Falta un minut per arribar al punt horari d'un quart de dotze del matí.
Aquest diumenge s'inicia a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona,
aquí al carrer Pere Martell,
el cicle anomenat les grans èpoques de la música.
Un cicle que inclourà quatre concerts que s'aniran realitzant
a partir, com dèiem, d'aquest diumenge i fins a finals del mes de febrer.
Ara mateix tenim línia directa amb la coordinadora d'aquest cicle de concerts,
que és la Imma Grimal.
Imma Grimal, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què aquest cicle hi ha enfocat en quatre concerts
que intenten representar les grans èpoques de la música?
Doncs la idea de la Caixa Tarragona, en aquest cas,
era d'oferir en el públic de la ciutat un tipus de concert de música de cambra
on hi haguessin reflectides una mica les diferents èpogues
per donar a conèixer uns moments de la història que han anat canviant.
I quines són aquestes quatre grans èpoques de la música?
Aquestes èpoques, el primer concert és de música antiga,
en aquest cas concretament de música medieval,
música de l'època trobadoresca,
que estem parlant dels segles XII al XIV, més o menys.
El segon concert seria el del classicisme musical,
que seria, en aquest cas, representat per un quartet de corda
que tocaria obres de Haydn, Mozart.
El tercer concert seria un concert del romanticisme,
que en aquest cas seria dedicat al compositor Brahms,
un concert especial que, si vol, després l'expliquem.
I l'últim concert seria el del Gratacel,
que seria música del segle XX,
una música més aviat de teatre o de musical.
Aquesta seria la divisió lògica,
o podríem trobar altres maneres de dividir,
en fi, l'evolució musical al llarg de la història?
Home, hi ha moltes maneres de dividir-la,
perquè no només es pot dividir en quatre grans etapes,
són moltes més les etapes.
El que passa és que en aquests moments
es volia fer un cicle de quatre concerts
i ens va semblar convenient fer-ho d'aquesta manera.
Ara, evidentment, ens hem saltat moltes èpoques.
Hi ha el Renaixement, hi ha el barroc,
en aquest cas no els hi hem posat.
Ja hem fet romanticisme,
però hi ha una època que és el post-romanticisme.
Hi ha l'impressionisme, que tampoc no l'hem fet.
És impossible, amb quatre concerts,
que hi hagi totes les èpoques de la música.
El que passa és que, clar,
en principi ja és un cicle amb ganes de continuïtat.
Per tant, possiblement, l'any que ve,
es tornarà a fer un cicle que es dirà,
doncs, no sé si de la mateixa manera d'un altre,
i seran unes altres les èpoques.
En qualsevol cas, la idea original també
de la Fundació Caixa Tarragona
és apropar la música,
a través de la història de les seves grans èpoques,
d'una manera molt planera,
molt bàsica, podríem dir,
per gent poc introduïda en aquest món.
Exacte.
S'han buscat concerts que siguin representatius
d'unes èpoques,
però en aquest sentit molt populars,
en el bon sentit de la paraula.
El nivell musical és molt elevat,
de tots els concerts,
però estan pensats perquè arribin al públic molt fàcilment.
Això, una de les maneres de fer-ho
és aconseguint que els mateixos músics
parlin amb el públic.
Per tant, tant del cas dels trobadors,
el director del grup,
introdueix una mica les peces abans de tocar-les,
explica una mica l'època com és
i es crea, almenys, un contacte
entre el que és l'escenari i el públic.
Al mateix pas, amb el quartet de corda,
no sortiran allà els artistes
i es posaran a tocar fredament,
sinó que hi haurà una petita introducció.
No parlem del concert de Brahms,
en el qual hi ha un narrador.
Fins i tot hi ha un narrador
que recita un poema,
en aquest cas és el Miquel d'Esclot,
i després hi ha un cantant que canta un lit,
després es toca amb el viol i el piano.
Però en tots els concerts s'ha intentat això,
que hi hagi un contacte molt directe
entre els artistes i el públic,
de cara a fer-ho més assequible
i més entenador per a tothom.
Entrem, doncs, una miqueta en el detall
d'aquestes quatre grans èpogues,
d'aquests quatre concerts
que proposeu de veure aquí
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
El primer serà el proper diumenge,
és de música medieval.
Com podríem definir aquesta època musical?
Home, és una època en la qual
els músics eren els mateixos intèrprets, normalment.
Era l'època dels trobadors.
Els trobadors anaven de castell en castell,
una mica explicant les gestes dels seus senyors.
Estem en l'època medieval de l'ideal cavallaresc
i, doncs, en aquest cas hem agafat un grup
en el qual hi ha una mitja soprano i un tenor
que cantaran aquestes cançons.
Normalment no estaven harmonitzades aquestes peces
perquè cada persona o cada trobador
tocava amb els instruments que tenia.
O si s'anava amb un castell
i el mateix senyor o les filles del castell tocaven,
improvisaven allà també un tipus d'acompanyament
per les cançons.
Per tant, el treball d'aquest grup
també ha sigut en part d'investigació
per poder oferir unes cançons
i una música d'aquesta època.
Per tant, tenim dos cantants,
tenim unes vielles d'arc,
tenim unes flautes i xirimies,
tenim les percussions,
que són panderetes, tambors,
i llavors tenim l'organet,
que seria que fa la part més harmònica,
que també toca la viella de roda.
Això en el primer concert.
En el segon, dedicat al classicisme,
aquí estem parlant bàsicament del segle XVIII,
si no m'equivoco.
Exactament.
Al segle XVIII portarem un quartet de corda.
Potser el grup per excel·lència de música de cambra
és el quartet de corda,
que són dos violins, una viola i un violoncel.
I llavors, en aquest cas,
el programa és un programa pròpiament clàssic,
de l'època classicista.
Amb tres compositors molt coneguts, molt populars.
Molt populars i molt coneguts, sí senyor.
En aquest cas són Mozart, Haydn i Beethoven.
El tercer concert, la tercera gran època,
que apunteu és la del romanticisme segle XIX.
Exacte, el romanticisme musical,
que està representat,
nosaltres en aquest cas l'hem representat
amb el compositor Brahms,
que és com el compositor romàntic per excel·lència.
Seria el més significatiu d'aquesta època.
N'hi ha d'altres també.
A veure, no podem...
El panorama musical és tan ampli
que no ens podem tancar tampoc amb un compositor, no?
Però a nosaltres ens ha semblat
que podíem donar-li relleu amb aquest.
I tenim un programa molt especial,
perquè aquí, en aquest concert,
es veu el procés compositiu de Brahms,
en el sentit que llegim un poema,
que aquest poema el va llegir Brahms,
i sobre aquest poema va escriure un lit,
que un lit és una cançó,
va ser cantada, en aquest cas per un tenor,
l'Antoni Gómez.
I després, amb violí i piano,
es toca el primer moviment d'una sonata, per violí.
Però no tot seguit, és a dir, primer el primer moviment.
Després es tornarà a llegir un altre poema,
que Brahms també es va inspirar,
es cantarà el lit
i es tocarà el segon moviment de la sonata.
Les sonates normalment eren tres moviments.
I en aquest cas,
es vol oferir al públic que vegi
quin és el procés que Brahms va seguir
per composar aquestes sonates.
Per tant, és una mica especial.
Per això també hem triat a Brahms.
Perquè també hi ha,
darrere d'aquest concert,
hi ha un treball d'investigació musical,
o d'entrar dintre de la vida d'aquest compositor.
Molt bé.
Això serà, doncs,
per reflectir l'època del romanticisme.
I l'últim concert que comentàvem d'aquest cicle
és el de la música més actual,
el de la música del segle XX.
Com la podríem definir,
aquesta música i el concert que portareu aquí?
Aquest concert es diu Gratacel,
que és una mica amb la idea
de pensar en els musicals americans.
I tocaran, bàsicament,
obres d'aquests compositors
com Bernstein,
Kurt Weill,
Gertwin,
que són aquesta música
que és dintre del seu món clàssic,
però és música més lleugera,
música desenfadada.
Llavors és música de pel·lícules,
música de musicals,
de cabaret, fins i tot.
I en aquest cas és cantada per una soprano
i acompanyada per un grup instrumental.
Normalment aquesta música està tocada per orquestra,
moltes vegades.
I aquí s'ha fet una reducció.
Hi ha un pianista,
hi ha flauta, clarinet i soprano.
És un concert molt atractiu
i que molta gent coneix les peces.
Aquestes són, doncs,
les quatre propostes
que aniran desfilant per l'Auditori de Caixa Tarragona
des d'aquest diumenge 18 de gener
fins a l'últim diumenge de febreu,
el dia 29 en què es farà aquest concert de música
d'escena del segle XX.
Com dèiem, Imma,
amb la voluntat de fer arribar la música,
les grans èpoques de la música,
amb un públic poc habitual
i que segurament fins i tot
no ha anat a sentir mai un concert de música.
Possiblement és així,
però la nostra idea és que agradi a tothom
i són uns concerts pensats molt en aquesta idea,
que tothom pugui disfrutar-ne
i en pugui gaudir sense coneixements previs,
pugui anar allà i passar una bona estona.
Imma Grimal,
doncs,
sóc coordinadora del segle.
Doncs,
moltes gràcies per atendre aquesta comunicació en directe
del matí de Tarragona Ràdio.
I, en fi,
que vagi molt bé,
que sigui tot un èxit aquest primer segle,
que, com apuntava,
segurament pot tenir continuïtat l'any que ve
amb altres concerts.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.