Tres minuts serà un quart d'una.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i tal com els anunciàvem amb la mirada posada
a l'edifici de l'antiga fàbrica Xartrés.
L'àrea de cultura de l'Ajuntament ha encarregat un informe
per saber quins usos s'han de donar al futur centre d'art
que es vol ubicar en aquest espai.
De tot plegat, parlem amb el cap de gestió cultural
de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Cavallé.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. I també amb els autors de l'estudi,
Blai Mesa, bon dia, Blai.
Hola, bon dia.
I Célia del Diego. Célia, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts. Fem una miqueta d'introducció
i en tot cas després parlem de l'elaboració d'aquest estudi.
Ja es va dir en el seu dia que es vol ubicar un centre d'art.
Clar, dir un centre d'art és un terme tan genèric
que cal definir el model.
Potser per qui anava l'interès de fer un estudi,
de conèixer l'opinió de diferents agents.
Sí, una mica la cosa es pot resumir d'aquesta manera que has fet.
A veure, l'Ajuntament des de fa quatre anys aproximadament
va plantejar a la Generalitat la voluntat d'assumir la gestió d'aquell espai
o, dit en altres paraules,
que la Chartres, en la mesura que és un espai molt interessant
i a la vegada emblemàtic de la ciutat i de la seva història,
passés a ser un edifici municipal.
Com que això es va fer a través de cultura,
a través de tant les dues parts, l'Ajuntament, l'àrea de cultura
i la Generalitat, la Conselleria de Cultura,
de seguida es va pensar en un equipament de característiques culturals,
tot i que ja en aquell moment de seguida van sortir propostes
de tot tipus de coses que podrien anar a la Chartres.
Algunes de caràcter defensable,
és a dir, que de tot es pot parlar en aquest món,
d'altres més peregrines, per dir-ho d'alguna manera,
en van sortir moltíssimes,
però l'Ajuntament, com a Ajuntament, com a globalitat,
sempre va tenir clar que hi havia aquest ús entre alguns altres
que podien ser compatibles.
Dic alguns altres perquè, per exemple,
el que l'Ajuntament no ha rebutjat en cap moment
és que una part de la Chartres sigui destinada
a recuperació del que era l'edifici,
és a dir, a museïtzar la indústria...
Arqueologia industrial, que es diu ara, no?
Sí, sí. Això seria una part que és bastant autònoma,
que és la part frontal conforme entres al pati.
És una part més petita, però és una part que ja conserva actualment
les tines i les botes que hi havia, i part de maquinària.
Aleshores, el que ja dic que es tenia clar des del principi
és fer boscular l'altre edifici, l'edifici important,
la nau gran que hi ha,
al voltant de l'art contemporani, de la creació contemporània,
i quan vam començar a tenir aquestes idees,
de seguida vam veure que això coincidia amb un altre element,
i era que es produïa una reflexió a nivell de tot Catalunya
que conduïa a la proposta de descentralitzar els centres productors
i els centres exhibidors d'art i establir una mena de mapa.
Això en aquell moment ja ho tenia més o menys clar la Generalitat,
i suposo que els oients poden recordar que es va arribar a un punt
en què es va dir que les dues propostes coincideixen,
per tant l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat
van verbalitzar que a Tarragona es podia crear un centre d'aquestes característiques.
Això va moure un cert debat públic en aquell moment
en què van participar artistes, crítics, etcètera, etcètera,
hi va haver alguns articles a la premsa,
hi va haver algun tipus de declaracions de gent diferent,
i aleshores l'Ajuntament va ser quan va iniciar,
això ja fa més d'un any,
va iniciar el lideratge, per dir-ho d'alguna manera,
de la reflexió al voltant del que s'havia de fer.
És a dir, estem parlant de dos projectes coincidents,
el de l'Ajuntament i el de la Generalitat,
i aleshores l'Ajuntament fa això,
que és consultar a una sèrie de gent,
i això és el que hem encarregat en aquest estudi que esmentaves,
consultar a una sèrie de gent què podria ser aquest centre,
quines haurien de ser les seves prioritats,
quin podria ser el seu eix vertebrador,
quina podria ser la seva filosofia.
Entenent que el que volem no és un centre local,
un centre de la ciutat de Tarragona,
sinó un centre vertebrador d'un territori més ampli,
que és el que creiem que ha d'anar definint el futur cultural,
no només de l'art o de les arts visuals,
sinó de tots els elements culturals,
que és més o menys el camp de Tarragona.
No es planteja com un espai que doni un servei domèstic
per només la ciutat de Tarragona,
sinó que formi part d'un projecte molt més ambiciós.
És que no hem de perdre de vista
que quan la Chartres va obrir les seves portes
per ensenyar aquella sala on s'han ubicat
algunes exposicions importants,
i al pati van sortir moltes nòvies a aquest espai.
Tothom s'hi volia casar en aquest espai.
És lògic.
És natural.
Quan hi ha una mancança d'equipaments,
quan n'apareix un que en principi està buit encara,
de seguida s'hi apunten possibilitats.
I això és normal que passi.
Hi ha hagut vegades que hi ha hagut coses
que hem festejat nosaltres i que no han estat per nosaltres.
Per exemple, jo recordo l'any 99,
que és quan jo vaig començar a treballar a l'àrea de cultura,
va aparèixer la possibilitat d'instal·lar alguna cosa
a l'antic mercat del fòrum, per exemple,
o a Cala Gapitu,
que allí vam fer fins i tot un projecte,
que a més a més el projecte hi ha els planos i tot,
d'instal·lació de la casa de la festa,
però al final hi ha hagut decisions
que ho han desviat cap a altres destins.
Aquests dos exemples que posava.
I aquí també ha passat el mateix,
hi ha hagut moltes nòvies,
però al final l'Ajuntament va decidir
que de moment tiraria endavant aquest projecte
sense menysprear la possibilitat
que hi hagués altres usos compatibles.
Nosaltres només coneixem el pati
i aquell gran espai on hem vist exposicions
com ara tot és química,
per posar algun exemple,
que és la primera que va donar opció a conèixer l'espai.
L'espai és molt més gran, no?
I pot donar moltes més possibilitats.
Sí, l'espai només de la nau
de què estem parlant
són tres plantes
d'una superfície que és aproximadament el doble
del que ocupava l'exposició de totes química,
perquè la gent es faci una idea.
És a dir, cada planta,
aquella exposició ocupava més o menys la meitat.
I el Blai i la Cèlia, com deies,
han estat les persones encarregades
de tirar endavant aquest estudi.
Jo imagino que heu parlat amb moltíssimes persones.
D'entrada, potser calia establir el criteri
d'en qui parlem,
qui creiem que pot dir la seva
i que la seva opinió i el seu criteri
pot ser important per tirar endavant
algun projecte important d'art contemporani.
Primer, com elaboreu aquesta llista
de persones que creieu vosaltres
que us poden dir què fer en aquest espai,
des d'aquest punt de vista que explicava el Joan?
Doncs la selecció una mica
va ser intentar, precisament el que comentaves,
una mica agafar una sèrie de gent
que fossin representativa
del que és el món de l'art
i la cultura contemporània, no?
A nivell, precisament no hi ha de ciutat,
sinó plantejant aquesta noció d'àrea metropolitana, no?
De gent que d'alguna manera està treballant
en un àmbit d'influència
que poden tindre una opinió
que, sens dubte,
és pertinent a l'hora de saber
què s'està fent,
què s'està pensant en aquest sector
aquí en el Camp de Tarragona, no?
Aleshores, la primera idea ja va ser
entrevistar tant artistes com galeristes,
com gestors d'art,
com gent més vinculada a la crítica
i també incloure en aquesta mostra de gent
gent que potser no estaven
estretament vinculades al món de l'art
però que sí que estaven vinculats
en aquest àmbit de la cultura
que avui en dia els centres d'art contemporani
han adoptat, no?
Que és amb àmbits més propers a la literatura
o a la dansa o a la música,
entenent que l'art contemporani
té molt de multidisciplinar.
Pensem,
arts plàstiques exclusivament,
i la cosa nova per aquí
és un territori molt més àmpli
que ha estat qualsevol manifestació cultural.
Ens podeu posar algun exemple
de perfils amb els quals heu parlat
per saber què en pensen d'aquest espai
com és la Chartres?
Sí, i tant.
No us posem en cap compromís, no?
No, no, no.
En absolut.
El que hem fet, bàsicament,
és buscar gent que d'alguna manera
ja estan en llocs visibles, no?
I en llocs de responsabilitat
dins del món de l'art.
O sigui, el que m'ha entrevistat
ha sigut la directora de l'Escola d'Art,
galeristes de la zona
que fa anys que estan treballant
en el tema de galeries,
artistes que d'alguna manera
són els més representatius de l'àrea, no?
I que tenen una certa projecció,
així com els crítics que avui en dia
són els que estan efectuant
la tasca diària de crític aquí, no?
O sigui, el perfil de les persones
són professionals que estan treballant
vinculats estretament en el món de l'art.
I que estan aquí
però que tenen un peu fora, també, no?
Per no tenir una visió estrictament local
del tema, probablement.
De fet, l'estudi, que té dues parts,
és aquesta que esteu comentant ara,
després n'hi ha una altra
que suposo que ja sortirà,
que és la dels equipaments, dels models, no?
Aquesta obeeix allò que,
en terminologia de planificació,
se'n diu una enquesta qualitativa.
És a dir, és una enquesta
en què no tens una tabulació inicial
en què han de contestar sí o no,
sinó en què vols que surtin coses.
I, per tant, hi ha un mostreig
que quantitativament pot no ser representatiu,
és a dir, la quantitat que fa coses en art
és molt més que aquesta,
però, en canvi, qualitativament
sí que ofereix pistes
per després poder fer més coses,
si s'han de fer més consultes.
Però el mostreig,
penso que eren unes 25 persones,
aproximadament,
i és prou variat
i, tal com deia el Blai,
representatiu,
perquè això en les institucions,
és a dir, hi ha la universitat,
hi ha les escoles d'art,
hi ha la formació,
hi ha l'exhibició,
hi ha la creació,
hi ha la crítica,
i, per tant,
hi ha aquest mínim de representació.
Hi ha hagut molts punts de coincidència
entre totes aquestes persones?
La veritat és que bastant.
Hi ha hagut una mica de tot,
però sí que és cert
que tots més o menys
dibuixaven un mateix tipus de centre,
en el que, com comentava el Blai,
fos multidisciplinar,
que no s'entrés només amb les plàstiques,
sinó que també agafés dansa,
teatre, literatura,
i, sobretot,
que no prioritzés la col·lecció.
Tothom tenia com molt clar
que la inversió en una col·lecció
era un esforç excessiu
i eren masses diners.
Apostar més per la creació.
Sinó que volien apostar més
per dues bandes.
Una banda és pel mostrar,
per la part d'exposicions temporals,
que podien ser de producció pròpia
o podien no ser-ho,
que també és més econòmica en aquest sentit,
i per la part de producció artística.
Llavors hi havia com aquests dos vessants
que tenien més interès
i, sobretot,
buscar estratègies
de dinamització del centre,
com pot ser,
des de les activitats paral·leles,
com poden ser concerts,
activitats de dansa,
o cinema,
o el que es pugui fer,
com activitats didàctiques
per acostar aquest tipus de creació
a la població,
que tots sabem que és com una mica
complicat normalment,
i també com pot ser
altres estratègies,
com treballar amb altres institucions.
També molta gent
parlava d'una consciència
bastant general,
era la que hi hagués un bar,
que així sembla una mica frívol,
així el primer cop d'ull,
però és un element
que fa que dinamitzis molt,
és un punt de trobada,
fa que la gent s'acosti molt
tant en un bar
com una biblioteca o mediateca,
donen aquest punt
que diàriament la gent s'acosta
per un motiu o per un altre
i llavors es troben allà
davant del centre d'art
i poden entrar en un lloc
en el que potser d'una altra manera
no hi haguessin entrat.
Tenint en compte
que són persones
que treballen al dia a dia
en l'àmbit,
des de diferents aspectes
en l'àmbit de la creació
de l'art contemporani, etcètera,
vosaltres digueu
que les propostes
que us feien
eren realistes?
Perquè clar,
això també deia
què desitjaries que fos
o què creus que pot ser
amb el que normalment es conta
quan es parla de cultura
des del punt de vista econòmic?
Jo crec que una de les coses
que ha sigut una constant
a l'hora d'entrevistar la gent
és que la gent avui en dia
és molt conscient
de les problemàtiques
que incorpora
les limitacions econòmiques
fonamentalment
d'un projecte polític
d'aquests tipus, no?
Sobretot més en el camp
de l'art
i la cultura contemporània
que sabem tots
que és bastant precari
a tots els nivells
i l'administració
és el motor
que fa l'esforç
però tots sabem
que és lent
i que a vegades
costa, no hi ha diners
i que cada vegada més
les institucions privades
estan entrant més
en aquest camp, no?
Llavors, quan ja
es planteja això
des d'una institució pública
el que hi ha
en molts casos
és la percepció
és una percepció
molt escèptica, no?
Aleshores,
les propostes
que crec que s'han elaborat
i que s'han mostrat
des d'aquesta gent
són propostes
molt sospesades, no?
Llavors, en aquest sentit
sí que
sí que
la
la línia
les línies, no?
les idees
que s'han anat
vinculant
amb aquest espai, no?
com comentava
la Cèlia, no?
la idea aquesta
d'incorporar
un bar
d'incorporar
un lloc de trobada
d'incorporar
una sèrie de serveis
ja més
de biblioteca
de recerca
eren propostes
que estaven
molt en una línia
de fer un centre
que
que sigui actiu
que sigui vital
i que sigui
pragmàticament
que tingui una funcionalitat
en el dia a dia
dels ciutadans, no?
que no sigui
una
una gran aposta
potser molt arriscada
de fer una cosa
més experimental
però que potser
cauria
en un desús
o en una
o en un projecte
sense viabilitat
no?
és que de fet
la
carta al reig
o
el fet que una cosa així
sigui realitzable o no
depèn també
d'un altre factor
que no n'hem parlat
encara que és
la manera com es dimensiona
això
és a dir
que una filosofia
determinada
que és del que han parlat
les persones
la filosofia
la justificació
l'argumentació
els objectius estratègics
que hauria de tenir
etcètera
això es pot fer
amb uns recursos
o amb uns altres
clar que
segons quins siguin els recursos
s'aconseguirà més bé
o menys bé
allò que es diu
però en principi
aquest és l'altre factor
i aquest factor
jo crec que
depèn
d'uns
elements
tan externs
a les persones
que opinen
que en absolut
es pot parlar
d'utopini
en el sentit
negatiu
d'irrealitzable
perquè aquestes coses
depenen
d'apostes
que moltes vegades
estan molt allunyades
a veure
què vull dir amb això
vull dir que
per exemple
en aquest moment
els pressupostos
de l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
tal com estan concebuts
ara
impedeixen
fer aquests projectes
perquè
un centre
d'aquestes característiques
perquè funcioni
estic parlant
del funcionament
corrent
anual
si no té
un mínim
de 200 milions
de pessetes
no funciona
ni alguns
de menys
però
no funciona
el que passa
és que
la decisió política
que haurà
de fer
que això funcioni
és una decisió
política
que depèn
d'una sèrie
d'institucions
no d'una
generalitat
diputació
ajuntament
estat
etc
que
en el moment
en què es produeix
l'aposta
es produeix l'aposta
ja està
i qualsevol centre
d'aquestes característiques
a Castelló
o a Valladolid
o allà on sigui
apunta cap a aquestes
dimensions
per tant
jo
no crec
que
per molt que
els
les persones
encastades
diguessin coses
apuntessin coses
mai no crec
que sigui
realitzable
allò
perquè
mai no parlem
tampoc
que sigui
realitzable
amb els actuals
paràmetres
de despesa
d'una forma
les idees
dependrà
d'altres
circumstàncies
del moment
en què es
volgui tirar
endavant
el projecte
el que pensen
les persones
que s'hi dediquen
és una part
importantíssima
d'aquest informe
d'aquest estudi
ara entraríem
en la segona
que té a veure
amb l'espai
jo no sé
si ens podríem
emmirar allà
en algun model
d'algun centre
que hi hagi
en algun lloc
és mira
aquest seria
sense dir
mira
volem això
no
però
per fer-nos una idea
perquè també es tracta
de veure
què fan els altres
i quedar-se
amb aquells
que ho fan bé
i dir
doncs escolta
aquí ho fan molt bé
i això és una cosa
així semblant
és el que ens agradaria
per Tarragona
per la xar 3
jo primer
abans de contestar-te
això també
volia
fer l'incís
que a aquest estudi
hem fet tres persones
que una d'elles
avui no està aquí
però que
home
doncs s'ha de dir
és el Cristian Anyó
i és un noi de Barcelona
que en aquests moments
per ser dilluns
doncs avui no pot estar aquí
però que ell ha tingut
una part molt important
d'aquesta segona
una importació molt important
d'aquesta segona part
de l'estudi
de l'estudi
de prospecció dels centres
llavors en aquest sentit
hem estudiat
40 centres
així una aproximació
i finalment
hem fet un estudi
més
més
promenoritzat
potser
de 10
responent a la teva pregunta
de
si ens podíem
emmirallar directament
amb algun
jo crec que no
que de fet
el que es vol fer aquí
és una cosa diferent
i com sempre
pots agafar
alguna cosa d'una
alguna cosa de l'altra
i de fet
buscant
quan buscàvem
quins eren els 10 centres
que volíem
com deia també el Joan
voler buscar una mica
la diversitat
que no sigui la quantitat
però si la
la tria sigui una mica diferent
ens vam trobant
que hi havia un dels centres
que el vam agafar
de fora d'Espanya
perquè aquí a Espanya
no vam trobar cap model
com és el Palè de Tòquio
de París
perquè aquí a Espanya
no vam trobar cap model
que tingués aquestes característiques
les característiques
que tenia
també és
hem buscat
primers centres
que eren
museus
que hem anomenat
museus
els centres
que centren
la seva
activitat
en la col·lecció
i en la difusió
d'aquesta col·lecció
i en la conservació
que tenen també
potser
en aquest moment
no hi ha ningú
que tingui un model estricte
tothom
sempre
en funció del territori
en què s'inclou
també cobreix una mica
les necessitats
d'aquest territori
però
el museu
és el que
prioritza la col·lecció
el centre d'art
seria el que prioritzaria
les activitats
les exposicions temporals
perdona
i llavors
hi hauria el centre multidisciplinar
que seria el que prioritzaria
les activitats
i
tot aquest altre tipus
com el CDCB de Barcelona
llavors hem agafat
una miqueta
aquests tres tipus
de centres
i llavors
el que ens trobàvem
és que
potser
amb el que la gent demanava
que demanava en un centre
en què
hi hagués la part de mostrar
i la part de produir
això no ho trobàvem enlloc
perquè el centre
de centres de producció
de fet a Espanya
n'hi ha molt pocs
i
hem estudiat
nosaltres
hem estudiat
en Gard
de Barcelona
i hem estudiat
Artelecu
i Bilbo Arte
llavors
quan mires
aquests tipus
de centres de producció
t'adones que
la part d'exposició
tampoc la tenen
molt desenvolupada
llavors
en aquest sentit
del Pal·liotòquio
em semblava interessant
pel fet que
prioritza molt la producció
però també té una part
important d'exposició
que l'equilibri
també tenen un funcionament
una mica peculiar
però que em semblava
interessant
estudiar aquest model
en aquest sentit
i llavors en aquest sentit
potser em semblava
que un centre mix
estaria bé
i com a centre d'art
destacaríem el centre
de Santa Mònica
i potser com a centre
de producció
Artelecu
serien com dos dels models
que serien interessants
d'estudiar una mica intensament
Tenim les pistes
el model
és la pregunta
del milió de dòlars
i ara què ha de passar
tenim l'espai
tenim tota una sèrie
de tràmits
administratius
i burocràtics
que s'han de resoldre
tenim un estudi
tenim un model creat
i ara què?
Bé
ara
correspon
la pilota
diguem
correspon
Qui la té?
En quina teulada està ara?
Ara hi ha les decisions polítiques
diferents decisions polítiques
la primera
sobre l'edifici
evidentment
que aquesta és una cosa
que seguirà el seu curs
de manera bastant autònoma
bastant autònoma
aquest projecte
però no independent
he dit autònoma
i faig la precisió
perquè la transferència
de la Generalitat
a l'Ajuntament
que ja hem llegit el diari
que hi ha hagut converses
i que les coses
es resoldran
està precisament
sa facilitat
precisament
perquè hi ha un projecte
és a dir
que la transferència
no es fa
en el buit
no es dona
a l'Ajuntament
perquè hi faci el que vulgui
que hi ha un projecte
ajuda
sinó perquè hi ha un
sí
és una condició
bastant
inexcusable
diríem
aleshores
un cop
es materialitzi
aquest fet
paral·lelament
hi ha un altre tipus
de decisió política
que és que
a partir de tot això
de tot el que hem parlat ara
hi ha d'haver
l'encàrrec
d'un projecte
i aquest és el tema important
és com s'encarrega
aquest projecte
i aquí hi ha una sèrie
de decisions
que encara no estan preses
que s'han de meditar molt bé
en el sentit
de moltes coses
per exemple
l'estudi que s'ha fet
ja obre
una sèrie de perspectives
del que pot ser
un futur centre
però
ofereix unes alternatives
diferents
de temes
com ara
per exemple
com s'ha de dirigir
com s'ha de gestionar
i totes aquestes coses
s'hauran de decidir
gairebé
en el mateix moment
en què es fa l'encàrrec
no és el mateix
fer un encàrrec
en què
hi intervinguin
Generalitat
Diputació i Ajuntament
per exemple
a un encàrrec
exclusivament municipal
recordo que un dels
elements
que es desprenen
de l'estudi
és que és bo
que les institucions
que hauran de
fer-se càrrec
després de la gestió
o els organismes
que s'hagin de crear
ja hi siguin
des del principi
i això
vol dir que
hi ha tota una feina
de caràcter
polític
que és
prèvia a tot
perquè
després
no hi hagi
continues fluctuacions
canvis
etcètera
etcètera
aleshores
tenir en compte
si aquí el que hi ha d'haver
és un
un consorci
entre tres administracions
jo crec que és molt important
aquesta perspectiva
perquè és la que pot donar
l'autèntica dimensió territorial
en aquest moment
per exemple
la Diputació
és la titular
de les escoles d'art
per tant
és un organisme
una institució
que jo crec que
té un pes específic
important
en aquest projecte
i d'algun altre museu
també
el museu d'art modern
etcètera
és una institució
que hauria d'estar
perfectament integrada
en aquest possible
consorci
que es crea
en el futur
i a més a més
per una altra raó
i és que
tal com han dit
ells abans
el centre aquest
no és un centre
de la ciutat
de Tarragona
jo crec que
aquesta perspectiva
territorial
encara no la tenim
en la cultura
encara els ajuntaments
pensen molt
en clau local
però és un canvi
que s'ha d'anar
incorporant
existeix
polulant
un projecte
de centre
de producció teatral
o centre de producció
d'arts escèniques
liderat per l'Ajuntament
de Reus
que també va
en aquesta línia
jo crec que això és important
hem de pensar
que
no estem fent cultura
per 100.000 persones
sinó que estem fent cultura
per un àmbit molt més gran
que és l'àmbit de relació
natural
que tenim
les fronteres
entre municipis
són molt febles
les que hi ha aquí
és molt fàcil
d'una persona
que
passa
un terç del temps
amb un poble
que és allà un dorm
o allà un viu
que treballa amb un altre
i que fa el lleure
o dedica el seu lleure
a un altre lloc
per tant estem parlant
d'un únic espai
en l'àmbit econòmic
sembla que el xip
ja fa un quant temps
que s'ha canviat
ara cal canviar també
en l'àmbit de la cultura
aquest xip tan local
que possiblement
hem tingut
el futur de la xar 3
és un tema
que ens ocupa
de tant en tant
els mitjans de comunicació
avui n'hem volgut parlar
no serà un futur immediat
per tot el que ens heu explicat
perquè és un procés
que s'ha de prendre
el seu temps
no és un projecte
per avui i per demà
ni és un futur
que veurem materialitzat
amb poc temps
tindrà la seva trajectòria
una mica llarga
jo penso
quan en vam començar a parlar
semblava
i aquesta era la intenció
de l'Ajuntament
que ho podríem fer
d'una altra manera
que era
començar
amb una petita sala
d'exposicions
això s'ha fet
en alguns casos
i a partir d'aquesta
petita sala d'exposicions
començar a construir
començar
d'una banda
a fer els estudis
encomanant projecte
però un projecte
que anés
adaptant
pas a pas
o espai a espai
per tal com anant les coses
sembla que haurem
de fer-ho d'altra manera
i això té els seus avantatges
i és que ho fas
amb la reflexió prèvia
i per tant
sense condicionament
sense hipoteques
de l'altra manera
era més ràpid
però també
arrossegàvem
probablement
vicis
o maneres de fer
que no
estaven
reflexionades
i ara
crec que tenim
com a element
positiu
el fet que
tot obeirà
a un procés
de reflexió
i sobretot
de consens
a mi em sembla
que és el primer projecte
que es fa
no només
a la ciutat de Tarragona
sinó en un àmbit geogràfic
molt ampli
de buscar aquest consens
no només polític
sinó social
social
almenys en els sectors
que estan més directament implicats
doncs caldrà seguir
tota l'evolució
d'aquest projecte
gran projecte
de creació d'art
amb un caràcter
que no té límits
territorials
en aquest cas
que és el que ha d'ocupar
l'antiga fàbrica
Xartrés
gràcies per venir avui
a la ràdio
Joan Cavaller
cap de gestió cultural
de l'Ajuntament de Tarragona
i Blai Mésia
i Celia Dio
que juntament amb
perdoneu no me'n recordo
Cristian Anyó
Cristian Anyó
doncs heu elaborat
aquest estudi
moltíssimes gràcies
bon dia
gràcies
adeu-siau
ara avandorem
l'antiga fàbrica
Xartrés
passen nou minuts
de dos quarts d'una
fem una petita pausa
canviem radicalment
de registre
i els convidem
a conèixer
el perfil psicològic
que tenen tècnics
tan coneguts
com Johan Cruyff
Jorge Valdano
José Antonio Camacho
a través d'un estudi
que ha realitzat
la professora
de la Universitat
Rovira i Virgili
Carme Pérez
un llibre pioner
en la psicologia
en el món de l'esport
en parlem tot seguit
que ha realitzat
en el món de l'esport