D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí,
en directe en aquest matí plujós de divendres,
parlant del nou curs escolar que està a punt de començar.
Avui volem parlar del nou curs escolar.
Els alumnes tornaran a les aules el proper dia 15 de setembre.
Ho volem fer aprofitant la visita a la ciutat de Tarragona
de la consellera d'Educació de la Generalitat, Marta Cid.
Amb ella comentarem diversos temes relacionats,
justament com dèiem, amb aquest nou curs
i també qüestions sobre projectes i obres
en centres educatius aquí a la ciutat de Tarragona.
Consellera Marta Cid, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvinguda als estudis de Tarragona Ràdio.
Falten 12 dies escasament per l'inici del curs escolar.
En línies generals, com preveu aquest inici de curs,
sobretot aquí a la zona del camp de Tarragona?
Jo prevec un inici de curs al País tranquil i a Tarragona també.
diríem que hem pres totes les mesures per a que això fos així
i que evidentment els petits entrebancs de calendari que s'haguem pogut produir a hores d'ara
els coneixem, els sabem i s'ha buscat la solució perquè l'inici de curs sigui el que ha de ser,
que és un dia de qüestions tranquil·les, de retrobament de companys per part dels alumnes,
de coneixença al centre dels claustres, etcètera, etcètera.
En definitiva, també un dia que ha de ser bo per la comunitat educativa.
Esperen per algun problema, alguna incidència per obres, última hora,
per reformes en algun centre educatiu?
Bé, per exemple, es pot produir en algun cas que l'ús d'aules prefabricades
vagi una mica més enllà de l'inici de curs i que amb els propers mesos es retirin en alguns llocs concrets
perquè hi ha un bon gruix d'obres, de reformes o d'ampliacions que ja estaran acabades,
però algunes que ho faran durant els pròxims dies o mesos
i per tant hi haurà alguns ajustes d'aquestes característiques.
També, de vegades, fas algunes obres petites durant l'estiu
que quan poses a fer-les el que acaba succeint és precisament
que descobreixes que hi ha més feina de la que havies previst a l'aixecar una teulada.
Però bé, en definitiva, les coneixem, les sabem i estan previstes quines són les solucions.
Consellera, hi haurà molts alumnes en guany que estudien en aules prefabricades, ara que les citava?
Jo diria que n'hi ha, evidentment que n'hi ha, un número considerable,
però menys que l'any passat, tot i que hi ha un increment d'alumnat a les aules important.
Nosaltres ja vam donar a conèixer unes xifres durant el curs passat
de quina era la realitat d'alumnes que teníem en aules prefabricades, que eren més de 17.000.
Sempre ens havíem dit que era al voltant dels 10.000 i nosaltres vam fer els números
i, evidentment, com moltes altres coses, a l'educació els números no érem ben bé els que coneixíem d'abans.
I en aquests moments hi ha hagut una reducció gairebé d'uns 1.800 i escaig, d'uns 1.000 alumnes,
però, evidentment, encara són molts els alumnes que estan en aules prefabricades
i que, amb el pla d'inversions que nosaltres preveem, aquest és un tema,
que l'hem de resituar a la seva realitat.
És a dir, una aula prefabricada té un objectiu de transitorietat,
una cosa que en un moment donat és una resposta que dones en una situació determinada
i que té un temps a extingir. El que no pot ser és que hi ha generacions d'alumnes
que fan tots els anys dintre d'un centre en aules prefabricades
i això està succeint al país. I aquest és un tema que hem de resoldre.
Tenim algun cas especialment cru, podríem dir, aquí a les comarques de Tarragona,
pel que fa a algun centre educatiu, que arrossegui aquesta situació des de fa temps
i que sigui prioritari a l'hora de resoldre?
Jo diria que no és allò de qüestió d'anar personalitzant, no?
Diria jo, no? Però el que sí que és cert és que hi ha dues qüestions,
que són l'ús de les aules prefabricades per crear espais dintre de centres o instituts,
perquè precisament el que es crea és un grup nou i que en lloc que era de dues línies
doncs inicia un procés i a poc a poc va creixent en lloc de buscar o bé un nou centre,
una nova ubicació per a un centre nou, que és el que nosaltres hem fet aquest any.
Nosaltres aquest any sí que hi ha centres que inicien la seva vida amb mobles prefabricades,
en infantil, per exemple, però amb la visió que ara són un nucli petit
i que ja tenim previst que això serà substituït per una obra convencional.
Llavors, això s'ha anat utilitzant i, per tant, tenim molts, diguéssim, bolets, entre cometes,
que dèiem, dins del ram, creats a diferents centres,
alguns d'ells que hi ha són part del paisatge del propi centre
i que, evidentment, això és una cosa que hem de posar-hi remei en urgència
perquè és també una pressió molt important per a la comunitat educativa d'aquests centres.
El govern anunciava la passada primavera un increment de la plantilla de professors
per a diferents centres educatius del país.
Això com es reflectirà aquí al camp de Tarraona, a les zones de les comarques de Tarraona?
Hi haurà més mestres?
Sí, sí, hi haurà més mestres, hi haurà més professors
i, a més a més, jo diria que en un nombre important.
Igual que a tot el país, aquí també hi ha un creixement d'alumnat,
tant a primària com a secundària,
i jo el que sí que puc dir és que el creixement en mestres i en professors
és més elevat percentualment del que ho són amb el número d'alumnes.
És a dir, hi ha una pressió, des de ja fa una tendència des dels darrers cursos,
una pressió dins les aules, amb un nombre, unes ràtios elevades,
grup professor, i que nosaltres una mesura que podíem posar en marxa ràpidament
era l'increment de recursos humans,
que precisament el que ens ha de permetre és millorar l'atenció a l'alumne
i que la ràtio alumne-professor sigui més elevada
i que això també doni als centres més tranquil·litat a l'hora d'aquesta atenció.
Llavors, els espais no els podem inventar,
en uns quants mesos o en un període de temps curt,
però que el que sí que podíem fer és un gran esforç,
el que hem fet en aquest sentit a nivell pressupostari,
és posar-hi recursos humans
i paral·lelament planificar quines són les actuacions de futur
en quant a centres nous, a grans ampliacions,
a grans remodelacions,
perquè no vull deixar de banda també que tenim molts centres
que tenen anys i que estan en unes situacions molt preocupants,
a nivell de conservació i de remodelació,
que de vegades pressupostàriament vol dir tant com fer-ne un, de nou,
i que això ens permetrà l'estudi que hem fet territori a territori
una planificació acurada per als pròxims anys.
Més mestres, dèiem, i parlava de ràtio.
En quins números estem parlant?
Bé, jo una mica depèn de quina és la situació de cada centre,
que jo crec que això és l'important,
vull dir que nosaltres tinguéssim una ràtio alumne-professor
per centre i no per tipologia de centre,
perquè clar, crec que això és important explicar-ho,
perquè no tots els centres tenen la mateixa pressió dintre els grups,
i hi haurà centres de dues línies exactament iguals,
però que les ràtios que tenen dins les aules no arriben al límit
o que fins i tot tenen desdoblaments en un número còmode
que els permetran assumint alumnes durant el curs
i en canvi en tenim d'altres amb les mateixes circumstàncies,
però que la pressió que tenen a les aules d'alumnat és important.
Llavors, el que s'ha fet des dels serveis territorials
i conjuntament amb la Direcció General de Recursos Humans
és anar veient en cada cas com ajudàvem a cada centre
en aquesta situació.
Clar, si jo li dic a vostè, per exemple,
doncs mira, la ràtio del país és 10,7,
això és la mitjana del país,
però és que resulta que cada centre té la seva realitat
i nosaltres el que hem de donar és la resposta acurada
en cada situació,
i en això és molt important la relació
que hi ha entre els serveis territorials i els serveis centrals,
la descentralització, la presa de decisions, etcètera, etcètera.
Aquest és un dels objectius que nosaltres ens hem proposat
a aquesta legislatura assolir.
Per tenir més mestres, calen més recursos.
També per millorar, en la mesura del possible,
el procés d'integració d'aquests alumnes nous
procedents de la nova immigració,
també requereixen més recursos.
Amb això, respecte a cursos anteriors,
hi ha també un augment de la dotació pressupostària.
Bé, aquest govern ja reiteradament,
i ha dit i per boca del seu president,
i evidentment meu reiteradament també,
que l'educació és un dels pilars fonamentals
per a nosaltres, d'impuls polític.
Tenim un endarreriment molt important
pel que fa a inversions,
és a dir, per exemple, jo li podria dir
que el deute de la sanitat, per exemple,
no és un deute que es veu, que està quantificat.
Educativament parlant,
nosaltres tenim un deute històric d'inversió.
O sigui, precisament el que no tenim
és el deute creat, no?
És a dir, no tenim les infraestructures escolars
i, per tant, l'esforç que s'ha de fer
és molt important en recursos humans,
perquè ha anat incrementant any rere any
el nombre d'alumnat que s'atén,
amb infraestructura escolar,
perquè precisament aquest increment
no ha trobat com a resposta
les construccions adients,
i per tant això requereix un esforç
d'inversió i de pressupost
considerable.
I després hi ha una altra qüestió,
i és tot el que és el fenomen
de la integració en el nostre sistema educatiu
dels nouvinguts,
que, clar, durant els últims anys
ha anat incrementant el seu nombre,
i això vol dir també més recursos
per tot el que fa a les mesures qualitatives
a nivell educatiu
i per facilitar aquesta integració.
Nosaltres, aquest any,
del nostre pressupost,
en surten 36 milions d'euros
destinats al pla,
diguéssim que es coneix ja
normalment com pla d'acollida,
és el pla per la llengua i la cohesió social,
perquè precisament els pilars
amb els que es basa són aquests dos,
i són 36 milions d'euros,
com jo li diem a una carta
a la ministra d'Educació.
És una part molt important
del pressupost
d'un tema
amb el que no hi tenim competències
com a govern,
però que està directament
lligat
al que és la despesa
per l'exercici d'altres competències
que sí que tenim.
Es van tapar aquest pla
on hi ha recollida, per exemple,
la fórmula de les aules d'acollida,
que, per exemple,
aquí en els centres del nostre voltant
de les comarques del Camp de Tarragona,
com es veuran reflectides?
I com funcionen realment
aquestes aules d'acollida?
Què pretenen?
Bé, a veure,
començant pel primer que em deia,
aquí hi haurà,
a nivell de primària,
40 aules d'acollida,
i a nivell de secundària,
26, és a dir,
hi ha 66 aules,
i en canvi,
també val a dir
que el nombre de tutors d'acollida,
és a dir,
en quant a recursos humans,
això es traduït en 72,
és a dir,
n'hi ha més,
perquè aquells centres que són grans,
doncs tenen més d'un tutor
per a donar resposta
a la integració dels nouvinguts.
Per tant,
repeteixo,
és un nombre important
que es veurà aquí al territori,
reflectit, no?
L'objectiu,
l'objectiu base
és l'integració
del nouvingut
al sistema educatiu,
no fer-ho
amb un procés
de segregació,
és a dir,
nosaltres no volem
que el nouvingut
s'aparti
del seu grup natural
del centre,
sinó que
aconsegueixi
amb els suports necessaris
aquesta integració
amb la seva totalitat
al seu grup
el més ràpidament possible.
I no només
el nostre nucli
d'atenció
és a l'alumne,
que evidentment
pel centre és el bàsic,
sinó que
també aquest pla
el que contempla
és l'acollida
a l'entorn
de l'alumne,
tot el que és l'entorn
de l'alumne,
no només del centre,
sinó també
l'entorn
lligant
tot això
amb els recursos
a nivell municipal
i moltes altres qüestions.
I
vol dir també,
evidentment,
un tractament
molt més de conjunt
al que és l'acollida
de la família
i etcètera,
etcètera.
Una mica també
perquè hem de dir
que l'escola
s'ha acabat convertint
en molts llocs
com el pal de paller d'acollida.
Les famílies nouvingudes
van moltes vegades
a les escoles
a preguntar
als directors
o a la secretaria
com s'omplen
a la petició
per no sé què
d'un altre departament
que no és el d'educació
o han tenen que anar
per tindre una informació
o una altra.
És indefinitiva.
D'alguna manera
nosaltres també volem
que hi hagi
aquest contacte
amb les famílies
i ajudar-les
a integrar-se
a l'ambient
del seu barri
o de la seva zona.
Per tant,
és molt ambiciós
aquest pla,
ho és,
i hem posat
la coordinació
de molts professionals
que venen
de diferents sectors,
de diferents àmbits,
i la inversió
dels 36 milions,
això ho demostra
que per a nosaltres
és un pla
on tenim consciència
que ens hi juguem moltíssim,
perquè precisament
per això es diu
llengua
i cohesió social,
és a dir,
ens hi juguem
com es pot deduir
d'això
molt com a societat.
Abans esmentava
consellera
un dèficit
en infraestructures,
en infraestructures
en centres educatius,
parlant de coses
que s'han de fer
ben aviat
i aquí, per exemple,
a la ciutat de Tarragona
s'espera
que abans
que finalitzi l'any
comenci les obres
d'un nou institut
de secundària,
el que s'anomena
per a la ubicació
geogràfica Bonavista
a la Caronja.
Aquesta és una de les obres
més importants
del seu departament
en aquestes comarques
pel futur més immediat?
Més immediat.
Aquesta és una intervenció
que ja ha tingut
el procés administratiu
corresponent,
és a dir,
la seva licitació,
la seva adjudicació
i nosaltres, per tant,
esperem
que properament
i properament
pot dir el més que ve
o això s'iniciï
i donem resposta
en una situació
que històricament
ja toca,
ja toca acabar-hi,
en aquesta situació
que hem anat arrastrant
durant molt de temps
i que, bé,
en definitiva,
també hem d'agrair
la paciència
que la comunitat educativa
ja ha posat en aquesta qüestió
i la col·laboració
per arribar a Bon Port.
Hi ha més infraestructures previstes,
també en un termini
curt o mitja de temps
en altres zones del territori?
Bé, nosaltres preveiem
que hi hagi
a l'inici de curs
o poc després
entren en funcionament
una sèrie d'infraestructures
en total
entre ampliacions
i nova creació
d'uns nous centres
aproximadament
i llavors
durant, diguéssim,
tota aquesta planificació
que s'ha anat fent fins ara
nosaltres hem previst
una inversió
d'aquesta legislatura
d'uns 150 milions d'euros
que es diu aviat
però també és veritat
que hi ha moltes intervencions
o unes quantes intervencions
que ja són
un deute històric
a la zona
i que s'han de realitzar
i que fins i tot
ja corresponien a promeses
que en algun moment
el departament havia fet públic
reiteradament
i que mai s'havien acabat
de concretar.
En el cas concret
de la ciutat de Tarragona
i tenint en compte
el creixement
que s'ha experimentat
la ciutat
i el que pot venir
en el futur
es poden plantejar
a mig termini
la creació
de nous centres educatius
potser sobretot
de primària
en zones aquestes
d'expansió
i creixement
de Tarragona Ciutat?
Bé, evidentment
nosaltres
i a partir
de la planificació
i de tot el que és
el fenomen demogràfic
que estem rebent
en aquests moments
és evident
que
hem d'acabar
amb la creació
de nous centres
i hem d'acabar
amb aquest objectiu
perquè si no
la pressió
s'exerceix
sobre els centres
concrets
que en aquests moments
tenim.
i com li deia
abans
hi ha els exemples
aquells
de dir
un centre
que té dos línies
resulta que
d'un curs determinant
no respon a dos
sinó que respon a tres
o fins i tot a més.
Evidentment
per portar això a terme
què necessitem?
Necessitem
cessió de terrenys
per part de l'Ajuntament
i a partir d'aquí
comença a treballar
tot aquest procés.
Lògicament
això vol dir
que també
la planificació
nosaltres
la fem
s'ha de fer
i nosaltres
aboguem
perquè es faci
conjuntament
amb el propi
Ajuntament
ja que també
té una part
en aquest procés
important.
D'aquest
desenvolupament
demogràfic
dependrà
les actuacions
que nosaltres
acabem concretant
en un futur.
Ja que parlem
del cas concret
de la ciutat de Tarraona
recordo que el president
Maragall
proposava fa uns mesos
en una reunió
amb els alcaldes
de les quatre capitals
de demarcació
de Catalunya
que en el futur
que al final
d'aquesta legislatura
segurament puguin assumir
les competències
en matèria
d'ensenyament primari.
Com preveuen
des del govern
des del seu departament
aquest procés
si és que es confirma
realment
aquell anunci
o aquella proposta
que els va fer
el president
de la Generalitat
als quatre alcaldes
i en aquest cas
per tant
també a l'alcada
de Tarragona.
Sí, sí, a veure
una de les línies
de treball
més important
del departament
està sent
precisament
la col·laboració
amb els municipis.
Els municipis
històricament
són receptors
en moltes ocasions
de les problemàtiques
de les comunitats
educatives
i per tant
aquest és un paper
que cal reconèixer
potenciar
i compartir
i a més a més
pel que fa
a la conservació
d'espais educatius
o de centres educatius
hi ha una
corresponsabilitat
depenent
de quines són
les actuacions
etcètera
etcètera
per tant
nosaltres
estem potenciant
tot el que
buscaria
una cogestió
entre ajuntament
i departament
dins de l'àmbit
educatiu
això
això per exemple
amb el que és
el 0-3
seria la part més evident
de com
es va
incrementant
el nombre
de llars
d'infants municipals
i evidentment
això
quan entres
a infantil
primària
etcètera
etcètera
doncs
no és
la cogestió
amb el mateix
proporció
en definitiva
nosaltres el que busquem
és això
cogestionar
amb les entitats
municipalistes
amb els ajuntaments
en cada cas
pel paper
que històricament
hi fan
perquè a més a més
són els que tenen
una major proximitat
a la comunitat educativa
són els que saben
realment
quina és la situació
perquè hi ha moltes
qüestions
que afecten
a l'àmbit educatiu
que les competències
són municipals
com pot ser
el propi padró
a l'hora de fer
tot un procés
de matriculació
de prescripció
ho estem bé
en aquests darrers dies
tota aquesta problemàtica
que està sortint
i això vol dir
per tant
una col·laboració
constant i permanent
i això vol dir
crear
aquests òrgans
de col·laboració
i l'objectiu
a perseguir
evidentment
és
d'aquesta cogestió
anar veient
què és
el que es pot derivar
cap als ajuntaments
i què puguen
assumir
i assumir
en bones condicions
perquè si jo els hi proposo
els ajuntaments
que assumeixen
competències
el primer que em diran
és en quins recursos
i evidentment
tenen tota la raó
doncs precisament
d'això es tracta
de veure
en cada cas
quina és la solució
que en podem donar
però el que nosaltres
sí que potenciarem
de totes totes
és aquest treball conjunt
l'objectiu seria això
que fos una realitat
abans del final
d'aquesta legislatura
nosaltres avançarem
en aquest camí
i l'objectiu
al que arribéssim
que en definitiva
és el que dia el president
el president
en té un coneixement
del que és
l'àmbit municipal
molt important
i sap perfectament
la transcendència
dels ajuntaments
en l'àmbit educatiu
quin és
i per això
jo crec que posa
un objectiu
tan alt
en aquest procés
nosaltres hem iniciat
amb molta empenta
i amb moltes ganes
i amb la col·laboració
dels ajuntaments
aquest treball conjunt
a on arribarem
al final
d'aquesta legislatura
no només hem de posar
nosaltres l'objectiu
sinó els propis ajuntaments
també
no podem acabar
les qüestions relacionades
amb temes d'educació
i la ciutat de Tarrona
sense preguntar-li
per l'escola oficial
d'idiomes
per la ubicació
del futur centre
de l'escola oficial
d'idiomes
l'última proposta
que va sorgir
del departament
era construir-la
en fi
al costat d'aquí
dels estudis
de Tarrona Ràdio
pràcticament al darrere
al costat
de l'Institut Martí Franqués
però en fi
aquí hi ha una disputa
o una sèrie
de propostes diferents
entre Generalitat
i Ajuntament
a banda que arrosseguem
una història
en fi
interminable
dirien segurament
els professors
i alumnes de l'escola
consellera
quina és la posició
de vostè
i del seu departament
sobre aquest tema
la nostra posició
és d'una ferma
decisió
de resoldre
aquest tema
vostè mateix ho ha dit
això és històric
no es pot aplaçar
per més temps
la situació
de l'escola oficial
d'idiomes
és una situació
transitòria
no podem afirmar
un projecte
d'aquestes característiques
en les circumstàncies
que ara té
i per tant
el nostre objectiu
és solventar
aquesta situació
el més ràpidament possible
fa un moment
jo li parlava
a vostè
de la col·laboració
amb els ajuntaments
i que nosaltres
això ho prioritzem
i és cert
i per tant
el que nosaltres
voldríem
o volem
és
arribar a un acord
amb l'Ajuntament
de Tarragona
per quina ha de ser
la ubicació
de l'escola oficial d'idiomes
però evidentment
nosaltres tenim propostes
propostes
que passen
pel Martí Franqués
en aquest moment
aquesta proposta
nosaltres creiem
que és la més vàlida
de totes les possibilitats
que s'han posat
a sobre de la taula
avui per avui
que això no vol dir
que si se'n posa
un altre que ho sigui més
el departament
no faci
les reconsideracions
que hagi de fer
però és que avui per avui
nosaltres creiem
que per la proximitat
ja existeix
en aquest moment
l'escola oficial d'idiomes
per tant
l'atenció
a un número
d'alumnes
considerable
xifrat
en uns 2.000
o 2.000 i escaig
són molts
bé
a nosaltres
em sembla
la situació ideal
allà
amb 22.000
metres quadrats
si no recordo malament
a més a més
ens permetria
fer una
remodelació
millora
diguéssim
del propi
centre
que hi ha allí
en aquest moment
a més a més
jo entenc bé
que l'alcalde
de Tarragona
em demani
doncs escolta'm
per qüestions
d'aparcament
fer un projecte
que contempli
parlem-ne
tot això és possible
i es pot fer
però el que nosaltres
en cap cas
diguéssim
no voldríem
és desubicar
l'escola oficial
d'idiomes
en un lloc
que fos de difícil
accés
per a l'alumnat
i que
en definitiva
no fos en un futur
el que volem
que sigui
tothom
nosaltres i l'Ajuntament
i és un projecte
emblemàtic
de la ciutat de Tarragona
i que dona servei
un servei
vull dir
rigorós
bo
etcètera
per tant
estem disposats
a fer la inversió
però una inversió
d'aquestes característiques
ha d'anar al lloc
adient
perquè si no
no serà un èxit
ni per al departament
ni per a la ciutat de Tarragona
que és el més important
deia que avui
per avui
aquesta és la meva ubicació
la del costat
del Martí Franqués
però
quin termini
de temps
es dona al departament
per ja dir
definitivament
aquesta és l'ubicació
quin termini
de temps
es donen vostès
per acabar de parlar
amb l'Ajuntament
sobre altres possibles ubicacions
jo la setmana que ve
m'he de trobar
amb l'alcalde de Tarragona
la propera setmana
aquesta és una conversa
que jo diria
que de manera informal
i amistosa
l'alcalde de Tarragona
i jo
amb algun lloc
que ens hem trobat
doncs hem dit
escolta'm
això s'ha de solucionar
i nosaltres pensem
que aquest mes de setembre
això ho hem de tancar
ho hem de tancar
perquè el que ja necessitem
és fer el projecte
i tirar-ho endavant
i bé
en aquests moments
l'escola oficial d'idiomes
està al centre de la ciutat
a la Rambla
amb unes
circumstàncies
i amb una situació
de total provisionalitat
i això
que s'arrastra
des de fa tant de temps
hem de
posar-hi puny final
amb l'escola oficial
d'idiomes
acabem
aquest repàs
a l'actualitat educativa
educativa en general
i també pel que fa
la ciutat de Tarragona
en conversa
amb la consellera
Marta Cid
que per cert
s'estrena
com a consellera
en un inici
de curs escolar
que com ho porta
per cert
es veuen les coses
molt diferents
quan s'és al capdavant
del Departament d'Educació
Home, quan s'és al capdavant
del Departament d'Educació
les coses s'hi veuen
com no s'han vist mai
si l'he dit la veritat
fins i tot
algunes que
pensaves que les sabies
descobreixes
que ben bé
no eren les que et pensaves
que eren
i algunes de les xifres
que nosaltres
ens havien aportat
al seu moment
resulta que no són ben bé
aquestes xifres
però el que sí li puc dir
és que
és un inici de curs
amb el que s'ha posat
moltíssim esforç
hem fet una gestió
des de les diferents
direccions generals
i des dels serveis territorials
molt rigorosa
que tothom
hi ha posat
molta il·lusió
moltes ganes
i jo
estic convençuda
que aquest proper dia
15
es veurà
el resultat
i el resultat
no és el que nosaltres
voldríem
perquè per això
treballarem els pròxims anys
perquè sigui molt millor
però que no serà
un inici
de curs
tampoc
una mica
com el de l'any passat
que
algú em comentava
que va ser
un inici de curs
de sorpresa
i em sembla que a nosaltres
això no ha de passar
tot i que
jo he anat repetint
molt sovint
que hi ha una dada
que nosaltres
no tenim
no gestionem
que és l'arribada
de nou vinguts
i que per tant
fer previsions
del que passa
durant aquests mesos
d'estiu
i pot passar
durant el mes de setembre
és difícil
però no impossible
tampoc
i que hem acurat
al màxim
en fi
un bon inici
de curs escolar
en general
comunitat educativa
i una bona feina
també a tots els responsables
del departament
d'educació
consellera Martacit
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la cintoria
de Tarragona Ràdio
gràcies a vosaltres
i bon dia
adeu-sia
bon dia