Tres minuts serà un quart d'una, posem aquest fons musical,
perquè el que farem ara serà parlar fonamentalment de convivència.
La convivència, la relació entre les persones en l'àmbit de la ciutat
i de quina manera s'han de regir aquestes relacions
més enllà en el que és el comportament individual i personal de cada persona.
Com els hem anunciat en el temps del sumari,
l'Ajuntament de Tarragona va encarregar en el seu dia
un grup de professors de la Universitat Rovira i Virgili
i un avantprojecte d'ordenança general de convivència ciutadana
i ús dels espais públics.
Avui parlem amb Jordi Haria,
que és un dels professors de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URB
que ha intervingut directament en l'elaboració del projecte.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Comencem parlant del títol, perquè calia un canvi en aquest sentit
i d'entrada vosaltres ja heu canviat el títol d'aquella plegda
de normes, de drets, de deures,
que en principi han de regular la convivència a la ciutat.
Sí, en certa manera el que existia,
de fet el que existeix encara,
perquè el text aquest encara no ha estat aprovat,
és una ordenança que regulava els elements essencials
de la convivència en una ciutat,
és a dir, els comportaments més de dia a dia,
que eventualment poden constituir una molèstia
o fins i tot un dany per a altres persones,
i el nom que rebia era ordenança,
i que rep de fet, de policia i bon govern.
Que és un nom que d'alguna manera respon a un dret administratiu,
a un dret local més aviat encarcarat,
més aviat que prové d'una visió de l'administració com a autoritària,
policia i bon govern,
en què l'administració té com una mena de relació de superioritat
en relació amb el ciutadà i, per tant,
el mateix títol ja tenia un element,
si es vol dir així, doncs quasi predemocràtic.
I encara que el text havia estat modificat en múltiples ocasions
durant l'etapa dels ajuntaments democràtics,
és a dir, a partir de 1979,
en realitat reposava sobre un text que era més antic que l'any 1979,
és a dir, no s'havia fet una revisió global
de l'ordenació general de la convivència a la ciutat de Tarragona,
sinó que el que s'havien fet eren modificacions puntuals
en un text que venia davant
i que amb determinades coses, doncs fins i tot,
amb determinats comportaments,
continua recollint-se en aquest avantprojecte.
Però sí que era important, d'alguna manera,
canviar aquest enfoc, és a dir,
passar d'una visió de l'administració com a autoritat
a passar a una visió de l'administració
com a, diguem-ne, servidora del ciutadà
i, per tant, a destacar des del mateix títol
el paper del ciutadà
per sobre el proper de l'administració,
és a dir, en una societat democràtica,
el que importa és la gent,
el que importa és el ciutadà, en definitiva,
que és el mateix que escull els que l'han de governar
i, per tant, a partir del mateix títol
hi ha un canvi d'èmfasi
en el sentit de passar
de, diguem-ne, la part més autoritària,
repressora, policia i bon govern
a la part, doncs, més d'això,
convivència ciutadana i ús dels espais públics,
és a dir, a la relació entre els ciutadans
hi ha l'ús dels llocs on tots els ciutadans tenim accés,
tenim dret a ser-hi, no?
I, per tant, doncs, destacar més l'aspecte del ciutadà
per davant del de l'administració,
encara que, òbviament, doncs,
com en qualsevol norma jurídica d'aquest tipus,
doncs, hi ha un element sancionador.
Però sí que estimàvem,
i aquest va ser un dels punts
que ens va semblar important
a l'hora de plantejar l'avantprojecte,
que valia la pena, doncs,
fer aquest trasllat de l'èmfasi
des de l'administració al ciutadà
i també això significa, d'alguna manera,
doncs, incidir en la responsabilitat
que el propi ciutadà té
a l'hora, doncs, de construir
un model de convivència, diguem-ne,
apropiat,
en el sentit que no tot es pot deixar
a l'administració,
no tot es pot deixar al poder públic
i, per tant, la convivència
no pot ser una cosa només de l'administració,
sinó que ha de ser una cosa de tots
i aquest també, doncs,
és un dels elements
que és explicatiu
del títol escollit, finalment.
Aquest avantprojecte,
en el seu conjunt, en definitiva,
el que ve a recollir
són tota una sèrie de drets
i també de deures
que té tant l'administració local,
l'Ajuntament,
com els mateixos ciutadans.
Els ciutadans estan obligats
a mantenir o a observar
tota una sèrie de normes,
de regles de comportament,
però l'Ajuntament també
té una sèrie d'obligacions
en respecte als seus administrats
segons s'han recollit
aquest avantprojecte.
Sí, perquè, a més a més,
d'alguna manera,
doncs, amb un sistema democràtic,
amb un sistema
en què la norma jurídica
fonamental és la Constitució,
el títol primer de la qual,
doncs, està dedicada
als drets dels ciutadans,
també semblava, doncs,
en certa manera,
apropiat, ajustat a dret,
però no només des del punt
de vista tècnic,
sinó fins i tot des del punt
de vista, dient,
més social o més ideològic,
doncs, a partir d'aquesta perspectiva
de primar el ciutadà
per damunt de tot,
que, òbviament,
l'administració té un paper actiu
a l'hora de protegir la convivència,
però també té un paper passiu
a l'hora de respectar,
diguem-ne,
tant la llibertat
com les preferències de la gent.
I, en aquest sentit,
no es volia fer un text
només policial,
entès policial,
amb el sentit antic,
és a dir,
només d'un paper actiu
de l'administració
a l'hora de limitar comportaments,
sinó també atribuir als ciutadans
uns drets,
d'alguna manera,
bàsics,
que ja li són atributs per la Constitució,
però que em semblava que,
amb la norma que ha de ser
la columna vertebral
de l'ordenament jurídic municipal,
també hi havien de ser
referències a la llibertat,
a la igualtat,
a la protecció, doncs,
de la família,
a la protecció, doncs,
de la gent més desfavorida,
etcètera,
que tot això hi havia de ser
i que, per tant,
això implicava,
doncs,
obligacions actives
per part de l'administració.
L'administració no només
ha d'estar
per perseguir
a qui no es porta bé,
que, en definitiva,
no deixen de ser una minoria,
sinó per cuidar,
per dir-ho d'alguna manera,
si se'n permet el castellanisme,
doncs,
a la gent que es porta bé,
per entendre'ns.
És a dir,
que l'administració ha de tenir
un paper
de salvaguardar l'ordre públic,
de salvaguardar la convivència,
i de protecció,
i de protecció exacta,
però també ha de tenir
un paper, doncs,
d'alguna manera
de respecte de cura
cap al ciutadà,
i aquest, doncs,
és un tema
que ens semblava
que amb una ordenança
que, segons el nostre punt de vista,
doncs,
ha de ser el pal de paller
de l'ordenament jurídic municipal,
doncs,
a vida sèrie.
És a dir,
òbviament,
dintre del municipi
no hi ha normes superiors
a les altres,
com succeeix amb la Constitució
i la llei
a nivell de l'Estat,
o entre l'Estatut i la llei
a nivell, doncs,
de la Comunitat Autònoma
de Catalunya,
totes les normes
són reglaments,
tenen, en principi,
el mateix rang jurídic,
però sí que,
per temes,
no totes les normes
tenen la mateixa importància,
aleshores,
unes ordenances fiscals,
per exemple,
doncs,
regulen aspectes
molt determinats
de l'activitat
de l'administració,
unes ordenances
com aquestes
que es plantegen aquí
a partir de l'encàrrec
de l'Ajuntament,
doncs,
si no norma superior,
sí que són
la norma,
doncs,
més important
en aquest sentit
de l'ordenament jurídic
municipal
i em semblava,
doncs,
que en aquest sentit
havia d'haver aquest element
de respecte
i de protecció
del ciutadà
que hem provat
de traslladar
i que,
en definitiva,
doncs,
ara,
que això sigui així o no,
doncs,
ja depèn
dels representants
del poble,
és a dir,
dels regidors
de l'Ajuntament
que acabin votant
aquest text
o l'esmenin
o vaja.
Això ho comentarem
també després,
però en tot cas,
aquest avantprojecte,
quan vau començar
a treballar,
partia d'un full en blanc?
Mai es parteix
d'un full en blanc.
En el sentit
de nosaltres
se'ns encarrega,
doncs,
revisar,
pròpiament l'encàrrec
de revisar
l'ordenança
municipal
de policia
i bon govern
i a partir
d'aquí es comença
a treballar,
per tant,
d'entrada,
doncs,
tenim un text
que està en vigor
que regula
tota una sèrie
de conductes.
Tenim altres textos
que no estan
estrictament
a l'ordenança
policia
i bon govern
que es refereixen
a coses
que eventualment
poden afectar
i que eventualment
es poden integrar
en un text unificat,
per exemple,
a l'ordenança
de Guals,
per exemple,
a l'ordenança
de càrrega
i descàrrega.
a mesura
que es va treballant
i també
a sugerència
de l'Ajuntament
es considera
que aquests
altres textos
també es poden
integrar
amb aquest text
comú
que, com a teia,
havia de ser
la columna vertebral
de l'ordenament
jurídic municipal
i a part,
diguem-ne,
del material
que tenim
de dret vigent
a Tarragona,
que és el punt
de partida,
és a dir,
què cal canviar,
què cal deixar,
com cal reconstruir
també l'ordre,
és molt important
en el món
del dret
perquè el sistema
d'alguna manera
és el que fa
que finalment
les normes
es puguin aplicar
de manera
més fàcil
o més difícil.
Com més desordre
hi ha
en una norma,
més difícil
es treballa amb ella
i per tant
és més difícil
que funcioni
com a tal norma.
Llavors,
també hi havia
un treball,
diguem-ne,
d'integració
de sistemàtica,
de reconstrucció
del que hi havia,
de revisió
de determinades coses
que em semblava
que calia canviar
i d'inclusió
d'elements,
per exemple,
el mateix títol preliminar
que no hi eren
en aquesta,
diguem-ne,
mal dret vigent.
Per tant,
hi ha un element
d'innovació,
un element
de sistematització
i un element
de revisió,
essencialment
en relació
amb el dret vigent
a Tarragona.
A banda d'això,
òbviament,
en qualsevol treball
d'aquestes característiques
un no està treballant
en un món aïllat,
està treballant
en un món
en què altres municipis
en fan coses,
en què hi ha
una legislació local
tant a nivell estatal,
llei de bases
de règim local
com a nivell de Catalunya,
llei municipal de Catalunya.
Per tant,
un treball
amb tota una sèrie
de materials
d'una banda
la llei
que sempre ha de respectar,
és a dir,
quan un forn ordenant
s'amai pot contradir la llei
i d'altra banda,
a banda del respecte
a la llei
per entendre'ns,
hi ha un element
de dir,
a veure què han fet
a Terrassa,
a veure què han fet
a Barcelona,
a veure què han fet
a Sant Saloni,
a veure què han fet
a altres llocs
per veure com ells
resolen determinades coses.
Aleshores,
un veu com ho resolen
i en funció d'això
ens deciden.
Aquesta solució
em sembla
que és apropiada,
que funciona
o que no és apropiada,
que no funciona
i a partir d'aquí
també això serveix
en el treball aquest
d'innovació,
sistematització,
revisió.
Per tant,
teníem,
per resumir,
uns textos
que eren
el dret vigent a Tarragona,
que era el nostre punt
de partida,
uns textos legals
que ens vinculaven,
que vinculen
a l'ordenament jurídic municipal,
que no es poden deixar
de complir,
que és la llei,
tant la llei específica
en matèria
de règim local
com altres lleis,
per exemple,
en protecció d'animals
o la llei
d'establiments,
etcètera,
i finalment teníem,
diguem-ne,
el que podríem dir
dret comparat municipal,
és a dir,
que han fet altres llocs,
quines solucions han adoptat,
funcionen o no funcionen,
semblen bé o no,
i una mica tot aquest
era el nostre material
de treball,
de manera que,
òbviament,
no partíem d'un fullant blanc,
sinó que teníem
bastanta cosa
per començar a treballar.
Clar,
d'anir en compte
la velocitat
a la que es transforma
la societat
i en particular
les ciutats,
el creixement urbanístic,
l'augment de la població,
hi ha tota una sèrie
de factors coneguts
de tots que fan
que canviï
d'una manera molt ràpida.
Calia un canvi
i una renovació,
segurament,
en tot el tema.
Parlem de Tarragona,
però podríem parlar
d'altres ciutats.
Segons el nostre criteri...
Dic després d'haver revisat
el text antic.
Clar,
era fonamental.
Entre altres coses,
perquè en relació amb això,
el text actualment vigent
no només és antic
des del punt de vista
de la perspectiva,
és a dir,
d'allò que dèiem
de la primació
d'una administració autoritària.
sinó que també és antic
des del punt de vista
de quines coses es regulen.
Probablement no hi havia
el mateix nivell
ni intensitat de trànsit
que pot haver-hi ara.
Però és que, clar,
per exemple,
trànsit en aquell text
no sortia.
Llavors sortien moltes coses,
per exemple,
de camins
o de finques rurals,
etcètera.
Clar,
sí que és normal
de quan venia el text.
Qüestions relatives
a la legislació d'animals
tampoc sortien.
Per què?
Perquè la legislació d'animals
és relativament recent.
Qüestions relatives
a l'ús, per exemple,
de platges,
el tema de costes,
que també surt recollit
amb aquesta ordenança.
El tema dels residus.
Residus que,
en certa manera,
clar,
els residus estan recollits
una mica en l'ordenança
de medi ambient
més alguna referència
que es feia aquí
i, d'alguna manera,
l'opció que s'ha fet finalment
és el dret fonamental
de residus
que sortia
amb aquesta ordenança
i les coses
ja més de detall,
més de prescripcions tècniques
que sortint
amb l'ordenança
de medi ambient,
que és una opció
com podria ser una altra.
Però, òbviament,
hi havia molts temes
que no sortien
perquè senzillament
en aquell moment
no estaven...
És a dir,
quan es va fer
l'ordenança
policia i bon govern
i fins i tot
amb les múltiples modificacions
que s'han fet
al llarg de la història,
doncs, senzillament
no hi eren.
Per tant,
hi havia un treball,
diguem-ne,
de replantejament
de principis
i un treball,
diguem-ne,
més d'allò que diuen
en les cròniques de futbol
de ficar-se al mono
de treballar,
de dir,
doncs,
anar a qüestions
de dir,
a veure,
hi ha coses
que en una societat
el 2004
han de sortir
i que no surten
perquè en el moment
en què es va fer
aquella ordenança
no estaven previstes
ni s'han introduït.
Aquest és un text legal,
el tenim damunt la taula
i, evidentment,
no podem enumerar
cadascun dels articles
de disposicions
que contempla,
però pensin
que el que ve a regular
és tota aquella activitat
que ens relaciona
amb la ciutat
i amb els altres,
absolutament totes,
podríem dir,
les nostres relacions
quotidianes
amb les persones
i amb l'entorn
de respecte,
fonamentalment.
Clar,
per exemple,
a la pàgina 46
podríem,
ja dic,
no comentarem
tot el text
perquè és impossible.
La pàgina 46
parla de convivència
i respecte a les persones.
Hi ha espais
que parla del tema
de la càrrega
i descàrrega
de vehicles,
aparcaments,
no aparcaments,
els guals,
els residus,
els animals de companyia,
l'accés a les platges,
la conservació dels edificis,
qui és responsable,
qui no és responsable,
però a mi m'ha agradat,
per exemple,
l'atenció
del tema del respecte
a les persones
i les infraccions
a la convivència.
Clar,
si veiem que
no és permès
fer burles
o fer objecte
de maltractament
qualsevol persona
vulnerant la seva dignitat,
aquest és un principi
que en principi
tots signem.
A més,
ara ens posarem
un membre
de la Guàrdia Urbana
per seguir les persones
que actuen d'aquesta manera.
No és això,
en definitiva,
també el que està,
el que vol ser
aquesta ordenança
també és com una mena
d'eina pedagògica,
no?
Sí,
a més,
a veure,
tot el dret
sempre té a veure
amb valors.
Aleshores,
el valor fonamental
del nostre sistema jurídic,
article 10-2
de la Constitució,
és la dignitat
de la persona.
L'element fonamental,
o sigui,
el concepte fonamental
sobre el que jo diria
que reposa
aquest text,
aquest avantprojecte
d'ordenança,
és l'element
de dignitat
de la persona
i respecte
als altres.
Respecte als altres
per part
del qualsevol ciutadà,
respecte als altres
per part de l'administració
i amb el títol preliminar
això es diu,
és a dir,
un dels valors fonamentals
és el respecte
i l'administració municipal
doncs haurà
no només
d'actuar
amb aquest respecte,
sinó d'alguna manera
fer una tasca
pedagògica
de divulgació,
de promoció
d'aquest respecte
a les persones,
del respecte mutu
i per tant
és òbvi que
en qualsevol
d'aquests comportaments,
és a dir,
quan una parca
en doble fila
està donant
una imatge
del respecte
que té pels altres.
És a dir,
cap?
Depèn,
potser resulta
que a parca
es queda dintre el cotxe
i pensa que potser
si l'altre vol sortir
doncs ha d'haver
una persona a dintre
que pugui conduir
que pugui retirar
el vehicle.
Si, per exemple,
es deixa el cotxe
i ja està
i marxa
és òbvi que
respecte
per aquell
que no pot sortir
no n'ha mostrat massa.
Doncs és tan simple
com això
i a partir d'una cosa
tan simple com aquesta
doncs ja
es pot construir
multitud de comportaments
en els quals
doncs
la manca de respecte
altera la convivència
i en la mesura
en què altera la convivència
no es pot permetre.
En definitiva,
el que fa el dret,
tant el dret
a nivell més planer
com podria ser aquesta ordenança
com la llei més sofisticada
és regular
què és el que hem de fer
perquè no acabem tots
barallant-nos
amb navalles pel carrer.
Per tant,
doncs es diu
hi ha coses que es poden fer
i altres coses
que no es poden fer.
I algunes són mereixedores
de sancions.
Exacte.
I aleshores,
si un no respecta
les regles del joc
que d'alguna manera
en la mesura
en què és un document
que finalment aprovarà
el representant
dels ciutadans
que és l'Ajuntament
per tant són les regles del joc
assumides democràticament
per la població
doncs aquell que no respecta
les regles del joc
no se li pot donar
només un copet a l'esquena
sinó que se l'ha de sancionar.
Però la sanció
diguem-ne que és l'última ràtio
és l'últim moment.
El més important
és
diguem-ne
aquesta assumpció
per part de l'administració
però també per part
dels mateixos ciutadans
d'aquí hi ha determinats valors
que s'han de respectar.
És a dir,
el dret que funciona
encara que a nosaltres
no ens ho sembli
és el dret que es respecta.
És a dir,
el dret aquell
que s'incompleix molt poc
en què l'incompliment
és una excepció.
Per tant,
el dret sempre té
encara que a nosaltres
sempre ens queda la imatge
del tribunal
de la presó
de la persona
que li fiquen
una multa
etc.
En realitat
si ens fixem
dret és el que fem
normalment a la vida.
I el dret
només reacciona
és a dir,
només ens adonem
de la presència
justament quan no respecta.
Però si tothom
i això és una cosa
per exemple
que és molt clara
amb dret del medi ambient
que com ningú el respecta
al final no sanciona ningú
perquè no pot sancionar
totes les empreses.
Clar, el dret que funciona
és el que la majoria
de la gent respecta.
Aleshores,
aquí es recull una sèrie
de comportaments
que semblen
una mica de sentit comú
és a dir,
que tothom obre
d'aquesta manera.
Però té un element
també pedagògic
en el sentit
que si tothom
obre d'aquesta manera
són unes regles del joc
que tothom ha de respectar
i que per tant
no s'admet
allò que
amb la teoria econòmica
anglosòxia
una vegada
s'anomena el freerider
que normalment
es tradueix
en castellà
per corron.
És a dir,
aquell que aprofitant-se
que els altres
respecten la convivència
doncs d'alguna manera
treu beneficis.
Bueno,
doncs aquest es diu
no,
vostè no pot fer això.
I aquest és una mica
doncs,
diguem-ne,
el fil argumental.
I a partir d'aquí
doncs es poden ficar
exemples múltiples,
però l'element fonamental
és aquest.
En principi
tots sabem
que no hem d'escopir
al carrer
ni llançar borilles
ni papers,
ja ho sabem això.
I ja sabem
que està mal fet
doncs per exemple
per posar
l'exemple
que dèiem
de fer mofa
d'una persona.
Pràcticament tots
entenem
que si veiem
una persona
que pel que sigui
doncs
posem per cas
té un problema físic
està malament
en riure-se
d'aquesta persona.
Però és que està
tan malament
que representa
un atemptat
a l'estat de dignitat.
Per tant,
és natural
que això es reculli
i es dir
això no es pot fer
i si es fa
es pot sancionar.
És tan senzill
com això.
I aleshores,
a partir d'aquí
què és el que es pretén?
Sancionar?
No,
la idea no és tan sancionar
com que la gent
prengui consciència
d'alguna cosa
que d'alguna manera
ja té interioritzada
però que és bo
que estigui
formulada.
És a dir,
el text també
sobretot
qualsevol text legal
un bon text legal
ha de fer pedagogia.
No només ha de servir
per justificar sancions.
Ha de fer pedagogia.
Ha de fer veure
doncs coses
que moltes vegades
dius
doncs clar
és que això és així.
I per tant
potser el dia
que se t'acudeix
dius
això no ho hauria de fer
però no només
perquè està penat
sinó perquè està lleig
doncs aprofitar-se
per exemple
d'una situació
de vulnerabilitat
d'una persona.
Un text legal
ha de fer pedagogia
i un text legal
ha d'utilitzar
d'emprar
un llenguatge tècnic.
Aquest llenguatge
moltes vegades
s'ha criticat
el llenguatge
de les lleis
els textos jurídics
de ser una miqueta críptics.
En aquest cas
s'ha aconseguit
crear un text legal
que utilitza
una terminologia jurídica
i que a més a més
és entenedor
pels ciutadans.
A veure
el llenguatge críptic
és veritat
segons quins àmbits
de la justícia
déu-n'hi-do.
Se'ns acostumava
a acusar els juristes.
té una certa
utilitat
en el sentit
que descriu
uns termes
uns elements
o uns conceptes tècnics
i per tant
cal utilitzar
paraules
que al llec
li poden semblar
excessivament
allunyades.
Ara bé
el llenguatge tècnic
és un instrument
per tant
si un està parlant
d'escopir el carrer
o està parlant
d'estendre la roba
o està parlant
d'aparcar
en càrrega i descàrrega
el llenguatge tècnic
és aquest
vull dir
escopir el carrer
és escopir el carrer
no necessites
una expressió tècnica
en canvi
per dir homicidi
sí que necessites
una expressió tècnica
perquè no és el mateix
des del punt de vista
del nostre legislador
matar una persona
que matar-la
en determinades circumstàncies
aleshores
és terme tècnic
assassinat.
El llenguatge tècnic
és sempre un instrument
per tant
a vegades
es pot tirar cap enrere
però
hi ha vegades
que és útil
ara és útil
en la mesura que ho és
per tant
no cal
agafar una paraula
del llatí
que descriu l'acció escopir
i ficar-la
en el text legal
perquè és absolutament
innecessari
si amb escopir
ens entenem
doncs ja n'hi ha prou
si a més tendre la roba
ens entenem
doncs ja està bé
ara a vegades
per definir
determinats comportaments
sí que cal
per exemple
en aquest cas es diu
estacionament
té un sentit
amb aquesta ordenança
o aparcar
o aturar el cotxe
és diferent
exacte
doncs aleshores
aquí sí que has de descriure
tècnicament
hem de dir
potser quan vostè utilitza
estacionament
amb el llenguatge corrent
que vostè dirà aparcar
no dirà estacionar
doncs potser no té
el mateix sentit
però clar
és que hem de definir
molt clarament
què significa estacionament
perquè de la definició
que està clara
dependrà que vostè
se'l sancioni
per fer això
o no
per tant
el llenguatge tècnic
és un instrument
i per tant
s'ha d'utilitzar
amb la mesura
en què és necessari
però òbviament
no cal utilitzar-ho
quan no és necessari
quan tots ens entenem
el text
de l'avant projecte
ja el tenen
entre les seves mans
els representants
polítics locals
ara sobre una període
que l'han d'estudiar
l'han de mirar
un període
de presentar
al·legacions
el podrà conèixer
la ciutadania
abans que estigui aprovat
si s'aprova
i de quina manera
a veure
des del punt de vista
estrictament legal
una vegada
el plenari
aprovi l'ordenança
sobre un període
d'informació pública
que la llei fixa
en 30 dies
però que eventualment
ningú diu
que no es pugui allargar
en què
el document
queda a disposició
de tots els ciutadans
i els ciutadans
poden fer al·legacions
el que passa
és que
això que òbviament
és un dret dels ciutadans
acostuma a ser
poc funcional
en el sentit
que
diguem-ne
que el fet
que hi hagi un text
a l'Ajuntament
que un hagi d'anar
a mirar
eventualment
fer fotocòpies
i tal
i fer al·legacions
és una cosa
que acostuma
a costar
i és natural
perquè la gent
té altres coses
a la vida
que participa
en aquest tema
de processos
si el procediment
és tan poc
o una mica
encarcarat
hi ha la possibilitat
i això en tot cas
és una cosa
que finalment
haurà de decidir
l'Ajuntament
com fer-ho
d'instrumentar
procediments
de participació
no estrictament
previstos a la llei
és a dir
la llei diu
que és el mínim
però no diu
quin és el màxim
per tant
es pot participar
molt més
del que es participa
en aquest sentit
eventualment
es pot penjar
el text a internet
es pot posar
una adreça
a correu electrònic
perquè la gent
faci les al·legacions
es poden fer
dient a moltes coses
ara això ja és una qüestió
que en definitiva
s'ha de decidir
per part dels responsables
municipals
a mi em sembla
que sí que fora bo
que amb un text
d'aquestes característiques
el ciutadà
no només pogués participar
sinó que a més a més
ho fes
perquè òbviament
quan un es fica a redactar
un text d'aquest tipus
doncs pensa en el que pensa
té els referents que té
però no és omniscient
no pot estar pensant en tot
i potser un problema
en què qui ha escrit el text
no hi ha pensat
resulta que un ciutadà
doncs pel que sigui
té un veí
que justament
li posa aquell problema
i diu
doncs potser això
hauria d'estar
i potser sí
potser no
però si no ho diu
no ho sabrem mai
en aquest sentit
em fa l'efecte
que és bo que se'n parli
que les associacions de veïns
que la gent a nivell individual
etcètera
que diuen
doncs això em sembla més bé
o em sembla més malament
que se'n parli
que finalment
doncs qui l'ha d'aprovar
que òbviament són els representants municipals
ho aprovin
però tenint un coneixement
de què és el que preocupa la gent
i tenint
també coneixement
dels seus suggeriments
és a dir
moltes vegades
el punt de vista més innocent
és particularment aclaridor
en el sentit que
moltes vegades
al tècnic
se li escapen coses
justament pel fet de ser tècnic
i moltes vegades
doncs arriba la gent
i et diu
però
i si això és així
i dius
doncs potser sí
i no hi havíem pensat
per tant
no només es tracta
de tenir en compte
les preocupacions
sinó també
a vegades les solucions
és a dir
hi ha solucions
que potser dius
no
això tècnicament
és una cosa
que no funciona
però
si no es permet
que la gent
aporti les seves solucions
ja no tens l'oportunitat
de dir que això no funciona
moltes vegades és molt més fàcil
del que sembla
aquesta solució
sí
a vegades és complicat
però a vegades és fàcil
a vegades és molt més fàcil
els juristes
han fet la seva feina
ara estan en mans
dels nostres representants
polítics
a l'Ajuntament de Tarragona
que revisen
que miren el text
després de l'estiu
aproximadament
el tema del calendari
ja és una qüestió
que ens esaliena
en aquests casos
i bé
després es tracta
de posar-ho en la pràctica
i esperar
que realment sigui
una eina de convivència
que en definitiva
és l'esperit
d'aquest avant projecte
d'Ordenança General
de Convivència Ciutadana
i ús dels assais públics
de Tarragona
que han elaborat
tres professors
tres coordinadors
amb la participació
m'imagino
de molts professionals
tres coordinadors
en aquest cas
però més de 20 persones
com deia Jordi Jària
de la Facultat
de Ciències Jurídiques
de la Universitat
Rovira i Virgili
concretament
del Departament
de Dret Públic
Jordi Jària
gràcies
gràcies a vosaltres
si no ens veiem abans
bon estiu
bones vacances
quan arribin
que em penso
que no queda gaire
i fins la tornada
molt bé
nosaltres
ara fem una petita pausa
i tot seguit
parlem d'un aniversari
40 anys
del Col·legi PACS
de Tarragona
d'un aniversari