi extras,
deu haver-hi actors,
clar, hi ha alguns de conegut.
Com s'hi arriba amb aquesta gent?
Com se'ls engresca perquè participin en el teu projecte?
que no ha de ser fàcil, no?
El guió fa molt,
fa molt,
com ja he dit,
que t'ofereixis una bona història,
doncs amb un actor,
normalment,
que es dediqui a l'actuació,
li agrada,
fer papers que normalment
no li deixen fer en publicitat,
no li deixen fer en pel·lícules
on els papers estan més,
amb més marges, no?
I amb un curtmetratge
els diferents papers
que, no sé,
tu fas de suïcida, no?
I potser un actor
mai ha fet un paper tan extrem
en cap pel·lícula
o en cap anunci,
en cap publicitat, etcètera,
i s'acaba afegint a l'equip.
Estem parlant de 90 actors
que tenen pla a càmera,
però després hi ha,
bueno,
jo em sembla que hi havia 300 figurants
a part d'aquests 90 actors,
i molts cops havies de canviar
molt de xip
de cara a una a una altra,
però va ser molt divertit,
una experiència molt satisfactòria.
I els llocs del rodatge,
no sé, ara em ve al cap,
per exemple,
La Riera de Gallà, no?
Sí.
Que és un modet
on vau filmar part de la pel·lícula.
Sí, van fer...
Torre d'en Barra, també, no?
Van fer El Matadero
de Follastres, sí, sí.
Vam rodar El Pont del Diable, també.
A mi m'agrada molt
totes les històries
que de vegades em pregunten molt,
les històries que fas
realment penses
en les vocalitzacions
a Tarragona.
A veure,
jo és on m'he criat, no?
I quan faig una història
són les localitzacions,
jo dic sempre
que són les localitzacions
que s'adapten després a la història.
Jo faig una història
i llavors aquesta història
després veig clarament
que El Pont del Diable
pot funcionar,
veig clarament
que el Balcó del Mediterrani
pot funcionar
i m'agrada, m'agrada.
També sóc una mica maniàtic,
penso que em dóna sort
agafar aquestes localitzacions.
I és per això
que de moment
sempre hem acabat rodant
gran part
del que he fet
aquí a Tarragona.
Amb 18 minuts,
18 no?
19.
19 minuts de film,
m'imagino
que no es pot deixar
absolutament res
a l'atzar, no?
No,
de fet
nosaltres el primer muntatge
que vam fer
era en 25 minuts,
vam rodar
quasi per fer un llarg,
es pot dir,
i quan has de cribar,
jo soc muntador també,
quan has de cribar
en el muntatge
ho passar realment malament,
malament.
Però has de deixar
un minutatge
que sigui el correcte,
perquè si hagués durat més
s'hagués pogut fer
bastant avorrit
i això no és el que
ens interessava.
Molta gent diu
que dura 10 minuts,
això és agradable
de sentir
per una persona
que ha muntat
un curtmetranja,
perquè vol dir
que ho has muntat bé,
s'ha fet entretingut.
O gent que et diu
m'he quedat amb ganes de més,
això és com un bon plat,
quan t'he quedat amb ganes de més
vol dir que
ho has fet
mitjanament bé.
Quants moments potents
hi ha en aquests 18 minuts?
És a dir, quants...
Allò que ha estat
del WB, no?
Començar fort,
baixar una miqueta,
pujar altra vegada.
En 18 minuts
de curtmetratge,
quants moments
tindries que està amunt?
Jo crec que al final
no para de tindre moments
d'aquest tipus.
És un curt frenètic.
Té un muntatge
molt dinàmic
i amb un fons
bastant correcte
que fa que sigui
un curtmetratge
que sempre t'està...
Té un component
molt gran d'entreteniment
tots els 19 minuts.
Per això molta gent
es pensa que dura menys.
i això és l'important
en un curtmetratge, penso.
No sé què té a veure
però a veure si el Lluís està tenint.
Lluís,
intentarem escoltar
alguna cançó
del Franz Sinatra.
Lluís, estigues per mi,
oi, gràcies.
Lluís,
alguna cançó del Franz Sinatra
tenim per aquí o no?
Sí, et sembla?
la cançó del Franz Sinatra.
la cançó del Franz Sinatra.
La cançó una mica
ja es situa
en un ambient
melancòlic,
apropiat, eh?
nadalenc.
És cert que per Nadal,
no n'hi do, eh?
Bé, ara tampoc no cal
entendre detalls, no?
Però és una època
especialment melancòlica
per moltíssima gent
que recorden
tets millors,
quan eren més a taula,
en fi.
Té alguna relació
molt curt, no?
Amb l'argument.
Jo, mira,
l'argument on hem parlat
i el tinc per aquí.
Més m'estimo
que m'ho expliquis tu,
no?
una mica de...
A veure,
l'argument de final
es pot resumir
en una frase.
Parlem de la vida
d'un escriptor
de cartes de suïcidi.
O sigui,
és un escriptor
que es dedica
a fer cartes de suïcidi
a la gent
que no la pot fer.
No la pot fer
perquè no sap escriure tan bé,
no la pot fer
perquè no té cor de fer-la
o vol que la faci
aquest escriptor
perquè pensa
que serà una carta
molt més agradable
pels seus familiars.
D'aquí
es denota una mica
l'humor negre,
del que gaudeix el curt.
Es pot resumir així
l'argument.
tota la vida
d'aquest escriptor
des que és petit
fins que
arriba un final
bastant
mig dramàtic
mig còmic.
Ja ho veureu.
Be white
Un final que no explicarem.
Qui no l'ha així vist
que...
Es pot veure aquest curt?
Bé, ara
la millor manera
de veure un curt
és a un festival
de cinema
de curtmetratge
però en el cas
de final
tenim sort
perquè es pot adquirir
a botigues
com l'Efnac
perquè ha sortit
a la venda
amb el volum 6
em sembla que és
dels millors curs
de l'Efnac
i això és d'agrair
perquè té una tirada
de cara
que el públic
ho pugui veure.
Hi ha molta feina
de màrqueting,
de promoció,
m'imagino
que un director
s'ha de moure
moltíssim.
Moltíssim,
més que res
perquè ja et dic
estàs implicat
completament
en el que és
la preproducció
i després
a la promoció
de la teva obra.
És com agafar
un tros de pel·lícula,
un quart d'hora de pel·lícula
imagina't la distribució
que pugui tindre
una pel·lícula gran
agafes un quart d'hora
d'aquesta pel·lícula
fas el tant per cent
de la distribució
que pugui tindre
i és la que aplicaràs
un curt
o el que hauràs
d'intentar aplicar
i donar-te a conèixer
perquè és la manera
que la teva obra
es pugui veure,
te la puguin seleccionar
a festivals
i puguis tirar endavant
una altra.
D'aquí que els premis
reconeixements
siguin molt importants
perquè després
també t'obren altres portes
per poder anar a trucar,
és a dir,
no és el mateix
haver guanyat
aquest reconeixement
al festival
de Sant Sebastià
o no haver-lo guanyat,
això suposo
que té un catxer
que fa que després
permeten l'expressió
molt punyatero
en aquest sentit,
és com un microambient,
o estàs dins o estàs fora.
No, no, i tant.
A nivell dels premis
t'ajuden molt
això que tu dius,
a tirar endavant
una nova obra
i que la gent
es pugui interessar,
productors es puguin interessar
per la teva manera de fer.
A nivell de curt
també es duplica
aquest guardó
a nivell de premi metàl·lic
perquè també
aquests premis
ajuden a amortitzar
el que tu
t'has pogut gastar
en la teva obra.
A nivell d'un llarg
és diferent,
els diners
es fan en taquilla,
els premis
fan que tinguis
més taquilla.
No cal que diguis
el preu,
però es gasten molts calés,
no,
el fet en curt.
Abans d'allà,
una cosa ben tonta,
alimentar els actors.
Si tu els impliques
amb un rodatge
tot el dia,
has de portar
una empresa de catering
que els alimenti,
perquè, clar,
no els hi pots portar
l'entrepà, no?
Sí, sí,
bueno,
inclús l'entrepà.
Depèn del pressupost,
no?
Suposo que ho a dies,
també.
Però la veritat
és que sí,
es necessita molts diners.
A veure,
jo no tinc problemes
en dir que final,
penso que ha estat
un dels curs
més econòmics
d'aquest any
i que ha sortit
més bé d'aquest any,
curiosament.
És curiós,
perquè realment
la gent,
quan veu final,
pel fet d'haver estat
un formatatge
on molta gent
ha bolcat el sobranet
de sorra
i ha estat molt complet
i el seu ritme narratiu
que té,
diu que és un dels curs
més cars del circuit.
I, curiosament,
és al revés.
Jo quan dic el preu,
és el que ha costat
en total,
que han estat,
em sembla,
3 milions
de les antigues pesetes,
doncs realment
és un curs econòmic.
Rentable, no?
Sí, molt rentable
perquè pensem
que els curs
avui dia
estan gairebé
5 milions
de les antigues pesetes
cap amunt
i val la pena.
I per un llarg matratge,
quan es pot arribar?
Pots invertir
el que vulguis, no?
És a dir,
pots invertir
una xifra astronòmica,
però per fer un llarg matratge,
tu ara, per exemple,
si has de fer un llarg matratge,
quin pressupost
et faria falta?
Per fer un llarg matratge
depèn molt
de la història
que tu vulguis fer,
però estem parlant
d'un llarg matratge
a nivell de director novel
rentable,
com hem dit abans,
al voltant
de dos quilos i mig
d'euros,
al voltant,
entre dos i tres milions d'euros,
després,
si vols fer una producció
una mica més arriscada,
doncs ja puixes a quatre,
estem parlant
de molts diners.
Vull dir,
estem parlant
de tants diners
que arriba un punt
on el director
ja no es preocupa
dels diners,
perquè sap que ell no els posarà,
ni els posarà
a l'Ajuntament de Tarragona
ni els posarà
perquè és impossible,
això d'estar una productora
i és ja
ficar-te en una indústria.
Home,
aquí ja intervé el productor,
en el cas de final,
en Dani González,
no?
Sí,
en Dani González,
que va ser
l'altra ànima
del que és final,
que de fet,
si entreu a la pàgina web
veureu que està,
totes les fotografies,
doncs ha passat un any també.
Deixa'm dir la pàgina web,
és cortofinal.tk.
Sí,
de Tarragona,
cada quiosc,
i pels qui vulgueu entrar,
doncs,
sapigueu que ja trobareu
tota la trajectòria
que hem portat
amb aquest curtmetratge.
Aquí a Tarragona
l'activitat
a nivell de curtmetratge
està prou bé,
tenim un festival
ressenyable,
com és el Rec,
tenim joves cineastes
que alguns que comencen,
abans me'n parlaves,
abans d'entrar en directe,
també hi ha altres
que estan més consolidats,
com en Jesús Montlleó,
amb unes quantes opres
i algunes també
molt reconegudes.
Estàs en realitat,
en general,
dir que està bé
la vida
del món del cinema
relacionat amb el curt
aquí a la ciutat de Tarragona?
Caldria fer encara
un pas més,
anar més enllà?
A veure,
jo penso que ara
el pas que s'està donant
de recolzament
a festivals
com ara tu dius
al Rec
és molt important
perquè és el que donarà
a conèixer
Tarragona
a nivell cinematogràfic
arreu,
perquè un festival
es dona molt a conèixer
perquè tots els directors
a nivell de l'estat
venen a Tarragona
a apostar per un festival.
A nivell de creació,
pròpiament dita,
de producció de curtmetratges,
penso que cada cop
se'n va més.
Jo ara t'estava parlant,
per exemple,
del Gavi
que va estrenar ara
un curt fa poc,
és un jove cineasta
que penso que promet
i que pot tirar-ho endavant.
I bé,
quan vam començar
eren Quatre Gats,
m'he millor dit.
Jo començava fent
pel·lícules de Super 8
i el Montlleu, no sé,
suposo que més o menys igual,
però suposo que cada cop
anirà més.
L'Ajuntament penso
que ha d'apostar
per aquestes dues línies,
a recolzar molt més
el que és festivals
com el REC
ara de Tarragona
i després
a dos,
tres produccions
que penso que estaria bé
a l'any
com a mínim
de curtmetratge en cinema
aquí a Tarragona.
Els cineastes,
els directors,
els cursos del món del cinema,
aneu sempre captant idees?
saps què vull dir o no?
Sí,
molt observador,
vols dir.
Tu ets d'aquí de Tarragona
però tu et mous molt
per Barcelona,
per Madrid també,
no?
Com vas,
per exemple,
vas al metro,
vas apuntant,
portes una llibreta
i apuntes coses
o vas il·luminant
de l'entorn,
de la realitat?
Sí,
no,
és que aquest món
està com per no captar idees,
no?
Ara mateix,
jo penso que,
jo soc molt observador,
m'agrada molt,
soc molt morbós,
també m'agrada dir-ho.
m'agrada mirar molt tot
i observar molt
el que està passant al meu voltant,
sempre ho faig,
penso que tothom,
en certa manera,
sempre ho fa,
no?
Ja et dic,
el món està com per no captar idees
i està passant absolutament de tot
i moltes coses molt agradables
i altres que no ho són de tant,
desgraciadament,
són més les segones
que les primeres,
penso.
però,
bueno,
el món d'un cineasta
s'ha de basar
en el que l'envolta
i a partir d'aquí
intenta transmetre
i filtrar
en una història
que sigui entretinguda
de cara al públic
i això és el que intentem fer.
Josep Lluís Montesinos,
aquest cineasta tarragonès,
està ara focalitzat
en un tema
de guionatge,
suposo que molt concentrat
i sobretot
que ara aquest 2005
ara comença,
doncs,
any de promesa,
amb aquells detalls,
perquè el guió
és allò d'anar fent,
anar posant granets,
no?
I anar traient-ne.
també no,
perquè...
Sí,
un guió d'un llarg
és una aventura,
és posar-te a escriure...
M'has parlat d'un llarg?
Sí,
bé,
ara estic escrivint,
no res més,
vull dir,
és una cosa
que surt natural,
tenia dos o tres guions
de curtmetratges
i també,
doncs,
he estat escrivint
un guió d'un llarg,
a veure si el podem tirar endavant,
però a poc a poc,
vull dir,
aquest és un món
que com tu has dit
bé abans,
hi ha molta desconfiança
en els cops
i fins que no escoltes
una càmera rodada
no pots dir
estem fent un curt,
estem fent un llarg
i de moment
el que estem fent
és parint una història,
no?,
de nou
i amb moltes ganes.
Alguna senzilla...
No.
Per on va?
Si te vols no diguis,
però no sé,
el tema encara que sigui,
una mica la temàtica,
per on,
serà de mar,
de muntanya...
Acudint a la teva anterior pregunta,
va una mica del món
que ens envolta.
Molt bé,
si serà dur,
serà dur,
serà dur,
perquè no em digui
com està el panorama,
ara sigui 2005 canviant
una mica la cosa.
Esperem,
esperem,
tota la il·lusió
està apostada.
És un tòpic
o és una realitat
com un temple
que a l'estat espanyol
en general
hi ha poca producció
cinematogràfica?
Perquè sempre s'acostuma a dir,
no?
No sé,
hi ha altres països
com ara,
no sé si la Índia
o el Pakistà
que tenen una producció
exagerada,
no?
Sí, sí,
a veure,
a nivell de l'estat espanyol
jo penso que
hi ha poca producció,
no es fa molta producció,
però també penso
que falta molt de risc,
falta molt de risc
a nivell d'apostar
per històries,
per guions
que siguin trencadors,
que trenquin una mica
amb unes certes històries
que s'han portat fins ara
i això
són diners
i són ajudes
i també
qui se senti aludit
que ho sàpiga,
que també pel risc
no només és dels productors
sinó
són de les ajudes
que es puguin donar
que siguin més grosses
perquè aquests
es puguin decidir més
per històries
que valguin molt la pena
i n'hi ha,
n'hi ha moltes.
Per començar,
totes les descurometratgistes
que estan en el circuit,
moltes d'elles.
Veus curs
que són a vegades
molt millors
que pel·lícules.
i suposo que
això és un fet
que també fa
que els distribuïdors
no puguin
passar curmetratges
abans de pel·lícules
perquè imagina't
que passen un curmetratge
abans d'una pel·lícula
i la gent se'n va
amb la idea del curt
abans que era la pel·lícula.
Però bé,
esperem que aquest any,
com hem dit,
sigui de nous propòsits
per a tothom
i que s'arrisquin més
amb històries
més noves
i de gent jove.
Abans se lleixia,
avui surt a la portada
del diari El Punt,
no sé si has pogut lleixir el diari,
la tinc per aquí,
em sembla, no sé si l'he portat.
Deien que
els cinemes
de la província
han perdut
en els darrers
tres últims anys
28.000 espectadors,
més o menys,
per allò de memòria
potser m'estic equivocant.
Però vaja,
vull dir que hi ha hagut
un descens de gent
que va a veure pel·lícules
al cinema
i suposo que la gent
es queda més a casa
a través del DVD,
no sé,
de les còpies piràtiques.
També,
també fa molt.
I del preu.
Sí,
el DVD realment
el preu també.
Fa molt,
fa mal,
no?,
en aquest sentit.
M'estranya,
per això també,
vull dir,
em sorprèn la notícia
perquè penso que el cinema
és una cosa
que es destinen,
sobretot,
ja no parlo d'Espanya,
no parlo en general,
es destinen molts diners
a promoció.
Tu has vist molt cinema?
M'agrada veure molt cinema.
M'agrada veure molt cinema.
També m'agradaria
tindre més temps
i més diners
per anar a veure cinema.
També us ho dic.
però tu com vols?
És d'aquells que van al cinema?
O sigui,
que van a la sala?
Sí, a veure,
jo acostumo a anar,
m'agrada anar almenys
un cop per setmana
a veure una pel·lícula.
M'agrada molt veure cinema.
De tot, eh?
Vull dir,
no et diré
que m'agrada només anar
a sales exquisites de cinema,
sinó que m'agrada anar
a una sala comercial
i et veus una pel·lícula
o qualsevol.
Sempre hi ha uns límits,
també és veritat,
i sobretot al Nadal
que treuen qualsevol cosa
com producte.
Però sí,
penso que s'ha d'anar al cinema,
sobretot si vols fer cinema
has d'anar.
S'oposo que anar al cinema
en Josep Lluís Montesinos
deu estar bé,
però a la sortida
deu voler explicar
tots els detalls,
no?
De la pel·lícula o no?
A vegades costa una mica
desperta de la teva feina,
no?
És efecte professional,
que es diu.
O sigui,
quan vas a veure una pel·lícula
i no t'agrada,
comences a fixar-te en els plans
i almenys així
passes l'estona.
quan vas a veure una pel·lícula
i realment t'agrada,
intentes ser
el més espectador de tots.
I què és el més sorprenent
que has vist
amb una pantalla gegant?
Moltes coses,
moltes coses.
D'una altra manera,
una pel·lícula i un director,
no sé...
Uf,
és molt difícil,
la típica pregunta
és molt difícil.
No sé,
mira,
et podia dir
fa poc he anat a veure
The Makinist
i m'agrada molt
la feina
d'un gran actor
com és el protagonista.
recordo ara
com el Christian Bale
que ho fa genial.
És una gran pel·lícula.
És l'última pel·lícula
que m'ha arribat
al cor.
M'ha arribat
sobretot
per la feina
de l'actor.
De màquines.
Com aquesta,
com aquesta,
n'hi ha moltíssimes.
Mare d'entro?
Mare d'entro m'agrada.
La veig una pel·lícula
molt completa,
però no la veig
una pel·lícula
magna
com molts cops
la intenten vendre.
M'agrada,
és una pel·lícula
molt completa
i penso que
també és una
molt bona actuació
del que és
el Bardem,
però insisteixo,
penso que
s'han parit
més pel·lícules
millors a Espanya.
Kubrick?
Kubrick.
Kubrick.
Kubrick?
Què em penso
de Kubrick?
Brutal,
o sigui,
el maestro
de los maestros.
És un dels meus
directors
favorits.
M'agrada,
penso en Kubrick,
penso en perspectives,
penso en personatges
extrems
i això m'agrada,
això és cinema.
Va ser també
un dels primers
en moure,
fer coses estranyes
amb la càmera,
no?
Sí,
va ser el primer
en trencar un esteticamp
i tirar-les escales avall
perquè va dir
que era un moviment
massa estable.
És cobrir,
o sigui,
és un mite,
vaja.
Josep Lluís Montes
i no esperem
que a mi ja puguis
trencar càmeres també.
Bueno,
ja ho veurem.
Ja li demanarem
permís als productors.
I que ens ho vinguis
a explicar,
a seguir.
Esperem que sí
i moltes gràcies
bé el 2005
sigui també per tu
un any llexis
com aquest any de 2004
amb aquests diferents
reconeixements
que ha rebut
per al teu curtmetratge final
i recordin que
si el volen veure
aquest curtmetratge
el poden aconseguir
a l'AFNAC
a Barcelona
on en Josep Lluís Montesinos
és el nou talent AFNAC
de curtmetratges
designat
per aquest centre comercial
que és a l'entrada
a Barcelona,
si no ho saben,
Diagonal, no?
Sí, sí.
Bueno, hi ha dos,
em sembla.
Passa Catalunya
i després a Diagonal.
I si van de viatge
arreu d'Espanya
amb aquella 5
o 6
per ahí.
Final a Josep Lluís Montesinos.
Per cap d'any
a Parquí Tarragona?
Pues esperem que sí,
esperem que sí.
Estic pendent,
a veure,
depèn d'on
posin millor menjar.
Molt bé,
que ho disfrutis.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.