Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Falten sis minuts per arribar al punt de tres quarts d'onze del matí.
Ara us volem parlar durant uns minuts del programa APCUA
de la Universitat Rovira i Virgili,
un programa que volem comentar amb la seva directora,
amb la seva responsable, que és la senyora Magda Medir.
Magda Medir, bon dia.
Bon dia.
Expliquem primer que res, de forma molt bàsica,
perquè alguna vegada fa mesos n'havíem parlat d'aquest programa APCUA
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio,
però recordem als oients en general en què consisteix.
Què és aquest programa que anomeneu APCUA?
Aquest programa bàsicament es centra en treballar sobre
què són els productes químics,
com aquests productes químics interaccionen amb les nostres vides
i quines aplicacions tenen, quins usos, pros i contres,
i que la gent vegi que de fet estem fets de productes químics.
La gent té una percepció de la paraula producte químic
com a alguna cosa manufacturat,
però si li parles de substància química, doncs ja és diferent,
és una cosa ja més científic.
I nosaltres volem unir aquests dos noms.
Producte químic, substància química,
un té una connotació més aviat dolenta,
l'altre és escèptic,
i volem que reflexionin sobre això.
I això com ho feu?
Amb quins sistemes feu aquesta difusió
i aquesta informació al públic en general?
Bé, ho fem, hi ha tres vessants,
un és la del públic en general,
l'altre hi ha alguna col·laboració amb empleats d'empreses
i després amb els escolars,
des dels 10 fins als 16 anys,
o a vegades 17, també batxerat.
Doncs ho fem a través d'unes activitats didàctiques,
nosaltres els diem mòduls,
que duren, jo què sé, des de dues fins a 12 hores o 14 hores de classe,
sobre temes específics,
pot ser la contaminació de l'aigua,
la gestió dels residus,
o, jo què sé, el fumar,
pels nens més petits hi ha temes de salut.
I nosaltres els dissenyem amb els professors,
hi ha una participació molt gran per part del professorat,
perquè, clar, són ells que ho han de fer a l'escola
i són ells que han de veure
si allò funciona o no amb els nanos.
I llavors
se formen professors
i hi ha tota una sèrie d'empreses i entitats,
administració,
que patrocinen el programa,
a part de la universitat,
i que això permet
que hi hagi uns materials
per realitzar les activitats experimentals.
Perquè se fan experiments.
Gairebé en totes les activitats,
els mòduls d'aigua,
se fan experiments.
Tot això, sobretot, clar, amb els escolars.
Amb els escolars.
Llavors, amb el públic, el públic adult,
el que fem és anem a associacions.
Sigui una associació de dones,
sigui un col·lectiu de gent gran,
un sindicat,
a vegades ho hem fet amb periodistes.
Llavors, fem una sessió d'una hora i quart,
aproximadament,
amb els llars de jubilats,
també ho hem fet.
i una associació d'una hora i quart,
en la que es toca un tema,
pot ser el risc,
i llavors nosaltres fem preguntes,
i també donem informacions,
i fem implicar-se a la gent.
O sigui, la gent haurà de prendre postura
sobre el tema, al final.
I llavors debatim,
i volem que la gent parli entre ells.
Llavors, nosaltres,
AQUA fa preguntes,
no dona respostes.
La resposta la dona cadascú.
Ajuda a proveir informació,
a reflexionar,
però no és conductista,
no té dir el que has de pensar.
Aquest programa,
aquest AQUA,
ja fa temps que funciona.
Sí.
Tot i que imagino que ha anat evolucionant.
Sí, va començar l'any 88,
aquí,
el primer conveni es va realitzar aquí a Tarragona
amb l'Associació Empresarial Química.
I, bueno,
dura fins ara en els centres educatius,
i s'ha exparsit per tot Catalunya,
i se fa també en el País Basc,
que s'ha traduït a l'eusquera,
a Galícia,
i a gairebé tot a l'estat,
en molts llocs de l'estat espanyol.
També hem fet col·laboracions,
hem fet col·laboracions en Líban,
a Argentina,
en Xile.
És un programa que se va originar als Estats Units.
Nosaltres tenim un conveni de col·laboració
amb la Universitat de Califòrnia,
a Berkeley.
Allà és on va néixer,
però nosaltres després els hem adaptat,
hem fet coses nostres,
i els donem feedback amb ells.
I ara, en aquesta temporada nova,
en aquest curs nou,
2004-2005,
què fareu?
Bé, a part de fer el que normalment ja fem,
que és seguir la col·laboració amb les escoles,
amb els centres educatius,
tenim dos projectes interessants.
Aquest any volem començar a desenvolupar
un nou tema sobre sostenibilitat,
i això, bueno,
és un repte interessant,
perquè és un tema difícil,
i després,
és el segon any que farem aquest programa
de visites a empreses.
i aquest programa ja és diferent.
Vols que t'expliqui una mica de què tracta?
Aquest programa,
aquesta idea va néixer dels països nòrdics,
on vam veure que fèiem visites
molt ben programades,
perquè quan els alumnes van a les empreses,
siguin químiques,
o d'un altre tipus,
empreses inclús petites,
l'aquella visita realment s'aprofiti,
aprenguin alguna cosa,
i estigui molt relacionada amb el currículum,
amb el que en aquell moment
estan fent a l'aula.
Llavors nosaltres vam plantejar això
a les empreses d'aquí a Tarragona,
i també ho hem fet amb empreses
de la Conca de Barberà,
i fins al moment les proves pilots,
el que hem fet ha funcionat,
és a dir, juntament amb els professors
i personal de l'empresa,
dissenyem la visita.
I ho lliguem, aquest tema,
el que estudiarem en aquesta visita,
ho lliguem amb alguna activitat
del programa Aqua
que faran a l'escola.
I aquesta és la idea global.
I pot ser,
qualsevol tema,
si per exemple l'empresa fabrica plàstics
i aquell dia vol que estudiïn
alguna cosa dels plàstics,
a part de la visita que faran els alumnes
global per una planta,
potser després faran unes proves
sobre els plàstics,
uns experiments petits,
a la pròpia empresa,
per veure propietats dels plàstics,
o faran una petita reacció
on veuran com se fa un polímer,
que és com un blanc i blu, per exemple.
I jo què sé,
això pot ser un tema,
un altre tema pot ser el so.
Llavors ells miren el nivell de soroll
que pot haver-hi en diferents parts de l'empresa,
quines precaucions se prenen,
i els hi deixen un sonòmetre.
Però ha de ser que s'impliquin molt.
Per exemple, altres vegades,
miren les entrades i sortides.
Què entra en aquesta empresa?
que surt.
Sempre vam fer una visita molt interessant
amb una empresa que transporta mercadries,
fa la logística,
aquesta arquimsa, per exemple.
I els nanos havien de plantejar
com transportar aquests productes,
que són perillosos,
realment d'una manera segura,
quin seria el millor mitjà de transport.
i això ho fan in situ mirant el mapa de la zona
i després d'haver vist les instal·lacions de l'empresa,
que el personal de l'empresa els hi hagi explicat
què fan, etcètera.
Quants escolars poden arribar a participar,
per exemple, aquest any,
aquest curs 2004-2005,
i quantes empreses també col·laboren amb vosaltres?
A veure, aquest any,
aquí al Camp de Tarragona,
ara no ho sé exactament,
en un dels convenis
i ho farem 10 visites,
doncs posa 30 alumnes per visitar uns...
Uns 300.
I potser tindrem altres convenis que farem més,
jo què sé, 1.000 alumnes, potser sí.
I empreses també,
les empreses col·laboren,
estan obertes a participar,
a ajudar-vos a vosaltres en aquesta difusió?
Sí, i jo les empreses les veig,
no és una cosa massiu,
ni fem,
però sí, estan començant a veure
que té avantatges.
De fet, tenim resultats ja,
del que pensen les empreses,
de les visites pilots que hem fet.
I què en pensen?
Doncs mira, ara...
Estan satisfetes?
Jo crec que els resultats globals
de les visites que vam fer l'any passat,
les empreses deien
que, per exemple,
els preguntàvem globalment
què en pensaven, no?
I deien que sí,
que contribuïa a fer una millor comprensió
de la indústria química,
els van dir que era molt gratificat,
per ells també,
molt interessant,
anem a MENA,
vam pensar que els alumnes
havien participat amb interès
i que era una bona manera de transmetre
i donar a conèixer el que realment ells feien.
I el professorat veia,
un valor important per part del professorat
és que els alumnes
veuen oportunitats també laborals,
és a dir,
un alumne de 16 anys
veu moltes diferents tipus de feina,
no?
I diu,
doncs jo puc treballar d'això
i jo puc fer això o altre.
Això és el que es fa,
si obre una gran perspectiva,
no és una visita superficial.
I entren en contacte,
poden dialogar amb la gent
de l'empresa.
Jo crec que és una manera
d'obrir-se a la comunitat
per part de l'empresa
i per part del centre escolar també,
de comunicar-se amb el voltant.
I jo crec que és un recurs educatiu,
l'empresa.
Per nosaltres és un recurs educatiu,
és una cosa del que pots aprendre.
I això per mi és molt important,
perquè no podem menysprear
el que tenim al voltant.
Per una part pot ser un inconvenient
tenir un gran polígon,
però per una altra part
és una gran oportunitat.
Hem parlat sobretot
d'aquestes visites
que les destinaves als escolars
amb aquest enfocament
clarament educatiu.
Però les visites
amb la gent gran,
amb les persones adultes,
tenen altres components,
altres característiques?
O les enfoqueu
d'una manera similar?
A les persones adultes
serà el primer any que ho fem.
Aquest any.
O sigui, que no sé els resultats.
Però la nostra experiència
en el programa nostre públic,
que li diem,
jo penso que la gent adulta
s'interessarà molt,
s'ho passarà molt bé.
amb ells.
Perquè són molt curiosos.
Tenen molt d'interès
per conèixer coses
i aprendre coses.
I llavors,
poder entrar en una empresa
i fer una activitat
a mida
per ells,
jo crec que els interessarà.
Nosaltres ara
hem de contactar
diferents col·lectius
i, a veure,
la nostra experiència
en el terrobonès
és bona
del programa públic.
Ahir signàveu
un conveni
entre la Universitat
de Rovira i Virgil
i l'empresa BACF,
un conveni
que permetrà
això que dèiem,
la realització
com a mínim,
de 10 visites, no?
Sí.
10 escolars
i 4 de col·lectius adults.
14 visites en total.
Sí.
Visites a aquesta planta
de BACF.
N'hi ha previst
altres convenis
amb altres empreses
de similars característiques?
Sí,
tenim un conveni
amb l'EQT
que també fem visites
a diferents empreses,
les empreses que vulguin
ho podran fer
per desenvolupar
uns temes
en aquest any
i tenim previstes
també
en la Conca de Barberà,
a Valls també,
fer visites
amb diferents empreses.
De tot el que expliqueu,
que suposo que són moltes coses,
hi ha vegades molt variades
en funció de la visita,
què és el que més pot arribar
a sorprendre
a un jove
o a un adolescent
de 12 o 14 anys?
No ho sé,
buscaré a veure què diuen.
Per exemple...
Perquè això també ho heu preguntat
en les enquestes.
Sí.
Què coses noves has après
avui a la visita?
Avui ho teníem en castellà,
en informe.
i ells t'hi diuen
la majoria
ens van contestar
71 alumnes
els processos de producció.
És el que
hi hem après de nou,
no?
I llavors,
sobre els productes químics,
les instal·lacions,
quins productes fabriquen.
Per exemple,
alguns ens van dir
que l'havien trobat curta.
Altres,
que els hauria agradat
poder preguntar més coses,
encara sobre els processos.
O sigui,
és sorprenent.
Vull dir,
els alumnes realment s'interessen.
el que més els sorprendia,
això ja no ho sé,
però també és divertit
el que menys els ha agradat.
El que menys ha agradat
diu,
nada,
me ha gustado todo,
diu un,
deien uns.
Deien,
36 van dir això,
31 van dir
les incomoditats,
el casco,
les inclemències del temps,
les olors,
els sorolls,
19 van dir
la introducció i el vídeo.
Sí,
a vegades,
com que els fan una petita introducció,
a vegades
si s'allarga una mica això,
no els serveix tant.
Després van dir
el que menys,
jo què sé,
a vegades,
normalment són
la sala de control.
Jo pensava que els encantaria,
no?
Doncs no,
no a vegades
no és el que més els agrada.
I les explicacions llargues,
tampoc.
Ha de ser tot molt dinàmic.
Ha de ser tot molt dinàmic,
perquè estem només
en una societat,
això,
molt audiovisual
i de molta interactivitat.
Sí.
Que de fet,
en fi,
ja ens ho explicava
la Magda Madir,
que miren de fer coses
molt didàctiques
i amb molta participació,
molta pregunta
i molta resposta
entre els que ensenyen
i els que aprenen en teoria.
En fi,
esperem que l'experiència
d'aquest temps
vagi molt bé
i que, en fi,
es pugui extendre
aquesta col·laboració
que ahir signavou
amb BACF,
amb altres empreses,
i en fi,
que encara més alumnes
i més col·lectius
puguin aprendre coses
a través d'aquest programa APQUAP.
Magda Madir,
directora del programa,
gràcies i molta sort,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Adéu-sia,
bon dia.
Adéu-sia.