Matí d'endimecres, matí de Tarragona Ràdio, estem en directe,
a punt d'arribar al punt horari d'un quart d'onze del matí.
Us ho dèiem fa moment, avui volem parlar durant uns minuts
del Fòrum Universal de les Cultures i d'unes jornades
en el marc del Fòrum prèvies que es faran a Tarragona
d'aquí ben pocs dies, a principis del mes de febrer,
el divendres 6 i el dissabte 7 de febrer.
Una organització d'aquestes jornades de debat
que ara comentarem que va a càrrec de diversos col·legis professionals
de la demarcació, però especialment té com a principal promotor
el president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el doctor Josep Maria Bertran,
el que ja saludem en directe aquest matí de dimecres.
Doctor Bertran, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Principal promotor, podem dir.
És una mica l'ànima d'aquestes jornades de debat
que es faran ara a principis de febrer?
A mi m'agrada més la idea que és una ànima compartida entre tots.
jo crec que aquesta iniciativa neix des de la voluntat
que sigui una iniciativa compartida entre tots els col·legis professionals
i altres institucions com la Lliga Reumatològica
o la Fundació Cramp la Fibromialgia,
que també participen activament,
o també l'Associació de les Nacions Unides.
Llavors, tots aquests ens hem esforçat per fer un disseny,
i jo crec que és un disseny original,
no és un tranquil·litzador de consciències,
sinó que és una voluntat ferma de fer una anàlisi
de com està la situació dels grans desequilibris en el món
i què es pot fer.
Què es pot fer?
Des de la més absoluta de les modesties,
però és que veus el panorama
i jo crec que no es pot tenir una actitud tan hipòcrita
de fer veure com si no passi res.
Ara parlarem del contingut, dels objectius d'aquestes jornades de debat,
dels convidats, que són realment de gran alçada internacional,
però mirant al principi de tot, com va sorgir la idea?
Per què va sorgir i quan?
Estem parlant ja de fa temps?
Sí, estem parlant de fa...
Pràcticament quan va néixer la idea del Fòrum Universal de les Cultures,
del 2004, que ja hi som,
doncs salvaguardant altres criteris que a mi no em toca pas analitzar en absolut,
però jo crec que és una gran idea, no?
Jo crec que és una gran idea, no?
Perquè tot allò que afavoreixi un procés de concentració,
d'anàlisi, de reflexió a nivell de tot el món
i sobretot que aquesta reflexió es faci des d'una òptica
més d'un debat intel·ligent que no pas des d'un debat interessat
en funció d'interessos polítics, econòmics, comercials, etcètera.
Doncs jo crec que això és molt interessant, no?
I toca fer-ho ara, no?
Jo dic, i a més és una de les propostes que fem des del Col·legi de Tarragona
per el que seria la declaració de Tarragona
respecte al benestar i la universalització del benestar,
jo sempre dic que una civilització no pot dir mai que és intel·ligent
si el món que coexisteix amb aquesta civilització,
en aquests grans desequilibris,
que són coetanis, societats que viuen amb l'abundó,
amb societats que encara es moren de gana
i no tenen ni un antibiòtic per curar els seus fills.
La idea va néixer, doncs, a partir de la iniciativa del Fòrum
i després com s'han anat desenvolupant?
Llavors vam presentar un projecte al Fòrum,
vam presentar un projecte al Fòrum
i llavors el Fòrum, després de fer una anàlisi,
un debat, suposo que això, i nosaltres no hi hem participat,
ens van comunicar oficialment que havia estat acceptada aquesta iniciativa
dintre de l'apartat que està dissenyat per aquestes jornades pre-Fòrum,
perquè el Fòrum encara no haurà començat el mes de febrer,
però hi ha aquestes jornades de reflexió pre-Fòrum
i unes concretes que estan reservades als col·legis professionals.
Doncs aquestes, ha estat acceptada aquesta iniciativa
dels col·legis professionals de Tarragona, de la demarcació,
i que a nosaltres ens va fer una gran il·lusió
quan ens ho van comunicar, vam anar a una reunió a Barcelona
i llavors davant de tots els col·legis professionals
es va proclamar que havia estat acceptada aquesta iniciativa
i que tenia tot el suport dintre del Fòrum de les Cultures
i per tant formava part allà del programa del Fòrum.
Això ens va fer, vaja, una gran il·lusió
en el sentit que es havia acceptat la idea.
Nosaltres, a tots els col·legis que hi participem
i les entitats que hi participem,
des de l'inici volem renunciar a qualsevol tipus de protagonisme
i ara jo soc aquí perquè m'han designat com em porten veu
i algú ho ha de dir, no?
Però volem renunciar a qualsevol tipus de protagonisme
perquè crec que l'important d'aquesta iniciativa
és la idea i l'objectiu que vol arribar a aconseguir.
O sigui, nosaltres no volem fer un acte tranquil·litzador de consciències
dir, mira, escolta, ja han fet això, ara tothom tranquil,
cap a casa i a menjar els torrons, el que han quedat del Nadal.
No, això no.
O sigui, nosaltres el que volem és sacsejar la consciència de la societat,
no només la de les comarques de Tarragona,
sinó que hi ha un compromís de tots els col·legis
d'elevar-ho als Consells de Col·legis de Catalunya,
als Consells de Col·legis de tot l'Estat
i als Consells Europeus, de la professió, de cada una de les professions,
perquè se'n faci ressò i que tothom, a veure,
no pugui continuar girant la cara a aquesta realitat
i es pronunciï, si vol o no vol, participar en una iniciativa
que d'una manera clara i d'una manera possibilista
pugui contribuir a acabar amb aquests grans desequilibris
que en aquest moment hi ha.
De tot això en parlarem en aquests propers dies.
Sí, sí, set de febrer.
Han organitzat tota una sèrie de conferències i de taules rodones
i amb un cartell, si em permet l'expressió,
de personatges convidats de primera fila.
Sí, sí.
I nosaltres, jo, si, fent-me una miqueta de broma,
dic que, escolta, jo ara m'estic pensant,
a veure, jo fa ja dos anys que vaig anunciar als metges de Tarragona
que no em tornaria a presentar a les eleccions
i, per tant, vull dir, a veure, em dedicaré a altres coses, no?
Una d'elles és fundar una espècie d'entitat
per fitxar persones i, com que jo les hauré fitxat,
després seran anomenades com a candidats a ser ministres
o a presentar-se a les eleccions.
Perquè, clar, dic això, i perdoneu aquesta broma,
que no s'ha de fer broma, però ara, mira, m'ha vingut de gust,
és que nosaltres, clar, vam fitxar fa, doncs, ja, doncs, mira, mitjany,
el Miguel Ángel Moratinos, no?
Clar, el Miguel Ángel Moratinos és un ajut diplomàtic
d'un prestigi absolutament reconegut
i, a més, jo és una persona que tinc un especial apreci, no?
Perquè és un home que té les idees molt clares
en quant al tema de la solidaritat.
Bueno, aquest home ara ha estat nomenat com a cap de llista,
crec recordar, d'acord, o em penso, per les properes eleccions, no?
Un dels principals assessors, Rodríguez Zapatero...
I un dels principals assessors.
...en aquestes properes eleccions.
Un altre dels convidats, dels invitats que tenim
a participar com a ponents és en Joan Major,
que, com tothom sap, és una de les persones
que té un cap més clar de les que jo he conegut.
Vaja, jo, a més de què, és una persona a la qual em miro,
doncs, és un home que té un cap claríssim, no?
Bé, doncs, aquest, a veure, sona com el proper responsable
de la corporació de ràdio i televisió, no?
Bé, tothom que sàpiga que jo, evidentment, no ho sabia,
perquè em penso que no ho sabia ningú, ni jo ningú, eh?
Però bé, ha fet aquesta broma.
A veure, nosaltres, hi ha dues taules rodones.
Una, que coordinarà amb Francesc Sanui,
Francesc Sanui és un advocat, generador d'opinió,
que participa amb bastant...
Per cert, crec que fins i tot amb tertúlires de ràdio, no?
És una persona que crec que farà molt bé el paper de moderador,
i com a ponents hi participaran en Joan Major,
l'Eduard Ponset, l'Antonio Gutiérrez,
per qui no el recordi, era el responsable de comissions obreres
durant molts anys, no?, de l'Estat,
i el Joaquim Ferrer, historiador.
Aquests faran el debat sobre els factors de sosteniment del benestar.
I per què proposem aquest debat?
Perquè crec que s'ha de canviar el discurs.
Ara ja, i jo crec, i això sí que és una idea que me l'adjudico,
perquè fa molt temps que hi penso, amb això,
si parlar de caritat humana i de solidaritat amb el tercer món
ja ha anat bé.
No dic que no hagi anat bé, perquè se'ls ha ajudat molt.
Però jo vull que es canviï el discurs,
perquè potser haurem de parlar de dir,
escolti, si nosaltres no ajudem de veritat el tercer món,
el nostre benestar que tenim ara aquí està en risc de perdre's,
perquè aquesta gent, lícitament,
lícitament, no podran quedar-se quiets
quan vegin que ells es moren de gana
i no tenen ni les medicines més elementals
per curar-se les seves malalties
i que a altres llocs del món es nada amb la bundó.
No pot ser això.
No pot continuar molt més temps.
Per tant, jo apelo fins i tot a l'egoisme
de la societat desenvolupada,
perquè vegi que no només hi ha
que també, per caritat,
sinó per intel·ligència egoista,
ha de participar en que s'acabin aquests grans desequilibris.
I llavors aquesta és la primera.
Llavors ve la primera conferència magistral
del Miguel Ángel Moratinos,
que parlarà sobre si és una utopia
el parlar de reequilibrar els recursos a nivell mundial.
Després hi ha a la tarda una segona taula rodona
que la moderarà el psiquiatre Joan Corbella,
també un gran comunicador,
i que participen com a ponents
un arquitecte que és Premi Fat d'Arquitectura,
la Rosa Rull, que parlarà sobre l'hàbitat,
sobre professionalisme a l'Eugeni Gai,
que és magistrat del Tribunal Constitucional,
gestió eficient al Javier Mendoza,
que és el de Gadesade,
i d'ètica la Victòria Camps,
que és catedràtica d'ètica.
Al final, el dissabte dia 7,
la conferència magistral serà càrrec
del Federico Mayor Zaragoza,
que és científic,
exresponsable de l'UNESCO
i president de la Fundació Cultura i Paz actualment,
i llavors l'acte de Cluenda,
que jo crec que l'acte més important
serà la declaració de Tarragona
sobre la universalització del benestar,
que serà càrrec de mossèn Josep Cabellol,
missioner a Ruanda,
i que tindrà la responsabilitat
no només d'haver participat
en el disseny d'aquesta declaració,
sinó també de ser el responsable de llegir-la.
Evidentment,
tots aquests actes
tenen el suport
de l'Ajuntament de Tarragona
i l'alcalde,
que serà també present
en aquest acte de Cluenda,
i també de la Diputació de Tarragona,
i és molt d'agrair.
A banda d'això,
clar, és lògic dir que
aquestes activitats d'aquest tipus
no haurien estat possibles
sense que els patrocinadors
no haguessin col·laborat.
I llavors,
a veure,
els patrocinadors,
hi ha dos aspectes
que són molt rellevants.
Primera,
han col·laborat
que aquesta iniciativa fos possible
sense demanar res a canvi.
Això és excepcional,
perquè avui dia,
a veure,
qui més qui no,
vull dir,
ningú dones res a canvi de res.
Però aquests ho han fet,
i llavors tenim aquí,
doncs mira,
Mutual Mèdica,
de Catalunya Balears,
que és una entitat dels metges,
Ibercaja,
Caja Madrid,
Aresles,
Mat,
Aresa,
Jurissa,
l'Hotel Ciutat de Tarragona,
l'Hotel Imperial Tarraco,
tots aquests,
tots aquests,
doncs home,
és molt d'agrair
perquè torno a insistir
que sense demanar res a canvi,
des del primer dia,
des del primer moment,
doncs són els que realment,
evidentment amb l'Ajuntament,
que és el que realment
ens deixa el lloc,
ens deixa tota la infraestructura,
i que sense la seva col·laboració
tampoc no haguera estat possible,
i de la Diputació
que ens ha deixat
pels temes de protocol,
que clar,
quan vénen potums d'aquesta magnitud,
jo sempre dic,
escolta,
els metges sabem,
home,
una miqueta ja en sabem de fer de metge,
no?,
però de coses protocol·làries
no ho dominem,
i llavors,
doncs el senyor Aregio,
doncs ens ha deixat,
doncs el senyor Canadell,
que és una persona molt competent
en aquests temes,
i ens ha donat també,
doncs des de la Diputació,
com a representació de tota la província,
doncs ens ha donat tot el suport,
i l'alcalde Nadal,
doncs vaja,
des d'aquí agrair-li,
doncs des de l'inici també,
tot el suport que ens ha donat,
no?,
i que ens està donant.
Per tant,
jo crec que això
és un punt de confluència,
i dic de confluència,
i no de convergència,
perquè no se'm malinterpreti,
és un punt de confluència,
de voluntats,
que farà possible,
doncs,
que aquesta iniciativa,
probablement,
i dic probablement,
perquè els imponderables
mai se sap,
però tot fa preveure
que sigui un èxit.
I ha estat difícil,
doctor Bertran,
portar a Tarragona
unes jornades
vinculades amb el Fòrum,
tenint en compte que això,
que el Fòrum Universal
de les Cultures,
ha estat,
i és un projecte
molt local,
podríem dir,
molt centrat
en la ciutat de Barcelona.
Això,
ara que no ens escolta ningú,
no?,
doncs jo puc dir
que un dels arguments
que els hi vaig fer valdre
el que vaig fer valdre el Fòrum,
no?,
és a dir,
escoltim,
si vostès volen fer
un Fòrum Universal,
no?,
doncs home,
escolti,
el primer que han de fer
és demostrar-ho des de casa,
no?,
llavors,
tot el que sigui participar
des de les diferents
comarques i indrets de Catalunya,
doncs jo crec que seria bo,
no?,
i llavors no s'ha de mirar tant
l'indret físic
on s'organitzi,
sinó la qualitat
d'allò que es pretén fer
i l'objectiu
que es pretén assolir.
I jo crec que això va funcionar,
amb aquest argument,
va picar fort.
Les jornades,
com comentava vostè,
es tancaran
amb la lectura
d'aquest manifest,
d'aquesta declaració de Tarragona,
càrrec de mossèn Josep Caballol,
missioner que treballa a Ruanda.
Podem aventurar
una miqueta
o preveure
què vol
o què dirà
aquesta declaració de Tarragona?
Bé,
tots els ponents
i moderadors
que participen
i els conferenciants,
els responsables
de les governacions magistrats
tenen la responsabilitat
que nosaltres ja els hi hem demanat,
ara,
que ens enviïn
un extracte de la seva ponència
per tal de configurar
la que serà.
Llavors,
a veure,
qui farà,
o sí,
qui serà
els responsables
del disseny
d'aquesta declaració?
El primer de tots,
mossèn Josep Caballol,
perquè aquest
no és que parli
de dir-n què s'ha de fer,
és que ho està fent.
I això,
per mi és un...
Bé,
és una diferència,
doncs,
cap dalt
per a l'hora de definir
qui és el que ser
el màxim responsable,
no?
mossèn Caballol,
segur.
Llavors,
el que diguin
els ponents
i els moderadors,
important.
I llavors,
ahir,
ahir,
ens vam reunir,
ahir al vespre,
al Col·legi de Metges,
ens vam reunir
tots els col·legis professionals
que participem
en aquesta iniciativa
i des del Col·legi de Metges
vam fer uns sugeriments,
però que no només són sugeriments,
i, home,
n'hi ha alguns
que són bastant forts,
no?
Però que jo crec
que s'han de dir,
per exemple,
per exemple,
i sé un que és molt fort,
però jo crec
que s'ha de dir això
i s'ha de dir,
clar,
a veure,
no pot ser
que un país
de l'Àfrica
subsahariana
que la gent
es mora de gana,
que la gent
està malament,
que la gent
no té medicines,
que la gent
no es pot curar,
doncs,
el president
o manaire
d'aquell lloc
tingui comptes
a Suïssa
o tingui comptes
econòmiques
a les Illes Caimant,
no?
Això no pot ser.
Això no pot ser.
Què s'ha de fer?
Escolti,
no ho sé
què s'ha de fer,
però això s'ha d'evitar.
No pot ser
que s'explorï
aquests països.
Jo sempre
he cregut
que els països
tenen,
a tots aquests països
que tenen
tantes dificultats,
molts d'ells,
no diré que tots,
però molts d'ells
tenen recursos propis
perquè
amb els seus propis
esforços
puguin tirar endavant.
per això dic
que no se'ls ha de donar
peixos,
se'ls ha d'ensenyar
a pescar
amb els seus propis
recursos,
perquè si no
serà on mai acabar.
Jo no he cregut mai
en la política
de la subvenció,
en la política
de la donació,
en la política
de l'ajut permanent.
L'ajut,
la subvenció,
tot això
s'ha de fer
en un moment puntual
per impulsar
que aquesta gent
després
puguin anar sols.
Perquè si no ho fem així
no serveix de res.
No serveix de res.
Llavors,
clar,
tot això
ha de coexistir
amb evitar
aquesta expoliació
dels recursos propis
que tenen.
Evidentment,
expoliació
que ja els hi va bé
segons qui
dels països
més desenvolupats
que fan
complots
o fan acords
amb els manaires
de torn d'aquests països,
els enriqueixen.
Quan les coses
van malament,
aquests desapareixen
del mapa
i se'n van
vés a saber on,
vivint
esplèndidament bé
perquè se n'ha enriquit,
mentre la gent
del seu país
continua
amb unes condicions
deplorables
i que fa
plorar.
Llavors,
és això
que crec jo
que dius
i això
què hem de fer?
Escolta,
a veure,
jo no crec mai
en les declaracions
d'intencions.
No hi creuen mai.
Mai.
Jo crec que,
una declaració d'intencions
ha d'anar
ha d'anar
recolzada
per una estratègia
de què és el que s'ha de fer,
un pla d'actuacions
i un seguiment
d'aquestes actuacions,
perquè així no serveix de res.
Jo puc dir,
jo ara vull que tota aquesta façana
que tenen al davant
de Tarragona Ràdio
quedi pintada de verd.
I vostè em dirà,
bueno,
doncs,
escolta,
mira,
és una declaració d'intencions.
Però com es fa això?
Per què?
Amb quins diners?
Amb quins recursos?
No només recursos econòmics,
sinó també recursos humans.
És això el que hem de fer, no?
Doncs,
per salvaguardar
aquests grans desequilibris,
nosaltres hem de fer això
i hem de defensar la idea
que ja estem arribant
a una civilització intel·ligent
que és capaç d'assumir
el repte
que no es pot coexistir
amb uns grans desequilibris,
que hi hagi gent
que no els ve
de 50 euros
i hi ha gent
que no en tenen
ni un,
ni un,
per no morir-se
de gana cada dia.
De tot això,
s'emparrarà, com dèiem,
en aquests dies,
6 i 7 de febrer.
Per cert,
doctor Bertran,
tots aquests actes
seran a l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol.
L'entrada estarà oberta a tothom?
Caldrà fer inscripcions prèvies?
Com funcionarà?
Com que, a veure,
com sigui que l'aforament
és limitat,
perquè la plaça allà,
aquest lloc de la Passa Bollol,
té un aforament
de 200,
una miqueta més
de 200 places,
llavors el que hem fet
és que a qualsevol
dels col·legis professionals
la gent es pot adreçar
per als que estiguin
molt interessats
per assistir-hi.
Perquè, clar,
és un acte
que,
torno a insistir,
no es farà de cara
a la galeria,
es fa
per aconseguir
que aquesta declaració,
aquesta declaració
que s'arribi,
aquesta declaració de Tarragona
sobre la universalització
del benestar,
la fem arribar,
perquè, clar,
aquesta declaració
anirà amb l'estratègia
que nosaltres proposem,
doncs la fem arribar
a aquells
que ho poden fer,
que tenen capacitat
de prendre decisions
per fer-ho.
Perquè, clar,
si no aconseguíssim això,
doncs torno a insistir,
que seria, doncs,
mira,
un tranquilitzador
de consciències
que no serviria per a res.
I és això el que no volem.
Aquesta iniciativa
és l'inici
d'un procés,
no el final d'un procés.
Llavors,
en aquest sentit,
lligant-ho amb la pregunta
que em feia,
home,
si una persona
que ve a la passa
del Pallol
amb molt de gust
podrà entrar,
no?,
però,
lògicament,
el seu anaforament limitat
sol·licitem,
doncs que,
per exemple,
a través de la pàgina web
del mateix col·legi de metges
hi ha una accessibilitat
a poder-se demanar
la sol·licitud
de poder-hi anar
o directament
adreçant-se
al col·legi de metges
o a qualsevol
dels col·legis professionals
que els informaran
com es pot
fer la manera
de poder accedir
a totes les jornades.
I una última qüestió,
doctor Bertran,
si no m'equivoco,
de manera complementària
o paral·lela
a les jornades,
hi haurà una exposició
amb obres d'art
que a més tindran
una destinació solidària.
Sí.
Nosaltres,
simultànament,
això,
hi ha una organització
internacional
que es diu
Mail Art,
que són artistes
de tot el món
i llavors
aquesta organització
solidària
de Mail Art,
que aquí a Tarragona
la representa
el senyor César Reglero,
que és el representant
aquí de Mail Art,
doncs,
des de fa,
ja des de l'inici
de tota aquesta
aquest plantejament,
doncs,
ells s'han adherit
i han anat enviant
obres de tot el món.
En aquest moment
tenim obres
de més de,
artistes de més
de 30 països,
superem,
estem arribant
a les 500 obres
que ens han arribat
de tot el món,
no?
I això és extraordinari,
és que és una cosa
extraordinària.
I llavors,
no només
durant la jornada,
sinó des del,
ja des del dia
2 de febrer
i fins al 15 de març
quedaran exposades
allà al mateix
el lloc
de la conferència
i després també
està previst
fer una,
una,
una,
una exposició
itinerant
que ara
crec recordar,
si no,
ara no,
no ho puc precisar
perquè estàvem
acabant de,
de tancar les dades
però hi haurà
una exposició
a Reus,
una exposició
a Tortosa
i l'exposició
d'aquí de Tarragona,
o sigui que serà
una exposició
itinerant
perquè totes les persones
de les comarques
doncs puguin gaudir,
hi haurà
no només
l'exposició
d'aquests quadres
dels artistes
de Mailart
sinó també
doncs
la declaració
de Tarragona,
el programa
de les jornades,
o sigui tota la informació
també de les ONG
solidàries
que hi ha
doncs per exemple
veterinari solidaris,
hi ha metges solidaris,
hi ha,
bueno,
les diferents professions
farmacèutics
també,
arquitectes,
hi ha moltes professions
que tenen
doncs
persones
que d'una manera
absolutament altruista
estan ja participant
en aquestes actes
de solidaritat
doncs que la gent
en tingui informació
que vegi
què és el que s'està fent ja
i llavors
doncs que tingui ja
es faci aquest caliu
d'anar conscienciant
el que jo dic
anar a fer bullir l'olla
no?
del que podria ser
aquest canvi cultural
perquè realment
l'ajut d'aquests països
sigui molt més efectiu
del que ha estat fins ara.
Falten tres setmanes
per aquestes jornades de debat
així que encara tindrem temps
evidentment d'aprofundir
i de continuar parlant
de totes aquestes qüestions
que s'aportaran a Tarragona
en aquestes jornades
pre-fòrum
podríem dir
unes jornades
en el marc
del Fòrum Universal
de les Cultures
de Barcelona 2004
que de fet no s'inaugurarà
fins al proper mes de maig
però que a Tarragona
tindran un pròleg
important aquests dies
6 i 7 de febrer.
Doctor Bertran
moltes gràcies
a vosaltres
segur que tornem a tenir
l'oportunitat
de parlar en els pròxims dies
sempre que vulgueu
que vagi molt bé
l'organització
dels últims preparatis
bon dia
bon dia