La una del migdia, 10 minuts, aquesta veu que sona de fons
correspon a Lídia Pujol.
La tindrem el proper diumenge a partir de dos quarts d'onze de la nit
a l'escenari Sabina, a la plaça del Rei,
interpretant-nos les cançons del seu darrer treball en discogràfic.
Un treball que, aviam, podem dir allò que es diu,
i que és cert, no?, que la crítica ha acollit molt bé,
però realment el que és important és que els seguidors de la Lídia Pujol
de fa temps han acollit aquest treball amb molt de gust
perquè una vegada més ens desvetlla
com una gran intèrpret que no posa fronteres no només a la seva veu
sinó també al contingut i a les seves cançons.
La tenim a l'altre costat del fil telefònic,
a punt, m'imagino, de sortir cap a Vic.
Lídia Pujol, molt bon dia.
Bon dia.
Ens diràs que et felicitem per aquest treball que, de veritat,
i des del punt de vista més personal, el considerem magnífic.
Ai, moltes gràcies, de veritat.
De veritat, és que, a més a més,
fas una cosa que es trobava molt a faltar.
Fortunadament hi ha altres intèrpretes que també t'ho fan,
que recuperen la poesia com a argument per fer cançons.
Sí.
I això està molt bé.
Sí, també com a argument per fer cançons,
perquè penso que és important que les cançons diguin coses
i intentin tenir cert criteri.
o sigui, de dir, darrere d'aquesta persona que diu això,
doncs, no sé, jo el que faig servir és una mica els grans poetes
per donar-me veu i per intentar comunicar-me amb el màxim de gent possible.
No com una cosa, la poesia, una cosa especial, una cosa per X persones,
sinó la poesia com les paraules aquelles que tots volem dir
o que tots voldríem dir que és tan difícil
i que els grans poetes ens donen l'oportunitat de fer-ho.
I sempre has triat, no només en aquest dit, sinó en els treballs anteriors
que has fet amb altres músics i altres intèrprets,
poetes de qualsevol origen, en diferents idiomes,
de qualsevol època, vull dir, no tens cap mena de perjudici.
Tries el text aquell que t'inspira, que t'agrada, i ho cantes.
Sí, és qüestió, és això, poetes de qualsevol origen.
Jo penso que hi ha un denominador comú, humà,
que són les emocions, que és el dolor, la pèrdua,
que és l'alegria, de la trobada, que és...
Totes aquestes coses, penso que l'ésser humà
és un denominador comú de l'ésser humà.
Llavors, tant si és àrab com si és català,
com si és madrilenyo, com si és del Congo,
em refereixo que l'ésser humà té les emocions
i té aquest denominador comú.
I llavors, quan jo m'hi sento identificada,
i és el que em sorprèn també, vull dir,
ara estic treballant sobre un poeta japonès de l'any 500
i penso, ostres, com m'exalta i com em sublima
i com m'hi sento.
Llavors, com jo m'hi sento, agafo, ho faig meu,
i au, em posar-ho davant de l'atenari.
A més, ara treballes amb un poeta japonès dels 500.
Sí.
Ara estava treballant amb una compositora que es diu Elvira Prada,
llavors estàvem treballant i seleccionant coses,
i llavors vam dir, mira, que maco això.
Ens veiem reflexades i deiem, si hi provem per aquí.
I llavors, doncs, bueno, és qüestió que obris un llibre
i diguis, et sedueixi, et creï, et donin ganes de dir allò,
o et desperti la curiositat o la passió.
Senzillament és això.
Llavors, doncs, quan hi ha aquests ingredients
que no són tan conceptuals o intel·lectuals
o alguna cosa que es pugui...
El que jo faig perquè em surt,
doncs ja intentarem conceptualitzar-lo després, no?
Però no abans.
Llavors, doncs, bueno, per això, ara em dóna per aquí,
però també estic treballant amb uns poetes.
Ara, doncs, remenant, és un fòstia de...
Oi, mira això, oi, mira allò altre.
Res, com un nen que es deixa sorprendre.
I ja està.
En aquest disc, entre d'altres,
trobem peces que estan inspirades
o que parteixen de poemes de Jacques Prebert,
Federico García Lorca,
anteriorment amb la Sílvia Comas,
havíeu tret també una mica de l'oblit de molta gent
els poemes de Jaime Gil de Vietma,
cosa que és d'agrair que fessiu, francament.
Sí, és qüestió de...
Ens va arribar a l'hora que el vam descobrir
i em dius, ostres, això que és fort.
I et quedes això, com mogut,
i ho fas perquè ho sents teu,
perquè t'identifiques.
No en un sentit de recuperar un poeta
o de...
Tot i que ja estàs...
Ho fas perquè ja estàs agraït,
això de dir,
que bé que aquest personatge, doncs,
digui aquelles coses que jo voldria dir
i que ho digui tan bé
i que no sols sigui de la seva generació,
sinó que transcendeixi i arribi a la meva
i vagi més enllà de mi.
Això també és el que passa amb les cançons populars
i tradicionals,
que també és el que...
El que també m'inspira, no?
Són cançons que...
amb melodies senzilles,
amb textes senzills,
molt directes,
una mica diferent del que seria Hildebien,
no del que seria...
No tan diferent del que seria Prevert,
perquè Prevert és un autor molt directe
i molt de cantar la canya,
amb molt de sentit de l'humor
i amb molta innocència,
però fent mal, saps?
Una mica picant les consciències
i despertant critèries.
És una mica el que m'interessa.
O sigui, que la gent tingui criteri,
que no deixi passar les coses per davant
d'aquesta manera que ho fem
i tan ràpidament
que no aconsegueixen crear poço.
No sé com dir-te.
O sigui, a vegades,
tot és tan agitari,
tot dona tantes voltes
i tot tan ràpid
que ens passa per davant
sense saber ben bé
què opinem
o què ens sembla
o...
Bueno, què farem?
Això és així i ja està.
Llavors, doncs...
Bueno, tant les cançons populars
com en aquest cas,
ara mateix, Prevert,
em donen veu.
Les cançons populars més
des d'una manera més...
Des d'un punt de vista més natural
o més...
No sé, cançons com L'Arbret
o com el Rossinyol
o com Woman of Fightland
que és una cançó tradicionària irlandesa.
Doncs, bueno,
em promet a la natura,
al moviment,
al misteri constant
del cicle de la vida
i de la mort
i tot això
del que formem part.
I l'altre, doncs,
és més un...
una funció de crítica
i de...
I de, bueno,
de dir el que et sembla una mica
el que som
i el que fem els éssers humans
tan vells,
tan meravellosos
i tan horribles,
alhora.
Utilitzant les teves mateixes
paraules d'ara fa un moment
vas remenant cançons,
vas remenant textos
i en el bon sentit
de la paraula
també vas remenant
músiques,
companys de viatge,
perquè Déu-n'hi-do
si no has tingut,
d'esporàdics,
de més llarga durada,
de més corta durada,
col·laboracions puntuals
amb músics,
amb interprets,
també de tot arreu
del món pràcticament,
no?
Sí, sí.
Bueno,
ara estic amb uns músics magnífics
que són amb els que he fet el disc,
que són el Dani Espasa,
el Xavi Lozano,
l'Antonio Sánchez,
el Dani Espasa amb el piano
i acordió,
el Xavi Lozano amb les flautes,
ocarines,
tot tipus de vents
i ocellets
i cachivatges,
l'Antonio Sánchez
amb les percussions
també,
i també ocells
i sorolls
i coses que creen
textures
i ambientacions sonores,
el Jordi Rayo
amb les tables índies,
el Pep Coca
amb el contrabaix
i el Toni Xucla
amb les guitarres.
I tot això,
doncs,
em crea un espai sonor
quasi bé de somni,
quasi bé màgic
en el que poden passar,
doncs,
això,
aquestes meravelles
i aquests horrors,
doncs,
que ens disposen a la natura,
que ens atparteixen
de no allunyar-nos gaire
d'aquesta natura
a través de poemes
com el de l'Horca
o aquest text
de la cançó
de la sang
de Jacques Brevert
que diu,
en el món
hi ha grans llacs
de sang,
on va
tota aquesta sang
vessada?
La terra tan se li en fot,
gira,
no para de girar
i la sang
no para de rejar.
Llavors,
ell només fa
aquestes exposicions
i a través dels músics
que he anat trobant,
dels que m'he anat
deixant seduir
a través de descobrir-los
en concert
i de dir,
ostres,
aquest que magnífic
i com m'identifico
amb ell.
Llavors,
és anar a tirar-li
la canya
i si li agrada
el que faig
i es posa a treballar amb mi
doncs genial.
No hi ha dubte
que saps triar
els teus companys
de viatge musical
i que també
sempre estàs disposada
a prestar,
regalar pràcticament
la teva veu
quan te la demanen,
no?,
a fer col·laboracions puntuals.
Moltes vegades
en alguns discos
veiem allò
amb la col·laboració especial
en la veu de Lídia Pujol
i la teva veu
es fa notar
i de valent, no?
Bueno, sí,
alguna cosa he fet.
He treballat
amb el Pat McDonald
que és un artista
nord-americà
que ha treballat
amb la P.G. Harvey
o he treballat
amb el Jackson Brown
també en el seu disc
hi havia alguna cosa
o amb el Javier Mogruza
també he cantat
a Mosquera amb ell.
No sé,
algunes cosetes així
si puntuals
o amb el Sopa de Cabra
sóc una amiga
bueno,
ens coneixem molt
amb el Jardar Quintana
i també
he treballat
algun cop amb ell
vam fer un espectacle junts
o fèiem lectures
de poemes
bueno, anem fent.
Lídia, sabem que d'aquí no res
has de marxar cap a Vic
que actues avui
sí
ni que sigui breument
explica'ns una miqueta
amb qui vindràs diumenge
a actuar aquí a Tarragona
doncs mira
el diumenge a Tarragona
serà magnífic
perquè
comptarem amb la presència
del Brian Dunning
perquè és el flautista
de Night Noise
que és un
és un geni
una persona
que jo admirava moltíssim
quan era més joveneta
vaig entrar
els camerinos
d'un concert
que feien ells
al Palau de la Música Catalana
i els hi vaig donar
una cinta
amb uns temes tradicionals
que cantava jo
en aquell moment
i al cap de 3 anys
vaig rebre una trucada
del Brian
que em deia
que estava a Barcelona
i que volia parlar amb mi
imagina't
jo
que havia anat
a tots els seus concerts
que tenia tots els seus discs
doncs vaig anar a trobar-me amb ell
em va dir
que ell feia un disc
en solitari
que li agradaria
que jo hi participés
i em va convidar
a Irlanda
vaig cantar amb ell
el Rossinyol
i així és ell
em va donar la idea també
i després
la vam desenvolupar
d'una altra manera
però
però ella està
un Rossinyol
que va cap a França
però es passa de llarg
i se'n va cap a Irlanda
i llavors doncs
ara tenim aquí
a Tarragona
el Brian
que vindrà a fer
aquesta col·laboració
no més amb aquest tema
sinó amb altres temes
també de
de Neid Noys
en els quals
nosaltres ens hi posem
el servei
i després doncs
farem tot el repartori del disc
i ho farem
amb un quartet
que seran
el Dani Spas
al piano
l'Antonio Sánchez
de les percussions
i les sonoritats
el Xavi Lozano
també amb els vents
i el Pep Coca
amb el contrabaix
i el Brian Dunning
i bueno
serà un gran encontre
perquè
vàrem estrenar el disc
al Palau de la Música Catalana
i va venir
en aquella ocasió
el Brian
i aquesta serà
la segona vegada
que comptarem
amb la seva presència
home doncs
ja ho intuïem
però pel que explica
serà un autèntic play
un autèntic luxe
escoltar-vos
el diumenge
a dos quarts d'onze
de la nit
a la plaça del Rei
Lídia Pujol
Sorri
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
fins diumenge
adeu-siau
bon dia
adeu
adeu-siau