Un minut i mig, un quart de dues.
Aquí seguim i afortunadament en la recta final del matí de Tarragona Ràdio
gairebé cada dia podem parlar d'una activitat que es dona cita a la nostra ciutat.
En aquest cas, signada per l'Estudio de Música
i un dels cursos que ja comencen a ser veterà.
Ens estem parlant del curs de teatre musical.
De tot el que s'ha treballat aquests darrers dies,
tindrem oportunitat de gaudir-ne a partir d'aquesta tarda al magatzem.
És un acte obert a tothom, si no que ens ho confirmi la Teresa Valls de l'Estudio de Música.
Teresa, bon dia.
Podem anar, si... Espera que miri l'hora.
S'ha de ser de la tarda, una bona hora, ja no fa sol.
Bueno, avui no fa sol a cap hora, però en fi és igual.
Obert a tothom, en principi.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic la Isabel Soriano.
Isabel, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquí tens la Teresa. Ja sé que us veieu gairebé cada dia.
Us podeu saludar.
Ens enyorem.
Vindràs a veure els teus i les teves alumnes aquesta tarda, Isabel?
Home, sisplau, ja.
A les 5 ja seré allà pentinant monyos i fent ratlles d'ulls
i fent els últims toques.
Quan fa que feu aquest curs, Teresa?
A veure, amb l'Isabel, l'altre dia ho comptàvem.
Em sembla que fa uns sis anys.
I és que amb l'Isabel recordo que un any
me'n vam parlar aquí al matí de Terraona Ràdio,
coincidint que començava, va poder venir a la ràdio,
quan estàvem encara a la Rambla.
Sí, sí.
Em sembla que deu fer uns sis anys.
El que passa és que la fórmula aquesta d'aquest any
vam començar l'any passat amb el Fermí.
que es va incorporar també.
Isabel, com vas fer cap a l'estudi de música?
Un dia vas arribar, vas fer aquest tallet i t'hi vas quedar,
perquè repeteixes cada any.
Què et donen?
Tenim temps per parlar.
Com que ets una dona de teatre, tu saps sintetitzar.
Segur que sí.
Mira, va començar amb...
Jo feia un espectacle, es deia,
Desconcertes Grosso a Barcelona.
Llavors va venir una gent d'aquí de l'Amagatzem,
entre els quals estava la Teresa Valls,
i em van demanar per fer-lo amb l'Amagatzem.
Llavors, bueno, el vaig venir,
llavors jo també donava classes.
M'he dit, escolta, per què no fem un curset d'un cap de setmana?
D'acord, perfecte.
Vam començar amb un curset intensiu d'un cap de setmana.
Després amb gent d'aquí també,
doncs, vam fer uns tallers que duraven tot l'any,
però que veníem un cap de setmana cada 15 dies o alguna cosa així.
I clar, amb la Teresa, diguem que ens coneixem des de fa molt temps.
Llavors, em sembla que inclús abans que ella tingués l'estudi de música
pròpiament dit, no?, que tenia un altre tipus d'escola, no, Teresa?
No, ja funcionava l'estudi de música.
Ja funcionava, però no estava en aquest lloc.
No, estava en el carrer de l'any, però l'estudi de música l'any que ve farà 20 anys.
Vale, vale, vale.
Diguem-ne que jo fa una miqueta menys.
Tant no.
I llavors, doncs, bueno, hem anat adaptant la fórmula
a les necessitats o el que ens venia de gust,
però, de fet, la feina fa molt temps que la fem.
I què et donen aquí a Tarragona que tornes cada any
que no et donin en altres llocs, Isabel?
Perquè feina deus tenir, eh?
Sí, bueno...
Amb la teva trajectòria.
Home, no és a partir de que ets al món del teatre professional, però...
Sí, ja, el difícil és mantenir-se amb feina interessant.
Però, bueno, sí, a veure, el que passa és que això és una cosa molt puntual
i després que el tipus de gent és molt agraïda.
Què vols que et digui?
O sigui, treballar amb gent amateur és superagraït.
Llavors, doncs, també fa molta il·lusió que gent que fa sis anys
va fer el primer curset, o fa set anys, jo què sé,
doncs ara treballa d'això, o ja dona classes,
o va a l'institut al teatre,
o gent que no havia cantat mai li obres una porta
i dius, doncs, mira, això és interessant, ho faré.
Vull dir que a mi sento molt a gust, la veritat.
I com es va iniciar aquest tàndem amb el Fermi Fernández en aquest curset?
Us coneixíeu prèviament abans de treballar junts en aquest taller?
Doncs personal, personalment, no.
Ens coneixíem de la faràndula, però no havíem treballat junts mai.
El que passa és que la glutina em va ser la Teresa,
que ens coneixia tots dos i va dir, estos dos van bé.
I peguen, peguen.
Estos dos peguen.
Ho vaig proposar i tothom li va semblar bé,
ens vam veure un dia i ens vam entendre molt bé i mira...
Clar, tant tu com el Fermi esteu molt acostumats
a treballar a un ritme molt determinat,
sobretot en determinades èpoques de l'any,
davant de determinats espectacles,
adaptar aquests ritmes, aquestes velocitats,
a més amb aquests amateurs,
i si em permets això d'amateur li posarem cometes,
perquè Déu n'hi do quins amateurs, eh?
Sí, vale.
Com vau portar aquest adaptar les maneres de fer de tots dos?
Doncs la veritat és que tots dos tenim molt sentit de l'humor
i som molt fàcils de contentar.
I clar, tu vens aquí a fer una feina no per tu,
sinó per la gent que tens,
amb la qual cosa el més important és l'adaptació.
Que tens un nivell més baix,
doncs anem als nivells més baix.
Que tens diferents colors,
doncs anem a potenciar tothom,
que més o menys tothom se senti que treballar,
que tothom se senti que té alguna cosa bo per dir,
i llavors ja està, no hi ha més secret.
Teresa, quants alumnes heu tingut?
La majoria o noies?
La gran majoria.
La gran majoria.
Com quasi sempre.
Com quasi sempre, sí.
Sí.
Doncs hi ha totes les places cobertes,
15, que és el que ofertem.
És el nombre que vosaltres heu vist que es pot treballar bé.
Sí, perquè pel nombre d'hores que té el curs,
doncs considerem que és el màxim que hi pot haver.
Amb quines edats?
A partir dels 15 anys, i aquest any és veritat, eh?
Bé, quasi sempre és veritat.
Sí, sempre hi ha un o altre de 15 anys.
Sí, hi ha 15, 16 i 17 anys, és un grup molt nodrit.
I després també hi ha gent més gran.
Sí, fins que ells vulguin.
Sí, però aquest any hi ha una bona diversitat de tot,
d'edats, de procedències,
perquè hi ha gent que prové del món de la música, del cant,
hi ha gent que ve del teatre, hi ha gent que ve de dansa.
Tothom té una preparació prèvia?
O hi ha qui ve només amb moltíssimes ganes i talent?
Bé, també hi ha qui ve amb moltíssimes ganes.
Sí.
O qui ve amb molta por, també.
Sí, i que després li passa.
I després li passa.
I després li passa.
Sí.
I què és el que ensenyeu en aquests tallers? A veure, què és el que feu?
Bé, clar, en poc temps molta cosa no es pot ensenyar.
Hi ha coses que s'han de portar ja de casa, sabudes, no?
Sí, però, o sigui, intentem adaptar el que sap la gent a el que es pot fer.
És a dir, que si un canta només, però li posa una interpretació,
tot això sempre puja de nivell.
I al revés, si tu interpretes i vols cantar,
doncs que està molt junt, saps?
I llavors, que depèn del nivell que tu tinguis,
o sigui, més que res, és que t'obre com unes expectatives
que hi ha moltes coses que es poden aprendre,
inclús de veu, de tècnica vocal.
Dius, ah, és que jo no sé cantar.
Bueno, però hi ha una manera que pots aprendre.
i al nivell que estiguis, pots passar-t'ho bé,
ho pots disfrutar.
Tu que estàs ja fa temps en el món professional, Isabel,
anava a dir nois i noies, però més aviat noies
i algun que altre noi que han estat alumnes,
no només en guany, sinó que algun ha repetit,
em penso, d'altres anys.
La majoria s'hi volen dedicar professionalment, no?
Bueno, si més no, hi ha una època que tothom
s'hi vol dedicar professionalment.
I et pregunten o et diuen alguna cosa?
Sí, sí, em pregunten i, bueno, a veure,
la il·lusió està molt bé,
però després jo sempre dic
que facin una altra cosa a més a més.
Que pot ser molt a prop
del teatre, diguem,
o de la música, o sigui, jo què sé,
si algú vol ser actriu
o si no rebenta, doncs que a més a més
d'això, doncs faci, jo què sé,
tècniques d'imatge o per fer
de management.
Tu com les mares d'abans, eh, apren un ofici
i després hi vols...
No, no, no, però un ofici o una altra cosa, vull dir,
però que no es dediquin només exclusivament
a un...
O sigui, que estiguin oberts
amb aquesta idea de...
Saps?
Perquè són gent molt jove.
Llavors, a veure, hi ha gent que vol
entrar a l'institut del teatre, molt bé,
però si no els agafen a l'institut del teatre,
tampoc no, la vida no s'acaba.
Però ells ho pensen, no?, en aquestes edats?
Una miqueta.
Alguns, no tots, no tots, alguns sí.
Però són allò que, com diu la dita aquella,
que són muchos los llamados
i pocos los elegidos.
Exactament.
Sí, ni saps.
I després que hi ha gent que se li passa,
que potser un any té moltes ganes
i l'any següent, doncs jo què sé,
si fica en un altre terreny,
si se n'agusti, saps?
Vull dir que tampoc no...
Clar, la gent també té una idea
molt mitificada d'això.
Després, una carrera de música
és molt dura.
Si vols fer una carrera de can,
és duríssima, has de treballar molt.
Vull dir que no solament és llegar i triomfar.
I escolteu una cosa,
sense referir-nos a les alumnes d'enguany,
en general, en aquests cursets,
heu vist o heu sentit algú que diguéssiu
ostres, aquí hi ha tela, hi ha un potencial...
Sí.
Es veu?
Això es veu?
Sí, es veu que...
Bueno, i de fet hi ha gent que ha fet el curset
i després està treballant professionalment.
Vull dir que veus gent que té talent
i gent que té molta gràcia
o potser no té coneixements tècnics propis,
però, clar, amb el teatre passa una cosa
que passa amb poques coses.
Bueno, no, més coses també passa,
que gent que no ha pujat mai en un escenari
té llum, saps?
O té àngel, o cau simpàtic,
i són coses molt naturals.
I això sí que es veu.
Són fenòmens que té aquest...
Bueno, hi ha qui és ali guapo,
hi ha qui té talent teatral i jo què sé.
És una loteria, escolta, no pot ser d'una altra manera.
Vosaltres, quan plantegeu aquests tallers,
evidentment, l'objectiu és formar aquestes persones
en determinades disciplines relacionades
amb el món teatral,
però no ho feu des d'una base en allò
d'impartir uns coneixements més o menys aïllats,
sinó que van amb l'objectiu de crear un espectacle,
que és una miqueta el resultat de tot plegat
que veurem avui, no?
Sí, però també penso que l'espectacle
és part de l'ensenyament.
És a dir, la gent no es posa les piles
i no treu tot el suc fins que no sap
que a tal dia, a tal hora,
vindrà fulanito, menganito,
la premsa i l'hola i ens faran fotos.
Saps? Llavors, una manera d'aprendre
què és el teatre és...
Bé, nois, això, que hi ha dos dies per preparar,
ho posa dos dies, o tres, o quatre.
Tinguis encostipat, o estiguis cansat,
o tinguis nervis, o no.
I llavors això fa que tothom tregui tot el suc possible.
I és una manera...
És a dir, diguem que la finalitat
no és fer l'espectacle,
perquè ja veuràs,
vull dir que són 20 minuts o mitja hora
amb 15 dies,
amb gent de tots els colors
que han fet un muntatge petitet.
Però ells sí que tenen la sensació
que això té una finalitat.
Tot això que preparem
és per posar-ho perquè algú ho vegi.
Si ningú no ho veu,
no té cap sentit.
Un muntatge que et sembla, Teresa,
vols fer els honors una miqueta
d'explicar el programa,
perquè, insistim, a les set de la tarda
i està a convidar tothom
al teatre al magatzem.
Què és el que fareu?
Mira, bàsicament és ensenyar
el que s'ha treballat,
comencem per aquí.
I aleshores hi ha
una barreja molt grossa de coses,
hi ha des d'un tango,
un bolero,
una rumba,
hi ha trossos de musicals,
tot això va lligat
amb un fil argumental molt petitet,
perquè això pugui...
Hi hagi una interpretació determinada
de cada un.
Sí, cada any diguem
que hem agafat un leitmotiv
d'aglutinar,
clar, perquè hi ha gent que...
Hi ha unes cançons com obligades
que fa tothom,
però després la gent porta
el que té,
el que sap i el que li agrada.
Llavors, cada any agafem un tema,
diguem, no?
I aquest any hem agafat
els càstings,
i dintre d'això,
fem un càsting.
Fem un càsting,
tothom ve a fer un càsting.
Dintre d'això,
entra tota mena de cançons,
tota mena de personatges
i tota mena de situacions.
Vull dir que ens ho fem venir bé
per...
És un recorda i pega,
com diu la Teresa.
Amb una mica d'avís irònica
o còmica,
perquè això dels càstings
ja és per riure de vegades,
no?
Sí, sí.
S'ha de prendre una molta filosofia.
Molt d'humor, molt d'humor.
Molta filosofia i molt d'humor.
O sigui,
el sentit de l'humor
és el component bàsic.
Ah, però heu triat peces
allò dels clàssics
del teatre musical,
els miserables,
cats...
Sí.
Això a la gent li agrada.
Hi havia unes obligades
i després la gent ha portat,
per això que deia,
la gent ha portat el que té,
no?
El que té i el que teníem
ha sortit això.
El que la gent treballa
normalment és això,
el que la gent ja li agrada
o canta.
I llavors jo volia dir
també que en aquest espectacle
que sapigueu
el que veníeu a veure.
O sigui,
que hi ha gent
que no havia pujat mai
en un escenari
i que és la primera vegada
que té l'oportunitat
de fer-ho.
I hi ha gent
que en canvi
ja té més bagatge,
vull dir que...
És una mostra,
és com una classe oberta,
però, diguem,
última oportunitat.
Perquè normalment la gent
si poses ajà
o vas donant indicacions
i és la primera,
no més tal,
més quadra,
la segona una mica més pujada
i la tercera ja
donem el nivell.
El dia següent
tornem a començar
pel nivell baix.
Llavors aquesta vegada
és, bueno,
ara o nunca,
muchachos.
Molt bé,
doncs aquesta tarda
a les set al teatre,
al magatzem,
el treball que han fet
aquests alumnes
del taller de teatre musical
de l'estudi de música.
Isabel,
l'any vinent més,
no?
En principi?
Hasta que la mort
no se pare.
Molt bé,
aixem s'agrada.
doncs mirarem
aviam si tenim
l'oportunitat
de tornar a parlar amb tu.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Bueno, a vosaltres per trucar.
Adéu, Isabel,
molt bon dia.
Adéu, bon dia.
Teresa Valls,
ara l'estudi de música
descansa uns dies, no?
Sí, sí,
ara parem,
el divendres acabem
el curset també
dels nens
que han fet a l'estiu
i al setembre
ens hi tornem a posar.
Al setembre començant
les matrícules,
dissenyant nova...
Sí,
no, matrícules ja està,
hi ha horaris també quasi.
Obrir portes a les classes
perquè la resta ja...
El setembre és ja
directe.
Teresa Valls,
recordem-ho,
aquesta tarda a les set
el teatre al magatzem
ha entrat a lliure.
Sí, sí.
No, no és de Frank,
també, a més a més,
una altra de tradicions,
doncs l'oportunitat
de veure aviam
què fan aquests joves
amb peces del teatre musical.
Moltíssimes gràcies
i si no ens vèiem abans
que tinguis un bon estiu.
Gràcies, igualment.
Adéu, Teresa.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.