Dos minuts serà un quart d'una, aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Divendres serà el dia, des de primeres hores del matí, els llibreters, floristes, en fi,
muntaran tot aquest escenari que ja és habitual un 23 d'abril.
Els homes del temps, que tot sigui dit de pas, últimament, i ja ho té això, la primavera, no l'encerten gaire.
Diuen que proper divendres tindrem un dia esplèndid, de sol, les temperatures, els termòmetres s'enfilaran.
En fi, que tot es prepara perquè tinguem una diada de Sant Jordi realment esplèndida.
És la festa, diuen que és la festa dels llibreters, d'altres diuen que és la festa dels enamorats,
d'altres diuen que és la festa dels enamorats dels llibres, d'altres diuen que és la festa d'aquells que no llegeixen mai, només un cop l'any.
En fi, és una festa per tothom, tothom hi té cabuda, i és una festa en la que cada cop més s'intenta que tingui un espai predominant
els llibres, que som una miqueta de casa.
Avui juguem amb els equips de casa, i per això hem convidat l'Alfred Arola i el Jordi Ferrer,
són els responsables directors de dues editorials tarragonines, Arola i Cossetània.
Alfred, Jordi, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts. Tarragonines, ballengues, això no és problema, no?
No, no.
Aquestes llançades, déu-n'hi-do.
Sempre he dit que jo ejerceixo de camp tarragoní, i que a més a més m'agrada molt exercir de camp tarragoní.
I que quan aneu a vendre porai, fora del camp tarragoní, doncs ja va vendre aquesta marca, no?
Com si fos una denominació d'origen, probablement.
He de dir que sempre me sento molt orgullós que la Tarragona sigui, per entendre, la capital d'aquesta àrea geogràfica,
que a mi sento molt bé a Tarragona.
Ja fa...
No hi ha cap tipus de... Com també em sento molt bé arreu.
Clar, que sí, a tot arreu.
No hi ha cap tipus de...
Afortunadament ja fa temps que se superen aquestes coses.
No hi ha cap tipus de rivalitat en aquest sentit, perquè jo crec que això és una conurbació,
i la prova d'això és una conurbació en molts sentits de la paraula i fins al sentit cultural.
Jo crec que és de les qüestions que funciona més com una àrea metropolitana, no?
Perquè tant, per entendre, els editors treballem amb gent com de Tarragona, com de Reus,
com la gent de Tarragona pot anar al teatre Reus o al revés, i la gent de Valls, per tant, vull dir, en aquest sentit.
Jo diria que a nivell cultural totes aquestes barreres s'atrenquen més aviat que amb d'altres fases, no?
Vull dir que a vegades queda com una qüestió més d'anècdota política o de quadre, per entendre's,
que viuen d'aquesta realitat que a la resta.
Curiosament ara comentava amb l'Afric, que dèiem, escolta, hi ha un llibre, es va presentar la setmana passada,
de l'Ester Magrinyà, que parla de la postguerra a Tarragona, i el comentari que fèiem amb el Jordi.
Que és de Valls? No, no, és de Reus.
Vull dir que afortunadament són qüestions que estan més que superades.
Jo no sé quants anys fa, que o bé el dia de Sant Jordi, que en guany ja sé que esteu molt embolicats per tot el territori català,
deixem-ho així, pels vols de Sant Jordi, o el mateix dia de Sant Jordi,
doncs, conversem una estona al voltant dels llibres, feu la ronda dels mitjans de comunicació també, obligada.
Jo tinc la sensació que ha passat molt de temps de quan parlàvem d'allò que han de fer les editorials locals a Barcelona per competir en el mercat.
Home, jo imagino que les vostres estratègies de mercat, que les vostres línies d'actuació han anat amb variant,
però també ha canviat moltíssim aquest panorama, no?
Sí, jo crec que ha canviat.
Ha solit la majoria d'edat fa temps ja, com a editorials, eh?
Sempre hi haurà un Barcelona que té un pes important, no?
Però heu trobat el vostre espai.
L'estem buscant, jo crec que l'hem trobat, però no tenim ni el ressò mediàtic encara,
vaja, crec jo que puguin tindre les editorials barcelonines, eh?
Com a ressò mediàtic jo no diria que és una guerra perduda,
però la batalla de moment va al favor de les grans empreses editorials, lògicament, no?
Jo, de totes formes, crec que cada vegada estem avançant més i cada vegada se'ns coneix més a fora,
a fora per entendre's de les comarques del camp de Tarragona, no?
Sí, i que és habitual trobar crítiques als diaris, doncs, d'abast de Nacional,
tant de llibres d'Arola com de llibres nostres, doncs, en cadascun les seves facetes, no?
Però a mi no és que l'esforç que s'ha de fer és molt més alta...
Jo penso que l'esforç també l'han de fer tots, eh?
Perquè a les editorials de Barcelona també els costa molt colar per entendre's crítiques a mitjans, no?
Potser el que ens falta una miqueta més, i és ja no tan sols de les editorials,
jo crec que és en el món de la literatura que els nostres escriptors d'aquí
tinguin una presència important als mitjans, que crec que també hi estan treballant.
És que també han d'anar a menjar croquetes a Barcelona, perquè és que si no, malament rai, no?
Jo crec que es va per bon camí, tant, em sembla que en altres com els propis escriptors s'estan fent passos,
i això és l'important.
Sí, a més està canviant tot molt ràpid, el problema és que el món del llibre,
i el món de la cultura està entrenant dins el món del consumisme,
igual que tots els altres productes, no?
Vull dir que hi ha molta oferta, molta, molta, molta oferta, i d'estriar ho costa, eh?
Sí, costa, costa.
Deies, Jordi, les grans editorials, les grans empreses també han de fer esforços,
ja tall l'anècdota.
Jo aquí a la ràdio, per la nostra experiència de cada dia,
mai havíem entrevistat tants autors d'aquests ja coneguts, consagrats,
que estan en grans grups editorials, que estan de bolus, però fa tres mesos que estan de bolus.
I per aquí estan passant, pels estudis del matí de Tarragona Ràdio,
els autors probablement que tenen més nom a Catalunya.
Demà, sense anar més llum, vindrà al matí la Isabel Clara Simó.
I abans potser no venien.
I abans no venien, i ara estan venint tots.
Enguany és un fenomen extraordinari.
L'esforç l'ha de fer tothom, perquè, clar, és que una miqueta...
La promoció dels llibres té aquesta complicació, no?
Però abans es quedaven a Barcelona, només.
Sí, però, clar, és que hem vist que...
No anaven a comarques, aquests autors.
Hem vist que el mercat de comarques és un mercat molt maco,
que és un mercat molt bonic, i nosaltres la prova d'això és que, clar,
a comarques hi ha no únicament el camp de Tarragona, sinó a altres llocs
hi ha projectes editorials que són molt interessants.
Això vol dir que la gent veu que, escolta, que no tot s'acaba entre Llobregat i el Bassós,
sinó que hi ha tot un antre Catalunya que, a més a més, consumeix culturalment molt, també.
I, bueno, això és una mica de l'esforç de tots, eh?
I, per tant, tothom l'ha de fer, fins i tot els editorials l'han de fer, eh?
No, deia el Alfred, està canviant tot molt de pressa, moltíssim,
les noves tecnologies estan ajudant també una barbaritat a això.
I, de fet, també han canviat els processos, aquell de l'autor que arribava amb l'exemplar,
amb un original, i es llegia, es decidia...
Ara com es han desenvolupat aquestes relacions?
Continua a ver-hi l'autor que arriba amb l'original, o te l'envia...
El tema premis funciona molt, també, de d'editar premis, no?
Sí, també. Encara, encara, envien originals, eh?
I que duri.
Per internet també s'envia molt.
Exacte, aquesta és la diferència.
Però, bueno, això també demostra que hi ha una activitat productiva important, no?
I jo crec que és bo pel país, s'arriba a editar, no s'arriba a editar,
però que la gent tingui el cuc d'escriure, i escrigui, i es presenti premis,
els treballs d'editorials i tot això, jo crec que és una bona senyal
pel nivell cultural del país, no?
A més, a més, això que diem abans, els treballs d'editorials que ens arriben,
tant a ell com a nosaltres, no són únicament d'autors d'aquí,
sinó que ens arriben propostes de tot arreu, m'enténs?
Evidentment, els autors d'aquí potser el primer lloc que van és a les editorials d'aquí, no?
Però aquí ens arriben propostes de tot arreu, eh?
I, per desgràcia, no podem editar tot el que arriba, no?
I diria que se'n queden més per editar que no pas que s'editen, no?
A vegades el problema és d'estriar, no?
Tens, ja, perquè...
Aquesta és la clau.
A nosaltres, i suposo que a vosaltres també,
arriben quantitats, però quantitats d'originals, no?
I és una feinada.
S'edita moltíssim, ara, eh?
Sí, sí.
Hi ha molts llibres al mercat,
no donen a la base els llibreters per canviar els apartats,
ja, a banda de les temes, no?
Hi ha molt de tot, hi ha també moltes cases...
Molts cotxes, molts llibres de cotxes...
Moltes cases que fan llet, i moltes cases que fan tonyina,
i moltes cases que fan forquilles,
o sigui, hi ha molt de tot, escolta, això és la societat, el consum.
Jo el que deia abans, el consum, és això.
Vull dir que abans la gent tenia al llibre una novel·la,
i s'editaven poques novel·les, o relativament poques,
perquè hi havia escritors consagrats,
que tenien l'ofici d'escritor,
i avui en dia s'edita de tot, vull dir, des de...
I no tot bo.
I no tot bo, clar.
No tot bo, escolteu, és que de vegades et carregues amb unes joies que...
Però això també mires el mercat de la música,
i és exactament el mateix, no?
Sí, però el llibre no havia entrat en aquesta mateixa dinàmica.
No, no, però jo estic segur que ja he entrat de ple.
Sí, sí, ara ja sí.
Vosaltres esteu d'acord amb aquella frase que es diu,
de manera una miqueta també despectiva,
és que avui dia tothom escriu llibres, tothom edita.
Bueno, en primer lloc hi ha una cosa...
Es diuen aquest to, eh?
No, hi ha una cosa... També és normal que hi hagi més gent que estigui llibres,
perquè aquest país no havia tingut el nivell cultural d'alfabetització que té actualment.
Per tant, a veure, abans la cultura era a l'abast d'uns pocs,
privilegiats, que tenien molt a veure amb la posició econòmica d'aquestes persones, no?
Avui en dia la cultura s'ha socialitzat,
la universitat s'ha socialitzat,
per tant hi ha molta més gent amb capacitat de si haure un treball, no?
Per això també s'ha dit a més, per això també s'ha dit a més.
Després també, per altra part, l'edició d'un llibre avui en dia costa el mateix que fa 20 anys.
Llavors això vol dir que també hi ha més possibilitats de posar al mercat més productes, no?
O potser menys i tot.
O potser menys i tot, eh?
Doncs aquests dies hi ha gent que es queixa que enguany els llibres han empujat molt de preu en del públic.
Parlem de tot aquí, eh? Parlem de tot.
El problema és que a part del cos físic de fer el llibre,
tindre una estructura editorial comporta moltes despeses, vull dir,
hi ha llibres que funcionen molt bé, hi ha llibres que no funcionen tan bé,
llavors estan compensant, no?
Jo tinc la sensació que enguany s'hagin posat els llibres.
Sí, són comentaris que es diuen aquests dies, eh?
Jo sí que vaig tenir la sensació l'any de l'introducció de l'euro que els llibres es van pujar...
Com tot, que dèiem abans, no?
Però vaja, no tinc la sensació i em sembla que nosaltres intentem fer uns llibres a uns preus que siguin assequibles, no?
Sí que a vegades veus llibres al mercat que dius, hòstia, això són diners, no?
Els llibres més cars són les traduccions, és lògic,
perquè s'ha de pagar un traductor a part de pagar un autor, no?
Llavors, clar, que una persona vegi una traducció cara, doncs, no li estranya.
Que una persona trobi que hi ha llibre en català que és més car per entendre's que un llibre similar en castellà
tampoc no li estranyi, perquè el mercat sobre el qual va dirigit és més petit
i, per tant, els tiratges són més petits i això impossibilita fer uns preus més barats, no?
Bé, però aquestes són una miqueta les regles del joc que hi ha
i hem d'estar disposats a estar jugant a aquestes regles, no?
Van canviant també els hàbits dels consumidors i el consumidor de llibres també va canviant una miqueta, no?
Per exemple, parlaves del llibre en català, encara queda molt per fer,
però sortosament hi ha moltes persones que es plantegen que van a buscar un títol
i fins i tot ni se n'adonen si l'estan comprant en català o en castellà
perquè el que volen és aquell títol i els hi és igual l'idioma, no?
Sí, sí.
És a dir, que de mica en mica...
Sí, jo crec que no és gaire fred i tant català per als lectors d'aquí
i crec que, si tu dites un llibre en català, no marmaràs ventes.
El que referia el Jordi, m'assembla, és els milions de compradors que hi ha en castellà.
Els potencials compradors en català són, bueno, els costa castellà, no?
Això, clar, fa que els tiratges siguin també més reduïds
i, per tant, el preu, per exemple, és més elevat, no?
Però, bueno, en aquest sentit, jo crec que també hem de seguir impulsant
el que és la lectura en català
perquè també estem una miqueta estabilitzats,
no tirarem enrere però tampoc estem avançant ja.
No, i també, a veure, depèn dels títols, el preu també influeix
perquè hi ha títols que saps que és per un públic minoritari
i que en vendràs pocs.
I que ja ho saps, eh?
Ja ho saps i no vol dir que no s'hagi d'editar.
Jo crec que hi ha llibres que encara que els seus compradors
siguin 200 persones, s'han d'editar
perquè a vegades són llibres d'història, són llibres d'estudis socials
que està molt bé que s'editin perquè està molt bé que quedi
per les possibles, per les futures generacions
i perquè estiguin a l'abast de tothom, s'editin els llibres aquests
perquè si no aquests treballs no sortirin a la llum pública.
Vull dir que a vegades es té un concepte del llibre
com a gran divulgació i no té per què, crec jo.
Vull dir, això és com la música, es pot fer una gravació
d'una música...
Experimental.
Experimental, que lògicament no és...
Que no és la cançó de l'estiu, que és un altre producte.
Però que per l'altra gent que està fent música,
la gent estudiosa de la música,
doncs tindre aquell enregistrament li és una eina molt valuosa
i això el que fa és que el nivell cultural del país vagi pujant.
I a més a més estem anys llum, cada vegada menys,
però de França, d'Ingleterra, s'edita moltíssim
i de qualsevol tema i qualsevol estudi s'edita.
Em sembla que sigui una desmadre, però jo crec que no ho és.
El que passa és que estem canviant, el país s'ha modernitzat
i estem en una societat de consum
i jo crec que l'estat de consum ja té bastants pros,
almenys que a nivell cultural sigui positiu.
Parlant de detall...
Clar, és allò de dir el llibre, com en un altar,
el llibre, aquella cosa.
I el llibre sembla que estem parlant d'una gran novel·la,
d'un gran assaig i afortunadament el llibre és un suport cultural
que serveix per explicar moltes coses.
Per explicar receptes de cuines, viatges, història,
per ensenyar imatges a través de fotografies fantàstiques.
I una mica aquesta és la línia que heu seguit totes dues editorials,
Arola i Cossetània, que és fer col·leccions,
apostar per les col·leccions per fer productes molt ben dibuixats,
molt diferenciats uns dels altres.
Al començament, si vosaltres mireu enrere la vostra història,
anàveu fent, anàveu editant,
però en un moment determinat vau veure que l'especialització,
com tot en aquesta vida i en aquest moment,
és on realment està el futur.
És aquesta la línia per la qual heu apostat.
Sí, a veure, en primer lloc, a nosaltres ens costarà sempre molt
ser alguna cosa en el món,
una cosa important en el món de la literatura,
però és molt complicat, per entendre's, no?
Perquè, escolta, els autors en renom
estan amb editorials ja de fa molts anys,
i per tant, per aquí, malgrat que,
escolta, tots estem fent els esforços, no?
I, per exemple, l'esforç que està fent el món del teatre,
l'Arola, doncs, és important, no?
Entens?
Però, per tant, vull dir, una miqueta,
tots, evidentment, hem anat sinduant-nos el mercat
a veure què és el que trobàvem, no?
I nosaltres vam trobar, doncs, un forat gran
en el món de l'excursions i ens hi vam posar,
de la mateixa manera com el món de cuina,
de la mateixa manera com ara,
hem d'intentar trobar altres forats
amb noves col·leccions, no?
I aquest és el tema, perquè quan comences,
una miqueta, escolta, nosaltres vam començar,
tant l'Arola com nosaltres,
sàpiguen fer llibres, però no sàpiguen vendre llibres, eh?
I llavors, clar, hem anat provant
i allà on hem vist que ens ha funcionat, hem seguit.
I ara es tracta d'investigar noves línies, m'entens?
Perquè no ens hem de limitar a fer el que estem fent.
És a dir, podeu fer...
I un dia diuen, doncs, ara editenem llibre tècnic,
jo què sé, ja saps, no?
Les cares de l'editor, potser és la part més interessant,
perquè comences noves aventures...
Romàntiques, en el bon sentit de la paraula, no?
I lògicament, entres en mons que potser desconeixes
i tens tractes amb autors i tot això,
i això és apassionant,
però per l'altre costat és on hi ha el risc, no?
I, bueno, hi ha les dues cares de la moneda, no?
Però és apassionant.
I fora d'aquí, com ho porteu?
Perquè, per exemple, en aquest Sant Jordi,
per part de Cossetània,
personatges com en Gracet, en Gavaldà,
són personatges...
Clar, tu us ho parles a la tele
i ja bona part de feina la tens feta, no?
Si són personatges televisius populars,
clar, això ajuda molt a vendre
i a obrir mercat, aquest mercat més ampli,
més enllà del que és el Camp de Tarragona.
Mira, fer-ho d'aquí, jo crec que se'ns coneix
a tot arreu del país, eh?
Un dia el distribuidor em va passar unes dades
per comarques i, escolta,
la comarca del país que va anar més
és el barcelonès.
Per què? Perquè és allà on hi viu més gent, no?
I la segona seria la...
Jo què sé, si possiblement és el Baix Llobregat,
llavors en els Vallès, no?
Per tant, en aquest sentit,
nosaltres, tant a Arola com a nosaltres,
ens trobarem a totes les llibreries.
Una persona va a la llibreria
al Drac d'Olot
i trobarà llibres de Cossetània i d'Arola
o va a la llibreria a la central de Trem
i el mateix, no?
Per tant, en aquest sentit,
tenim la mateixa problemat
que poden tindre les editorials barcelonines, no?
En general, el mercat,
a les editorials catalanes,
pel que sento que comenta el sector,
cada vegada també estan entrant més a les illes
i hi ha un problema al País Valencià.
Hi ha un problema de penetració del mercat
al País Valencià,
de qual cosa és una llàstima perquè...
Per les circumstàncies, també polítiques,
de llengua.
És que s'ha fet molt malament,
políticament tot això.
S'ha fet molt, molt, molt, molt malament.
I això és un problema perquè, clar,
si el que parlàvem abans,
que el que necessitem és ampliar el mercat
el màxim possible
d'electors potencials
i si per una tonteria,
per una tonteria més política que res,
agafem-hi una part d'aquest mercat
d'un nombre important d'habitants,
el carreguem,
doncs, a més, estem fent un mal favor
a la cultura i un mal favor
a l'economia de les empreses culturals,
de la indústria cultural, no?
I aquí, bé, doncs, clar,
tot això no ho estem...
No ens estan ajudant gens en aquest sentit
amb tot el tema del secessionisme lingüístic,
m'entendem?
Fins i tot,
jo vaig fer una caixa formal
a la Federació de Grèmies d'Editoris d'Espanya
perquè ens va arribar unes dades de lectura
amb un estudi que fa la Federació de Editoris
de tot l'estat, no?,
en les quals deien, doncs, a veure,
la lectura de l'estat espanyol,
deia, doncs, bé, el 98% de persones
doncs, llegeixen en castellà, no?
La segona llengua era l'anglès,
era el català, no?,
amb un 12 o 13%, un xifre així, no?
Després venia l'anglès i venia més.
I hi havia una pira pel valencià.
I feia una caixa queixant-me
que amb els meus diners,
per pocs que siguin,
no estava disposat a que se fes això, no?
Clar, tot això és, clar,
centrat en una dinàmica fixativa,
fins i tot, fins i tot,
després, doncs,
em vaig fer la queixa al gremi,
resulta que el propi gremi del país valencià
estava en contra que se fes això, no?
Estim en contra seu, no?
Ells estan en contra,
els catalans també,
el gremi de Catalunya està en contra
que es faci això,
jo també estic en contra
que es posés català sol,
posés català barra valencià,
perquè tots els que van declarar allà
que llegien en valencià,
realment,
declaraven que llegien en valencià
i diuen que és el mateix que el català, no?
Doncs, clar,
i imagina't quin mal ens estem fent
en aquest sentit,
que hem abandonat una part de la barra.
I sobretot la gent que declarava
que llegia en valencià
llegia llibres editats a Catalunya,
vull dir,
sí, sí,
podria llegir un autor valencià
o podria llegir un autor de Barcelona
o de Reus,
vull dir,
que no té res a veure.
Jo crec que això és una segona guerra,
no?
Que costarà...
Aquesta és més complicada,
perquè se'n va una miqueta
de les mans del món del llibre,
del món lingüístic,
i traspassa aquesta barrera.
En el sentit que la necessitat que tenim
de tindreu un mercat més ampli,
que no ens limitem
un mercat de 6 milions
d'electors potencials,
sinó, escolta,
si ni podem afegir 3 més,
no els hem d'adonar.
És que hi ha coses que,
de vegades,
ni tan sols les persones d'aquí sabem,
el Jordi deia,
per exemple,
l'aposta forta que havíeu fet
amb el teatre.
Vosaltres esteu publicant,
editant,
un premi teatral
que és únic,
com aquell qui diu,
amb un ressò importantíssim
i qui vulgui remetre
tots aquests autors premiats,
s'ha de remetre
a l'editorial Arola
amb la publicació
de no sé quants títols hi ha,
però uns quants que porteu,
eh?
Sí,
porto de compte,
jo també.
Jo dic,
no no diré un número,
i clar,
són coses d'aquelles que dius...
Però és allò que apuntava
el Jordi de l'especialització,
vull dir,
nosaltres vam trobar un forat
perquè l'edició del teatre
estava molt deixada.
Estava a forta,
sí, sí.
I Joan Cavallé
ha fet una bona feina
com a direcció de col·lecció
i jo crec que està quallant,
però molt bé,
molt bé,
no?
Són apostes diferents,
no?
Vull dir,
cada aposta té la seva història.
Sí, sí.
Aquest Sant Jordi
no us tindrem a la Rambla
com cada any
perquè sabem que esteu
molt enfeinats aquell dia
i ho entenem perfectament.
Per tant,
no comentarem aquelles dades,
aquella cosa,
que donem bien,
però realment Sant Jordi
per què serveix?
Els editors,
ja no dic,
els escritors ja els hi preguntarem,
per què serveix Sant Jordi
els editors?
És com les...
Si més serveix
se'n fem un mal de cap
i per final...
Perquè és com una cursa,
esteu molt estressats
amb això de Sant Jordi
i el dia 24 ja descanseu,
però...
Mira, la veritat
és que
jo patia per Sant Jordi
sobretot el mes de febrer,
no?
Perquè, clar,
volia ja que els llibres
estiguessin tots al mercat
per tindre, doncs,
recorregut, no?
Ara ja, a veure,
tota la feina que teníem que fer
ja l'han fet
i hem fet la promoció
que teníem...
Bueno, com ells van planificar
que faríem
i hem fet les edicions
que teníem que fer
i les reedicions
que teníem que fer.
Per tant,
a partir d'ara,
més val no tabalar
si ja veurem el dia 30 de maig
quin resultat
ha sortit de tot això, no?
Però, clar,
a veure,
és que és un dia important
perquè, a veure,
les ventes de Sant Jordi
ho podíem xifrar
entre el 20 i el 30%
de tot l'any
i això és una xifra important, no?
Home, aquest ja és un bon argument
de dir que Sant Jordi serveix
per a altres coses, eh?
El que passa és que hi ha llibres
que no són ben bé
per Sant Jordi.
Vull dir...
I molts autors
que parlen
que surti el llibre
per Sant Jordi
i hi ha llibres
que funcionien molt millor
el mes de juny
o el mes de maig.
Hi ha alguns que no volen, eh?
Sí, és que...
Són rares avis
però jo crec que a més
molt encertats, eh?
No, no, no,
per Sant Jordi no,
que passarà desapercebut
el meu llibre, eh?
És que durant aquests 15 dies
anteriors a Sant Jordi
es parla de tants llibres...
Hi ha una saturació...
que, a veure,
jo he dit al començar,
llistar
les novetats
que traiem
a l'Orient
però sí,
que porteu més de 40 novetats,
no?
Sí, sí, sí.
No se'n quedarà
ni amb la meitat, no?
Per què?
Perquè
l'Orient
comprarà el llibre
i més o menys
ja el té clar
o la línia, no?
I si...
I es comprarà
els que estan més mediàtics,
els que estan més
a les parades,
vull dir,
els que s'han anunciat més
a la televisió,
aquests són els que tenen
les grans ventes
a aquest Sant Jordi, no?
I n'hi ha molts
que
és que no els tindran
ni exposats
a les parades
perquè
perquè els llibreters
el que van és
a vendre
el màxim número
d'exemplars
i més és que
és totalment lícit, no?
I la gent va a aquest títol
i la primera parada
on veu el llibre
s'atura i el compra.
i el que vol fer
és un dos muntanyes senceres
d'un llibre
que sap que els vendrà
i si d'un llibre
sap que vendrà un
doncs aquell espai
que li pren aquell llibre
ni el posa, no?
I nosaltres,
jo al principi
anava molt desesperat
amb els Sant Jordis
i jo cada vegada
on prenc
amb més filosofia
perquè
sí,
perquè
tampoc s'acaba
en aquest Sant Jordi
i després vindrà
un altre Nadal
un altre Sant Jordi
i el mes de maig
s'han de vendre llibres
s'han de vendre llibres
clar, clar
i és una miqueta
el que dèiem
de les apostes
no sé
almenys en el nostre cas
una mica a llarg termini
de consolidar unes col·leccions
d'omplir uns buits que hi ha
de fer el que tu creus
però no el que tu creus
per un Sant Jordi
per omplir més o menys el calaix
perquè així
gastes unes energies
que lògicament
omplir el calaix
sempre és molt interessant
però el que
crec que s'ha de fer
és l'aposta a llarg termini
i fer les coses ben fetes
crec que tant Cosetània
com nosaltres
no és que siguem localistes
però que vellem
pel nivell cultural d'aquí
i estem amb els autors d'aquí
els obrim finestres
els obrim portes
estem editant
nosaltres per exemple
amb els clàssics
també vam començar
a editar
els clàssics d'aquí
perquè era quasi
necessari editar'ls
però això no vol dir
que tinguem una
una visió no més localista
ni molt menys
i anem omplint els forats
però ningú vendrà de fora
editar aquests clàssics
generalment
o poden vindre
poden vindre
però no ho faran en principi
si ho fem vosaltres
millor no?
que es quedi a casa
també
evidentment
nosaltres tenim
les dos editorials
vocació
de tot el país
per a solta
a veure
on tenim
on vivim pròximament
és aquí
llavors clar
té una importància
cap dalt
tots els llibres
que tenim d'aquí
i això que et deia
a veure
les nostres maquinàries
empresarials
per dir-ho d'alguna manera
no estan parant
vull dir
nosaltres estem preparant
els llibres
que han de sortir
el mes de maig
i el mes de juny
només parem a l'estiu
com tothom
per fer de vacances
i perquè
el mes d'agost
no es poden distribuir
però si es distribuïssin llibres
també
seguiríem traient llibres
al mercat
a veure
jo a hores d'ara
tinc set llibres
al magatzem
que no vull distribuir
fins a
tot els guardes
fins a començament de maig
perquè
hi ha llibres bons
que es farien molt bé
per exemple
un estudi
sobre Narcís Uller
el seu concepte
que tenia de Barcelona
que ha fet
per la Rosa Cabré
que és de Reus
doncs clar
això
escolta
aquí quedaria colgat
deixem-ho
deixem-ho
allà
o per exemple
el Premi d'Escó
que és de la Carme
més que és de Grandesa
doncs
tinguent el llibre
de fa 15 dies
no l'hem volgut distribuir
per Sant Jordi
perquè no es quedés
ni aquest a colgat
doncs ja està fet
perquè hem de seguir
i les nostres maquinàries
hem de seguir treballant
i hem de seguir
traient llibres
al maig
al juny
i el llibre
dura tot l'any
ara clar
evidentment
doncs escolta
les dues editorials
se posem uns objectius
de llibres per Sant Jordi
i aquí hi ha uns objectius
de llibres per Sant Jordi
en els nostres catàlegs
junts altres
que han sortit
perquè era el moment
que els tocava sortir
i que bé
que pugueu col·laborar
si és positiu
per tots dos
per totes dues
el principi
crec que ha anat
força bé
perquè
tampoc s'han posat
uns objectius
de
de competitivitat
sinó que
crec que el que hem fet
és sumar esforços
simplement
i fer-se sentir
quan s'ha de fer sentir
i sense pretendre
lluitar un contra el altre
i el monitorial
això ho permet bastant
perquè
ell té unes col·leccions
i en tinc unes altres
vull dir
ell té uns autors
i això no vol dir
que autors
per exemple
ella d'aquest any
ha ferit
l'any passat
i nosaltres
l'any passat
l'any passat
però l'altre dia
hem d'anar
plegats
i molt bé
vull dir
jo crec que
que per qui han d'anar
les coses
perquè
quan al principi
parlàvem del camp de Tarragona
a veure
l'única manera que tenim
és
juntant esforços
per tots els costats
però no només nosaltres
els autors
com a editors
sinó també
l'administració
ha de mirar per aquí
els sectors socials
han de vetllar
per les coses d'aquí
a veure
jo
ahir segur que molta gent sap
que el Barça va guanyar
però
segur que molta menys gent sap
que el Gnast i va guanyar
6 a 0
i això a vegades
dius
ostres
com pot ser
és una perspectiva
de fet
és tota una cosa
la relació
ara la costatània
es basa en una frase
molt senzilla
de dir
escolta
farem junts
el que ens vingui de gust
fer-ho
m'entens
i dit això
amb franquesa
això
em porta
molts fos problemes
perquè si ara
diguéssim
escolta
l'any vinent
que no serà
el dinar amb els periodistes
m'ha de gust fer el sol
doncs el faríem sol
i no se'n fadria
cap dels dos
i col·laboraríem
amb altres coses
m'entens
per tant
no ens hem imposat res
i senzillament
el que haguem de fer
que ho hem de fer
perquè veiem
que ho hem de fer
i perquè ens ve de gust
fer-ho junts
m'entens
i no vol dir
doncs que
el que ara estem fent junts
l'any vinent
ho puguem fer d'una altra manera
i això no ens ha
no ens ha de crear conflicte
i no ens crea conflicte
perquè a veure
moltes vegades
resulta que competim
amb concursos
tots dos
bueno
escolta
doncs aquell moment
guanya un
i l'altre dia guanyarà l'altre
o que doncs hi ha autors
o que per exemple
els dos hem iniciat
col·leccions
que els altres ja tenim
jo també tinc una col·lecció
el teatre i ell ara està fent
col·leccions de rutes
d'excursions
escolta
a veure si ho hem entès
home millor que no la fes
però que ho hi prefereixo
que la faci
i ell que la faci
que li faci una diutel
és allò que diuen
que el sol surt per tothom
doncs una vegada entès això
una vegada entès això
escolta
no ens hem d'enfadar
ni molt menys
és l'única la filosofia
del gremi
el que passa que dos
fer un gremi
és molt complicat
un gremi de dos
mira fora
el primer gremi
de dos integrants
a més a més
farem coses
junts més importants
segurament que podrem parlar
d'aquí 3 o 4 mesos
farem més coses
doncs ja vindreu a explicar-ho
espero
escolta
tenim poc temps
i vosaltres teniu moltes novetats
i com deia l'Alfred
no estarem aquí explicant
perquè com que a més
tindrem oportunitat
el dia de Sant Jordi
de portar els protagonistes
justament
d'aquests llibres
a grans trets
per on
quins seran els titulars
de Sant Jordi
de Cosetània i d'Arola?
bé nosaltres
no voleu dir títols
i més aviat matèries
perquè ningú no se senti
doncs
allò de dir
ai per què no diu el meu
el meu editor
i diu el de l'altre
a grans trets
a grans trets
nosaltres
la principal
és la col·lecció
aquesta
de Ferradura
com a novetat
presentem això
que com deia el Jordi
és una col·lecció
que ells també tenen
paral·lela
o similar
però crec que
té un taranà
molt diferent
vull dir
no és potser
tan tècnica
com els llibres del Jordi
són excursions
més lúdiques
més potser per anar
amb família
per anar amb amics
més passejades
la descripció
de l'excursió
tampoc és tan tècnica
sinó que
incita
que la gent
hi vagi
hi ha diferents nivells
excursions molt senzilles
d'onora i escaig
vull dir
que això es poden fer
amb el gos
la dona
el crius
i tots
i també s'ha volgut
ballar molt pel color
vull dir
fotografia de color
o sigui que tot
inviti a fer l'excursió
però des d'anar
basant més lúdica
que tècnica
hem començat
amb la de Tarragona
i del Pallars
perquè
el que dèiem abans
no volem ser localistes
vull dir
volem
cap a tot el territori
i això seria
l'aposta
més movadosa
més movadosa
per
després tenim
les novel·les
que sempre
traiem una novel·la
en català
i una en castellà
per Sant Jordi
per Nadal
i tampoc
dir els dos
per el que dèiem abans
tu
ja en parlarem
el divendres
també els hi pots dir
també
en català
és el Ramon Pellisse
amb el Persistents
i en castellà
és el Código de Barras
que vam presentar
el divendres
del Gustavo Hernández
del Gustavo Hernández
i bueno
això també
és una mica
l'aposta
a la narrativa
ho hem parlat
és molt difícil
de fer narrativa
perquè és on hi ha
més competència
amb els grans editorials
i amb els grans firmes
però nosaltres
volem fer narrativa
volem
perquè
fem bastanta literatura
o sigui
que
també han de fer literatura
narrativa contemporània
perquè és
la primera espasa
com si diguessin
i per això
fem
aquestes dues col·leccions
traiem una novetat
per Sant Jordi
tant en català
com en castellà
i per Nadal també
a partir d'aquí
algun d'aquests autors
passarà en divendres
per a un programa
ja ens ho han confirmat
seguim sempre
també traiem
sis títols
a l'any
dels clàssics
només
apuntar
que
com havia dit abans
que
havien començat molt
amb autors locals
el Pino Isolè
el Puig i Ferreter
i ara
comencem ja
perquè hem acabat
amb el Puig i Ferreter
amb el teatre complet
comencem ja
a fer autors
ja d'altres indrets
no?
començant
com fem
els cants íntims
de la Pèl des Mestre
suposo que és
força conegut
després tenim
una sèrie
de llibres de poesia
nosaltres
sabem que la poesia
és minoritària
però
ens agrada
creiem que està
la poesia
en un moment
dolç
no de vendes
però que hi ha
una sensibilitat
cap a la poesia
i crec que
editem
poetes
bons
dic de veritat
vull dir
editem el Gabriel Guàs
que és un dels
desconeguts
però crec que és un
un poeta
molt
molt bo
editem el Joan Durant
que també és
un
jove poeta
molt bo
i d'altres
llibres de poesia
i després
hi ha
llibres
més d'estudi
com són els
el que vam presentar
l'altre dia
Subviència de la Postguerra
que és el cas de Tarragona
el cas de Tarragona
de la Postguerra
Els Humanos del Sur
que és
el segon llibre
que es va editar
el primer va editar
el mèdul
que es recull
de 50 personatges
de les Terres de l'Ebre
i
una miscel·lània
sobre el carlisme
que és un estudi
jo crec
a l'estiu
de diferents autors
sobre el carlisme
en tres generals
m'agradaria a ser això
Home, molt variat
des de Cosetània
aposteu
entre altres coses
per la gastronomia
aquesta àvia remeica
A veure, això ja és un clàssic
és un clàssic
per això
aquest cap d'estat
em va ploure molt
a la revista Presència
via Salvador Garcia
que ens situava
aquesta
que és un crític gastrònom
ens situava
aquesta col·lecció
com la referent a Catalunya
dins el món
de la gastronomia
i això se'm va
dir, bueno
ja hem aconseguit
el que volíem
m'entens?
Que algú digués
que fóssim el referent
m'entens?
Bé, hi ha llibres de cuina
hi ha
cinc més
el de la remei
i de la canalla
i per
a veure
ens hem amagat
que les nostres
per entendre's
apostes fortes
d'aquell llibre
i digués aquest
l'hem fet
per Sant Jordi
que allò que diem
mentre que hi ha llibres
que els hem fet
perquè tocava els fes
són doncs
Etnereografia
del Xavier Grasset
i l'Andeu Faro
i Treballs de Camp
de Lluís Gavaldà
i també
perquè també ens agrada
tindre alguna
alguna peça
de narrativa
doncs per Sant Jordi
doncs aquesta
a la butxaca
d'un mort
de l'Àngel Octavio Ronet
no?
El de més
hi ha
hi ha doncs
tot el clàssic
de l'editorial
hi ha llibres de cuina
d'autors d'aquí
doncs com el de les Torrades
o la Manan Casoles
no?
i hi ha
hi ha també
algunes llibres d'excursió
poc d'aquí
perquè ja
n'hem tret moltes coses
de
de les guies
de les guies
d'acimut
d'aquí
i hem començat
doncs
una col·lecció
que es diu
Memòria del segle XX
no?
que són
una miqueta
per allò que diem abans
intentar obrir nous mercats
no?
que són
un llibre
que són
les vivències
d'un deportat
al camp de deportació
de Dajau
i un altre
sobre la lleve
del viberó
no?
i
per tant
una miqueta
per allò que diem
diversificar
no?
i en el món
de l'assaig
doncs també
hem incidit
bastant
en quatre llibres
no?
que a més a més
del Lluís Gabaldà
Treballs de Camp
hi ha
un sobre
l'aventura
de ser pares
veus
per existir
de la periodista japonesa
Caso Koueno
i el menjar en la història
i aquest allò que diem
intentar diversificar
i intentar
trobar nous espais
on nosaltres
ens hi podem
moure
i veure
experimentar
en aquest sentit
en definitiva
que qualsevol
que dies
jo només vull comprar
un llibre
de les editorials
d'aquí
pot abastir-se
de qualsevol gènere
de qualsevol gènere
que vull un llibre de cuina
que vull poesia
que vull teatre
es pot abastir
amb les editorials
d'aquí de casa
que no podien faltar
en aquesta cita
de Sant Jordi
divendres no hi seran
estaran els seus autors
però avui hem volgut
parlar amb ells
l'Alfred Arola
d'Arola
i Jordi Ferrer
de Cossetà
moltíssimes gràcies
i bona festa de Sant Jordi
i que faci bon temps
sobretot això