D'aquí a dos minuts serà un quart d'11 del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
I ara les provarem d'explicar
com és una final de 1.500 metres a uns Jocs Olímpics.
Ja saben que l'atleta tarragonina Natàlia Rodríguez
va córrer dissabte a la gran final d'aquesta cursa,
els 1.500 metres als Jocs Olímpics d'Atenes.
Volem analitzar la seva actuació, com va quedar,
i sobretot això, que és molt important,
com és una cursa d'aquestes característiques,
perquè s'ha d'explicar el detall,
s'ha d'explicar exactament què passa a cada instant
i com va anar concretament aquesta cursa
en què participava la fundista de Torreforta.
Per analitzar-ho, ens acompanya d'una banda Pere Valls,
ella és jutge d'atletisme.
Pere, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
I també en Rafael Casellas,
ella és atleta del club Tarragona Fundistes,
ho he dit bé?
Correctament. Bon dia, Rafael.
Ara, abans d'entrar en directe,
estava mirant el rànquing de la cursa,
Pere, l'estàvem analitzant al detall,
i francament,
hi ha moltes coses a dir, no?
Els hi haurà.
A veure, estem parlant de la final.
De la final.
Però és que si parlem de les semifinals,
que també els tinc aquí,
i les eliminatòries,
i el rànquing de l'any,
abans de fer tot això,
vull dir,
la cursa del 1500,
arribar a una final,
no és que tingui mèrit,
és que és dificilíssim,
perquè tenim,
doncs,
tenim,
entre,
teníem ara,
això ha variat una mica en aquests temps,
entre les 30 millors del món,
doncs,
estaven totes
en 5 segons de diferència,
més o menys.
Amb la qual cosa,
5 segons de diferència,
sí que són,
però corrent junts,
i amb una pista plena de gent,
en un estadi,
doncs,
això canvia molt.
Prova d'això és que les semifinals,
però a les eliminatòries,
que en van ser 3,
van córrer 48 atletes,
i aquí ja es va,
ja m'hi ha,
aclarir una mica el panorama,
després en van córrer 24,
i al final n'han quedat 12,
no?
Vull dir,
això és la,
la seqüència és aquesta,
i els temps a tot arreu
van ser molt semblants,
i per passar a la final,
doncs,
bueno,
tothom va haver de lluitar força,
i sobretot a les semifinals,
perdó,
a les eliminatòries,
que és on hi ha més gent,
no?
Allí on hi ha més cops,
i més,
més possibilitats
d'aquest quedar-se fora.
Rafel,
com a atleta,
en aquests prop de 4 minuts
que duren els 1.500 metres,
què passa pel cap d'un atleta?
És a dir,
quan tu jugues tot
en aquells 4 minuts,
tu jugues l'entrenament
de molts mesos,
de vegades d'anys fins i tot,
què passa pel cap
d'un esportista
en aquells moments?
Home,
jo com a corredor
afeccionat,
això sí que vagi
per endavant,
ja no et parlo
del nivell professional,
et puc dir que
quan estàs en competició,
quan estàs en una cursa,
doncs te passen infinitat
de coses pel cap,
temes personals,
tot l'entrenament,
i sobretot,
i amb el que és
el tema professional,
no en tinc dubte
que la pressió,
pensant en el resultat final,
és el que els hi matxaca,
jo em recordo
a l'Antonio Reina
en una de les proves,
la de Butchens,
em va cridar bastant l'atenció
que l'acabar la cursa
va dir que estava
molt tocat,
molt fotut,
jo el que vaig veure
vaig denotar
que era una clara mostra
que aquest xicó
tenia una pressió tremenda,
llavors jo penso
que en els últims anys
és el que he pogut veure
que ha canviat
en aquest món,
és que els atletes
estan sotmesos
a una pressió,
parlo dels atletes,
parlo dels futbolistes,
parlo de tots els esportistes,
però si parlem
de les olimpiades,
l'atletisme,
jo penso que
el que tenen al cap,
el que els passa pel cap
mentre corren
és, escolta,
haig de guanyar
perquè tinc els esports
sorrederes,
que tinc un Adidas,
que tinc un Reebok,
que tinc un Nike
que m'està apretant
i que té una mutada
a la sola taula.
Planado, federació,
concerto superior de deportes,
és que aquí,
a veure,
això no és ni bon ni dolent.
No, és així,
simplement l'evolució.
Jo crec que és bo.
D'entrada,
crec que és bo.
És dolent
quan aquesta pressió
et guanya
i t'enfonses
i inclús pots tenir depressions,
no?
Llavors aquí
ja sé una altra cosa.
Però jo crec que hi ha
hora
que els atletes
puguin viure
de l'atletisme també,
aquest nivell d'atletes,
no?
perquè l'esforç
que representa
d'una atleta,
sobretot d'una atleta
que corre,
d'una atleta que llança,
d'una atleta que salta,
varia, no?
Però d'una atleta que corre
i que corre 1.500,
cada dia fan
molts quilòmetres
i fan peses
i fan gimnàs,
i hi ha dietes,
i hi ha moltes dietes
alimentícies, no?
Vull dir,
que això fan que
sigui molt dur
per a un esportista
arribar aquí dalt.
I jo també he de dir,
vull dir,
segur que dels que es van
quedar fora a la final,
jo ho vaig estar comptant,
hi havia atletes
que havien baixat
de 3 minuts també,
perdó,
de 4 minuts.
De 4 minuts.
Vull dir,
i es van quedar fora
doncs per un mal dia,
suposo, no?
O perquè aquell dia
els altres van córrer més,
per dir,
pel que tu vulguis.
I això també és molt dur,
l'esport és bolsa l'actiu
i aquí estem ara molt contents
perquè la Natàlia
ha corregut una final
perquè no havíem tingut mai
cap atleta
que arribés a una final olímpica,
no oblidem això,
que aquesta és l'altre vessant
de l'esport,
aquesta és la vessant
que no es diu mai,
que és la feina
de la promoció de l'esport,
que al final,
si es fa ben feta,
al final surten aquestes coses,
perquè hi ha possibilitats
a tot arreu
que hi hagi esportistes bons,
i bons vol dir
que quan són petits
estiguin ben aconsellats
i que no facin tonteries
amb l'esport,
és a dir,
que no corrin més del compte
ni es pensin
que ja ho han guanyat tot,
i que a més a més
vol dir que els clubs
i les federacions
i que tot plegat
ha de funcionar
de tal manera que arribi.
Això és com una escala,
no s'havia arribat mai
dalt de tot.
Ara ja hi ha algú
dalt de tot,
ja hi ha un referent,
que sempre hi serà,
a més a més.
Hi haurà gent
que voldrà semblar-se
amb aquesta persona
i poder-hi arribar.
I això fins ara no ho tenia.
Sí, com si dic,
la final dels 1.500,
una decena de posició
és molt meritòria,
i això convé recalcar-ho
perquè estem parlant
d'una final
entre les millors del món
i que una altra reunió
estigui en aquesta final
i quedi decena,
és molt meritòria.
Us sembla que escoltem
a l'entrenador
de Natàlia Rodríguez,
a José Miguel Escalona,
en mi va poder parlar.
Miguel Escalona.
Perdó, Miguel Escalona.
En mi va poder parlar
del nostre company Jordi Sorignac,
i de fet parlava d'entrada
d'aquest ritme
que de la final
cal ser molt i molt alt.
Sí, el ritme ha sido muy alto.
Esperábamos un ritme alto,
pero no el que se ha realizado.
es una de las mejores marcas
que se han hecho en Juegos.
Me parece que no es récord
de las Olimpiadas,
pero debe estar muy cerca.
Entonces ella, bueno,
lo que se le puede un poco valorar
es que ha estado luchando
todo lo que ha podido.
Al final han fallado las fuerzas,
han sido tres carreras
y en esta tercera
ha hecho la mejor marca
de la temporada.
O sea que de forma ha llegado bien
y por intentarlo no ha sido.
¿Qué valoración hace
la misma Natalia de la carrera?
Esperaba quizá poder
alcanzar alguna cosa más,
quedar entre las ocho primeras,
por ejemplo.
Hombre, nosotros no nos habíamos puesto
ningún techo.
Ella, cuando hemos hablado
de esta carrera,
pues lo que un poquito pensamos
es en cómo tenía mejores opciones
a la hora de colocarse,
si la carrera era rápida,
si no es tan rápida.
Entonces, bueno,
a este campeonato se ha venido
a ir paso a paso,
intentar meterse en la final.
Ha ocurrido y luego, pues,
intentar quemar en la final
pues todas las fuerzas, ¿no?
Entonces, pues,
no conocíamos cómo venían las demás
porque nadie se conocía aquí.
Han corrido muy poco.
De hecho,
esa en este campeonato
donde se ha hecho mejor marca mundial
de la temporada,
no solamente la primera,
sino las...
Me parece que las cuatro o cinco primeras
han hecho mejor marca mundial, ¿no?
De esta temporada.
Entonces, pues,
ya te digo,
aquí se ha corrido mucho
y no se ha podido hacer más, ¿no?
En cualquier caso, Miguel,
supongo que satisfechos
porque es la...
Natalia, como mínimo,
ha hecho la mejor marca
de esta temporada
y quizá no sé si tiene alguna cosa
a ver su rendimiento
en que la temporada
ha sido un poco atípica
por eso de la lesión
a mediados de temporada.
Hombre, pues,
no sé si ha tenido que ver, ¿no?
De hecho, pues,
ha llegado muy bien de forma,
eso sí que es verdad.
Ha corrido poquito
porque aquí hay que llegar
con todas las fuerzas intactas
porque son tres carreras
que están las mejores del mundo
y se corren en seis días.
eso no se hace todos los años
porque solamente se hace en mundiales
pero en los mundiales
no se llega,
no llega tanta gente tan fuerte
y luego en los europeos
se corren solamente dos carreras, ¿no?
Entonces aquí o llegas muy bien de forma
o es que no puedes ni, bueno,
ni pasar ronda, ¿no?
La última.
Natalia es relativamente joven,
solo tiene 25 años
en comparación a las otras atletas
que han estado más adelante.
¿Esto es un signo de cara
a próximos retos
ya sea no solo
a los Juegos Olímpicos de Pekín
sino a que es un hecho prometedor
de cara al futuro de Natalia?
Hombre, hay que valorar
que no sé si, bueno,
si se conoce este dato
pero ha sido la más joven
de las participantes en la final.
Esto pues da un poco de margen a ella
para poder mejorar, ¿no?
Entonces, bueno, en Pekín
si ella tiene ganas
pues y todo va bien
pues habrá que intentarlo otra vez
y ningún problema, bueno,
en Pekín y sucesivos campeonatos, ¿no?
Eso es hasta que,
hasta donde Natalia diga
hasta que he llegado
porque esto es un trabajo
muy duro, muy fuerte
y que, bueno,
que no se puede aguantar
hasta que uno,
hasta que uno quiere, ¿no?
Paraules de Miguel Escalona,
l'entrador de Natalia Rodríguez,
que parlava, ja parlava de Pekín,
2008.
Sí.
que aquí sí que sería, ¿no?
Sí, home,
la Natalia jo em penso
que els seus jocs
seran els de Pekín.
Jo, veig,
ja passa que ara
falten 4 anys, eh,
per l'amor de Déu,
no, no, no.
Tampoc cal
cal posar aquí,
no sé,
jo em penso que sí,
perquè,
a veure,
ella té qualitats
per fer més bona marca
inclús que la que va fer.
El que passa és que això,
doncs,
surt quan surt
i no pots oblidar,
les persones no són màquines.
Es va decidir
els 200 últims metres
per la cursa,
no?
Sí, sí, sí,
jo penso que.
Mira,
és que a les curses aquestes
cada 400 metres
s'agafa un temps parcial
que serveix com a...
per saber si la carrera és llarga,
és ràpida o no,
el primer,
mira,
si es va decidir
els últims metres
que fins als 1.200 metres
anava davant
un atleta
que va quedar quarta.
Imagina't tu
com va anar tot, no?
Els primers 400 metres
van fer un temps
d'1.03.59.
Les atletes
que fan 400 metres
fan només,
fan,
baixen una mica,
baixen del minut,
no gaire més,
vull dir,
baixen,
però no gaire més.
Això és,
tant els 800,
és a dir,
la segona volta
que van fer,
2.08.
Era quasi el clavat,
el doble, no?
Seria,
seria que ha sigut 2.06,
però clar,
no pot ser mai exacte.
2.08 són segons,
estem parlant de minuts,
2 minuts,
8 segons.
64,
això que en portaven
800 metres.
8.06 metres.
I als 1.200
van fer 3.12.
I llavors,
als 1.500,
és a dir,
quan faltaven
3 quarts de pista
per entendre'ns,
van fer 3.57 la primera,
no?
És a dir,
va ser tan ràpid
que això va portar
que de les 12 atletes
que van córrer,
9
milloressin
la seva marca personal.
Inclús,
el que va guanyar
va fer el rècord
de Gran Bretanya.
Les que segueixen
després,
fins a la setena,
totes van fer
marca personal,
millor marca
de la seva personal,
i una va fer
millor marca seva
de l'any.
I després,
ja ve,
una altra atleta
del Canadà
i la Natàlia,
que una fa
millor marca
de l'any
i l'altra fa
millor marca seva.
És a dir,
el ritme era tal
per aguantar això
que o ets molt bo
o et passa
el que li va passar
a l'última atleta
que va quedar despenjada
perquè arriba un moment
que ja no pots més,
t'apreten tant
que tu vols estirar tant
i et quedes bloquejat
i ja no pots més.
Això és el nivell
que hi ha
en aquesta cursa
al món.
I tenir una persona
de Tarragona
aquí al mig,
tu mateix,
és una cosa
que,
a veure,
si parléssim
d'un altre esport
diríem que
és un crac,
un galàctic,
aquestes històries,
per entendre'ns,
no vull posar
cap cosa d'aquestes,
però vull dir,
és això,
és a dir,
estar entre els 12 millors
del món
és això.
I això vol dir
que sí,
que hi ha pressió,
que no sé què,
però clar,
ja hi has d'estar acostumat.
No hi estàs
per casualitat,
no és la primera vegada,
vull dir,
la Natàlia han guanyat
un parell de mítings
internacionals
fent unes marques
molt bones
i les altres també
i segurament
que si ja tornessin
a córrer
no guanyaria la mateixa,
vull dir,
això també s'ha de dir
perquè doncs
d'aquí 15 dies
amb algun mític
que encara heu quedat per fer
fins que s'acabi
la lliga aquesta
d'or
dels mítings,
doncs segurament
que hi haurà
alguna atleta d'aquestes
que potser no hi anirà
perquè ja en té prou
i alguna
doncs veuràs
que ja va
afluixant
perquè doncs
ara s'ha d'afluixar
perquè s'acaba la temporada.
Rafel,
com ho veus tot plegat?
És a dir,
a vegades
avança el Pèrde
que pot haver-hi molts factors
en alguna cursa
d'aquestes carteres
i amb aquest ritme
amb aquest nivell tan alt
factors
jo diria que centenars
fins i tot
que et poden afectar
des de la lluna
del dia abans
o no,
no ho sé.
La humitat.
La humitat
o el Pèrde,
no ho sé.
Moltes coses,
moltes coses
perquè
això ens passa a tots
i amb un nivell
encara professional
que de cites d'aquestes
amb pressió
i al màxim nivell
doncs
encara tens més risc
que et passin coses,
però per exemple
pots haver estat entrenant
molt bé
durant tot l'any
fer marques bones
i el dia
clau aquell
pels factors
ja siguin psicològics
o que la nit abans
doncs hagis menjat
alguna cosa
però una petita cosa
que va afegit
amb els nervis
la tensió
que això des de fora
no es veu
que t'acostipis
exacte
que agafis una corrent d'aire
el més tonto
que us podeu imaginar
i aquell dia
amb els nervis
la tensió surt
mireu la prova
de la marató
doncs
em sembla que era
el Julio Rey
que va quedar
em sembla que va fer un temps
al final de
2018 em sembla
dic de memòria
va quedar en 18è lloc
però va perdre
bastants minuts
perquè el quilòmetre
a la mitja marató
abans de fer la mitja marató
els 21 quilòmetres
li va agafar molt de panxa
diu
és que he tenint
el que parar al lavabo
doncs aquest xicot
a veure
de quilòmetres
els de marató
no es pot fer això
els 500 ja pots plegar
si t'agafes això
directament
però us dic
que amb la disciplina
que conec més
mireu aquest xicot
si de quilòmetres
en deu fer
una brutalitat
jo us dic
que els atletes maratonians
doncs de quilòmetres
cada dia
no foten
però moltíssims
a veure
amb les condicions
que estaven
sí que és veritat
que hi havia
una temperatura extrema
vull dir 30 graus
una mitjada
doncs grandíssima
fastigosa
que això percorre
doncs dic jo
que és mortal
doncs va haver de parar
diu
és que no m'encontrava bien
he tingut que anar al lavabo
directament
i ho va dir
així de clar
amb declaracions
doncs a veure
què li va passar
nervis
va menjar
potser va fer un trago
d'alguna beguda isotònica
abans de sortir
qualsevol cosa
no ho sé
què passa
que és que ja no
no és bo que xicot
però va tenir mala sort
amb això
i ja u
18è lloc
és igual que queda quart
que sembla que ha sigut un fracassat
perquè aquest que ja no puja el podi
perquè no puja el podi
escolti no
queda quart eh
poca broma
si vull mirar molts diaris
avui parlen tots
de les medalles
assolides
això és el més mediàtic
perquè és que fa
els mateixos diaris
fa una setmana
els volien afusellar tots
també diguem-ho tot
és a dir
aquí passem
de la rautxa
o passem
del blanc al negre
amb una facilitat
és a dir
els primers dies
com que no es guanyava medalles
és clar
perquè els primers dies
les proves
o les competicions
que hi havia
no són les que
els espanyols
doncs són portants
desgracadament
amb netació
doncs
no tenim nedadors
que puguin entrar
a masses finals
i això doncs clar
llavors
només que et fallin
uns que l'altra vegada
en van tenir
doncs ja anem malament
escolti
per això
el còmput és el final
i al final
doncs mira
quasi que igualem
les de Barcelona
quasi que igualem
que tampoc passa res
per igualar
uns i altres passaran
també
però és una mica
el passar del blanc al negre
jo em penso
i deixem-ho dir
perquè si no
jo ho vull dir
perquè
mireu
ara
d'aquí uns quants dies
cada federació
farà el seu balanç
i això el presentarà
el Consell
Superior de Deportes
i dirà
mira doncs
hem guanyat per aquí
hem perdut per allà
tants finalistes
aquells
que tothom esperava
doncs que anàvem
que quasi que estarien al pòdim
doncs no l'han estat
perquè això doncs també passa
en canvi
aquell que no hi pensàvem
doncs hi havia estat
i llavors allò
comptat i debatut
doncs més o menys
tothom farà
i dirà mira
i això és el
el planado
a nosaltres ens ha funcionat així
i esperem que d'aquí 4 anys
doncs puguem fer-ho millor
no?
perquè això és el que
tothom m'esperarà
bé
hi ha fadacions
que això no ho podran fer
com que no hi han anat
perquè no s'han classificat
parlo del futbol
així és de clar
no?
per què?
per què creus que no?
home perquè
jo penso que
al futbol
s'ho han de pensar molt
això ja no?
perquè tenim
jo m'agrada el futbol
no ho sabeu no?
ho he dit
però tenim
unes
camps de futbol
per barris
deu ser
després de Brasil
deu ser Espanya
allò que hi ha
més camps de futbol
del món
no d'ara
fa molts anys
més equips de futbol
més llicències de futbol
més diners
que el futbol
i el futbol
que a vegades
que surt de l'estranger
a vegades guanyen
a vegades
els sub-17
i aquest sí que
és veritat
que han fet
bon paper
però quan se surt
de debò
doncs el futbol
no hi
no hi ha manera
i no crec jo
que sigui culpa
ni dels futbolistes
ni dels entrenadors
i llavors
de què és la culpa?
la culpa és dels dirigents
del futbol
perquè això funciona
és a dir
si ara
vols dir la FIFA
o els que hi ha
per dalt
no, la Federació Espanyola
la Federació Espanyola
la FIFA
aquests no participen
aquests cobren
aquests organitzen
ara tu imagina't
que la Federació Espanyola
d'Atletisme
doncs no hagués fet
els papers
que en un principi
es pensaven
més o menys
perquè això sempre és
una miqueta
aleatori
i pots estar
sempre has de dir
d'aquí a aquí
estem bé
perquè això
hi ha tots aquests factors
i suposo que
la de la gimnàstica rítmica
i la del bàsquet
etcètera
tothom pot fer
el seu plantejament
i hem tingut mala sort
perquè hem perdut un dia
i no sé què
però és que hi ha gent
que no el podrà fer
aquest balanç
perquè com que
van quedar fora
i van quedar fora
els que
gairebé tenen més obligació
que ningú de ser-hi
llavors
jo ho sento molt
però jo em penso
que això s'ha de dir
també
perquè ningú no ha parlat
ara ha començat la lliga
i ja s'ha acabat això
però ningú no ha parlat
d'això
i això és una cosa
que també s'ha de dir
i tampoc
tampoc és probable
la Pere que rodin caps
és poc
no
però
més que rodar caps
el que s'han de plantejar
són les ajudes
amb l'esport
perquè esclar
han d'ajudar
els que se'ls gasten bé
els diners també
perquè és que si no
mentre hi hagi gent malgastadora
o que no ho fan bé
doncs escolti
com és que no canvieu la gent
això és una societat democràtica
i sou vosaltres
cada federació
s'ha d'organitzar
de la seva manera
Rafel
també has trobat a faltar futbol
home
també com a futboler
no és que el trobem a faltar
perquè pot ser
que vagis allí
i pel que sigui
no et classifiquis
ni pels quarts de final
això és una altra cosa
això és una altra cosa
potser no et fas malament
la selecció
això és una altra cosa
estem dient que no t'hi classifiquis
que per mi és més greu
sí, sí
com et deia
com a futboler que soc
com a soci del nàstic
tota la vida
doncs també
sí que és cert
que no t'has
no t'has a faltar
aquest puntillo
que al final
és l'esport rei
amb unes olimpiades
doncs
també hi pesa
i molt
a part de l'atletisme
però
estàvem plens els camps
quan jugàvem al futbol
sí, sí, sí
i a Grècia
també el futbol
és un esport important
i més després
d'haver guanyat
el mundial
o sigui que
encara hi tenia
més atractiu
però sí
estic d'acord amb el Pere
que amb aquest tema
com amb moltes altres coses
de la vida diària
doncs fa falta
una reestructuració
i potser que la gent
que hi entri
sigui més
més competent
o més
més pràctica
i no sigui potser
tan burocràtica
com altres administracions
o altres
o altres administracions
no?
perquè això sembla
també com una
no ho sé
un lloc on
n'hi ha quatre
que reparteixen el pastís
i que caram
doncs
escolta
solucions
i coses
i coses pràctiques
doncs
tot són traves
tot són traves
tanca camps
això sí
és complex
afany recordatori
també
espera
és complex
l'organigrama
de la Federació Espanyola
de Futbol
el conec jo
però suposo que sí
en rebessada
jo conec el de l'atletisme
i no ho és tant
però bueno
cadascú
això ho coneix el seu
a veure
això és un comentari
que hem fet
i tampoc m'agradaria jo
que això durés
una hora
parlant d'això
el que està clar
és que uns van amunt
i els altres van avall
i això
d'aquí 4 anys
s'haurà de tornar
a fer balans
i dir mira
doncs aquella no sé què
l'altra no sé quant
doncs
compte
deixa'm-ho dir també
d'aquí a Tarragona
hi ha hagut dues esportistes més
que han fet un paper digne
dintre de les seves possibilitats
la Berta Castells
amb el llançament de Martell
va llançar el Martell
a 66 metres
passa que no va passar a la final
perquè doncs
és molt jovenet
té 20 anys
i l'altra
la Heratxa Quintenal
que va amb el llançament de pes
que per cert
el van fer
a l'antic estadi olímpic
que això encara té més
si tu vols
més prestigi
que això no ho podran fer
gaire gent més
això no
doncs
bueno
va
va
doncs
van estar dintre
de les seves possibilitats
això s'ha de dir
va quedar
van llançar una mica menys
a la seva marca
totes dues
però bé
estaven dintre
de les seves ordres
i no se'l van tirar als peus
per entendre'ns
llavors vol dir que
tothom va fer el seu peix
tres atletes
són tres noies
joves
i que d'aquí quatre anys
jo em penso que les tres
repetiran els Jocs Olímpics
jo estic segur
estem en pendència
de Pequín
però abans hi ha molta feina a fer
abans del 2008
encara queda molt de recorregut per davant
Pere, Rafel
gràcies per vindre el matí
a Tarragona Ràdio
explicant-s'ho
quan torna per cert
la Natàlia?
és aquí?
avui demà tornen
això
van venint
descalonadament
amb avions
suposo que tots
amb un avió
no hi ha un cap i
llavors avui i demà
deu ser aquí
doncs i des d'aquí
qualsevol cas
saludem
a la Natàlia
i quan vingui
intentarem parlar amb ella
Pere, Rafel
gràcies
gràcies a vosaltres
fins aviat