Josep Maria Pallàs, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Josep Maria Pallàs era, fins fa poques setmanes,
professor de català en un institut de secundària de Valls,
de la capital de l'Alcamp,
i de cop i volta podríem dir que s'ha vist
al capdavant de la delegació d'ensenyament
de la Generalitat a Tarragona.
Com porta aquest canvi tan sobtat?
Bé, estem aterrant encara, però el portem bé.
Anem coneixent els problemes, anem coneixent les realitats,
ens ho prenem amb molta il·lusió,
és un repte, una responsabilitat, un honor,
i intentarem estar a l'alçada de les circumstàncies.
L'ensenyament és la gran prioritat del govern,
s'ha dit, en fi, de moltes maneres,
però insistentment des de la Constitució del nou executiu català
a finals de l'any passat, a finals del mes de desembre.
Això li dona una responsabilitat afegida encara a vostè?
Sí, però jo voldria que això no fos només la responsabilitat del govern,
sinó que fos la responsabilitat de tota la societat,
perquè és la societat la que ha de tenir clar
que l'escola és la prioritat per a tothom,
pels ajuntaments, per a les diputacions,
i sobretot per a tots els agents socials.
Ara parlarem de coses concretes,
o de detalls més concrets envingulats amb el territori,
o amb la política educativa,
però en general,
després d'aquestes primeres setmanes de contacte,
com s'ha trobat,
o quina radiografia faria ara mateix
del sector educatiu aquí al Camp de Tarragona?
El sector educatiu del Camp de Tarragona
té unes potencialitats enormes,
té una realitat positiva enorme,
però està sotmès a una sèrie de tensions i de problemes també greus,
perquè s'enfronten tots alhora.
Per tant,
parlo des de l'esperança,
però també des del coneixement de causa.
Hem d'ajudar a donar respostes a l'escola,
perquè, si no, a l'escola pot arribar a una situació límit.
En quin setit vol dir,
en una situació límit?
Estem en una situació límit
perquè ens trobem amb diversos problemes
que s'han ajuntat tots alhora.
Bàsicament,
el primer problema és que en els últims anys
hem abusat dels canvis legislatius
i hem sotmès el sistema educatiu
a massa tensions en aquest sentit.
Hem passat de l'ESO,
l'Occe,
a la nova ESO,
llei de qualitat,
i tant un canvi com l'altre
han sigut potser fets amb massa presses
i amb massa pocs recursos.
Per tant,
hem tensionat massa el sistema educatiu,
que és un sistema
que pel propi volum de població que mou
necessita que els canvis siguin lents,
pausats, moderats,
molt ben pensats
i sobretot molt ben finançats.
També tenim una tensió greu
amb tot el que és l'increment demogràfic
d'alumnes dels últims anys,
que era un increment
que, per altra banda,
no estava previst.
És a dir,
ens trobem que,
si anem a la ciutat del costat,
a Reus,
en un sol any,
en un sol any,
des de setembre,
no un any,
perdó, menys,
des del setembre fins ara,
han vingut 400 alumnes nous de primària.
400 alumnes nous
que s'han hagut d'escolaritzar
quan ja havia començat el curs
i, per tant,
en plantilles de professors tancades.
A Tarragona,
també,
les xifres són altíssimes.
Per tant,
ens trobem
amb una dinàmica,
amb un creixement
que obliga
a crear noves escoles,
a ampliar les escoles existents,
a obrir noves línies,
a obrir noves aules
i això en un moment
de limitació
pressupostària crònica.
Tenim un tercer element important
que és el canvi generacional.
Els alumnes d'avui en dia
són alumnes diferents
dels que teníem fa 15-20 anys.
Són alumnes,
no dic dolents o pitjors,
dic diferents.
Per tant,
alumnes diferents
necessiten tractaments
pedagògics diferents.
Són alumnes
amb una gran cultura audiovisual
que llegeixen molt a l'aula
però fora de l'aula
llegeixen molt poc.
Són alumnes
que tenen
una vida familiar
més reduïda,
més limitada
que abans.
Són alumnes
que moltes vegades
veuen poc els avis
i veuen poc els pares
perquè hi ha uns horaris
laborals
llarguíssims.
Per tant,
són alumnes
que de vegades
costa de mantenir
amb la disciplina,
amb el valor
d'estar-se tranquils
i qui ets,
massa estona.
Per tant,
el canvi demogràfic,
l'increment
d'alumnes,
sobretot alumnes
nouvinguts,
amb tots els problemes
afegits d'alumnes
que són
de cultures diferents,
de llengües diferents,
fins i tot
de llengües no romàniques,
el canvi
generacional,
el canvi
legislatiu,
legislatiu,
l'atenció entre
l'escola pública
i l'escola privada
que encara no s'ha
resolt.
Tots aquests problemes
afegits,
tots junts,
confegeixen,
doncs,
un panorama complicat.
Un panorama molt complex,
li anava a dir
que per fer-hi front,
l'administració
suposo que haurà de destinar
molts recursos,
però també molta imaginació.
Exacte,
molts recursos,
molta imaginació
i sobretot
un element clau,
que és molta confiança
en els professors,
perquè malgrat tot,
el professorat que tenim
és un professorat
molt format,
és un professorat
molt vocacional,
i ja sé que aquesta paraula
de vegades
als propis professors
no els agrada,
perquè ells reivindiquen
que el professor
ha de ser sobretot
un professional,
perquè la paraula vocació
de vegades serveix
d'excusa
per abusar del professor,
per demanar-li més
del que pot donar.
Crec que la societat
en els últims anys
exigeix molt els professors
i crec que és l'hora
que siguin ara els professors
els que comencin
a exigir a la societat.
I quan dic
que el professor
ha de exigir la societat,
doncs,
per exemple,
em refereixo
a obrir un debat seriós
sobre el que són
els horaris escolars
i els horaris laborals.
És a dir,
que potser
en comptes de demanar
que sigui l'escola
la que s'adapti
a la realitat social
i a la realitat laboral
de jornades llarguíssimes,
de torns de treball
draconians,
d'obrir en caps de setmana,
etcètera,
penso que potser
valdria la pena
plantejar-nos-ho tot al revés.
És a dir,
que sigui l'horari laboral
el que a poc a poc
s'adapti a la realitat escolar.
Perquè si no,
no se'n sortirem.
Perquè l'escola
pot fer molta feina,
però la primera escola
és la pròpia família.
I això
ho hem de reivindicar,
ens ho hem de creure
tots plegats
i hem de treballar
en aquesta línia.
Perquè a l'escola
tota sola no se'n sortirà.
El fill del que deia,
ara últim,
i ja per entrar
en coses concretes,
d'algunes de les mesures
o de les intencions
que s'han anunciat
en aquestes primeres setmanes
del nou govern tripartita
de la Generalitat,
parlem d'horaris escolars.
Vostè és partidari
d'ampliar,
de fer canvis
d'alguna manera
en l'horari
del curs escolar?
Bé,
és això que comentàvem,
que ens trobem
amb la paradoxa
d'una realitat social
que demana
cada vegada
uns horaris
en què l'alumne
està a càrrec,
en què el fill
està a càrrec
de persones alienes,
el pare, la mare
o un familiar
directe,
i en canvi
això
pot resoldre
el problema
de dir
el nen
està
en mans
d'algun adult,
però no resol
el problema fonamental.
I és que
el motor fonamental
de l'educació
són els pares,
i és la família,
i és l'entorn.
Una classe,
dues classes,
altres classes
són molt educatives,
però no hi ha res
més educatiu
que sopar tranquil·lament
amb els fills,
amb la tele apagada,
xerrant i explicant
cadascú
com li ha anat el dia,
les vivències
i les experiències
d'aquell dia.
Per tant,
jo entenc
que la pressió social
demana
escoles
que obrin
com si fossin
supermercats,
però també
hem de fer l'esforç
tots plegats
que això no és
una solució a llarg termini
ni és una solució bona.
Per tant,
hem de parlar
tots tranquil·lament
sobre com podem conciliar
la vida laboral,
la vida escolar,
la vida familiar.
També s'ha anunciat,
en part per una de les raons
que vostè deia,
l'augment demogràfic,
el fet
i el procés
de la nova immigració,
s'ha anunciat
des del Departament d'Ensenyament
la contractació
de més professors
de cara al curs
vinent,
és a dir,
que de cara
al mes de setembre
a tot Catalunya
hi hauria més professors.
Suposo que això també
ens afectarà aquí
positivament,
al Camp de Tarragona.
Sí,
i de fet
hi ha alguna
de les primeres mesures
que hem pogut fer
malgrat la limitació
que suposa tenir
els pressupostos
prorrogats
ha sigut
incrementar,
ni que sigui
d'una manera simbòlica,
les plantilles
de professors
ja durant
aquesta setmana
i la intenció
del Departament
és augmentar
significativament
les plantilles
a partir del mes
de setembre.
Tot estarà
limitat
al tema
dels recursos,
dels pressupostos,
però sí que hi ha
una voluntat clara
de dedicar
i optimitzar
tots els esforços
que es dediquen
a l'acollida
dels alumnes
i a donar
també resposta adequada
als alumnes d'aquí
que també necessiten
cada vegada
més atenció individualitzada.
És a dir,
tampoc es tracta
de vestir un sant
i després hi ha un altre.
Hi ha molts alumnes
amb necessitats educatives,
hi ha molts alumnes
que necessiten
un tracte molt individualitzat,
tant si venen de fora
com si són d'aquí.
L'educació
cada vegada
demana més esforços
individuals
i això
requereix
professorat
amb un perfil,
amb una formació
molt específica,
ben remunerat
i sobretot
amb molts recursos.
I quants professors
nous hi haurà
entre els que comencen ara
i els que poden
començar al setembre?
La intenció
a nivell de Catalunya
és d'incrementar
en 1.600 professors
com a mínim
la plantilla actual.
Però jo crec que
més que
parlar de números
s'ha de parlar també
de donar flexibilitat
als propis centres
perquè s'organitzin
d'una manera adequada.
El model
organitzatiu
del departament
fins ara
és molt centralitzat,
tot passa per Barcelona
i la nostra intenció
és descentralitzar.
Això vol dir
primer
donar més confiança
als propis centres.
Cada centre
coneix la seva realitat,
cada centre
és un món
i per tant
es tracta
de donar l'oportunitat
als centres
que organitzin
l'organització interna
perdó per la repetició
que organitzin
tot el que és
l'atenció
als alumnes
d'una manera
molt flexible.
En relació
també al fenomen
de la nova immigració
s'ha anunciat
des del departament
d'ensenyament
canvis en el decret
d'admissió dels alumnes
que d'alguna manera
tant l'escola pública
com l'escola concertada
juguin
les mateixes
regles del joc.
Sí, aquí entrem
en un terreny perillós
però jo crec
que és un terreny perillós
a nivell teòric.
Jo crec que a nivell pràctic
a nivell d'escoles
ens entendríem
molt aviat.
Llàstima que
la política
moltes vegades
en el pitjor sentit
del terme
es fica pel mig
i entrem
en una estèril
baralla
entre dretes,
esquerres,
pública i privada.
Quan aquí
no es tracta d'això
aquí es tracta primer
de parlar clarament
de reconèixer
el paper
que estan fent
moltes escoles
concertades
per integrar
també alumnes
novinguts.
El que passa
que també s'ha de dir
clar que fins ara
el tros
més gran
d'aquest pastís
que ens hem de menjar
entre tots
i no els hem de menjar
com si fos un càstig
o una plaga
sinó que és una riquesa
ben gestionada
la diversitat
és una gran riquesa.
Ara
ens trobem
amb dades
que diuen
per si soles
com està el tema.
Si parlem
que a la ciutat
de Tarragona
tenim ara mateix
uns 1.300 alumnes
d'origen estranger
a primària
ens trobem
que d'aquests
1.300 alumnes
1.100 estan
escolaritzats
a l'escola pública
i 200
a l'escola concertada.
Per tant
aquí falla
alguna cosa
perquè
les proporcions
d'alumnes autòctons
és del 50%
a la pública
50%
a la concertada.
En canvi
quan parlem
d'alumnes
d'origen estranger
no hi ha
un 50%.
Això no és lògic
i no és bo
per cap de les dues bandes
ni per la pública
ni per la privada
concertada.
Per la pública
perquè es genera
una sensació
de gueto
que és impossible
de parlar
d'integració
amb aquestes xifres
en moltes escoles
públiques
i per la privada
perquè en certa forma
també es forma
un altre tipus
de gueto
un gueto
per la banda alta
però és també un gueto
és a dir
si anem cap a una societat plural
aquesta pluralitat
l'han de viure
els alumnes
els nens i nenes
des de ben petits
i han de veure
que colors diferents
parles diferents
cultures diferents
pot ser una gran riquesa
però això
queda molt bé
explicar-ho la teoria
però és sobretot
important
que es visqui
a l'aula
per tant
hem de seure
hem de parlar
raonablement
entre tots
i defensar
una idea
que és de sentit comú
si tots els centres
que reben
fons públics
han de ser
reflex de la societat
en les seves aules
també hi ha d'haver
aquest reflex de la societat
no es tracta
de debatre
entre pública
i privada
sinó de debatre
entre escoles
que treballen
per la integració
o escoles
que segreguen
per tant
nosaltres apostem
per les escoles
integradores
no per les segregadores
hem de parlar clarament
del respecte
al dret
a triar
l'escola
que tenen els pares
però hem de
dir ben clar
que les escoles
no tenen dret
a triar els alumnes
que són coses
molt diferents
per tant
aquest és un debat
que crec
que a nivell teòric
tothom té clar
i per tant
es tracta
de trobar els mecanismes
perquè a nivell pràctic
això sigui una realitat
una altra decisió
que pot provocar
un cert debat
i també relacionada
amb les escoles
privades concertades
és que vostès han anunciat
que els hi trauran
al concert
justament
aquelles escoles
que discriminin
per raons de sexe
que divideixen
entre nenys i nenes
bé
això
això no
no és un tema
que s'hagi plantejat
com una urgència
els concerts educatius
tenen una durada
de plurianual
aleshores
em sembla que toca
revisar els concerts
d'aquí dos anys
nosaltres no tenim cap voluntat
d'engegar
debats estèrils
però nosaltres
totes les escoles
que ara estan concertades
són escoles
que estan treballant
amb la millor
de les intencions
i per tant
tenen tot el nostre suport
i el nostre reconeixement
ara
quan toqui renegociar
els concerts
un concert
és un pacte
amb drets i deures
per part de les dues bandes
crec que el conseller
Bargalló
i ara la consellera Cid
hi han dit ben clarament
que els concerts
amb les quantitats actuals
són minços
per tant
estem parlant
d'uns concerts
que no cobreixen
el 100%
les despeses
per tant
si cal posar més diners
en els concerts
s'hi han de posar
però que a canvi
per part
de les escoles privades
que es vulguin
acollir els concerts
hi ha d'haver
una sèrie
de deures
també
i en aquests deures
suposo
que el govern
quan toqui renegociar
posarà temes
com el que vostè anomenava
o temes
com el de la integració real
d'alumnes immigrants
o temes
com el de la gratuïtat
per tant
serà
quan toqui revisar
els concerts
que em sembla
que és d'aquí dos anys
quan d'una manera clara
i honesta
tothom haurà de posar
els drets
els deures
les condicions
per establir
uns pactes
que per altra banda
la gran majoria
d'escoles concertades
estan en perfecta disposició
d'assumir
Parlem de qüestions
ara relacionades
amb el territori
podríem dir
i amb obres
amb infraestructures
amb centres escolars
en definitiva
que és una de les competències
més importants
que en aquest sentit
en aquest àmbit
té la Generalitat
pel que fa
a la ciutat
estrictament
de Tarragona
i el projecte
de construcció
de l'IES
de Bonavista
a la Canonja
aquest seria
un dels projectes
segurament
més importants
de cara al futur
relativament
més immediat
no?
És important
és urgent
crec que va quedar
molt clara
la voluntat
del govern
de la Generalitat
de tirar endavant
aquesta necessitat
pel barri de Bonavista
i per tots els barris
de Ponent
amb la visita
del president Maragall
que va ser
la primera visita
oficial
a les terres de Tarragona
va quedar molt clar
que l'ensenyament
era una prioritat
i que amb una vista
necessitava
aquest nou institut
estem treballant
molt en col·laboració
amb l'Ajuntament
crec que hi ha
una regidoria
d'ensenyament nova
amb moltes idees
amb molta empenta
crec que a poc a poc
els temes
s'aniran encarrilant
en aquest sentit
doncs el solar
que és competència
de l'Ajuntament
veig que va tirant
endavant
tot el que era
el tràmit burocràtic
i per tant
podrem parlar
doncs aviat
d'unes obres
d'un nou institut
les obres
que podrien començar
aquest any
creu vostè
abans que s'acabi
aquest 2004
o encara no?
la burocràcia
és un tema
tan complicat
i que ens supera tant
i que francament
un servidor
és una miqueta
gat vell
encara que no tingui
experiència
com a delegat
sé que els temes
burocràtics
ens superen a tots
i per tant
no m'atreveixo
a dir
a dir dates
però sí que
constato
que la regidora
d'ensenyament
té aquest tema
com a prioritat
número 1
i està lluitant
perquè tirin endavant
hi ha altres obres
ara mateix en marxa
potser petites obres
en altres centres
escolars
de la ciutat
de Tarragona
o dels voltants?
ara mateix
estem en ple curs
i per tant
fer obres
una miqueta importants
en ple curs
és perillós
però sí que estem parlant
també amb l'Ajuntament
de cara a l'estiu
totes les petites obres
de manteniment
que s'han d'impulsar
a nivell
de les escoles
de la ciutat
que sempre hi ha coses
per fer
i de cara
a mig i llarg termini
i això és una cosa
que evidentment
també hauran de parlar
amb l'Ajuntament
de Tarragona
es plantegen
la construcció
de nous centres
escolars
tenint en compte
que la ciutat
està creixent
en diferents zones
territorials
hi ha canvis
a la vista
en el mapa escolar
de Tarragona?
sí
el creixement demogràfic
ens obliga
a plantejar
diverses hipòtesis
tampoc voldria
ara aquí
aixecar expectatives
falses
i crear
il·lusions
prematures
però sí que és cert
que per exemple
per la zona
de l'Hospital
Joan XXIII
ens haurem de plantejar
seriosament
la construcció
d'una escola
tenim una escola
que és el César August
és una escola gran
que funciona
molt maca
que ara
a més a més
es farà un gimnàs
una magnífica instal·lació
però és una escola
doncs
plena
i aquell creixement
urbanístic
demanarà
segurament una nova escola
també ens hem de plantejar
a nivell de la zona
de Ponent
el que és
on hi ha
l'actual
Seib
la floresta
doncs
una millora
important
en aquella zona
que pot passar
per substituir
l'actual col·legi
de la floresta
o per una remodelació
important
estem parlant
de diverses possibilitats
però són possibilitats
que s'hem de plantejar
seriosament
i no a llarg termini
sinó a mitjà
o curt
fins i tot termini
Serien objectius
d'aquesta legislatura
creu vostè?
Sí
una última cosa
una última cosa
senyor Pallà
l'escola oficial
d'idiomes
un tema
a Tarragona
de debat
en els últims anys
amb una solució
a la que va arribar
l'anterior govern
per tal
d'ampliar
les actuals instal·lacions
de la Rambla Nova
recordo que el conseller
Bargalló
deia
els pocs dies
del seu nomenament
que podia ser
una solució
per ara
però que potser
a mig i llarg termini
no era
la solució ideal
tot i que respectava
insistim
l'acord
amb el que havia
arribat
l'anterior
departament
l'anterior consellera
d'ensenyament
Carme Laura Gil
com està el tema
de l'escola d'idiomes?
Aquí sí que em sabria greu
quedar amb Vigo
però no tindré més remei
perquè la delegació
de Tarragona
inclou moltes comarques
moltes ciutats
i encara no he tingut temps
literalment
de visitar
l'escola oficial d'idiomes
ni de parlar
amb la seva directora
per tant m'agradaria
ser molt prudent
en aquest sentit
perquè em semblaria
una falta de respecte
començar a dir
quines són les idees
del govern
de la Generalitat
en aquest sentit
nosaltres
la nostra aposta
per una escola
oficial d'idiomes
a Tarragona
potent
consolidada
és sense fissures
i això
de moment
només vol dir això
parlarem
amb la directora
parlarem amb el claustre
parlarem amb tots
els representants
dels alumnes
obrirem un debat seriós
potser la decisió
última
de l'anterior govern
de la Generalitat
va ser una miqueta precipitada
i fruit
d'una època electoral
en èpoques pre-electorals
es prometen moltes coses
i nosaltres
tenim quatre anys
per davant
i necessitem parlar
escoltar
debatre
i finalment
decidir
a lara
compassionate
que es l'intervuel
i
estig Already