Un minut i serà un quart d'onze del matí.
Aquesta sintonia, aquesta música, ens està identificant aquests dies aquí a Tarragona Ràdio
com la música de les festes, la música de Santa Tegla,
la música que ens serveix per continuar parlant d'algunes de les activitats previstes
per aquest cap de setmana aquí a la ciutat de Tarrona.
Perquè en guany, ja ho sabeu, el calendari ha fet que la festa s'allargui per l'inici i pel final,
podríem dir, per l'inici va començar més tard, va començar el dia 17
i pel final, doncs en comptes d'acabar-se avui oficialment,
les activitats es perllongaran fins al proper diumenge dia 26.
Així que avui toca parlar, per exemple, de la mostra de Folclore Viu
que arribarà demà dissabte i és tradicional sempre que sigui un dissabte,
és la 22a mostra de Folclore Viu i en guany tindrem una mostra de torres humanes
en una activitat que organitza l'Associació d'Amics de la Colla Jove,
Xiquets de Tarragona.
Parlem primer amb Ferran Ventura, d'aquesta associació d'Amics de la Colla Jove.
Ferran Ventura, bon dia.
Hola, bon dia.
Suposo que organitzeu aquesta mostra, entre d'altres motius,
entre d'altres rons, perquè celebreu com a Colla Jove el 25è aniversari, no?
Sí, sí, va ser un dels factes que teníem en mente fer o celebrar a Tarragona
per cobrir el nostre 25è aniversari i aquí estem, no?
Estem ja damunt del dia, quasi.
Molt bé. Què fareu? Què ens porteu demà a Tarragona?
Bé, a veure, podem dividir l'actuació en dues parts, no?
Pròpiament dit, a les 7 de la tarda, des de la Font del Centenari fins a la plaça de l'Escolz,
anirà a una cercavila que participaran cinc grups que portem de fora.
Portem un grup de Peníscola, un altre grup de Burgos, un grup de Tauste,
un de l'Olleria, que és un poble del Vall del País Valencià, i el solcols de Vina Franca.
I això faran la cercavila per la Rambla, carrer d'Ana Agustí, carrer Major,
fins a l'actuació final, a la plaça de l'Escolz, no?
I allí s'aficiran la Moixellanga de Tarragona, el Vall de Valencià de Tarragona i la Cora Jola,
que farà una petita... però no se'n farà una actuació castellera.
I això és el que demà oferirem, no?
Són grups que...
Aquestes grups que portem de fora de Tarragona
són grups que fan, d'una manera a l'altra, torres humanes,
amb diferents alçades, diferents formes,
són molt boniques i ve a...
i ve a, diguem, a ensenyar una mica el que és la història dels castells, no?
Des de, suposant, que fa als seus inicis, no?
Aquesta mena de moixell gangues fins al final, no?
El Ferran Mentora, a nivell personal, ha vist alguna d'aquests grups?
Sí, jo he vist, bé, bueno, he vist els de Tauste, els falcons,
els locos d'Olleria, els que no he vist, no he vist els de Burgos, no?
Però els dimensis els he vist tots.
I què creus que més pot sorprendre el públic de Tarragona
del que portareu demà?
Home, la forma que tenen de fer castells, no?
Sobretot els de Tauste, les que es fan,
que solten per pujar damunt, no?
Són coses curioses.
I després, el Falcón i la Franca suposo que hi ha molta gent
no s'ha vist, no?
Però, com a dir, les seves figures i piràmides
són molt curioses, no?
Heu seguit algun criteri en concret
per triar aquests grups de València, d'Aragó, de Burgos?
Heu triat algun...
Sí, bé, en un principi,
a l'intervall intenta buscar grups
que no hagin participat mai aquí a Tarragona.
Perquè, a veure, la nostra idea principal
era portar la Moixingana del Llemesí,
que, diguem-ne, és l'atèntica
però excursora dels castells, no?
Però, com que estan en festes
i estan en celebracions,
doncs no han pogut vindre d'aquestes dades, no?
I llavors nosaltres vam començar a buscar grups
diferents que no haguessin vingut
o molt poques vegades a la ciutat, no?
I que fossin això, no?
I que resumint una mica la història dels castells
i que facin construccions humanes, no?
Acostuma haver-hi molta relació
entre grups, per exemple,
com el vostre d'aquí de Tarragona,
una colla castellera,
amb altres grups que fan coses similars
en altres punts dels països catalans
o de la resta d'Espanya?
Sí, bé, nosaltres hem mantenint bones relacions
amb d'altres grupets
que fan moixigangues i torretes d'aquestes, no?
Això sí, ja fa temps, ja.
Hem fet alguns intercanvis,
nosaltres hem pujat allà,
nosaltres ells han vingut,
alguna cosa d'aquestes sí que hem fet.
Vosaltres, per exemple, com a colla jove,
crec que fa pocs dies vau estar a Tauste, no?
A Saragossa.
Sí, al principi de setembre vam anar a Tauste, sí,
a una trobada que vam fer ells també de Torres Humanes
i hi vam participar.
Allí vam passar un dia molt bonic, no?
I fent castells,
vam fer aquest 8 castells,
jo no, una, com a Rossella.
Aquesta serà una bona manera,
imagino, per la colla jove
de tancar les festes de Santa Tecla
en l'any del 25 aniversari.
Doncs sí, perquè portem fins al dia d'avui
tots els actes que hem realitzat
han sigut un èxit,
tant de gent com d'Objectius Resolir,
i a banda, els castells també han sigut un èxit.
És a dir, han fet una diada magnífica de Santa Tecla
i una diada magnífica
de la nostra actuació de l'experició, no?
Feu un balanç positiu, no?,
pel que fa a les construccions castelleres d'aquests dies?
Totalment positiu, no?
Un 4 de 9, un 5 de 8 carregat, un descarregat,
un 2 de 8, un 3 de 8, un 4 de 8...
Vam, és impensable, no?
Nosaltres això, el dia de Sant Joan,
l'haguessin pensat, vam,
i em sembla que poc que hi ha de la colla
i pensava que podrien aconseguir aquestes construccions, no?
Per acabar, Ferran,
i pel que fa un altre cop a la mostra Folklore Viu,
alguna recomanació pel públic,
que no es perdi algun detall o alguna cosa en concret
del que podran veure demà a la tarda
pels carrers de Tarragona?
Cada grup té moltes coses molt boniques a veure,
el Tauster i Peníscola,
la seva vestimenta en si ja és molt bonica, no?,
perquè són trànsit regionals i coses d'aquestes.
És que és tot, no?
Jo aconsello a la gent,
als que vulguin caminar,
que segueixin a la seva camila
i als que no, que se sentin més aviat
amb la passada dels cols, per estar-li.
I que vagin a agafar joca a les escales, no?
Sí, sí.
Ferran Ventura,
de l'Associació d'Amics de la Colla Jova,
gràcies per explicar-nos una mica
el que podrem veure demà a la tarda per Tarragona.
Ara, després, de seguida,
parlarem amb alguns dels protagonistes
que venen de fora
i que estaran demà aquí a la nostra ciutat.
Però gràcies per portar-nos
aquesta mostra de Torres Humanes
a la mostra de Folklore Viu.
Gràcies, Igui, que vagi molt bé
el que queda de festa.
Gràcies a molt.
Gràcies.
Bon dia.
Ferran Ventura,
de l'Associació d'Amics de la Colla Jova,
l'associació, l'entitat promotora
d'aquesta mostra de Torres Humanes,
a la qual hi participarà, per exemple,
un grup aragonès,
un grup que ve de la província de Saragossa,
concretament de la localitat de Tauste.
Saludem el senyor Joaquín Cavabanos.
Senyor Cavabanos, buenos días.
Hola, buenos días.
¿Qué tal?
Nos traen desde Tauste el danze.
Se llama así, ¿no?
Danze de Tauste.
El danze de Tauste, sí, señor.
Pues explíquenos un poco
cómo es este baile.
Bueno, pues el danze de Tauste
es una representación tradicional
que está formada por doce danzantes,
Mayoral y el Rabadán,
que no solo realizan construcciones humanas,
sino que tienen varios bailes.
Dos bailes de palos,
dos bailes de espadas,
cuatro bailes de arcos,
después de los cuales se elevan
las cuatro diferentes torres humanas
que se construyen,
que se llaman de Torre de Cucuño,
Torre de Pulso,
Torre de Caballos
y Torre de San Miguel
y dos partes más
que se bailan sin ningún instrumento.
Se acompañan con las palmas de las manos
y además la verdad es que es una representación
muy completa por todos los instrumentos que posee.
Ahora nos explicaba Ferran Ventura
que, por ejemplo,
una de las cosas que no nos teníamos que perder
o buscar el detalle es del vestuario
de los danzantes de Tauste.
¿Cómo es?
Pues el vestuario que llevan los danzantes
pues pertenece un poco
o consta de lo que es el traje tradicional aragonés
que todos conocemos
y se dice que era el que llevaban
los labradores acomodados de la vía
en el siglo XVIII.
Pues consta de chaleco,
chaleco negro,
calzón negro,
camisa blanca,
luego el pañuelo
atado a la cabeza
y todo sobre
con
de ricas telas de seda
con mucha pasamanería
con mucha ornamentación
es lo que distingue un poco
el traje de los danzantes de Tauste.
Esta representación
¿qué historia tiene detrás?
¿de dónde viene la tradición?
Hombre, pues tradicionalmente
en el pueblo se ha manejado un par de hipótesis sobre el origen,
ya que no hay datos concretos sobre el mismo
y tradicionalmente se ha explicado la aparición de estos danzantes
tras la reconquista de la recuperación de la villa al reino de Aragón por Alfonso I.
Esa es una de las hipótesis, la verdad,
es que es un poco difícil que un baile así tan completo pueda venir desde entonces,
pero bueno, tradicionalmente son...
Junto a esta hipótesis también se ha mantenido que tras la aparición de la Virgen
en el año 1569, la Virgen de Sancho Abarca,
pues se aumentaron las danzas con otras mudanzas
y otro tipo de representación.
Pero vamos, estamos haciendo un trabajo de investigación
aquí y ahora desde el grupo de danzantes
y desde el ayuntamiento también se estuvo apostando por este trabajo
y bueno, se está intentando aportar toda la documentación posible
acerca de este origen que todo el mundo quiere conocer
y que es tan difícil porque en momentos de oscuridad del pueblo
pues se quemaron los archivos y en fin,
hay una falta grande sobre este tema.
En la representación nos decía que intervienen 14 personas,
el grupo tiene más participantes,
es decir, es una tradición que ahora en Tauste
se ha recuperado de una manera importante en los últimos años.
La verdad es que en Tauste nunca se ha perdido,
desde que conocemos nunca se ha perdido la representación del danz,
salvo el periodo de la Guerra Civil, nunca se ha perdido.
La verdad es que el danz en Tauste es una representación muy arreglada.
Es más, incluso ahora no solo está el grupo del danz mayor,
digámoslo así, sino que hay un grupo juvenil y otro infantil.
O sea que digamos también que esta tradición está muy consolidada.
Y por tanto no peligra su futuro, evidentemente.
No, de momento no, pensamos que no.
¿Cuándo se representa este danz de Tauste?
Pues la representación en sí se hace el día 21 de abril,
que es el segundo día de las fiestas que se hacen en honor a la Virgen de Sancho Abarca,
en honor a la aparición de la Virgen de Sancho Abarca.
Aunque también el danz se representa en honor al otro patrón del pueblo,
que es San Miguel,
y ahí que una de las torres,
la última torre que se realiza lleve su nombre.
Pero el día en que se representa en su totalidad es el 21 de abril.
¿Acostumbran a salir como grupo a otros sitios de España
para dar a conocer esta tradición de Tauste?
Lo cierto es que sí, así como en el resto de Aragón,
hasta hace unos años,
pues los grupos no estaban muy dados a poder salir
y que la gente conociera su tradición, sus costumbres,
sobre todo en lo que se refiere a los dances.
El danz de Tauste siempre ha sido,
se ha caracterizado por salir siempre a actuar fuera del pueblo.
Ya desde 1887 hay actuaciones registradas en las fiestas del Pilar
y a partir de entonces,
pues yo creo que son más de 100 actuaciones fuera de la localidad.
y casi en su gran mayoría,
sobre todo a toda la zona del marco mediterráneo,
sobre todo también a Cataluña.
Ahí las relaciones que se han establecido
con las distintas collas de Castellers,
y sobre todo últimamente con la colla Llobe de Tarragona.
Mañana estarán precisamente en Tarragona.
¿Qué les parece venir a actuar a esta ciudad,
teniendo en cuenta además que hace pocos días,
ya nos lo comentaba Ferran Ventura,
los de la colla Llobe de Tarragona estuvieron en Tauste?
Sí, en Tauste preparamos un encuentro
sobre torres castillos y construcciones humanas,
en el que estuvo presente la colla Llobe
y la mucharanga de Al-Yemesí.
En Al-Yemesí estuvimos el 12 de julio
y mañana para devolverles la visita a la Llobe a Tarragona.
La verdad es que se han establecido muy buenas relaciones
entre estos grupos y devolverles la visita
no hace más que aumentar estas relaciones
que se han intentado cultivar desde los representantes de estos grupos.
Y que no hacen más que estos grupos
conozcan ese tipo de relaciones,
esos nexos de unión,
compartir ideas, compartir relaciones.
En fin, desde aquí queremos agradecer
a los organizadores del encuentro
que hayan contado con nosotros
para poder asistir mañana al encuentro.
Mañana será sin duda una muy buena oportunidad
para la gente de Tarragona
de conocer las características
y los detalles de este dance de Tauste
desde Zaragoza.
Joaquín Cavamanos,
gracias por atender esta llamada en directo
del matí de Tarragona Ràdio
y en fin, que mañana sea un éxito
su presencia aquí en Tarragona.
Sin duda una.
Gracias.
Gracias a vosotros.
Adiós y buenos días.
Deixem Tauste,
marxem de l'Aragó
fins al País Valencià,
fins al sud
o força al sud del País Valencià.
Ens ara anem a la Vall del Baida,
a la localitat de l'Olleria,
on es representa el Vall dels Locos,
que ara ens explicarà l'Aga de Mico.
La saludem també en directe
en aquest matí de divendres.
Aga de Mico, bon dia.
Hola, bon dia.
Si no m'equivoco,
i vull dir-ho bé,
la localitat es diu l'Olleria, no?
Sí, sí, efectivament.
Som de l'Olleria.
I és el Vall dels Locos.
Sí, som el Vall dels Locos de l'Olleria.
I, a veure,
en què consisteix aquest ball,
aquesta representació?
Doncs nosaltres,
el que hem intentat fer
ha sigut recuperant una tradició
que ja existia al nostre poble
des de fa molts, molts anys
i que es va perdre l'any 1917.
I el que hem fet és intentar recuperar allò que es feia abans.
El Vall tracta, en primer lloc,
de fer un vall de bastons
i després, una volta que acabem el Vall,
alcem torres humanes,
que és el que es feia també abans al poble.
I ho esteu recuperant?
Esteu encara en procés de recuperació d'aquesta tradició?
Doncs nosaltres es vam posar en marxa l'any 1995
i la veritat és que vam començar amb moltes ganes
perquè el que volíem era recuperar una festa
que s'havia pregut a principis de segle.
Vam estar parlant amb la gent més major del poble
que ens contara com anàvem vestitges locos d'aquell moment,
què és exactament el que feien.
Inclús una dona major de l'Olleria
ens va cantar la cançó,
més o menys,
que es cantava en aquella època
i hem recuperat també la música d'aquell moment.
Per què el nom dels locos?
Doncs per ells ser,
per el que ens ha contat la gent major,
és que en aquella època,
en el segle XVIII, XIX,
el que es feia era que hi havia un dia a l'any,
que exactament no sé dir-te quin és,
crec que era per Carnestoltes,
que era un dia com de festa.
i aquell dia les autoritats del poble
perdien el seu poder
i la replegaven en una colla de joves
que es diuen eslocos, no?
Eren eslocos.
I anaven pel poble amb bastons,
pegant-li a tota la gent,
feien danses, feien baix,
i sempre acabaven els sants dels torres humanes.
Era com un dia de festa,
com un dia en què l'autoritat municipal
no exercia el seu poder,
i d'ahir que siguien eslocos.
Quina documentació teniu sobre el moment històric,
al que es remunta aquest ball,
aquesta representació?
Què sabeu d'això, de la tradició històrica?
Sí, doncs el que ho sabem és,
ja t'he dit,
pel que ens ha contat la gent més major del poble
i per algunes fotos que hem aconseguit,
algunes fotos i també alguns documents
d'alguns poetes del poble d'aquella època,
en què trobem alguns textos
que parlen un poc del que feien, no?
Hi ha un poeta local que li diuen,
Elie Segui,
que parla bastant de com es desenvolupava
el vaí dels locos en aquell moment.
I a partir d'ahir,
nosaltres hem intentat recuperar tot allò
que es va perdre el dècet.
Deies que es va perdre el 1917,
això vol dir que pràcticament
heu estat 80 anys
amb aquesta tradició absolutament,
en fi, oblidada, no?, del poble.
Sí, sí, efectivament.
La veritat és que, de fet,
nosaltres quan l'any 1995
vam decidir tirar endavant
tot aquest projecte,
doncs la gent del poble,
moltíssima gent no sabia
ni que a l'Olleria hi havia hagut castellers,
ni que hi havia hagut un vaí de locos.
Ara esteu en ple procés de recuperació
i tot em ve, suposo,
de donar-lo a conèixer.
Per tant,
venir a una ciutat com Tarragona,
per vosaltres,
imagino que és molt interessant.
Doncs sí,
la veritat és que sí,
perquè, a més a més,
nosaltres hem actuat,
doncs ja t'he dit,
l'any que ve farà 10 anys
que estem per així,
i sols hem actuat
en l'àmbit del País Valencià.
La veritat és que no hem anat mai
a Catalunya
i la veritat és que creiem
que és important també
sortir del nostre àmbit
i que també coneguen en altres llocs
què és el que fem
ací al País Valencià.
Perquè en aquesta zona
de la Vall d'Albaida
hi ha valls o representacions
similars a la vostra
o realment el cas de l'Olleria
és, en fi,
un cas molt específic.
Doncs que nosaltres sàpiguem,
no.
El que sí que nosaltres
hem pogut assabentar-nos
és que el Vall d'Albaida
no és una qüestió sols
típica de l'Olleria.
Creiem que es feia
també a altres localitats
del País Valencià.
El que passa
és que no sé
si es feia sols
a la nostra comarca
o a les comarques centrals
o era d'un àmbit
més ampli, no?
Però sabem que els Locos
no era una tradició
específica del nostre poble
que pareix ser
que hi havia
més localitats.
El que no sabem
és en quin és.
Quin dia de l'any
ens representeu
aquest Vall dels Locos?
Doncs nosaltres
el que hem fet
ha sigut recuperar
la Festa de la Magdalena
i ho celebrem
a finals de juliol.
Perquè la qüestió
estava en que
com que fa tant de temps
que no s'havia fet
aquesta festa
doncs tampoc
sabíem molt bé
quin dia
podíem recuperar-la
i aleshores vam pensar
que la Festa de la Magdalena
que és una de les nostres patrones
al poble
doncs era un bon moment
per a celebrar
la festa major, no?
I no sols actuem
als castells
sinó també
el grup de danses
que hi ha
al nostre poble
fem una festa conjunta
fem una festa al carrer
on ve tot el món
participa
després fem un sopar
i fem una festeta
tots junts.
Sou molta gent al grup?
Doncs la veritat
és que no
i crec
és una qüestió
que ens preocupa un poc
perquè
som una trentena
de persones
i a nosaltres
ens agradaria
que la gent
hi participi
a més
el que passa
que clar
doncs
creguem
que falta
un poc més
per part de la gent
d'implicar-se
creguem que
no sé
hi ha gent
que té por
que no li agrada
el tema
de fer construccions
de fer castells
doncs
hi ha gent
que ho veu
com una qüestió
un poc perillosa
veritat
i es costa
un poquet
arribar-se
a la colla.
Potser hauríeu
de portar
al poble
altres torres humanes
altres llocs
i en fi
així podríeu conscienciar
més
els vostres
convilatants
no?
Doncs ho van fer
fa
tres o quatre anys
vam portar
a
a les castellers
de Vilafranca
del Penedès
i van venir
i van fer
una actuació
molt xula
i a la gent
li va agradar molt
però clar
una qüestió
és voreu
i l'altra
igual és un poc
implicar-se més
en fi
potser també és qüestió
de temps
encara no fa
deu anys
que heu recuperat
el ball
potser és qüestió
que la gent
ho vagi
assumint
com a propi
com una tradició
pròpia
del poble
exacte
Agueda Mico
que vagi molt bé
la representació
de demà a Tarragona
que us ho passeu molt bé
i que a més sigui
tot un èxit
i que ho pugui veure
tota la gent
de Tarragona
en aquesta mostra
de Folklore View
Doncs sí
moltes gràcies
i esperem que vos agradi
la nostra actuació
Gràcies
i bon viatge
fins a Tarragona demà
Val, gràcies
Adéu
Adéu, bon dia
L'Agueda Mico
des de la vall del Baida
des del poble
de l'Olleria
on representen
aquest vall
dels Locos
que també podrem veure
demà a la tarda
pels carrers
de la ciutat
i acabem aquest recorregut
doncs
des d'un indret
més proper a Tarragona
des d'un indret
més proper
i més conegut
pels tarragonins
perquè ara parlarem
de Vilafranca del Penedès
parlarem dels Falcons
de Vilafranca
Oriol, Orina
bon dia
Hola, bon dia
Falcons de Vilafranca
potser molta gent de Tarragona
ja us coneix
com a grup
però per aquella gent
que no sàpiga què feu
com explicarien
l'activitat
i el ball
la representació
dels Falcons
Bueno, una mica
com que la gent
el que més coneix
sobretot aquí a Tarragona
és el tema dels castells
doncs una mica
la diferència
que hi hauria
entre castells
i falcons
és que els castells
fan torres humanes
i els falcons
el que fem més
són figures humanes
o sigui
fem figures
doncs
amb moviment
figures acotats
figures agenollats
i no totes les figures
nostres són
de peus
sobre els ombros
com farien els castells
que fan tot
més torres
i nosaltres fem
més figures
amb moviment
elàstiques
agenollats
agenollats
deputats
i bueno
una mica
la diferència
sigui aquesta
i possiblement
també seria
la de
que nosaltres
la majoria de coses
les fem
sense pinya
o sigui
totes les figures
són netes
exceptuant
doncs
el pilar
que fem
aixecat per sota
que necessita
doncs
les mans
per poder aixecar
però
la resta
de figures
serien
sense pinya
Aquestes figures
Oriol
les heu pogut
mantenir
al llarg
de la història
sense interrupcions?
Sí, sí, sí
nosaltres
vam néixer
l'any 59
aquest any
doncs
el desembre
fa 45 anys
i no hem tingut
mai cap
interrupció
sempre hi ha hagut
dals i baixos
però mai mai
hem tingut cap
no hi ha hagut cap
any que no
sortíssim
en lloc
a actuar
Però quan neix
la tradició
històrica
dels Falcons?
De les figures?
Teniu dades?
Documentació?
Sí, sí, sí
en principi
tot això
el que és
els Falcons
ve tot de
Xecoslovàquia
que es van formar
l'any
1832
una sèrie
de gimnassos
on es feien
doncs
molta gimnàcia
i coses d'aquestes
i llavors
l'any
l'any
l'any 50
ho van
ho van portar
cap aquí
i l'any 32
ho van portar
mossèn Albert Bonet
ho va portar
a Catalunya
i llavors
aquests gimnassos
es van obrir
aquí a Barcelona
n'hi havia molts
i a partir
d'aquesta gimnàcia
que es feia
no era ben bé
el mateix
però pujaven
fent números gimnàstics
i de tant en tant
pujaven una sobre l'altra
com a molt
tres pisos
i llavors
va haver-hi
una colla
que es va formar
que va anar més
cap al tema
de pujar
una sobre l'altra
que va ser
la colla
de Llorenç
que en principi
encara existeix
i llavors
ho va transformar
més
com a falcons
el que és ara
el que en diríem
als falcons
però després
d'aquesta
colla
llavors ja vam néixer
els de Vilafranca
que vam
passar el tot
a un
vessant
gimnàstica
o sigui
ells eren
l'avessant gimnàstica
i els falcons
de Vilafranca
van fer un vessant
castellera
ja sigui
perquè aquí
hi havia
colles de castells
i llavors
ens va semblar
que podíem adaptar
una mica
el que feien
els falcons
de Llorenç
no tan gimnàstic
a una cosa més castellera
i llavors
una mica
la història
és aquesta
els números
que ara nosaltres
fem
en diferència
a la colla de Llorenç
seria aquesta
que nosaltres
ens hem de cantar
més cap a una
vessant castellera
Tenint en compte
que viviu
a la capital
o en una de les grans
capitals castelleres
del país
com és Vilafranca
amb la colla
segurament
amb la millor colla
castellera
en aquests moments
de tot Catalunya
això de conviure
per dir-ho d'alguna manera
amb els castellers
de Vilafranca
i amb els seu èxit
com ho porteu
els falcons?
Bueno
en principi
nosaltres ho portem
molt bé
en principi
perquè ens agrada
molt tot el tema
aquest
el tema aquest
del falclore casteller
i falconer
ho portem molt bé
i també
diguéssim una mica
que els falcons
és una escola
de castells
molts dels castellers
que en aquests moments
estan fent
grans construccions
han sigut
i han passat abans
pels falcons
de Vilafranca
llavors és una cosa
que també
ens omple d'orgull
que puguem dir
que ha sigut
entre cometes
una escola
o està fent
una escola
de castells
Demà veniu
a Tarragona
suposa
un fet especial
participar en aquesta
mostra de folclore
viu
que organitza
l'associació
d'amics
de la colla jove
Sí, sí
en principi
hi ha alguns grups
que coneixem
que hem vist
però d'altres
que no hem vist
mai
fer el que fan
i veure
coses semblants
a les nostres
sempre ens fa gràcia
i ens interessa molt
i a veure
el que fan
i què ens depara
tota aquesta mostra
Molt bé
doncs també
estarem ben atents
aquí a Tarragona
a veure el que fan
els falcons
de Vilafranca
Oriol Orina
gràcies per atendre'ns
en directe
aquest matí
a través del telèfon
a la sintonia de Tarragona Ràdio
gràcies i bon dia
gràcies a vosaltres
els falcons de Vilafranca
també demà a la tarda
pels carrers
de la ciutat
conjuntament
amb el Vall dels Locos
de l'Olleria
a la Vall del Baida
al País Valencià
també
amb el grup
Danze de Tauste
de Saragossa
i a més a més
d'aquests grups
amb els que hem parlat
amb algun dels seus representants
en directe
també actuaran
les danses
de la Mar de Déu
de l'Armitana
de Peníscola
a Castelló
i també
el Baile del Castillete
del grup
Danzes Burgaleses
Justo del Rió
seran els grups
participants
davant la mostra
de Folclore Vio
a partir de les 7 de la tarda
la Cercavila
per la Rambla Nova
des de la Font del Centenari
i a les 8 del vespre
l'exhibició
de Lluïment
a la plaça
de les Cols
és la 22a edició
d'aquesta mostra
de Folclore Vio
una de les activitats
destacades
de demà dissabte
en la recta final
de les festes
de Santa Tecla