D'aquí tres minuts seran dos quarts d'onze del matí.
Abordem ara una altra de les notícies destacades de la jornada,
el veredicte del concurs internacional de composició musical
Ciutat de Tarragona, que s'anunciava justament ahir al vespre.
El jurat decidia que el compositor italià Paolo Boggio
sigui el guanyador d'aquesta edició
del Premi Internacional de Composició Musical.
Saludem ara mateix en directe al matí de Tarragona Ràdio
el president del jurat, que és el senyor Josep Maria Mestres.
Senyor Mestres, bon dia.
Bon dia.
241 obres presentades, 241 partitures que el jurat ha hagut d'analitzar.
Primer que res, senyor Mestres, abans d'entrar en el veredicte,
quina valoració fa de la qualitat i de la quantitat d'obres presentades a aquest premi?
Bé, la quantitat és impressionant,
perquè jo no conec cap altre premi a Europa que rebi tantes partitures.
La qualitat, com en tot, n'hi ha de molt bones i n'hi ha de molt dolentes.
La mitjana, la mitjana tira a bo.
És a dir, diguem que em van sortir, em van sortir com al voltant de, exactament, 13,
13 que hi haren premiables.
I aleshores, diguem que la gran feinada és que en dos dies llegeixen 240 partitures,
jo no sé si s'ho imaginen, però és una feinada,
i tots els membres del jurat ens les vam mirar totes.
O sigui que això és una gran feina.
D'aquí en van sortir preseleccionades 13 que ja eren premiables
i després va venir una tasca ja més acurada d'anar cercant,
de mica en mica anar descartant fins a arribar a quedar la que va guanyar.
La que va guanyar és d'un compositor italià, es diu Paolo Boggio.
Com definiria vostè aquesta obra?
Bueno, aquesta obra és una obra de concepció moderna,
molt correctament escrita pels instruments,
sense dificultats, això és difícil d'explicar.
A vegades s'escriuen coses que queden escrites
i que d'una manera difícil,
quan es podrien escriure d'una manera més fàcil.
Aquest no és el cas, és a dir, que està escrit de la millor manera possible.
Això no vol dir que sigui fàcil per a l'orquestra,
hauran de treballar i de valent per poder-la tocar.
Però jo crec que el treball valdrà la pena perquè és un obra brillant
i que pot arribar bé a un públic molt ampli.
D'aquestes 13 partitures finalistes que deia vostè,
la decisió final ha estat realment complicada?
No, no, perquè la tendència es va anar perfilant,
és la que va anar superant totes les votacions.
Ho sé qui ja es anava veient
i al final va guanyar per una molt àmplia majoria.
Quina referència té vostè, si és que en té alguna,
del guanyador d'aquest compositor itàlia Paolo Bozio?
Doncs, per mi és una persona desconeguda
perquè, de fet, és un compositor jove.
En la documentació que va enviant no posa l'edat,
però calculo que no passa dels 30 anys,
perquè, de fet, encara en aquest moment
està fent el doctorat a Anglaterra.
Per tant, una persona que fa el doctorat
pot rondar els 30 anys, però no gaire més.
Atenc és un home que ha tingut ja diversos prèmits,
potser 8 o 10 importants, internacionals,
o sigui que sembla que està apuntant cap a una carrera brillant.
La peça guanyadora, com dèiem,
és una obra sinfònica per orquestra,
té una durada de 17 minuts.
Vostè deia, senyor mestres,
que serà complicat per l'Orquestre Sinfònic
de Barcelona i Nacional de Catalunya,
que recordem s'encarregarà d'estrenar
la partitura el proper estiu,
serà complicat per l'orquestra?
No, complicat no.
No li serà fàcil, però treballant...
És a dir, els problemes que pot presentar la partitura,
amb els assajos suficients, són superats.
L'Orquestra de Barcelona és excel·lent.
En aquest moment és la millor orquestra d'Espanya.
És una orquestra molt professional i molt disciplinada,
o sigui que no hi haurà cap problema per muntar això,
només és qüestió de feina.
La qualitat de l'obra guanyadora
està a l'alçada del Premi Internacional de Composició Musical
Ciutat de Tarragona?
Sens dubte, sens dubte.
Fa difícil explicar la qualitat així,
però jo crec que el públic quedarà satisfet
de la tria que hem fet.
Li deia això, senyor Mestres, perquè vostè,
la primera resposta ens deia que amb 241 obres presentades,
en fi, vostè era l'únic premi d'arreu d'Europa
i no se s'ha dit del món que rebia aquesta quantitat de partitures.
Per tant, això vol dir que el Premi de Tarragona
està en primera línia.
És un premi molt prestigiat.
Sap què passa?
Aquí hi ha premis que no sé per què
tenen tendència a el que podríem dir,
parlant d'una manera potser no correcta,
del xanxullo.
En canvi, aquí al Premi de Tarragona
s'ha actuat sempre amb una gran seriositat,
amb jurats competents,
i això corre la veu.
La gent quan mira diu
que aquest és un premi que val la pena
perquè hi ha l'oportunitat.
És a dir, és un premi de prestigi.
És prestigiat, sí.
Això explicaria que s'hagin presentat 241 obres.
Exacte.
Pensi, per exemple, el Premi Reina Sofia,
que és un premi que està dotat econòmicament
molt més que aquest.
No rep ni un terç de les partitures
que rep el de Tarragona.
Però una cosa serà, no?
Perquè pensi que han vingut de tot el món.
I a veure, jo he vist allà partitures xineses,
japoneses, d'Estats Units,
de diversos països americanos,
Brasil fins i tot,
i d'Europa,
de francesos, anglesos, alemanys, italians,
de tot arreu.
O sigui que és una convocatòria que té un...
És a dir, és un premi que té una molt àmplia convocatòria
i resposta.
Segons les dades dels organitzadors,
les partitures han arribat de 35 països diferents.
35.
Això dona, en fi,
idea de la magnitud de la convocatòria.
Deu ser realment impressionant pel jurat veure això,
que el premi té aquest caràcter tan internacional
i veure tantes partitures.
Vostès han estat reunits tres dies, no?
Sí.
Explica'ns una miqueta com ha anat l'organització,
fins i tot,
l'organització interna del propi jurat.
Bé, el jurat,
primer, vull dir, és molt senzill,
perquè vull dir,
llegir música no és el mateix que llegir literatura.
Vull dir, un llibre,
o te'l lliseixes de dalt a baix
o no te l'enteres.
La partitura,
com que té l'escriptura musical,
és de lectura molt instantània,
amb relativa rapidesa,
pots fer una imatge
per on va l'obra,
sense entrar en detalls.
Aleshores,
aquest primer escrocoll,
el vam fer tots,
i això són moltes hores.
O sigui,
es muntaven piles de 20 partitures,
hi havia un munt de piles,
i llavors cada una anava agafant una pila,
anava prenent les seves anotacions una per una,
fins que vam acabar de veure-les totes.
Llavors vam fer una votació de presselecció
dient quines passaven i quines no.
I aquesta és la que em van passar,
van passar-ne 13.
Llavors hi ha,
un cop aquestes 13,
llavors aquestes sí que van ser examinades
una per una de dalt a baix,
i una segona votació
en va deixar hi ha quatre.
I aquestes quatre llavors
es van examinar conjuntament,
una per una,
dient que té aquestes qualitats,
aquests defectes, etcètera,
de raonaments de tipus tècnica.
i aleshores això ja va encarrilar al final.
Per cert que hem d'explicar també que els membres del jurat
provenen de diferents indrets,
i m'imagino que també amb diferents trajectòries
dins del món de la música.
Sí, aviam, ja...
Aquest any procedien gaire tots de França,
bé, els estrangers de França.
Aviam, hi havia...
De França hi havia...
Hi havia dos francesos que viuen a París
i un francès que és pianista.
Aquests dos són directors d'orquestra
i un d'ells compositor.
I l'altre és pianista,
però és un pianista que viu aquí a Catalunya,
a Caldes de Malavella.
Un pianista especialitzat en música contemporània.
Després hi havia un argentí,
que és el Carlos Roque Alzina,
de procedència catalana,
que aquest viu a París, també.
Després hi havia Thomas Marco,
que aquest és un il·lustre,
molt conegut compositor madrileny,
i d'aquí, de Barcelona,
d'Albert Sardà, jo.
Penso que no me'n deixo cap.
O sigui, era un jurat variat.
Variat, però haig de dir,
en qualitat de president,
no vaig tenir ni la més mínima discussió,
ni jo amb ells, ni entre nosaltres,
no hi va haver cap tensió,
va haver una molt bona entesa,
i he de dir que he disfrutat
de poder treballar molt, però bé.
Una última qüestió, senyor Mestres.
Com a president del jurat,
té la sensació que, en fi,
tota la magnitud del premi que comentàvem,
que hem estat comentant al llarg de l'entrevista,
després no es veu prou reflexada,
a nivell de mitjans de comunicació,
o a nivell fins i tot de la gent de Tarragona
i de la gent de la resta del país,
que tingui aquesta consideració pel premi?
Bé, se'm fa difícil,
perquè jo encara no sé
quin ha sigut el ressò que ha tingut aquest,
però si és de jutjar per altres parats anteriors,
crec que no se n'ocupen gaire
els mitjans d'informació,
ni el públic,
més aviat passen d'aquest premi,
t'hi ha en general de la música.
És a dir, seria un problema general
que afectaria el món de la música.
Sí, sí, desgraciadament.
En fi, veurem si això es pot millorar
amb el pas del temps,
tot i que ja són 12 les edicions
que té aquest Premi Internacional de Composició Musical.
Senyor Josep Maria Mestres Quadreny,
president del jurat d'aquest Premi de Tarragona,
moltes gràcies per donar-nos aquestes explicacions
al voltant de la decisió que vostès van anunciar
ahir al vespre,
després d'haver llegit aquestes 241 obres
presentades a la convocatòria.
Moltes gràcies i fins la propera.
Gràcies a vostè.
Adéu-siau, bon dia.