Passen gairebé cinc minuts a dos quarts onze del matí.
Seguim en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
ara amb un altre convidat per parlar d'una altra qüestió també
de molt d'interès i d'actualitat a les comarques de Tarragona,
aquí al Camp de Tarragona.
Volem parlar del Fòrum Cívic del Camp.
Recordaran els oients que aquesta és una entitat
que va néixer ara fa aproximadament mig any
amb la voluntat de desenvolupar idees i projectes
en relació al territori del Camp de Tarragona.
El Fòrum Cívic del Camp està presidit pel senyor Josep Maria Bach
i avui l'hem tornat a convidar als estudis de Tarragona Ràdio,
entre d'altres coses, perquè ja han posat en marxa,
ja han estrenat la seva seu situada al castell de Mas Ricard a la Canonja.
Senyor Josep Maria Bach, bon dia.
Bon dia, tinguï.
Bon dia i suposo que felicitats,
l'he de donar l'enhorabona per estrenar ja la seu, no?
És correcte, sí, sí, estem molt satisfets.
Com està el castell de Mas Ricard?
És preciós, el castell de Mas Ricard és molt maca
que els que no el coneixin els aconseguim que vagin per la Canona,
ells el mirin.
És un edifici molt antic, del segle XII,
que tenia ubicades una sèrie de coses.
Per exemple, ara l'Ajuntament hi té una biblioteca,
hi té un centre cultural,
i gustosament ens van cedir un despatx bastant ampli
per poder ubicar el nostre fòrum.
A més, té una sala de juntes bastant gran,
que hi caben unes 150 persones,
i quan tinguem reunions amb el cercle dels amics del fòrum,
etcètera, ens podrem fer-les allà.
I per què han triat, per cert?
Per què van triant en el seu moment aquest indret de la Canonja?
Això us ho podeu imaginar.
La Canonja no és...
Bé, a pesar que és una pedània de Tarragona,
però està equidistant entre Reus i Tarragona
i no és, diguem, ni Reus ni Tarragona exactament.
El que volem és evitar que se'ns identifiqui amb alguna preferència, no?
I que la Canonja ens venia com un guant.
I a més, l'alcalde de la Canonja, que és un bon conegut nostre,
en Roc Muñoz, va ser tan amable com per dir,
des del primer dia, mostrar una gran satisfacció
per ubicar-nos en la lliure,
perquè al final és una cosa bona, no?
Han presentat la seu, podria dir en dia,
han presentat públicament la seu del Castell de Masecarra,
han presentat també una mena d'imatge, no?, gràfica,
una mena de logotip.
El logo, sí, sí.
El logo que representa el fòrum cívic del camp.
Correcte.
Com el definiria vostè, tot i que això del disseny,
explicar-ho potser a través de la ràdio
és una mica complicat.
Bueno, el logo, pels que no l'han vist,
és un quadro de color groc ocre.
Al mig del quadro hi ha ubicat una mitja lluna
que és com un anfiteatre,
i l'anfiteatre està ple de boletes,
com si fossin...
que es poden interpretar com a espectadors,
però també com a ciutadans, no?
És a dir, hem buscat amb aquest logo
el que es vegi clarament,
que els ciutadans són els que participen en aquest tema, no?
I tindria sobre aquest logo
que desgraciadament el va dibuixar,
va dibuixar una persona que s'ha mort fa molt poc,
fa pocs dies,
que és el Carles Amill,
aquest pintor de Reus
que, pobre noi, va tenir una malaltia molt ràpida,
fulminant,
i ens va deixar massa aviat.
Només tenia 50 i pocs anys.
Abans de morir els va deixar, però, l'obra feta.
Sí, sí.
Això és un heritatge preciós d'en Carles
i ho conservarem amb molt de carinyo.
Ara parlarem del futur més immediat,
del que volen fer o del que ja estan fent en el fòrum,
però recordava, senyor Bacara,
que fa sis mesos, aproximadament,
que vostès es van presentar públicament.
En aquests sis mesos han anat fent feina,
feina bàsicament interna.
Vostè, com a president del fòrum,
quin balanç en fa?
Quina valoració en fa?
Bueno, miri, nosaltres som 14 persones
que formen part dels patrons,
perquè el fòrum ja sap que és una fundació.
I aquests 14 patrons
hem estat treballant amb entusiasme.
Uns més que altres, evidentment,
sempre és així.
Hi ha sempre un 20 o 30% dels patrons
que ho estiren de valent
i els altres segueixen bé.
Hem estat treballant,
reunint-nos gairebé cada mes,
ens reunim sempre a la boella,
perquè allà hi ha uns salons
on se podem assentar
i estar ben tranquils
i també hi ha tots els mitjans
que necessitem per anar explicant les coses.
Ens reunim una vegada més a la boella
i, entretant, després de la formació
dels diferents grups de treball,
cada grup de treball,
amb cada reunió,
exposa les coses que ha fet
i que han anat avançant.
I jo crec que podem estar satisfets
perquè tenim ja, fins ara,
una sèrie de coses i de projectes
i d'idees molt interessants,
molt boniques,
que vam exposar el dia de la inauguració,
però que realment ja van endavant.
Tenim la Comissió d'Ordenació del Territori,
la Comissió Cultural, Social i Humanística,
la Comissió Econòmica,
que inclou Indústria, Comerç, Turisme i Agricultura
i la Comissió de Comunicació.
Tenen aquestes quatre comissions
que estan treballant
i aquestes comissions
han anat desenvolupant
diferents idees i projectes.
Ara, per dir-ho d'alguna manera,
senyor Bach,
doncs és el moment
de posar-les en pràctica,
de dur-les a la pràctica,
a la realitat?
Bé, aquí tindríem de distingir
una cosa que són projectes
on realment treballem
per arribar a exposar
un possible projecte
amb una certa dinàmica,
com podria ser
l'ordenació marina i costanera
de la Badia Sant Jordi,
diem la proposta
de desenvolupament
de la Badia Sant Jordi.
Això és un projecte
molt important
que tenim entre n'hivern.
Jo diria que és el projecte
més important que tenim,
un projecte molt ambiciós
i sobretot molt creatiu.
És veure la costa
des del mar,
però amb una sèrie
de subprojectes
que poden ser molt interessants.
Això és un projecte,
però després,
a part d'això,
tenim altres punts
on jo diria que més que projectes
són opinions.
Nosaltres ens sembla
que és important
que dintre d'aquest fòrum,
amb l'apoi dels ciutadans,
donem opinions
sobre coses
que s'estan decidint
al nostre camp.
I crec que hi ha moltes coses
que són molt bones
que es decideixen,
però d'altres
que no ho són tant.
I sobretot,
el que estem veient
és que moltes organitzacions oficials
i organitzacions de l'administració
de vegades
no s'entenen
prou bé.
I això
ho vivim
cada dia
amb el diari
o amb els converses
que se senten per aè.
I crec que és bo
que de tant en tant
els polítics
també puguin consultar
el civisme
i crec que som
una bona font
de consulta
per descomptat
totalment desinteressada
i sempre pensant
en el bé
de la regió.
Què opinen, doncs,
d'algunes coses
que diu
que no li acaben d'agradar?
És a dir,
en quins punts
potser ara estan preocupats
al fòrum
per algun tema en concret?
Home,
jo crec que
hi ha que pensar
clarament
en el tema
de l'ordenació
del terreny
no urbanitzable.
Si vostè va pel camp
i segur que
li ha cridat l'atenció
moltes vegades,
a part de les
urbanitzacions
que estan ben fetes
i estan,
diguem,
ben acabades,
entre terreny
urbanitzable
i terreny
urbanitzable
hi ha unes zones
que no són urbanitzables
i que tampoc
són de conreu
i que estan
francament abandonades.
Això és, per exemple,
un tema
que hem de titular
en bon camp
que tenim de fixar-se
a veure
a quina forma
ho podem fer millor.
Després hi ha
altres temes
com, bueno,
el corredor del Mediterrani,
no sabem si tot això
està acabat,
el terreny
d'alta velocitat,
a veure com ho tenen
això,
els polítics,
com estan
aquests dos projectes.
Han arribat
ja un consens total,
després hi ha
la xarxa ferroviària
que no ens podem ficar
en temes
que són dels polítics,
els polítics han sigut
elegits,
com bé va dir
l'alcalde de Tarragona,
perquè donin ells
la seva opinió
perquè al final cap
són ells els que tenen
el mandat del poble,
però si podem ajudar
a que les coses
vagin més lubrificades
o vagin més
amb consens general,
doncs ho farem.
Sobre aquests temes
potser poden tenir
algunes opinions
divergents
al que fan les administracions,
però fins a quin punt
vostès volen ser
una mena de lobby
de pressió,
si és que
li agrada aquesta expressió,
no?
No,
lobby de pressió
no m'agrada gens,
perquè un lobby
segur que no ho serem,
el que serem
serà un grup
de persones
sensates,
amb criteri,
amb experiència
i sobretot
amb una veu
que dirà
ojo,
això m'assembla
que no està prou bé,
torneu-se a pensar,
i el que sí serem
és sempre
l'interlocutor
vàlid
per qualsevol tipus
d'administració
local,
central
o
autonòmica,
per donar
la nostra opinió
i no res més que això,
no volem ser ni un lobby,
ni volem ser un grup
de pressió,
ni volem ser res més
que un centre d'opinió.
Aquesta proposta,
que abans vostè ja
qualificat com la més important,
de desenvolupament
marí i costaner
de l'abadia de Sant Jordi,
que seria el territori
una mica cap a les de Salou
fins al delta de l'Ebre,
amb quin termini
s'han proposat
de tenir
a punt
aquesta proposta?
Ja deia abans
que és un tema
molt a llarg termini.
És complexa,
no?
És molt complexa.
Si pensi que aquí
l'estudi
que el farem,
de moment l'estudi
del projecte aquest
jo crec que durarà
com a mínim
dos anys
en tindre'l realitzat
i pensi que aquí
s'aplicaran
una quantitat
importantíssima
de gent
dintre del camp
de l'oceanografia,
del camp
del medi ambient,
del camp
de l'ordenació
territorial,
etcètera.
hi ha persones
d'un gran renom
com per exemple
la doctora Castellbí
que és una gran
biòloga
i sobretot
una gran oceanògrafa.
I, bueno,
doncs aquest
el primer estudi
es farà
en un any,
el primer pas
que hem pressupostat
d'aposició
d'uns 12 milions
de pessetes
i el segon any
més o menys
la mateixa suma,
o sigui,
volem gastar
més de 20 milions
de pessetes
amb l'estudi
pròpiament dit.
I ja veurem
com anirem
fent camí
mentre caminem,
evidentment,
perquè no sabem
exactament
fins a l'últim punt
el que volem,
però sí
els principis
claus.
I quan s'acabin
aquestes dues anys
arribarem
amb unes propostes
que es podran
posar a les mans
de les administracions
i també
de les
entitats
cíviques
perquè
se'n faci ús
d'aquestes
propostes nostres.
Mentre
el fòrum
impulsa
aquests estudis,
aquests projectes
que ara comentàvem,
potser també
una altra
de les prioritats
que hauran de tenir
senyor Bach
serà
apropar-se
i donar-se a conèixer
a la societat
en general.
Correcte.
Per molt que vostès
ja facin coses
i les vagin presentant
però potser
a treure's
els ciutadans
de carrer,
no?
Els ciutadans
a peu.
És correcte,
és correcte.
Per això
tenim dos
vies
principals.
La una
és crear
el cercle
d'amics
del fòrum
que això
és una cosa
que posem en marxa
molt de pressa
de forma que
amb una cadència
com a mínim
mensual
podem tindre
unes converses
i podem tindre
unes
taules rodones
o un brainstorming
com diuen els inglesos
és a dir,
el donar les idees
i això
es posarà en marxa
ben aviat.
Això suposo
que dintre un mes o dos
ho podem tindre endegat.
I per altra banda
tenim ja converses
també al diari de Tarragona
amb el director
i el president
del diari
ens hem acostat
i estem molt predispostos
a posar
de tant en tant
i jo diria
amb una cadència
també rítmica
el coneixement
de la població
les coses
que estem fent.
Jo crec que seria
molt bonic
tindre un llistat
de tots els projectes
que estem fent
i cada de tant en tant
cada mes
cada dos mesos
donar una explicació
de l'estat
del projecte.
I aquest cercle
d'amics del front
que blanquerà
com es podrà accedir?
Quines serien?
Nosaltres enviarem
invitacions
al més ampli
ventall
que trobem
de persones
a través
dels ajuntaments
i a través
d'uns llistats
que existeixen
dintre del
Grasol
o dintre de la CEPTA
etcètera
per dir-los
i que la seva vegada
és també
per propagar
i farem una
propagació
multiplicadora
a través de les persones
a les quals
tenim fàcil accés
i llavors els proposarem
ser membres del cercle
això està
evidentment
obert
per a tothom
i fins i tot
potser ho podríem fer
a través dels mitjans
de comunicació
això ho estem preparant ara.
Mentrestant
vostès a nivell intern
continuaran
amb la seva
periodicitat
de reunions
i de trobades?
Aquestes reunions
ja ens les hem imposat
i són reunions
molt boniques
perquè
pensi que estem
14 persones
a vegades
una o dues
fallen
per problemes
de fetxes
però ens assentem
i estem pràcticament
5 o 6 hores
treballant
sobre els temes
que tenim
sobre la taula
i a més de disfrutar
perquè és bonic
parlar de coses
que són positives
totes elles
doncs
podem aportar
solucions
i raonaments
que ens semblen
que són bàsics.
Una última qüestió
vostès ja
l'altre dia
van mantenir públicament
el seu suport
el seu recolzament
a la candidatura
de Tarragona
per l'exposició
del 2015
aquesta ja és una idea
que van expressar
aquest suport públic
quan van néixer
quan es van donar
a conèixer públicament
com veuen
des de la barrera
aquest procés
de la candidatura
de l'exposició?
A nosaltres
això ens va fer moltíssim
il·lusió
el dia que en Sebastià Cabré
ens ho va explicar
i a les persones
que ho han anat iniciant
ens va semblar
una cosa excel·lent
una cosa extraordinària
de moment
a sobte una mica
pensar que a Tarragona
l'exposició internacional
la mundial
però bueno
si t'en dones compte
que altres ciutats
que no són capitals
també han acollit
que no són capitals
de les nacions
també han acollit
aquest event
perquè no a Tarragona
quina cosa més
més bonica
es pot trobar
que a les nostres regions
jo crec que
el sol fet
d'haver candidat
i el sol fet
d'anar preparant
la candidatura
la cosa que farem
els propers anys
l'any que ve
sobretot
perdó
aquest any
i l'any que ve
sobretot
això solament
ja serà un gran logro
perquè ens donarem
el coneixi
i tindrem una sèrie
d'estudis preparats
però jo crec que
també tenim grans chances
d'arribar-hi
anem-nos-hi posant
tot el que puguem
per apoiar-ho
doncs aquesta és l'activitat
que no és poca
del Fòrum Cívic del Camp
que com dèiem
la setmana passada
presentava públicament
la seva seu
del castell
de Masricar
amb aquesta excusa
avui hem volgut convidar
el president
del Fòrum Cívic del Camp
el senyor Josep Maria Bach
senyor Bach
moltes gràcies
per acompanyar-nos
durant uns minuts
i en fi
bona feina
en els propers mesos
moltes gràcies a vostès
adeu-siau
bon dia