Ara són dos quarts de dotze del migdia i deu minuts.
Canviem radicalment de registre aquí al matí de Tarragona Ràdio
i apuntem una previsió destacada.
El dia 4 de juny tindrà lloc a la ciutat de Tarragona
el lliurament dels premis ADE.
Són uns premis que impulsa l'Associació de Dones Emprenedores
d'aquí de Tarragona.
Ens acompanya la seva presidenta i vicepresidenta,
Laura Roger i Àngels Sánchez, respectivament.
Bon dia a totes dues.
Benvingudes. Una nova cita ja és una tradició.
Quan arriba el bon temps, podríem dir-ho així,
que l'Associació una miqueta es vesteix de diumenge,
anava a dir més aviat, de gala,
per fer aquesta festa que és un reconeixement
a determinats perfils femenins.
En realitat ja tenim assolides les dues festes, que tu dius.
A la primavera sempre fem la gala d'entrega de premis
i a la tardor la trobada d'emprenedores.
La gala és més lúdic i és més de festa.
és la nostra festa major, que donem els premis
i el reconeixement a les sòcies que s'ho han merescut.
I a la tardor és més una trobada per fer xarxa,
per conèixer-nos entre nosaltres, per fer negocis i per formar-nos.
I conèixer experiències d'altres dones.
Però sí, sí.
Per fer negocis. Això és important.
Perquè, de fet, l'associació neix amb aquest esperit
que les dones entrin, entressin en el món empresarial,
no per la porta petita i de forma individual,
sinó associades i amb objectius amplis.
Després de vuit anys d'associació,
aquests objectius de mica en mica s'han anat complet.
Encara queden més per assolir.
Queden molts per fer.
Però sí que és veritat que, a poc a poc,
abans ho comentàvem fora de micròfon,
quan vam començar fa vuit anys,
no, quasi nou encara,
doncs vam començar molt poqueta gent,
eren 26 dones només,
amb unes inquietuds i amb unes ganes de fer coses,
però que no teníem encara la certesa
de si realment això podria arribar a bon terme.
I després de nou anys creiem que hem pogut
aconseguir la consolidació perfecta de l'associació,
però, com dius tu, hi ha moltes coses per fer encara.
Hem fet un granet de sorra, però encara falta.
D'entrada esteu dins del que és el teixit associatiu
i empresarial de les nostres comarques?
Home, es va consolidar...
Esteu presents, vull dir,
és una entitat ja prou consolidada i coneguda.
Jo crec que es va consolidar
quan se va fundar la Federació d'Associacions d'Empresàries
de tot Catalunya, no?
Que va sortir la idea d'aquí a Tarragona,
per això tenim la seu aquí,
i ara també tenim la presidència aquí a Tarragona.
I llavors, a partir d'aquí sí,
perquè llavors vam aconseguir
l'única patronal femenina de tot l'estat, no?
De tot Espanya.
I això ha sigut una cosa molt d'importància.
Però abans tu, Oriolanda, parlaves d'objectius.
Jo recordo que quan vam iniciar l'associació
érem molt tímides, no?
I ens conformàvem amb poquet.
I vam dir, a curt termini, el finançament.
El finançament.
Que les dones no tinguin problemes
quan vagin a demanar un crèdit,
que no els demanin la firma del marit.
I me'n recordo que aquest va ser l'objectiu a curt termini.
I ho vam aconseguir amb els microcrèdits, no?
Llavors, a mig, vam dir, doncs ara a mig termini.
A mig termini, doncs, les dones han de poder tenir un tutelatge.
Una persona, un tècnic que les ajudi,
que les ajudi a fer els papers,
que li sigui fàcil,
que la vagi tutelant en tots els problemes
que es vagi trobant al muntar una botiga o un negoci.
Això també ho vam aconseguir en un conveni
amb les càmeres de comerç i el Ministeri d'Assuntos Sociales, no?
Això ja es va aconseguir.
Ara, l'objectiu així més a llarg termini,
i la il·lusió de la meva vida,
que no em vull morir sense haver-ho aconseguit,
és ficar dones en llocs de poder econòmic
i fer visible la dona en aquests llocs, no?
De moment ho vam mig aconseguir
a les últimes eleccions a les càmeres,
que vam ficar 14 dones a les 4 càmeres de Tarragona.
Impensable quan es va crear l'associació,
perquè jo recordo que això es parlava com un repte inassolible, no?
Sí, impensable, eh?
Doncs a les darreres ja van ser 14 dones.
A Tortosa, per exemple, no n'hi havia hagut mai cap,
i en van ficar 6.
I ara, doncs, a veure si poguéssim aconseguir
una presidenta de càmera, no?
Sí, només que n'hi ha una.
Hi ha la de Tarragona,
però ja m'agradaria aconseguir una presidenta
en una ciutat gran,
com Sabadell o Barcelona o Lleida o Girona.
I en quant a associades i empresàries?
Ha crescut el nombre, també?
Empresàries? Moltes.
I sobretot un sector molt important,
que és el sector jove.
El sector jove, nosaltres a l'associació,
cada dia venen més gent jove,
que acaben de sortir de les universitats,
llavors tenen una inquietud empresarial,
llavors venen molt a demanar assessorament,
comencen per poqueta cosa,
però sí que és veritat que l'empresarial femení
comença ara ja des de molt jove, eh?
Vull dir, nosaltres tenim una mitjana,
potser de 26, 27, 28 anys,
que venen i volen començar a...
Justament ahir, abans d'ahir vam estar a Reus
amb una noia que té 27 anys,
i llavors començarà a obrir un negoci.
Estaven obres, estaven comentant els problemes
que pot tindre, però que és tot un edifici sencer.
Van posar una franquícia molt, molt important,
i llavors va vindre a assessorar-se
de com ho podia fer,
tant a nivell de microcrèdits com això,
o sigui que és jove, eh?, l'empresarial.
De totes maneres, jo m'imagino que aquesta experiència
que s'ha donat al temps que porteu dins de l'associació,
d'aquelles primeres dones que...
Clar, és que jo recordo...
A mi se'm va quedar gravat quan es va crear l'associació
i això que havies d'anar amb la nòmina del marit,
perquè no li dius, home, estem parlant fa 10 anys,
no estem parlant del paleolítico superior.
Perdona, Jolanda, però és que t'hi quedarà esperada,
però això que comentes tu fa cosa d'un mes
que ha passat amb una sòcia nostra, eh?
Sí, que no fa 10 anys.
Aquí a Tarragona fa un mes que va vindre una sòcia
tota indignada a l'oficina,
dient que a veure com podia fer-ho un escritor,
perquè una entitat bancària li va demanar justament això, eh?
Un aval del marit, perquè el marit també és...
No un aval en general, sinó la firma de la nòmina.
Sí, clar, això és el...
Sí, que 10 anys no ho entens, però...
Un aval és lògic, tothom està ni igual de...
Però no de la part masculina de casa, no de la seva parella.
Heu notat l'actitud que tenien aquestes dones
que intentaven iniciar un negoci fa 10 anys
i aquestes que ara ens parlava l'Àngels.
Potser aquella timidesa, aquella por,
ja, doncs, allò com a més empenta, no?
Potser ha canviat també aquesta actitud,
perquè socialment també la cosa ha canviat molt.
Sí, ha canviat moltíssim, sí.
Anaven abans com a demanant permís, no?, per fer empresa.
Sí, m'he deien...
Sense fer soroll.
Exacte, que puc, que passar.
Vols dir que jo podria?
A tu què et sembla, Laura?
Tu m'ajudaràs?
O sigui, anaven amb timidesa, ara, no?
Ara acaben les carreres i venen
i s'associen dos o tres
i amunten una assessoria,
s'ajunten dues o tres abogades
o psicòlogues o pedagogues
i munten un gabinet de logopède
o coses així, no?
I, bueno, idees originalíssimes, eh?
Tenim hasta una que ha muntat
una acadèmia de Vall de Saló i...
Tenim els dos edats, no?
La gent jove que quan acaba de universitat
i després hi ha també molt important
el sector de les dones
ja a partir d'uns 40 anys...
L'autoocupació...
Sí, perquè, bueno,
que el gran problema de la dona,
jo sempre ho dic,
ho reivindico moltíssim,
que és el problema de compaginar, no?,
el treball amb la família.
Llavors, es troben amb això
com un espai de temps,
han estat o bé dedicant-se a la família
o pujar uns fills
i es troben després amb una edat, doncs,
que és molt difícil...
Tornar una altra vegada al mercat laboral.
Llavors, és una inquietud també
que venen molts
per iniciar-se amb el món empresarial.
En petit, però vull dir
amb el món empresarial.
Tot això és la feina del dia a dia
i, com dèieu a l'inici de la conversa,
hi ha una data, en aquest cas,
el 4 de juny,
que diuen, escolta, molt bé,
treballem molt, avui fem festa,
ens ho passem bé
i per això hem creat uns premis.
Uns premis en els quals
sempre voleu destacar
tota una sèrie de personatges.
Intendeu, en la mesura del possible,
que siguin populars.
Jo imagino que per testimoniar
uns perfils que podrien ser d'altres,
però que els concreteu en un nom propi.
En aquest cas,
hi ha dues persones
que seran homenatjades.
Una d'elles és la Júlia Otero.
Però hi ha una altra,
que jo no sé per què
no ho tinc aquí apuntat.
L'Anna Veiga.
L'Anna Veiga,
que és una biòloga
de l'Institut de Seus,
si no estic equivocada,
que ha fet també un gran avanç
en el tema
de tota la fecundació assistida.
Va ser la pionera.
Ara ja es dedica a investigació,
escriu llibres,
fa conferències.
Jo recordo que quan la vaig trucar
estava a Chicago
i li vaig dir
que Anna,
ens agradaria donar-te un premi.
Et dius,
vale, vale,
estupendo,
demà torno a Barcelona
i ja parlarem.
I li fa molta il·lusió.
I nosaltres volem
donar-li un reconeixement
perquè ella ha influït molt
a millorar la qualitat de vida
de les dones,
perquè dones que no podien tenir fills,
gràcies a la doctora Veiga,
ara això ho tenim resolt.
també donarem un guardó
a la senyora Rosa Tous,
dissenyadora de joies,
de les joies Tous,
perquè ha tingut una trajectòria
a la seva vida molt dura,
perquè va començar
amb una botigueta,
amb una entrada d'una casa,
i ara té botigues
a tot el món,
al Canadà,
als Estats Units,
a Austràlia,
tenen botiga a França,
jo ara he anat a Eivissa,
a París,
a botigues d'ella.
Llavors,
aquesta dona
que ha sigut tan lluitadora,
també es mereix un guardó nostre.
Sí, vam haver de parlar de la trobada,
de la tardor,
a explicar la seva trajectòria,
i la veritat és que van quedar
bastant impactades,
llavors creiem que es mereix un premi.
En quan també feu allò dels tàndems,
que van dir,
ai mira,
donen premis a senyores i senyors,
i tot barrejat,
i que no...
Volíem donar.
Que això s'ha d'explicar,
no?
Quan es va odiant el seu dia.
Jo crec que s'entès molt malament
el problema en tàndem.
Per això jo us ho dic,
perquè ho expliqueu.
Perquè no sé per quin motiu,
tothom es va ofendre.
Es va interpretar com que era
allò darrere de tot gran home
sempre hi ha una dona,
i no era el tema aquest
el que vosaltres volíeu significar.
El que sí que és veritat
és que, a veure,
hem de treure les tabúes.
Nosaltres no estem en contra dels homes,
anem a lluitar contra els homes.
Jo penso que el més important
és fer un tàndem,
home-dona,
vull dir,
a vegades la dona
és la persona visible,
per exemple,
la dona,
la doctora Ana Vega,
segurament té un marit,
llavors el conegut és ella,
i no penso que ningú
se molestarà
si algun dia
li fan un premi
a l'home
que està darrere
de la projecció visible
que és la doctora.
Àngels,
de fet,
en el jurat
es va parlar
que en guany
en el Premi Tàndem
es premiés un home.
Sí,
també ho vam dir.
El que passa
és que no hem trobat cap home
que hagi volgut
perquè n'hem trobat un parell,
però els hi ha fet vergonya
i no han volgut acceptar.
Però buscàvem,
en guany,
premiar un home
que estigués darrere
apujant la tasca
d'una dona famosa
o d'una dona visible.
No ho s'ha entès.
Justament la Rosa Tous,
a veure,
Rosa Tous,
Tous,
el conom Tous
és el del marit,
és el del Salvador.
Llavors,
ella és Oriol,
o sigui,
ella ha agafat el nom
i la cap visible
és ella,
encara que ell també,
però la cap visible
és ella.
Jo penso que amb aquest premi
també potser
se li podia premiar
el marit,
amb el Salvador.
Jo penso que
se va entendre malament
i potser en aquell dia
el Mercedes Milà
potser no ho va entendre
i llavors
va dir unes paraules
que potser...
Aquesta gent famosa...
Sí,
va dir unes paraules
que potser en aquell moment
no es van entendre,
però simplement
el que volíem
és que jo penso
o l'associació
vam arribar
a un determinat premi
de dir,
a veure,
les dones
que realment
no és que estiguin darrere,
és que realment
fan tàndent
amb la seva parella
i que no són visibles,
jo penso que aquestes dones
també necessiten
que li donin
un premi,
un reconeixement
o com mínim
un dia
a la seva vida
o un dia
aquell any.
El sentit del premi
que no es va interpretar
bé és que en guany
torneu a repetir-lo,
perquè això ja dona
a entendre
que és un premi
que té un seguit.
Perquè l'any passat
jo recordo
que es va donar
el premi
a la dona del Jaume Ferrer.
El Jaume Ferrer
és el president
de la Càmera
en aquell moment,
però ella
porta la comptabilitat
i porta tota l'empresa,
llavors ella
mai tenia cap premi
ni cap reconeixement.
Ell sí rebia
tots els premis,
tenia un munt
de càrrecs,
però ella...
La que estava al despatx,
jo l'entonio
de la reconeixer,
la que estava al despatx,
realment trencant-se
el cap,
a veure com sortien
els números
del món empresarial
del seu marit,
era ella.
O sigui,
si Ade no se'n recorden
aquestes dones,
penso que
també tindríem
una deuda pendent,
no?
Aquest és realment
el motiu del tàndent,
no és que va darrere.
Però per part nostra,
si oblidéssim
aquestes dones,
seria una omissió
molt grossa
per part nostra.
De totes maneres,
aquestes premiades
sempre es mantenen
una miqueta
anònimament
fins al final,
no?
Sí.
Així com els grans noms
aquests més mediàtics
ja s'enuncien.
Com les sòcies,
les sòcies.
Efectivament.
Perquè nantros
també volem premiar
a les sòcies
que s'ho mereixen,
no?
I per això,
doncs,
nantros al mes de febrer
ja enviem una circular
a totes les sòcies
posant unes candidates
i que les pròpies sòcies
votin a les seves companyes,
a les que creguin
que s'ho mereixen,
no?
I, bueno,
abans d'ahir
ja es va reunir el jurat,
ja van mirar,
doncs,
l'escrutini
i van mirar,
doncs,
a veure qui eren
les més votades
i premiarem
a tres sòcies
de la província
que són
que són dones
que no,
potser no són
totes de Tarragona,
poden ser de fora,
no?
Clar,
però que la associació
és provincial,
no?
Clar.
Això es mantindrà,
diguem-ne,
com a incògnita
fins al final
en un acte
que està previst
que es faci
al Palau de Congressos
en el que actuarà
la Llull Baltran,
també.
Tindreu l'actuació
d'un quartet d'acord
del Conservatori
Professional de Música
de Vilaseca.
Aquest acte és gratuït.
Gratuït.
Entra de lliure,
pot anar-hi qui vulgui.
No cal ser ni dona,
ni empresària,
només tenir les ganes
d'anar-hi
i de compartir
aquest moment.
Ens va bé
que vinguin
a buscar invitacions
a la càmera
perquè així
més o menys
controlarem una mica
més o menys
la gent
que podem esperar
perquè com que
després hi ha un còctel
doncs per saber
més o menys
la gent
que hi pot haver
perquè l'any passat
jo esperava
que hi hagués
unes 200 persones
vam fer un còctel
per 200 persones
i bueno
eren mil.
Imagina't.
I clar,
allò
jo
quan van obrir
les portes
i vaig veure
aquella avalanxa
de gent
eren les rebaixes
del cort anglès.
És important
el tema
de les invitacions
per aquest acte
que és d'entrada lliure
però sobretot
per aquest aspecte
que ha comentat la Laura
és important
accedir-hi
a aquesta invitació
posteriorment
hi ha un sopar
aquest doncs
evidentment
s'ha de pagar
només faltaria
i val la pena
també que es faci
amb una certa previsió
que tingui intenció
d'anar-hi, no?
Sí,
qui vulgui venir
al sopar
dels diners
del sopar
a la caixa
i passar
doncs
per la càmera
amb el resguard
de l'ingrés
i llavors
nosaltres
li donem el tiquet
i això
clar
s'ha de saber
en bastants dies
d'entelació
perquè s'han de fer
les taules
perquè el sopar
és el mateix palau
llavors
doncs
com que és un càtering
doncs
s'han de portar
taules, cadires
i s'ha de preveure
la gent que hi haurà
no és un restaurant
llavors s'ha de tindre
previsió de tot
o sigui
com l'any passat
vam fer només que la gala
perquè el que comentàvem abans
que les dones
no som arriscades
doncs
aquest any
damunt de fer la gala
vam dir
ara tenim que fer el sopar
perquè si no
després poc o molt
tothom va sopar junts
també
és que l'any passat
es va passar això
doncs que clar
la gala va acabar
sobre les 9 i mitja
no cor i així
llavors doncs clar
teníem la Joll Beltrán
el seu marit
gent que havia vingut
de Barcelona
gent que havia vingut
de València
clar que t'ho trobaves
amb una hora
que dius
bueno
aquestes persones
tenen que anar
com a mínim
sopades
i llavors vam improvisar
ràpidament
però bueno
no era de
vam improvisar
un pan tomàquet
a les 10 de la nit
però clar
llavors vam dir
en guany
no improvisem
ja tingueu-m'ho previst
perquè venen moltes
empresàries
de l'associació
de València
quina previsió
feu de participació
diguem-ne
del món
vinculat a la vostra associació
no al públic en general
que pugui assistir-hi
a la gala
a la gala
home
tinguem en compte
que el sector de Barcelona
vindrà
segur
el sector de Lleida
també està confirmat
el sector de Girona
també
i València també
perquè hem tingut
també molt bona relació
amb els de València
tenir la federació
aquí
doncs venen
totes les associacions
fa com de seu
és la seu
la tenim a Tarragona
i a més
és que és un acte
que la gent s'ho passa bé
perquè hem repetit
de fer venir la lloll
perquè l'any passat
és que va agradar moltíssim
i vam dir
doncs mira que torni
perquè és que
és simpàtica
és catalana
és una dona
que és una showman
i bueno
i la Julio Otero
és que és encantadora
ens ha costat
fer-la venir
ens ha costat una miqueta
sí
hem hagut d'insistir
dos anys
fa que l'inem darrere
perquè ja ens va dir
que ella no anava enlloc
ni acceptava premis
ni res
però ja la vam
va dir que sí
quan ens va veure
arribar
amb un autobús
40 dones
vam anar
40 dones
va anar en comissió
a demanar-li
a demanar-li
vam anar
tot un autobús
a demanar-li
només d'aquesta manera
vau aconseguir
que vingués
perquè havíem
per part vostra
dic no per part d'ella
per part vostra
ja és allò constància
la junta directiva
ja hi havia anat
totes
hi havíem anat
al programa de la columna
però després vam organitzar
d'anar totes
al programa de la columna
i en plan reivindicatiu
no ens movem d'aquí
fins que no ens diguis
que vindràs a recollir el premi
jo penso que la vam intimar
jo va dir
bueno
acceptarem aquest any
i vindrà amb el marit
i la nena
i molt bé
ja estic molt contenta
que vingui
i es quedarà a dormir segurament
passarà el cap de setmana
a Tarragona
ha dit que es quedarà
el cap de setmana
doncs escolteu
només felicitar-los
felicitar-vos
a totes
en aquest cas
a totes
a tots
no sé si hi ha algun
tot suposo que sí
per allò del tàndem
i tot plegat
però en principi
a totes
vindran molts homes
perquè pugueu mantenir
l'entitat endavant
i que també tingueu l'oportunitat
doncs de fer aquestes trobades
la cita
el 4 de juny
al Palau de Fires
de Tarragona
Laura Roger
Àngels Sánchez
presidenta
i vicepresidenta
de l'Associació de Dones Emprenedores
gràcies per venir
molta sort
gràcies
adeu-siau
moltes gràcies
adeu