Les 10 i 38 minuts, seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
després de parlar des d'una perspectiva bàsicament política i preelectoral
amb el fins ara encara president del Port de Tarragona, Lluís Badia.
Ara parlem d'altres qüestions també de plena actualitat,
temes de l'àmbit sociolaboral, avui amb la companyia del secretari general
de Comissions Obreres a les comarques de Tarragona, el senyor Joan Vinya.
Senyor Vinya, bon dia.
Bon dia.
No cal dir que l'any 2004 ha començat amb moltes notícies en l'àmbit sociolaboral
i la veritat és que la majoria força preocupants perquè tenim en l'àmbit de Catalunya
els anuncis d'aquestes multinacionals com Samsung i Philips, de tancament de fàbriques,
altres notícies, altres també empreses importants que aposten per una reducció
o congelació dels seus empleats.
La veritat és que, com dèiem, l'any 2004, aquests primers dies del mes de gener,
han començat amb una situació com a mínim preocupant.
No sé si des de Comissions Obreres, aquí al Camp de Tarragona,
i aquesta pregunta l'hi fèiem dilluns passat al secretari general de l'UGT,
també a la demarcació, el senyor Mario Regau.
No sé si vostès als sindicats també tenen la percepció o la notícia o el rumor
que situacions com aquestes, les anunciades aquestes de Samsung i Philips,
es puguin produir també en algunes d'aquestes grans empreses que tenim al nostre territori.
Jo, per naturalesa, sóc optimista, però després de cada procés és molt difícil
que les comarques de Tarragona no acabin sortint malparades en algun punt determinat.
i igual com Samsung, Philips i altres empreses,
aquest rosari d'empreses que han anat sortint a Barcelona
aquests 20 escaig dies del mes de gener,
el que sí que és cert és que dins de l'any 94
ens n'ha caurà alguna a les comarques de Tarragona.
Realment la situació és preocupant?
És tot fruit de la casualitat, això que tantes empreses
alhora estiguin anunciant aquestes retallades
o simplement el tancament de fàbriques a Catalunya?
Mira, jo a vegades hi crec en la casualitat,
però en economia la casualitat no existeix.
La casualitat en economia no existeix per una simple raó,
perquè tota planificació de desubicació,
perquè aquí no estem tractant d'empreses que van mal i que tanquen
i que han perdut el que tenien i no, no, aquest no és el cas.
El cas és que et posen l'exemple
que un aparell d'un automòbil es fa en 13 euros a Catalunya
i que aixequi es pot fer en 3 euros.
Això és una autèntica barbaritat.
I és una autèntica barbaritat perquè aquestes multinacionals
cada dia van més de pressa
i és possible que quan ha vingut altres processos de desubicació
la idea s'hagués planificat a 15, 20, 25 anys.
Ara les idees en deslocalització es planifiquen a 5,
màxim 10 anys vistes.
O sigui, aquestes empreses que en aquests moments
poden marxar de Catalunya a altres països que estan emergent
en quant a la línia industrial actualitzada
poden estar 4 o 5 anys en aquests dos països.
Poden desaparèixer en la mateixa facilitat
que poden desaparèixer d'aquí i que la veritat,
si algú es va pensar que la nova incorporació
de nous països emergents dins del món industrial
a la comunitat econòmica europea,
això no tindria una repercussió immediata al mercat espanyol,
és perquè o no llitja els diaris
o no se n'entera del que passa pel món.
Però el que sí que és cert és que les empreses
avui han vist que poden produir més barato
per contindre preus, per mantindre una competitivitat
al mercat que ja no es base en la qualitat
o en la innovació, sinó en la reducció de costos,
en aquests moments la forma d'aprimar-ho
era deslocalitzant-se i anant-se al Marroc,
a Tunísia o a Xina.
Resulta que ho tenen molt més prop.
En aquestes circumstàncies, senyor Vinya,
un govern com el de la Generalitat pot fer alguna cosa
i vostès com a sindicats confien d'alguna manera
en el nou govern format per forces d'Esquerra
com el Partit Socialista,
Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana,
fins i tot amb un conseller de Treball i Indústria
que és sindicalista com el senyor Ranyer.
Creuen que realment es pot fer alguna cosa
des d'un govern com el de Catalunya?
Jo crec que es pot fer moltes coses,
sobretot posar serenor,
no dir tonteries,
i ara on pot dir més?
És que això els està molestant,
no, no, no.
S'ha de ser molt pragmàtic i molt seriós.
Perquè al contrari de la política,
el món del treball no es basa en promeses,
sinó en la execució de realitats immediates.
El que li han comunicat que d'aquí 30 dies
està al carrer,
aquest primer vol oposar-se'hi,
segona vol trobar alternatives,
i tercera,
si no té alternatives actuals,
pensa en un futur immediat què faré.
Per tant,
l'actual estructura de la Conselleria de Treball a Catalunya
es manté en dos potes,
un treball i l'altra indústria.
Per tant,
com a treball,
el cost demana dir
molt bé aquest conseller,
molt bé el conseller en cap,
el que han dit,
però a continuació,
com penses que són els que tindran que sortir a l'exterior
a buscar empreses
o a generar productes amb innovació
que puguen fer competència dins del marc internacional,
t'espanta una mica, no?
Dic, escolta,
aquests els han amenaçat
i els altres se'ns foten un fart de riure, no?
I això no és per deixar de ser,
com diuen alguns,
menys patriota, no?
A tot el contrari.
Jo crec que els catalans
ens hem d'adaptar a la nova realitat,
tenim molt marge.
altres comunitats
possiblement no en tenen tant,
però el que sí que és cert
és que els últims anys a Catalunya
el tipus d'indústria
de producció contínua
que hem tingut
és la indústria
més fàcil de deslocalitzar.
Una empresa de mil treballadors de Catalunya
pot desaparèixer
un fi de setmana
i el dilluns
posaràs a treballar
a un altre país deslocalitzat
amb unes diferències de costos
que no tenen comparació
amb el que nosaltres podem fer.
Aquí, encara que ens poséssim
sindicats i empresaris d'acord
en reduir
margens de salaris,
margens de benefici,
és impossible aturar-ho.
Les proporcions
que en aquests moments
el centre d'Europa
poden oferir
a les multinacionals
productores
de l'automòbil
és que, bueno,
jo no sé on
tindríem que tornar nosaltres,
no?
Però possiblement
nosaltres tindríem que tornar
als anys 50
per estar al nivell competitiu
que poden tindre
aquestes multinacionals.
però el més greu d'això
no està en que la deslocalització
es fa
per tindre
uns muntatges
i uns preus
més barats, no, no.
El problema està en que
nosaltres no tenim
empreses de referència
que poguessin marcar
dins del mercat
internacional
els preus
competitius
de productes acabats.
Per tant,
nosaltres
som un país
que s'ha especialitzat
i a les comarques de Tarragona
en tenim bon exemple d'això.
Empreses
en fer components
que no els discutís
ningú
que són d'una qualitat
extraordinària
però el problema
és que les plantes
d'assemblatge
són multinacionals
que la seva estratègia
la determinen
a mils de quilòmetres
d'aquí
i aquí ja podem fer
el que ens doni la gana
les decisions
que prendran
aquestes multinacionals
durant 5, 10 anys
màxim,
màxim
perquè
el pitjor que ens podria passar
és que d'aquestes
deslocalitzacions
acabessin tenint futur
perquè aquests països
en els quals
van de referència
les deslocalitzacions
siguin països
que no aixequin el cap.
Llavors
això seria
el més preocupant
de tot, no?
Pensar que un
se'n pot anar a Xèquia
a treballar
amb el 20%
dels costos
de producció
que està costant aquí
i pensar que d'aquí 20 anys
seguirà vivint
un diferencial de 20%.
Jo crec que no
serà el 20%.
Jo crec que
aquestes multinacionals
algunes d'elles
fan una arrencada
aprofitant conyuntures
d'agrupament
en aquests moments
de dir
a l'hora de reduir
costos de components
mos deslocalitzem
i més que reducció
encara fem guanys
d'aquí 4 dies
es trobaran
que tenen un problema.
És que van a produir
més barat
per tornar-nos a vendre
nosaltres.
I nosaltres podem entrar
en una crisi molt greu
amb la qual
la capacitat
de consumidors
es veigua de traiguda
i es veigua d'una manera
amb la qual
nosaltres tampoc
estem en condicions
de comprar.
Parlem de casos
concrets
casos laborals
preocupants
aquí mateix
a la ciutat de Tarragona
el de Tabacalera
que ja arrosseguem
des de fa
més de 6 mesos
amb algunes notícies
en els últims dies.
Com veu vostè
la sortida
d'aquest conflicte
i l'anunci
de tancament
de la fàbrica?
La veritat
jo no em puc enganyar
sobretot perquè
tinc massa amics
allí
com per enganyar-los
jo ho veig molt mal
però ho veig molt mal
per una raó
que això no ha vingut
de fa 6 mesos.
El moment
que Tabacalera
deixa de ser un monopoli
i es ve a una multinacional
aquesta multinacional
va a executar
una producció
amb els mínims costos.
Per tant
el fet
de la deslocalització
de Tabacalera
a Tarragona
els màrgens
de productivitat
que nosaltres
podem garantir
en aquests moments
la podem garantir
a qualsevol lloc.
Per quina raó?
Nosaltres hi vam proposar
que Tabacalera
es tenia que desubicar
dins de Tarragona
fa anys.
O sigui
la garantia
de perviure
Tabacalera
a Tarragona
no passà
i per estar
enlloc que està.
És una tallada
massa golosa
per massa gent
i sobretot
jo crec que
amb bona voluntat
i veurem elíxies
es diuen massa tonteries
amb els objectius.
Els fotrem
aquests fora d'aquí
aquests els recol·locarem
no se sap molt bé on
però aquí ja tenim
50 projectes.
Jo crec que
això és una equivocació
i sobretot
avui en dia
tal com estan
les noves tecnologies
es poden muntar
una planta
de fer cigarretes
a qualsevol nau
del polígon X
que és el que nosaltres
proposàvem
ja fa anys
que la garantia
de Tabacalera
passava
i que se n'anés
al polígon
francolí
o al polígon
que els donés
la gana
amb noves instal·lacions
maquinària
moderna
a efectes
de perviure
l'estratègia
del mercat
avui està en mans
d'un multinacional
i parlem
el mateix que
els components
de l'automòbil
l'hi té
sense cuidar
han estat
les plantes
l'important
és treure
la producció
el més competitiva
possible
el que passa
és que el cas
de Tabacalera
plantejar
plantejar
que els treballadors
poden continuar
treballant
a 100 quilòmetres
d'aquí
això és una autèntica
barbaritat
i és una autèntica
barbaritat
perquè els espanyols
no estem habituats
a canviar de casa
cada 3 anys
i sabem
que en aquests moments
la planta
de referència
de Logroño
que es plantegi
com a alternativa
als treballadors
que estan a Tabacalera
o la fan més gran
o foten fora
tots els que hi ha
però és que avui
els mateixos companys
et diuen
que allí
no hi caben
més enllà del tema
de Tabacalera
que ja és preocupant
i que pel que diu vostè
té un panorama
francament negatiu
i té guanys
no estem parlant
d'un sector
decadent
d'un sector
que estan pèrdues
i d'un sector
que deprima
la seva comptabilitat
a base d'acomiadaments
no és el cas
però més enllà del cas
del Tadis
com veu el panorama
laboral
d'aquests propers mesos
i el fil
del que comentàvem
al principi
de l'entrevista
doncs jo t'he de dir
com hem començat
dient
aquesta és la primera premissa
tot el que està passant
ara
hauria s'ha acabat passant
en independència
del marc electoral
hauria s'ha acabat passant
o sigui
a partir d'aquí
tenim tots
molta més tranquil·litat
d'esperit
el fact és de dir
no és que això és la culpa
no no no
la culpa és de l'evolució
tal com està fet
de la falta
d'innovació tecnològica
de l'estat espanyol
i aquí sí que no podem anar
en capelletes
tot el que no es fa
i dins del conjunt
de l'estat espanyol
acaba tenint repercussions
i el que sí és cert
és que la indústria
de components
que és la que ens hem acabat
especialitzant
moltes empreses
de les nostres comarques
té problemes
si tu em plantegessis
això es pot produir
igual
a les indústries química
jo diria que és més complicat
una planta
no és fàcil
emportar-se-la
sobretot
perquè una planta química
està al margen
dels components
econòmics
del moment
i els components
mediambientals
els components
de les instal·lacions
industrials
que es van dissenyar
fa uns anys
això no s'improvisa
i la majoria
de la indústria
que pot oferir
a altres latituds
no és compatible
la hem de fer nova
per tant
jo crec que les comarques
de Tarragona
ens hem de posar
totes les piles
no fer ningú de magogia
això és el pitjor
que podem fer els treballadors
cants d'alegria
tranquils
que això ho arreglo
jo no
això no és fàcil
això ho arreglem entre tots
o això no té arreglo
i això sí que és greu
perquè la gent
moltes vegades
no és que no vegi els problemes
sinó que no els vol veure
i a vegades
és una teràpia enganyosa
els problemes
els tenim servits
i crec que sols treballant
en molta seriositat
els podem superar
sobretot
perquè mai havíem estat
en millors condicions
que actualment
com per superar dificultats
dos aspectes
que preocupen i molt
treball cada cop més precari
sinistrabilitat
sinistralitat laboral
sembla que una mica
de baixada
això
en sinistrabilitat
cuidar el que diem
perquè
això és com el temps
vull dir
tenim
normatives
unes lleis
que el que ha de fer
és fer-les complir
però
en el millor dels casos
fent-les complir
estem
exposats
a coyuntures
a situacions
que sempre acaben
depenent de persones
i tot el que depèn
de les persones
evidentment
no es pot programar
jo crec que
si hi hagués un compliment
estricte
normativa actual
la podríem reduir
a la mínima expressió
i dic mínima expressió
del que pot ser
evaluable
però
la veritat
és que
últimament
i en aquest cas
ens han salvat
cruzo els dits
a les comarques
de Tarragona
però a les comarques
de Barcelona
el que ha sigut
el mes de gener
ha sigut un mes sagnant
per situacions
que estic segur
que tot és una
detrás de l'altra
li trobarem
l'explicació
encara que no ens agradi
li trobarem
l'explicació
que sigui
però que és complicat
és molt complicat
però sols
afrontant el problema
podrem reduir
sobretot per una raó
molt senzilla
és que fora de casa nostra
dins de l'àmbit comunitari
actualment
establert
nosaltres som els campions
de la siniestrabilitat
per tant vol dir
que si els altres
són capaços
no de reduir-la
sinó d'evitar-la
nosaltres també
hem d'estar
en condicions
de no provocar-la
i davant de la precarització
dels llocs de treball
només cal resignació
no no
resignació no
però sobretot
tindre un enfoque
de futur
de saber
què és el que volem fer
i la veritat
és que el sector
més dinàmic
de les comarques
de Tarragona
en quant a generació
d'ocupació
són els serveis
i dins dels serveis
està el turisme
i l'hostaleria
però no podem oblidar
que continua
sent un treball
de temporada
i que
per conjuntures
internacionals
nosaltres
acabem sent
un punt de referència
que no depeneix
ni de la qualitat
de l'establiment
ni de la qualitat
gastronòmica
ni de les comunicacions
ni del sol
ni de la platja
sinó que depenen molt
de l'estratègia internacional
dels turoperadors
d'on dirigir
la gran massa turística
que es mou
és curiós
hi havia una estadística
no fa molt
a un diari a Madrid
que el vaig estar llegint
i dia que bona part
de la gent que ve
de vacances a Espanya
no sap on va
em va pareixer
una mica forta
i clar
saben que van
a un país
que hi ha sol
i sorra
però que els és igual
a molts els és igual
que els portin
a Salou
que els portin
a Marbella
com que els portin
a Santo Domingo
per tant
això és el més preocupant
pensar que
quan nosaltres
diem
si tinguéssim
unes noves instal·lacions
si nosaltres
tinguéssim
unes infraestructures
aquí garantiríem
que la temporada turística
no fos de 3 mesos
sinó que fos
com a mínim
de 9 mesos
este no és el cas
s'estan fent esforços
importants
perquè la temporada turística
s'allargui
però també
hem de ser conscients
tots plegats
en què
o arriben gent
i entren per la porta
o l'establiment
no pot estar obert
Parlem per acabar
de qüestions internes
del sindicat
perquè Joan Vinya
és el secretari general
de comissions obreres
a la demarcació
de Tarragona
però només ho serà
en els propers dos mesos
perquè el mes de març
celebrarà en congrés
i vostè ja ha anunciat
o ja ho ha dit
com a mínim
en clau interna
ja ha dit
que no vol
continuar
jo no continuo
per dues raons
i com no podem fer
oportunitats més barats
una perquè
comissions obreres
fa 12 anys
va establir una normativa
que el màxim
que es pogués estar
en un càrrec
de primera línia
poguessin ser 12 anys
jo
els he complet
n'estic molt content
i satisfet
dels resultats
concretes
i el que sí és cert
és que me se faria pesat
de veritat
continuar
i me se faria pesat
perquè un se fa la idea
ja des de fa molt temps
que ha establit
el màxim legal
que han permès
que les companyes
i companys
m'han donat la confiança
jo torno a l'empresa
i molt il·lusionats
pels nous reptes
professionals
que un ha de continuar
desenvolupant
és a dir
no mantindrà cap càrrec
directiu
en el sindicat
no, no, no
evidentment no
col·laboraré amb els companys
evidentment
com no pot ser
d'una altra manera
però
a veure
les incompatibilitats
són
pel secretari general
i ja han responsabilitats
del secretariat
però jo la veritat
és que vull col·laborar
amb el sindicat
però evidentment
no estan a primera línia
qui serà el seu relleu
senyor Vinyà?
doncs jo crec
que a Tarragona
ho poden ser uns quants
però el que sí és cert
és que
la executiva
del congrés
el nou i el deu
determinarà
la millor persona per ser-ho
i la veritat
és que dins
l'intert del sindicat
això no serà cap novetat
perquè tothom
des de fa molt temps
veu qui està
en millors condicions
de poder continuar
fent aquesta tasca
el congrés serà
el 9 i 10 de març
aquí a Tarragona
ciutat?
sí, el fem
a la ciutat residencial
molt bé
amb la presència
de molts al·legats
recordem que
més comissions obreres
celebraran guany
els altres congressos
el de Catalunya
i el confederal
en fi
el de Catalunya
que també es farà a Tarragona
i el confederal
que es farà a Madrid
el mes d'abril
doncs d'unidor
l'activitat
congressual que n'hi haurà
en fi de tot això
en tindrem oportunitat
de parlar
amb el senyor
Joan Vinya
com a secretari general
de comissions obreres
a Tarragona
senyor Vinya
moltes gràcies
per acceptar aquest matí
la invitació
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
a vosaltres
bon dia