No tenia intenció de presentar-ho, l'únic que em van vindre a buscar per presentar.
El sector d'encerclament, principalment, que és un sector que està patint molt ja fa quasi dos anys,
perquè agafa poc peix, el tema de ventes el té molt malament,
van tindre un lío molt gros amb un canvi de caixeta,
s'ha perdut el tema del peix blau de Tarragona,
això crec que ha sigut molt trist i ara intentarem recuperar-ho.
Es va implantar un altre tipus de caixa,
llavors ells i això estaven molt enfadats,
si no tots, la majoria, amb el president que hi havia i amb l'adjunta i tal,
i em van vindre a buscar per presentar-ho.
Jo, a proposar-m'ho i al ser del sector i el neguit que et tens sempre,
vaig dir, si hi ha interès a fer les coses bé, jo em presento,
però jo vull que la gent estigui al costat i que hi col·labori.
Bé, ho vaig presentar a l'altre sector, al d'arrossegament,
es va començar a crear una il·lusió, principalment amb la gent jove,
i això ha anat desembocant amb això.
Però jo sempre dic, m'hi presentava perquè em van vindre a buscar per presentar-me,
sinó, doncs, tampoc m'hi hagués posat, no?
Estava una miqueta al marge de tota la situació.
I ara què? És a dir, a partir que assumeix la presidència de la confrèria de pescadors,
quina és la primera cosa o la prioritat que s'ha marcat vostè?
Què cal fer?
Bé, la prioritat és reorganitzar la cofredia, no?
Perquè jo crec que la nova cofredia, no?, aquest edifici tan gran i tan maco,
doncs, no té una planificació, no està ben planificat de la manera que està en aquests moments, no?
S'ha de reorganitzar tot això perquè funcioni realment, no que cadascú vagi pel seu costat.
I, doncs, dit això, doncs, també, bueno, s'haurà de veure exactament com estan els comptes de la cofredia.
Jo proposaré una auditoria per saber, ja, doncs, des de l'última que es va fer,
que em sap que fa sobre uns vuit anys fins ara, la situació com ha anat, diguéssim,
com ha anat fent-se, doncs, a la cofredia, doncs, fins al dia d'avui, no?
Aleshores, a partir d'aquí, doncs, bueno, començarem amb les propostes que ja vaig anar plantejant, no?,
amb el meu programa electoral, no?, que, com ha dit, John Bacian era un programa a l'americana, no?,
però crec que era necessari, no?
I, a partir d'aquí, doncs, l'aspecte social que la cofredia havia perdut ja durant fa molt temps
d'intentar recuperar, més que res per solventar aquestes crisis, doncs,
que han anat tinguent els propis treballadors de la cofredia, és a dir, els mariners, no?,
que es puguin, d'alguna manera, solventar quan no arribin a un mínim, doncs,
un mínim establert durant el mes, doncs, de les ganàncies que tinguin, no?,
que es puguin emportar alguns cèntims de casa perquè, d'altra manera, doncs, això pot acabar
en què les barques parin i, si paren les barques, doncs, vol dir que la cofredia
s'ensorra.
La seva proposta, doncs, en això últim que estava dient, és que la cofredia pugui, en fi,
ajudar econòmicament els pescadors i les seves famílies en moments de crisi.
Sí, sí, i la meva intenció és, bueno, he dit, mirar com estan els comptes i de quina manera
crear un fons social, no?, que estigui allí pel moment que alguna barca, algun sector,
doncs, comenci a patir, doncs, per mancança de peix, per, bueno, pel motiu que sigui,
doncs, el propi mariner, el propi treballador, doncs, pugui cobrar un mínim, eh, d'aquest
fons social aprovat àmpliament, doncs, per la pròpia Junta General de la cofredia,
perquè, doncs, bueno, pugui sostindre's d'alguna manera, doncs, en aquestes mensualitats,
perquè, si no, és molt dur, no?, que hi ha persones que potser porten mesos que en un mes
han cobrat 10.000 pessetes o 5.000 pessetes, i, clar, l'armador tampoc pot hi fer front,
perquè si tampoc li entra res amb ell, doncs, tampoc pot ajudar els mariners, i això és una cadena
que va seguint, fins que arriba, doncs, a la pròpia cofredia, el malestar que genera.
Quan diu de fer una auditoria, és que tem, senyor Tida, que, en fi, la situació econòmica
de l'entitat estigui pràcticament enfallida, o no?
Bé, jo tampoc voldria dir això, no?, perquè, a veure, jo no delantero res.
Jo sé que l'última auditoria, i em sembla com està discutint aquí,
bé, a l'antiga seu de Tarragona Ràdio, i a Joan Baciana,
per l'altra auditoria, l'última, donava uns 200 milions de dèficit,
una quebra econòmica i tal.
Actualment no sé com està, és possible que hagi millorat, és que no ho sé.
Aleshores, jo vull saber exactament com s'hi trobem en aquest moment
i les possibilitats que tenim, doncs, per fer una cosa o fer una altra, no?,
per distribuir la manera, el capital de la pròpia cofredia.
Quin és l'ambient que creu, vostè, que es respira en el sector pesquer del Serraio?
Vostè, que és ara president de la confreria, però que, a més a més,
ja fa temps, evidentment, que està relacionat amb aquest món, en fi,
en qualitat d'armador, de president dels armadors del Serraio.
A l'ambient que et refereixes, a les eleccions o...
En general, l'ambient que es respira, hi ha optimisme?
Jo crec...
S'afronta el 2004 amb una situació complicada o no?
Bé, aquí intervenen diversos factors, no?, optimisme,
bé, sempre el canvi, un nou canvi sempre genera optimisme, no?,
i aquest optimisme hem de fer que sigui una realitat.
El que passa és que, bé, diguem que tenim l'espasa damunt del camp, no?,
per moltes coses, no?, primer, doncs, que hi hagi peix, això és fonamental.
Que la comercialització d'aquest peix sigui bona, que s'ha perdut bastant,
perquè no hi ha hagut massa bona entesa, veu, amb els propis peixaters,
i que ens reunirem ara dintre d'uns dies per intentar que entre tots
tirar endavant això, no?, lleis noves de pesca que, bueno,
que estan a Brussel·les damunt de la taula.
Per cert, em sembla que ja ho he dit, jo dimecres estic a Brussel·les, no?,
representant a tot el sector del Mediterràn per intentar que aquestes lleis
que són més restrictives no ho siguin tant i, bueno, no ens acabin ofegant a tots, no?
Vull dir, hi ha moltes coses que tirar endavant i que, bueno,
el pescador, en principi, el que més li preocupa és que agafa el peix, no?,
però jo sempre dic que una vegada agafis el peix o no l'agafis,
el problema el tenim després en terra, quan arriben les barques en terra, no?
I algú ha d'haver allà que defensi tot això.
El peix és necessari per vendre'l, però després que hi hagi una bona comercialització,
que aquest peix se pugui vendre perquè no sigui inferior a les talles mínimes,
perquè no hi hagi lius del que sigui, aleshores, doncs, bueno,
tot això s'ha de lluitar els que estem en terra i anem davant de tot això.
Peix n'hi ha, doncs, o no? Per començar amb la cadena, peix n'hi ha suficient?
A veure, per exemple, amb el peix blau, que és el sector que està patint ara,
n'hi ha molt poc, per almenys tota aquesta zona d'aquí, ara n'hi ha molt poc,
però a vegades això són èpoques, doncs, que, bueno, ara hi ha una època molt dolenta
pel que sigui, per les corrents marines, pel que sigui, no ho sé.
I n'hi ha molt poc, jo espero que aquest any que ve això es recuperi,
perquè si no aquest sector patirà molt, està patint i està patint molt
i hem d'intentar parar el cop com sigui.
Pel quant a l'arrossegament, el peix blanc, bueno, l'arrossegament és el sector
que està aguantant més bé, també hem de dir, i l'encercament també ho fa, no?
Però, doncs, l'arrossegament ha anat fent unes vedes, ja sabeu que cada any
fem dos mesos de veda, no? El que sempre estem dient és que els altres de Catalunya
facin veda, perquè entre tots, doncs, ho podrem regenerar millor a la mar.
I, bueno, doncs, ara, en aquesta època sempre ha sigut dolenta, no?
Ara, el mes de gener i febrer, entre la baixada de preus,
el peix també sembla que ho ressenteixi, no?
I tampoc s'engafa tant, doncs, són dos mesos una miqueta dolents.
Després el peix comença, doncs, a criar i comença a haver peix.
El que passa, llavors, el peix és molt petit, per això fem aquesta època de veda,
perquè, doncs, faci gros i no tinguem problemes a l'hora d'anar a pescar, no?
I, llavors, hi ha el tema del palangri-trasmall, doncs, que, bueno,
que aquests anys ha d'agafar molta lluç i ara comencen a agafar també poc lluç.
Vull dir, l'arrossegament neva a agafar molta lluç mitjanet
i ells que agafen el lluç gros, doncs, sembla ser que no n'han tocat tant.
Bueno, no sé, caldrà veure, a veure com evoluciona tot això,
però, en principi, el sector que potser està aguantant millor en aquests moments
és el de l'arrossegament.
I pel que fa al tema de la comercialització, que ja ho has mentat més d'una vegada,
hi ha realment problemes?
No es ven com s'hauria de vendre allò, el peix amb denominació d'origen Tarragona,
si em permet aquesta expressió?
Sí, la veritat és que aquí tenim un peix molt bo de qualitat,
i ara no és perquè jo sigui en aquest moment el màxim ja representant, no?,
del sector pesquer Tarragona,
però la veritat és que el peix de Tarragona és molt bo
i només s'ha de comparar amb altres poblacions, no?,
i no tampoc ho vull anomenar a cap,
que la diferència amb el gust, amb el tacte, és diferent.
Vull dir, és diferent, té un sabor exquisit.
El que passa és que no el sabem promocionar, no?
Aleshores, jo crec que els peixeters, els mercats, quan saben el peix,
s'ha de dir, bueno, aquest peix és un peix de Tarragona agafat del dia fresc i tal,
i l'altre peix és la gent que compri el que vulgui i tal.
Evidentment, el preu no pot ser mai igual, no?
No pot ser mai igual un preu d'un peix congelat,
o que és d'un peix d'un altre lloc, un peix del dia fresc, no?,
i com és el de Tarragona.
Aleshores, però, bueno, el consumidor ha d'escollir el que més vulgui,
però que sàpiga el que està comprant.
En fi, aquestes són algunes de les coses o algunes de les propostes
que vol tirar endavant Esteve Ortiz,
que recordem, és també president dels armadors de Tarragona,
que en qualitat d'això també anirà el proper dimecres, com dèiem, a Brussel·les,
perquè hi ha una problemàtica amb el tema de les xarxes, si no m'invoco.
No, la problemàtica és que, si no recordo malament,
l'última llei de pesca és de l'any 94.
Aleshores, amb la presidència italiana ens van introduir un borrador duríssim,
duríssim, amb tema de malles, ams i tal,
que en qüestió de vuit anys, doncs, tot això, bueno,
ha d'adaventar moltíssim les malles més grosses, els ams més grossos.
Però això és una miqueta feta la llei, feta la trampa.
Resulta que els italians, per exemple,
les lleis actuals de pesca no les respecten.
Vull dir, ells agafen pes petit,
quan hi havia la guerra amb Bosnia,
traspassaven el lluç dels bosnians a l'alta mar,
les barques italianes les entraven via comunitat,
i es venia inclús el mercant de Tarragona,
a 200 pessetes al quilo,
lluç que inclús tenia cucs,
ho dic per qui no ho sapigués,
i clar, tot això és una deslealtat.
Llavors, què volen? Endurir aquestes lleis,
perquè ells seguiran fent el mateix de sempre.
En canvi, el nostre govern,
que és un govern que és molt arreglatable,
fa complir les lleis.
De manera que això pot provocar l'enfonsament
del nostre sector en benefici dels altres,
i això és el que nosaltres no volem,
o tres flares o tots canoigues.
I si la llei s'ha de complir,
s'ha de complir per tothom.
I si no, que s'han vingut inspectors espanyols
a Itàlia, a França i els altres països comunitaris.