Passen quatre minuts de dos quarts en donze.
Us dèiem fa un moment que ara era el moment de parlar
de la Setmana de la Mobilitat Urbana Sostenible.
Aquí a Tarragona s'han organitzat diferents activitats ben variades.
Diumenge passat, per exemple, era el dia del transport públic,
els autobusos municipals eren gratuïts.
Avui, dimarts, se celebra, es vol dedicar aquesta jornada
de la Setmana Sostenible a les persones amb discapacitats.
I per això avui hem convidat dos professionals del sector
que tenen una autoscola a Tarragona.
L'autoscola a Tarragó són els germans Carles i Josep Maria Tarragó,
professionals del sector, coneixedors d'aquest món
i que, a més a més, treballen amb persones
que tenen algun tipus de discapacitat.
Així que els saludem, Carles Tarragó, bon dia.
Bon dia.
Josep Maria Tarragó, també bon dia.
Bon dia.
Important, primer que res, Carles, destacar que hi hagi uns dies,
una setmana dedicada a la mobilitat urbana
i, en aquest sentit, també que hi hagi un dia dedicat
a les persones amb discapacitat, no?
Naturalment és interessant perquè la gent s'ha de sensibilitzar i molt
perquè, en realitat, la persona que pateix una discapacitat
hem de tenir en compte que li és molt difícil, diguem,
sobreviure dintre d'aquesta jungla que està muntada
perquè, començant pels polítics i acabant pels arquitectes i els constructors,
en cap moment pensen mai en aquestes persones.
Ara parlarem dels casos concrets de persones amb discapacitat,
però, en el marc general de la Setmana de la Mobilitat Urbana Sostenible,
què han de dir o què han de dir professionals del sector?
Gent que es dedica justament a l'ensenyament en les autoescoles
a persones que volen tenir, evidentment, el seu permís de conduir
i el seu cotxe particular per conduir.
Justament, en un moment i en uns dies en què el que es vol fomentar també
és que aquest ús del cotxe privat sigui racional
i també s'utilitzi el transport públic.
Naturalment, però hem de tenir en compte que justament aquestes persones
amb mobilitat reduïda són potser ells qui més
tenen que tenir la facilitat de poder conduir el seu propi vehicle
i poder-se desplaçar ells pels seus propis mitjans,
més que en antros que podem caminar uns 100 metres i agafar un autobús
o anar a buscar un tren o anar a buscar qualsevol mitjà públic de transport.
Llavors, jo crec que en aquestes persones el que se'ls ha de dir
és que és possible avui en dia, gràcies als mitjans tècnics
que el meu germà en el taller que tenim per a muntar vehicles
per a discapacitats, és possible pràcticament avui en dia
trobar qualsevol tipus de mecanisme per poder adaptar
qualsevol vehicle a la seva discapacitat.
Avui, per exemple, aquí a l'Ajuntament, davant de l'Ajuntament,
a la plaça de la Font, tenim una exposició de quatre vehicles
que, si els veieu, veureu que quasi qualsevol persona
amb poca mobilitat que tingui amb una mà o amb dues mans
és capaç de conduir un cotxe.
Inclús n'hi haurà un que es pot conduir amb el so.
Espreguem les característiques tècniques d'aquests vehicles.
Josep Maria, és molt difícil, primer que res, adaptar un vehicle
a aquestes necessitats d'una persona amb algun tipus de minusvalí?
Sí, naturalment, diguéssim, s'ha de mirar, i més avui en dia,
que hi ha molta tecnologia, diguéssim, d'electrònica en els vehicles,
i llavors s'ha de jugar bastant en la, diguéssim, en l'electrònica nostra,
en l'electrònica, diguéssim, del vehicle, no?
I llavors, doncs, és bastant difícil,
però se pot aconseguir tot avui en dia en el cotxe.
Què s'ha de modificar?
Principalment s'ha de modificar, diguéssim,
depèn de la minusvalia que té, diguéssim, el client,
la part, diguéssim, dels pedals, del freno, accelerador, embrague,
passar-ho a les mans,
sigui a través d'un embrague electrònic o d'un embrague de buit,
i, diguéssim, i l'accelerador pot ser un accelerador
a través d'un, podríem dir, un segon aro de volant,
un d'un a l'altre, i llavors el volant, diguéssim,
més dalt és el volant de l'accelerador.
Llavors aquest accelerador també pot ser electrònic,
antigament era mecànic, però avui en dia en els airbags
no poden ser mecànics.
Hi ha un sistema de mecànic que pot ser per l'EVA
o bé un que passa pel costat, diguéssim, de l'aro del volant.
i, diguéssim, i el freno és una palanca
que actua sobre el pedal mateix del freno.
A part d'aquestes modificacions que caldria fer relacionades amb els peus,
hi ha altres que s'han de fer per determinades minusvalies?
Sí, en tenim una, per exemple, avui la tenim aquí exposada,
que és un cotxe que es porta sense volant.
És a dir, es porta a través d'un josqui
i una altra palanca que és freno accelerador.
És a dir, i aquest senyor pot pujar en la cadira de rodes dalt del vehicle
i la mateixa cadira queda anclada a l'assiento del conductor
i llavors condueix, diguéssim, en les dues mans sense tocar el volant.
Aquests vehicles tan específics avui, com dèiem, estan exposats,
es poden veure a la plaça La Font.
Sí, correctament.
I són de la pròpia autoescola?
No, aquell vehicle és propietat de la, diguéssim, de la fàbrica de la marca Guiro Simplex,
una marca italiana que, diguéssim, han tingut el detall de deixar el cotxe
per a l'exposició d'aquí de Tarragona.
Aquests canvis són molt costosos?
Des del punt de vista econòmic, quina despesa, suposen?
Bastant.
És a dir, aquell, concretament la furgoneta aquesta que estem parlant,
quasi, quasi sobrepassa el valor del vehicle real.
És a dir, el doble.
El doble.
Per dir-ho d'alguna manera, el vehicle costa tant
i totes les modificacions que s'han de fer pràcticament costen el mateix que el vehicle.
Correcte.
Llavors tenen unes petites ajudes, els mínims vàlids, a través de la Generalitat, del PUA,
i llavors, diguéssim, no és gran cosa, però els ajuda a anar-ho.
Tenen l'ajuda, diguéssim, en la compra del vehicle
i a l'ajuda del muntatge dels màndols.
I els avanços tecnològics que, imagino, també en aquest sector s'han produït en els últims anys,
fa que justament s'hagi avançat molt en les millores tècniques per a les persones amb discapacitats?
Sí.
Han passat, diguéssim, d'anar tot a base de palanques i de ferros
a passar ja, diguéssim, a l'electrònica.
A l'electrònica, diguéssim, estem bastant introduïts dintre
i llavors això, diguéssim, és el que ha sostenat, diguéssim, tot el que abans eren palanques.
Per exemple, tenim un telecomando.
Un telecomando és un aparetet, us podem imaginar, com una miqueta més petit que una caixa de tabaco
i allà hi ha tots els mandos del vehicle.
Els intermitents, el llimpiaparabris del davant, el de darrere,
les velocitats de llimpiaparabris, claxon, llums, i és tot.
Llavors, doncs, esclar, tot això és a través d'electrònica.
Aquestes millores, aquestes modificacions que s'han de fer en el vehicle,
imagino que milloren molt la conducció de la persona amb discapacitat,
fins al punt que pugui ser plenament homologable la que pugui fer una persona
sense cap tipus de discapacitat?
Sí.
És a dir, l'únic problema que té el client, el minus vàlid,
si no, diguéssim, aportant mai vehicles d'aquesta manera,
és adaptar-s'hi.
Però una vegada s'ha adaptat, s'ho porten perfectament.
Parlàvem dels costos econòmics, Carles.
Això fa que moltes persones amb algun tipus de discapacitat
es frenin a l'hora de tenir el seu propi vehicle?
Creieu que hi ha moltes persones que renuncien
justament a poder conduir, a tenir el seu permís propi,
per això, pel cost tan elevat que pot arribar a suposar?
Home, jo no et dic que no, perquè en aquest món hi ha de tot.
Però jo et puc dir, que és el que comentava el meu germà abans,
que la Generalitat els fa unes ajudes importants
per la compra del vehicle i, a més, unes altres ajudes
per la modificació.
A més a més, tenim en compte que d'entrada ells ja no paguen IVA.
Llavors, vulguis que no, un vehicle de dos milions de pessetes,
potser amb ells els pot quedar per la meitat o una mica més.
Llavors, no és tan gravós.
Una cosa, si està clara,
tenen que passar, si no tenen carret de conduir,
per l'aprenentatge del carret de conduir.
Aquí a Tarragona, doncs, nosaltres som la única autoescola
que té un vehicle específic per poder ensenyar a conduir
en qualsevol tipus d'eficiència física.
I bé, anaven venint.
Jo comprenc que per ells els hi és tot un repte
posar-se en aquest món.
L'aprenentatge no els hi és difícil,
perquè hem de tenir en compte que també...
És a dir, quan aprens una cosa de nou,
t'és igual aprendre-la d'una manera que aprendre-la d'una altra.
Per tant, a mi se'm faria més dificultós
conduir com condueixen ells,
perquè mai he de canviar el xip de com he conduït sempre
per conduir d'una altra manera.
Però amb ells no.
Amb ells els hi ensenyes que l'accelerador
és aquest doblar que té aquí al davant d'aquest volant,
doncs per ells allò és l'accelerador.
I l'apreten amb el palmell de la mà
i s'acostumen a apretar-lo amb el palmell de la mà.
Així com n'entros el tenim al peu.
Llavors, no els hi és gaire més dificultós.
Parlem d'aquest procés d'aprenentatge
que em sembla molt interessant.
És el mateix?
És a dir, una persona amb un tipus de discapacitat,
la que sigui, fa els mateixos passos
que una altra persona abans de treure's el permís de conduir?
Exactament els mateixos.
Menys els sorts.
Els sorts, quan els ensenyes a conduir,
quan tens que donar-los explicacions,
has d'aturar el vehicle,
explicar-los-hi,
perquè lògicament,
instintivament, quan els hi parles,
s'hi giren al cap i et miren.
Naturalment, conduint,
no es pot girar al cap.
Llavors, la primera ordre és aquesta,
que jo mai parlaré,
quan jo et vulgui dir alguna cosa,
pararem el cotxe,
jo t'ho explicaré,
però tu, a mi, no em miris mai.
Llavors, a partir d'aquí,
sí que es fa una miqueta més dificultós.
En els minusvàlids,
que és algun canvi de comandament
a nivell d'embrague,
o de fre o d'accelerador,
és habituós en aquell sistema nou.
Pensem que, inclús,
potser els hi és una mica més senzill,
perquè l'embrague,
en aquest cas,
ja, quan veu qualsevol tipus
de deficiència física en les cames,
en una o en les dues,
passem ja directament
a l'embrague automàtic.
Volguis que no,
amb un alumne normal,
ensenyar-li a controlar l'embrague,
a dominar-lo,
a que arrenqui,
que pari,
que no se li cali,
això porta unes dificultats,
cosa que a aquesta persona ja,
d'entrada,
i això ja se li suprimeix,
perquè l'embrague és automàtic,
el cotxe no es cala mai,
arrenca sempre,
no se'n va mai enrere,
no té mai cap problema.
Solament té un fre i un accelerador,
que és l'única
que hem d'ensenyar-li a controlar.
I després els exàmens són iguals?
Exactament iguals.
No hi ha cap tipus de diferència?
Cap diferència.
L'examinador no té
ni més malícia ni menys,
és a dir,
exactament igual.
I tenint en compte
que l'autoscola Tarragó
és l'única de Tarragona
que té això,
un vehicle adaptat
per a aquestes persones,
com ha d'afrontar el professor
també aquest procés
d'aprenentatge?
Igual que amb qualsevol altre alumne?
Sí, sí, sí, correctament.
Completament igual.
És a dir,
en un principi,
diguéssim,
primer que tot,
hem de tindre el vehicle adaptat
a les circumstàncies
del minus vàlid
i llavors se li ha d'ensenyar igual.
T'estuvies, diguéssim,
a l'hora de dir
solta'm l'embrague més a poquet,
a poquet,
perquè segons com tens
l'embrague automàtic
i l'únic que li has de dir
és l'accelerador
m'ho toques més suave
perquè si me l'apretes més fort
sortirem més de pressa.
És l'única diferència.
És a dir,
el que més és tot igual.
S'ha d'afegir
una dosi més gran
de psicologia,
és a dir,
per motivar
potser el conductor,
el futur conductor,
a que, en fi,
s'ho prengui
doncs bé.
Sí,
sí, això sí.
És a dir,
arriba un moment que,
diguéssim,
quan ells se troben
que porten dos,
tres vegades
que ho han intentat
i no els hi surt
ja es pensen
que allò ja no ho faran mai.
I llavors,
doncs,
és quan ve la part,
diguéssim,
del professor
que els hi ha de demostrar
que estan equivocats,
que si, diguéssim,
el professor
ho fa
i habitualment
no porta el cotxe
d'aquella manera,
doncs,
ells
també ho poden aconseguir.
I com que també
ho poden aconseguir,
doncs,
s'ha de tirar endavant.
Teniu molts clients
o aneu tenint clients,
Carles,
amb discapacitat
que venen a l'autoscola
per aprendre?
A la llar de l'any,
sí,
van venint,
van venint.
És un problema
i la veritat seguida
és un problema
que,
del que parlàvem abans
amb micro tancat,
hi ha molts accidents
i si el resultat
dels accidents
són morts,
mira,
és una gran pena
però aquí s'acaba.
Però,
potser és molt pitjor
el fet de tota la gent
minusvàlida
amb deficiències físiques
que queden
arreu dels accidents
diàriament,
perquè és diàriament.
Llavors,
sí.
Per un costat,
te puc dir que,
desgraciadament,
sí,
hi ha clientela
perquè hi ha molta gent
amb discapacitat.
Aquestes persones
que pateixen
algun accident,
que pateixen,
doncs,
per tant,
una minusvalia
potser són les que
els costa més
aprendre
tenint en compte
que abans
havien conduït
de l'altra manera.
No tant com
les persones
que són
discapacitades
des de sempre.
Home,
no,
tampoc no.
És a dir,
una persona
que ha tingut un accident
i ha quedat
amb una minusvalia,
bé,
se li adapta
el vehicle
a la seva minusvalia
i a partir
d'aquell moment
en el nostre
propi vehicle
o amb el seu
intentem
que agafi
una mica de pràctica
amb aquella nova
manera de conduir
aquell vehicle.
No els hi és
molt difícil.
El xip,
en aquest aspecte,
es canvia relativament
ràpid,
bastant ràpid.
Avui que se celebra
el Dia de les Persones
amb Discapacitats
dins d'aquesta Setmana
de la Mobilitat Urbana
Sostenible,
recordem, doncs,
Josep Maria,
que teniu uns
quants vehicles,
quatre?
Quatre vehicles tenim.
Que estaran allà
a la plaça La Font.
Quatre vehicles...
Com són els quatre
per definir-los ràpidament?
És un Megane
que porta un accelerador
electrònic
i un embarque electrònic,
llavors,
un altre cotxe
de l'autoescola,
també,
que porta, diguéssim,
un telecomando
i llavors
tenim
la furgoneta
que s'ha deixat
a la casa
guirió simplex
que és, diguéssim,
que porta un josqui
i porta el cotxe
sense volant
i a través de veu.
I llavors
n'hi ha un altre
que també funciona
a través de veu.
Un passat.
Totes les persones
interessades
en aquest tema,
siguin o no,
o tinguin o no
alguna discapacitat,
és una bona oportunitat
veure
in situ
aquests quatre vehicles
adaptats
que estan avui
durant tot el dia
a la plaça de la Font
a les portes
de l'Ajuntament
de Tarragona.
Si a més a més
alguna persona
està interessada
en, en fi,
en treure's el permís
de conduir
tenint aquesta discapacitat,
poden anar
a Autoescola Tarragó.
Carles,
adreça, telèfon?
Rambla Nova 106,
segons cinquena,
i el telèfon
és el 977-24-08-27.
Una petita cosa,
a les 6 de la tarda
vindrà l'Albert Llobera,
que és un corredor
de ral·lis
i de circuit tancat
de velocitat,
Teta Plègia,
que des dels anys 85
va guanyant
campionats i ral·lis
per tota Europa,
ai, per tota Espanya primer
i ara ja inclús Europa.
Farà una exposició
de la seva vida
que és immensament interessant,
veure com una persona
amb una discapacitat
del tipus que té l'Albert Llobera
ha pogut arribar a superar això
i arribar on ha arribat
conduint.
Això serà a les 6 de la tarda
al propi Ajuntament,
al pati del rei Jaume I.
Hi haurà, en fi,
aquest contacte,
aquesta possibilitat
de conèixer l'experiència
de l'Albert Llobera.
Com dèiem,
en el marc d'aquestes activitats
organitzades avui dimarts,
Dia de les Persones
amb Discapacitats
en el marc de la Setmana
de la Mobilitat Urbana Sostenible.
Carles i Josep Maria Tarragó,
felicitats per la feina
que feu també des de l'autoscola
amb aquest col·lectiu de persones,
amb aquest col·lectiu de ciutadans
i gràcies per venir aquest matí
en directe a la cintoria
de Tarragona Ràdio.
Amb vosaltres, gràcies.
Bon dia.