D'aquí a un minut exactament serà un quart d'11 del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio en directe amb tots vostès
des de les 7 del matí fins a dos quarts o dues
i ara preocupant-se d'una qüestió abans de la seva avançada.
Justament demà, divendres, es farà la setena edició
de la trobada de dones emprenedores.
Una trobada que presidirà, i serveixi la redundància,
la presidenta de l'Institut Català de la Dona Marta Selva.
I llençarà la jornada en el decurs de la qual
diferents personalitats, diferents experts
debatran al llarg de divendres fins al migdia.
Ens acompanyen d'una banda la presidenta de l'Associació d'Empresàries
i Emprenedores de Tarragona, Laura Roger. Molt bon dia.
Bon dia.
I també la secretària general de l'Associació, Tera Ruana. Bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar d'aquesta trobada que ja arriba a la setena edició
que havia d'estar dit, però són set anys,
d'organitzar any rere any aquesta trobada.
Això és molta feina.
De fet, entre la primera i la segona
van passar uns dos anys i mig, així,
perquè encara en aquella època
estaven bastant desorganitzades.
9 anys, doncs.
Sí, sí.
I eren poques, també.
I eren poques, i organitzar una cosa així
suposa molts diners i molta feina.
I, clar, entre la primera i la segona
va passar bastanta temps.
Però després ja cada any, cada any s'ha fet a la tardor.
No han fallat ni un any.
L'any passat va venir l'Agata Ruiz de la Prada,
fa dos anys la Carmen Albor,
fa tres anys la Nabotella...
En fi, i han anat passant personatges
bastant mediàtics, sempre.
I, bueno, sí, l'any que ve ja serà
el desè aniversari de l'associació, és veritat.
Ja t'he viu previst algun acte sonat.
L'any que ve serà la Festa Rosa.
S'està estudiant.
Podem avançar alguna cosa?
Ho tenim a ment, ho tenim a ment.
Però, de moment, deixem passar-ho de demà,
que ja és un trago.
Demà, com dèiem, serà la presidenta
de l'Institut Català de la Dona, Marta Selva,
que és la nova presidenta, de fet,
perquè fa poc és el càrrec, no?
Sí, l'hem convidat a venir
perquè, clar, durant molts anys
hem tingut un govern convergent aquí a Catalunya
i més o menys teníem una mateixa línia
dintre de l'Institut Català de la Dona.
Però ara ha canviat moltíssim l'Institut.
I des que tenim el tripartit,
l'Institut Català de la Dona
està en mans d'Esquerra Republicana
i llavors l'hem convidat
perquè ens doni una mica les directrius
i els projectes que tenen
i els objectius que s'han proposat
des del nou institut, no?
Perquè ha canviat moltíssim.
La veritat és que hem notat un canvi molt gran.
Llavors, per això l'hem convidat
perquè vingui a explicar-nos una mica
la línia que porten.
Un canvi en quin sentit?
Hi ha més receptivitat?
Diferent.
Més de cara a tothom.
no solament a les associacions
sinó també de cara a grups.
Grups professionals
o grups de tota mena, no?
I doncs és potser més planer,
més accessible, ja he notat,
una millora en quant al diàleg.
Però el més demà ho sabrem, no?
Demà com anirà la jornada?
Perquè a part de Marta Selva
hi ha altres personalitats d'aquí del camp de Tarragona,
de la ciutat,
també experts en diferents camps
que debatran i analitzaran
a través de diferents taules
i xerrades la situació actual.
Jo m'imagino que la situació actualment,
any 2004,
de la situació fa nou anys,
també ha variat substancialment.
És a dir,
la situació de la dona avui en dia
no és la mateixa que fa nou anys.
No, no és la mateixa, no.
Tenc en compte que quan se va fundar l'associació,
va ser arrel que en aquella època
a Tarragona encara demanaven
la firma del marit
per quan anàvem a demanar un crèdit.
Un crèdit al banc.
I això, gràcies a Déu,
ja està superat gràcies a l'associació.
De fet, també,
si t'hi fixes el títol
que hem posat en guany a la trobada,
és de les ambicions i les dones.
És un tema
que fins ara ha sigut un tema molt tabú,
l'ambició.
Fins ara sempre havia estat molt ben vist
que un home fos ambiciós,
però, en canvi,
una dona ambiciosa
tenia unes connotacions
bastant així com a maquiavèl·liques.
I doncs estava molt mal vist
quan deien
que aquella dona és molt ambiciosa
i això no estava gens bé.
I en guany,
a primers d'any,
la Núria Txinxilla,
que és professora de l'IS,
és catedràtica,
és doctora,
va escriure un llibre,
n'ha escrit molts,
però en guany n'ha editat un
que es diu
l'ambició femenina.
Aquest llibre ha sigut un bestseller,
ha tingut un èxit,
però tremendo,
inclús fora del país,
s'està traduint a diversos idiomes
i ja van per la quarta edició.
Llavors, clar,
a mi m'ha agradat moltíssim el llibre
de la Núria Txinxilla
i per això l'he convidat a venir,
perquè ens parli precisament
d'aquest tema
que fins ara ha sigut tabú
i que ara es comença a descobrir,
de l'ambició femenina,
que també és bona.
De fet,
la Núria Txinxilla
diu,
hi ha una frase aquí destacada,
que diu que l'ambició femenina
és el principal motor
del canvi necessari.
Sí,
jo crec que sí,
que és necessària
l'ambició femenina,
encara que fins ara
no estava ben vist,
però és necessària.
Sense ella,
no es bellugaria
el que s'ha bellugat
dintre del món
de l'empresa,
perquè les dones
han estat sempre
el motor
des de darrere,
des de darrere els homes.
Tira, Ruana,
hi ha més oportunitats avui
que fa nou anys?
Jo considero que sí,
i crec que sí,
si fins ara,
d'alguna manera,
el paper de la dona
ha estat una miqueta
a l'ombra,
no?,
de tot plegat,
però avui en dia,
per sort,
cada vegada més,
hi ha més dones
que destaquen
en llocs
de responsabilitat,
llocs de poder,
i que d'alguna manera
és bo,
és bo.
però jo penso que no ha de ser
que les dones manin,
sinó que ha de ser tot
molt repartit,
perquè l'equilibri
és el que d'alguna manera
farà que tot vagi bé.
Però no creieu que si,
per exemple,
predomina la normalitat,
diguem-ho sempre entre cometes,
normalitat,
per dir,
que sigui tot normal,
no?
Però amb normalitat
no creieu que predomina l'home,
és a dir,
que destaca l'home,
si hi ha normalitat,
és a dir,
s'ha de fer aquest fet diferenciador,
s'ha de diferenciar sempre?
Hem de continuar diferenciant
entre home i dona?
Encara sí,
encara sí,
perquè els homes
encara estan dintre
de les xarxes
del poder,
dintre de les seves
retes de comunicació,
d'informació privilegiada.
Les dones,
com que tenen altres feines,
normalment ja tenen
prou complicacions
en compaginar
l'allar,
els fills,
el marit
i l'empresa
i la feina.
Doncs,
llavors,
elles moltes vegades
es perden
aquesta informació
que tenen ells,
jo sempre dic
que els homes
se'n van a jugar a golf
i, doncs,
belluguen negocis,
les dones no,
les dones quan acaben
de la feina.
Per això les reunions,
les dones s'estimen més
tindre-les al migdia
o a mitja tarda
i els homes,
les reunions
sempre les tenen
fins a altres hores de la nit.
Hi ha molts acords importants
que es tanquen en un sopar,
exacte.
Bon muntinat.
Però encara
és cert
el que tu dius
que la informació
la tenen ells
però, bueno,
a poc a poc
la dona està escalant.
Pensa que a les universitats
ja
més del 60%
són dones,
eh?
I que això
és un fet imparable, eh?
O sigui,
que a finals
d'aquest segle,
des de l'únic
la nostra associació
evidentment
d'aquí pocs anys
ja no serà necessària,
jo penso.
Ja la podrem
eliminar.
No farà la trobada
d'aquí uns quants anys?
Ja no caldrà,
ja no caldrà.
O si no,
bueno,
la podem fer igualment
però per celebrar
el que bé que estem,
no?
Perquè després serà,
però serà
associació d'emprenedors
i emprenedores.
Exacte.
tot plegat.
De fet,
deixeu-me que us digui una cosa,
mireu,
a la primera i a la segona trobada
no va venir cap home,
ni un.
Però es va del convidat o no?
Sí, sí, sí.
I només van venir dones.
A la tercera trobada
jo recordo
que van vindre
el president
i secretari general
de la FEAT,
de la Federació de Transport,
i també va venir
el que llavors
era president
de la Federació de Botiguers,
que en Pau Descansi
i el Josep Maria Bertran.
Es van atrevir
a vindre
tres homes.
i a la quarta trobada
ja eren uns 20 o 25.
I l'any passat
ja érem
tant i tant, eh?
O sigui,
cada vegada
venen més homes,
així de puntetes
han anat venint
i a vegades
t'atruquen
i et diuen
que podem vindre.
I sí, sí,
ara ja cada vegada
en venen més
i aviat
ja serà trobada
d'emprenedors en general.
Sí, fa pocs dies
vam estar en un sopar
i aviat
la majoria
eren senyors
i la Laura
va convidar
amb algun que altre
a la trobada.
la primera pregunta
ah, que també
poden venir homes.
Esclar que sí.
Nosaltres no som
sectaris,
no fem lletja a ningú,
homes i dones.
Evidentment.
De fet,
s'han apuntat
uns quants membres
de la càmera
i empresaris.
Sí, sí.
A la presentació
seran
en Francesc Ricomà,
tenen alcalde
de l'Ari de Promoció
d'Estrategia de Ciutat.
També
Sebastià Cabré,
president de la Confederació Empresarial
de la provincia de Tarragona.
Gévi Artal,
president del lloc
on es farà la trobada,
que és la Càmera de Comerç,
i la Càmera Oficial
de Comerç i Industria i Navegació.
I també en dedica
a l'acte de Cuenda,
si serà l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal
i el sublegat del govern
de Tarragona,
Joan Maria Valló.
També el president
de la Diputació de Joan Arejo.
El Joan Arejo també ha dit
que vindria.
També ha confirmat assistència
el president de PIMEXEFES.
El president de la Càmera
de Tortosa
també ve cada any,
des de fa molts anys.
El senyor Faura.
El senyor Faura.
I, bueno,
jo crec que demà
farem un ple.
La presidenta
de l'Institut Català de la Dona
veig que parlarà
de com organitzar
o reorganitzar
el temps i el treball.
Sí, això.
Això és una matèria
d'aquelles fonamentals,
no?
És a dir,
organitzar-se.
En general ho és,
no?
Però si a més a més
de la feina,
doncs,
el lloc de treball
i hem d'afegir
la feina,
aquella que no es veu,
però també s'ha de fer
que és la feina de casa
que la pot fer l'home
o la dona,
l'hauria de fer qualsevol
dels dos, no?
Però que...
Home, per una dona
és més important
inclús que un home
ha de conciliar
moltes coses, eh?
Ha de conciliar
moltíssimes coses.
Els fills, ja t'he dit abans,
el marit, la casa,
la lavadora,
la nevera que estigui plena,
organitzar els dinars
i, doncs,
l'empresa, clar.
O sigui que el temps
el té que tenir
molt organitzat, molt.
L'hauria de tenir
també organitzat l'home,
o sigui,
perquè estem parlant
que el funcionament
hauria de ser igual.
Però normalment...
Però la càrrega
sempre cau,
malauradament,
damunt de la dona, no?
Llavors,
és la que d'alguna manera,
de fet,
té més capacitat per això
darrere de tot ella,
perquè pot.
Aleshores,
jo penso que,
que, bueno,
algun se'n salva, no?
I no es pot fer
una generalitat de tot,
però que,
és a dir,
resulta més difícil
aquesta varietat
d'activitats tan diferents,
organitzar-les,
planificar-les,
portar-les al dia...
No, no, no...
El Josep se n'en riu
perquè ell és un home organitzat, ell.
Ja veig que es toca rebre
sempre els homes, eh?
No, però jo he dit
que se'n salven
algun que altre,
no generalitzat,
tot això,
però en global,
del moment que cau això
damunt de la dona,
deu ser perquè
ho sap fer millor.
També.
Els fills, per exemple,
sí que és
sempre la dona
la que assumeix
tot el pes, no?
de pujar els fills,
de diner de cura.
Normalment, sí.
Ara, jo conec
alguns homes
que porten el pes,
però són molt pocs,
eh, comptats.
O comparteixen.
O comparteixen.
O comparteixen.
Però són pocs, sí.
Però, bueno...
Tornem a la trobada,
tornem a la trobada,
que si no...
Sí, sí, no ens compliquem.
Agafem tema polèmic,
agafem tema polèmic
i no convé.
Tornem d'aquesta
serena de trobada
de dones i emprenedores
es farà demà,
ja ho saben,
als adectes
del Camp Oficial de Comerç,
de les ambicions
i les dones.
Hem parlat una mica
del programa
que tot plegat
s'acabarà al migdia
les dues
amb un dinar, no?
Sempre fem,
quan han acabat les ponències,
sempre fem un dinar
per qui vulgui venir.
La trobada
sempre és gratuïta
i després, clar,
el dinar,
si vol venir algú,
doncs pagant el seu tiquet
i punt, no?
I enguany anem rodant
els restaurants.
l'any passat
ho vam fer
a l'Hotel Ciutat de Tarragona.
Enguany ho farem
al Fortí de la Reina
i així, doncs,
anem rodant una mica
i tenim a tothom content.
En tant, Laura,
que presidenta també
de la Federació
d'Associacions Empresàries
de Catalunya,
quina percepció
hi ha a nivell
de Catalunya
de la situació empresarial
actualment
amb aquest nou govern
després d'un any
ja una mica de llarg?
Com està?
Com a mi,
hi ha bones vibracions?
Tu te'n vas
amb un tema
encara més polèmic.
A veure,
jo crec que Catalunya,
sobretot Tarragona,
té un bon nivell,
econòmicament parlant,
i empresarialment parlant.
jo des de l'Ogul
el que veig és que
ara estic molt en contacte
amb les associacions
de dones de València
perquè estem
a punt de federar-nos
amb la Federació de València,
que són cinc associacions
de València,
Castelló,
Alicant,
Dènia i Gandia.
I des de l'Ogul
València té un nivell
encara superior a nosaltres,
això des de l'Ogul.
Però n'entro-os,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Jo soc molt optimista
en aquest tema,
soc bastant optimista.
No, Tere?
Doncs sí,
sí,
jo penso que serà bo,
serà bo
d'alguna manera
poder
tirar endavant projectes
amb una associació
més forta
que nosaltres.
D'alguna manera
ens donarà
punts de vista
i activitats
que nosaltres
encara no hem aconseguit fer.
Tota col·laboració
amb altres
entitats
similars a nosaltres
són bones
i d'alguna manera
el compartir
i parlar d'experiències
ens ajuda molt.
De fet,
quan van
pujar al govern
al tripartit,
els empresaris,
la veritat és que
vam estar uns mesos
bastant espantats.
Hi havia com una mica
de psicòsis,
a veure què passarà,
què passarà.
Però ara han passat,
doncs mira,
ha passat ja un any
i bueno,
jo crec que les coses
van rotllant bé.
no?
Són punts suspensius
aquí.
Punts dos o punts suspensius.
Laura, Roger,
que provi aquesta trobada,
Tere,
Rubana,
gràcies per vindre.
Gràcies.
Que provi aquesta trobada,
la setena trobada
a dones emprenedores
demà a la Cambra de Comerç,
una trobada que serveix a l'hora
per trobar-se també,
no?
És a dir,
és un punt de trobada
i de...
És que per això es diu així,
es diu trobada
perquè és com si diguéssim
és la nostra festa major,
no?
És un dia
en què ens trobem totes,
venen de tota la província,
venen inclús les de Barcelona,
Girona i Lleida.
Enguany també vindran,
l'any passat ja van venir
les de València,
enguany,
no ho sé si vindran
enguany les de València,
penso que també.
I llavors és un dia
doncs que et coneixes,
fas amistats,
fas negocis,
fas xarxa,
i doncs t'expliques
els problemes
que tu tens
en la teva empresa
i veus que doncs
els altres tenen
els mateixos o més grossos,
això et consola una mica,
i la veritat
és que és un dia
doncs de relax
i de trobada
entre nosaltres.
De relax
pels assistents,
però per els organitzadors
no.
Jo després m'he d'agafar
uns dies de vacances.
Esteu convidats tots,
totes maneres, Josep.
Gràcies, gràcies.
O si vols venir,
ja ho saps.
Moltes gràcies.
Tere,
Tere Ruana,
Laura Rocha,
gràcies per acompanyar-nos
al Estudit de Tarragona Ràdio,
que provi aquesta jornada
demà divendres
a partir de ben d'hora
del matí
fins al migdia
en aquest dinar
que es farà
en aquest restaurant
al restaurant Forti de la Reina.
Gràcies,
fins aviat.
Gràcies,
igualment,
fins aviat.