De fet, el museu, dintre del seu programa d'exposicions temporals,
té, entre altres temes, com un dels prioritaris, Tarracó.
És a dir, nosaltres creiem que la nostra obligació
és fer tota la difusió que puguem sobre el coneixement de la ciutat,
sobre el seu paper en la romanització d'Hispània
i sobre elements concrets d'aquesta història,
d'aquest passat romà de la nostra ciutat.
Això lligat també a intentar mostrar les novetats
que al voltant de Tarracó es presenten.
És a dir, la nostra arqueologia és una arqueologia viva
que està constantment presentant novetats.
Ahir sortia en el diari, avui surt en el diari,
ahir es va presentar les novetats, per exemple, del Fòrum de la Colònia.
I, per tant, el museu és una institució
que té també, dintre de les seves obligacions,
posar en contacte amb un públic molt divers,
posar-lo en contacte amb la recerca científica,
és a dir, poder-li mostrar les últimes novetats
que passen en aquest voltant.
I a nosaltres també ens agrada fer-ho
tractant temes que puguin tenir interès
per a la societat d'avui.
I tot això jo crec que ho reuneix l'exposició
Tarracó i a l'aigua, no?
És una exposició al voltant del passat rumà de la nostra ciutat.
És una exposició que ha vingut a coincidir
amb quatre temes importantíssims,
novedosos, de l'arqueologia dels últims anys,
com és la descoberta o la redescoberta
del llac subterrani, de la cova urbana,
conegut ja al segle XIX, però redescobert a l'any 96.
Té que veure també amb les troballes importantíssimes
de les termes imperials del carrer Sant Miquel
i de la font monumental del carrer Pere Martell,
jo diria que una de les troballes més importants
de l'arqueologia tarragonina dels darrers anys,
i amb coses també tan interessants
com les troballes relacionades amb el tema de l'aigua
de la Vila Romana dels Munts també dels darrers anys.
I a més a més tractem d'un tema com l'aigua
que està absolutament al dia, vull dir,
és una preocupació constant de la nostra societat
i en les nostres comarques encara més, no?
Per tant, jo penso que una mica l'exposició ha sortit d'aquí, no?
I això s'ha donat amb la col·laboració
amb altres institucions també, no?
Institucions que també estaven treballant
amb temes relacionats amb aquests aspectes, no?
Concretament amb l'ICAC, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que està a punt de treure una de les seves monografies
sobre l'estudi científic de les termes,
o també amb la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona
que porta a terme els estudis de la cova urbana.
És que hem posat també en contacte amb molta gent
que està treballant sobre aquest tema.
Home, és una exposició que pot interessar a tothom
i que posa en evidència allò que s'explica tant a les escoles,
perquè sempre aneu amb aquesta vessant pedagògica dels estudiants
del nivell tecnològic, no?, que tenia ja la cultura romana
i que, entre altres coses, doncs, va demostrar amb obres d'enginyeries
relacionades amb tot el tema de l'aigua.
Materialment, quina forma adopta aquesta exposició?
Sí, aquesta exposició és molt visual.
És a dir, hem volgut que es veiessin els temes relacionats amb l'aigua.
I temes, per exemple, que en aquests moments no són visibles, no?
Per exemple, el tema de la font monumental, que malauradament no la podem visitar,
doncs es fa visible, no?, a través de tota la informació gràfica,
a través de les peces que van sortir en aquest conjunt tan interessant,
peces, a més a més, jo diria que úniques,
perquè són totes les restes orgàniques que es van trobar en aquest llaciment
tan interessant com és la font monumental,
i peces que ens parlen de l'estructura de la font,
però que també es parlen de la vida que s'hi donava al voltant de la font,
és a dir, des de llavors, elements de la natura,
pinyes o pinyons de l'entorn d'aquesta font,
com també alguns elements de la gent que hi devia passar per allà,
soles de sabates, fragments de teixit,
a part dels elements estructurals.
Vull dir que és una exposició molt visual,
a través de moltes imatges,
moltes imatges jo diria que impactants,
però que a més a més està recolzada per l'evidència arqueològica,
per totes les peces que en el museu tenim en relació a l'aigua,
que són moltes,
i que posades totes en conjunt,
realment fan un discurs molt entenedor
de com seria la problemàtica de l'aigua tàrraco.
Si en sabien els romans,
ara que estan de moda els jacuzis i tot això,
res a veure amb aquelles termes magnífiques,
que només veure aquestes reproduccions
que observem al catàleg,
dius, ells sí que sabien cuidar-se i viure, eh?
Sí, la veritat és que les termes
eren una mica el centre d'esbargiu social.
Per què no recuperem les termes a Tarragona,
posats a recuperar d'un públic?
Les termes jo crec que és un element lúdic,
fantàstic i de reunió,
que era com el tenien els romans, no?
I les termes públiques a les que ens referim a l'exposició,
concretament les del carrer Sant Miquel,
unes termes imperials realment fantàstiques,
i que a través de l'estudi científic
que ha portat a terme Josep Maria Macías,
que ha estat també col·laborant
amb la formalització de l'exposició,
doncs a partir d'aquí hem pogut fer uns dibuixos
hipotètics del funcionament de les termes,
amb una escena molt divertida
d'un grup de dones utilitzant les termes,
on s'hi veuen tots els estris
i una mica com funcionarien aquestes termes, no?
I, bueno, penso que és això, no?
Que és una mica intentar donar les claus
de la comprensió de com aniria el tema de l'aigua,
tant a nivell de recursos,
com a nivell de distribució,
com a nivell d'ús, com a nivell de gaudi, no?
Que són una mica tots els temes
que toquem en l'exposició.
La vida de les persones en l'antiguitat
i ara gira l'entorn d'aquest element de l'aigua.
I feu també una reproducció a través d'imatges
del que podia ser la vida quotidiana de Roma,
des del fet d'anar a rentar la roba
fins a aquell lloc que dèiem, no?,
aquest ús social de l'aigua
a través de les termes,
que era un espai de contacte,
de relació, de negoci, fins i tot.
Bueno, de fet, a veure,
l'exposició s'inicia amb un text general
que es diu l'aigua un bé essencial, no?
I jo penso que l'aigua un bé essencial
és que és un bé essencial
per qualsevol agrupació humana, no?
Sempre hi ha hagut aquesta preocupació per l'aigua
i els humans la tenien.
Llavors, allà es poden veure, doncs,
quins recursos tenien, els rius,
que tenien més a prop,
el cas del llac subterrani,
que és un tema molt interessant, no?
Com feien arribar l'aigua amb els aqueductes,
les grans obres d'infraestructura, no?
Hi ha una frase de Frontí molt maca, no?
Que compara les grans obres de les piràmides
i les grans obres d'altres cultures
i les compara amb els aqueductes dels romans, no?
I diu les grans obres, les piràmides, no?
Que són molt maques, no?
I impressionants, però inútils, no?
I, en canvi, els aqueductes,
que són d'una utilitat impressionant, no?
Bé, doncs, veig...
Es pot veure una mica aquesta...
També a través dels textos clàssics
aquesta visió que els romans tenien sobre el tema de l'aigua,
la importància que li donaven,
tant a nivell benèfic, com a nivell d'ús, com a nivell de gaudi,
i també veure, en la nostra ciutat,
quins són els temes més importants, no?
Al voltant de l'aigua.
De ben segur que amb les paraules de Pilar Sada
també els està arribant aquest...
Penso que és l'antic toc de prima,
el que sona ara, perquè és a les 12 del migdia,
que està previst el repic general de campanes.
Per tant, se'ns barrejarà les paraules de la Pilar,
les campanes de la catedral i d'aquí no res les notícies.
Aquest dissabte encara hi ha actes de Santa Tecla,
haurà passat el gruix més contundent,
i aquest dissabte justament presenteu una miqueta
o inicieu tota aquesta activitat del nou curs
que va adreçada a les escoles, a les famílies,
als turistes, als particulars, com sempre,
amb un ventall de possibilitats de gaudir del museu.
Doncs, algunes m'imagino que conserveu d'altres anys,
perquè funcionen molt bé.
No, aquest any el que hem fet ha sigut...
Estem en una fase de renovació,
estem en una fase de canvi,
i aquest any el que hem fet ha sigut consolidar un programa
i millorar el programa que teníem,
un programa que anomenem
Museu Nacional d'Arqueològica de Tarragona,
un viatge a la cultura romana,
que aquest any va obtenir el primer premi en categoria de serveis,
el primer premi nova en categoria de serveis
adreçats a la comunitat educativa,
que va convocar per primera vegada el Saló Espòdidàctica,
i que estava destinat a premiar el conjunt de serveis
que d'una manera pedagògica, innovadora,
apropava amb qualsevol aspecte del nostre món
a la comunitat educativa,
i en aquest cas el primer premi va ser donat a un museu,
un museu com el nostre, i a la cultura clàssica,
cosa que ens va posar molt contents,
i aquest any presentem una sèrie de novetats
fonamentalment lligades amb l'exposició
Tarracó i l'aigua.
uns tallers dirigits al públic escolar i al públic familiar
i altres grups,
que es titula
De l'aqua a l'aigua,
i que vol plantejar aquesta relació,
De l'aqua romana a l'aigua actual,
i fer una sèrie de reflexions.
Uns itineraris,
un d'ells la possibilitat de visitar la cova urbana
organitzat per la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona,
que ofereixen aquesta possibilitat els diumenges al matí.
Un altre taller o un altre itinerari per la Vila Romana dels Munts
dedicada només al tema de l'aigua,
que es diu Un Munt d'Aigua,
i tindrem durant la Setmana de la Ciència
la possibilitat de poder visitar l'autobús de l'aigua,
que en col·laboració amb la Caja d'Ahorres del Mediterrani,
que ha sigut un dels nostres col·laboradors també
en la programació d'aquesta exposició,
portarà aquest autobús de l'aigua
durant la Setmana de la Ciència,
que serà del 8 al 14 de novembre,
i fonamentalment aquest autobús de l'aigua
està dirigit al públic escolar
per tal de fer una conscienciació
sobre la importància de l'aigua en els nostres dies
i la sostenibilitat de l'aigua.