Mig minut i serà un quart d'una del migdia.
El nostre tècnic ja el perdonaran,
però es veu que està molt influenciat per això de la cançó de l'estiu.
Se li ha anat la mà amb la sintonia de fons.
Des d'aquí el disculpem perquè la veritat ens ha sorprès una miqueta.
En fi, anem rebaixant amb una certa discreció aquesta sintonia
i desplacem la nostra atenció perquè la unitat mòbil ja fa una estoneta
que hi és fins a la residència Mare de Déu de la Mercè.
Hi ha una àvia d'aquesta residència que avui fa 100 anys.
Aquest 14 de juliol aquesta dona compleix un segle
i s'està celebrant com no podia ser d'una altra manera
entre els seus amics, entre el personal, amb el que conviu,
però també amb la participació de representants institucionals.
De fet, és el que s'està duent a terme en aquests moments,
un acte institucional.
Per tant, nosaltres mirarem de parlar amb l'àvia centenària,
però serà més endavant quan ja no estigui tan atabalada
per les celebracions amb qui sí podem parlar en aquests moments
és amb el nostre company Josep Jussuñé.
Josep, hola.
Hola, Jolanda, bon dia.
Hi ha la cosa més protocolària, no?, ara en aquests moments.
Sí, mira, en aquests moments, en aquest precis instant,
està fent una xerrada la regidora Carme Duc,
que està parlant de l'àvia Josefina Mardurell,
que podeu escoltar-ho de fons.
Em sembla, em puc escoltar-ho.
i sentirem el que està dient en aquests moments, em sembla?
Una miqueta, escoltem-la.
Aquest temps, són fotografies, en certa manera, que ja tenen bastants anys
i que jo penso que poden servir molt bé per recordar, diríem, vivències, recordar anècdotes,
que ara quan passes per algun carrer i veus tots els canvis que has sofert,
doncs el llibre ens serveix de recordança.
Jo tinc per la senyora Josepa, tal com torno a dir, de part de l'alcalde,
que li transmet la seva felicitació, aquest llibre i també un ram de flors,
que ara li lliuraré.
Ja estan lliurant en aquests moments un ram de flors.
Molt bonica, per cert, i ara podem sentir els aplaudiments.
Que deu estar tot el personal de la residència, altres avis i altres àvies, no?,
que conviuen amb ella, m'imagino, que és els que formen una miqueta aquest auditori singular, no?
Sí, també destacar la presència del director del Servei Territorial del Departament de Benestar i Família,
Jordi Tous, que és justament al costat de Carme Duc,
i suposo que també farà la respectiva ponència d'aquí a poca estona.
Carme Duc acaba de rebre en aquest mateix instant aquest magnífic ram de flors.
I una anècdota que al seu costat és justament ja el Lluís del Abate.
Ell és un home que té 103 anys.
103?
103, 103.
I és justament al seu costat, ja mira, en aquests moments...
M'acostaré a veure què diu la consellera, el segon.
A veure, a veure.
El segon.
Vivències, tal com li he dit.
D'acord?
Senyora Josepa, moltes felicitats.
Tinguis, espera, potser que el llibre feia...
No, ja ho heu sentit, no?
Josepa Martorell es diu, no?
Escoltant en directe la felicitació de la regidora a la Josepa.
Com veus la Josepa? Està emocionada? Està nerviosa?
Com la veus, Josep?
La veig molt tranquil·la, a veure si diu...
Està molt tranquil·la, molt tranquil·la.
Fem una cosa, Josep, com que encara s'estan duent a terme aquests lliuraments de regals i aquest acte més protocol·lari,
si et sembla, ho deixem aquí i més tard tornem.
Aviam si podem parlar amb ella i amb el Lluís, amb aquest senyor que té 103 anys,
que té més experiència en això de ser centenari.
Què et sembla?
Ho intentarem després, sí.
Doncs després ho fem. Fins després, Josep.
Fins demà!
Ara són dos quarts d'una i cinc minuts, molt ràpidament.
Tornem a la residència Mare de Déu de la Mercè,
on s'està celebrant aquest aniversari tan especial.
Josep, ens has demanat pas perquè penso que l'acte aquest hi ha acabat, no?
L'acte, ara mateix estan fent el cava.
Ara l'aperitiu, una miqueta.
Quan surt el cava vol dir que l'acte ja està en el cava.
Sí, però ara és quan es parla a gust amb la gent, eh?
Perquè ja tothom està més relaxadet i ja s'ha passat una miqueta la cosa més protocolària, no?
Doncs sí, sí, Joana.
I a més, ara estan més, com ho hagués dit, més relaxats.
Pensa que la Josefina ha rebut molts regals avui.
Que li han regalat, t'has pogut veure?
Que li han regalat?
Diferents rams, molt macos tots ells.
Uns llibres que, si et sembla, després els comentarem.
Maduques per aquí a la vora.
I, si et sembla, ara podríem parlar, intentar parlar amb la Josefina.
Tenim la Núria Cartanyà, que és una de les animadores d'aquí del centre.
Núria, bon dia.
Hola, molt bon dia.
D'entrada, si et sembla, felicita-la de part nostra, de part de Tarragona Ràdio.
Pepita, aquí tenim un noi que et felicita de part de Tarragona Ràdio.
I què?
Que tenim un noi que et felicita de part de Tarragona Ràdio.
De part de la ràdio et feliciten.
Molt bé, gràcies.
Moltes felicitats, que li han fet molts regals avui, Josefina.
Li han fet molts regals avui. Està contenta, de veritat?
Estàs contenta perquè t'han fet molts regals.
Sí?
No podeu veure, però està dient que sí, eh?
La Josefina, Jolanda.
A més, està molt bé, com molt bé deia, s'acompanyada per molts amics d'aquí de la residència, no, Núria?
Sí, són amics de part d'Ella, de tota la vida.
Són fills d'amics que havia tingut tota la vida i han continuat venint a veure-la.
Doncs, Josefina, per molts anys, eh?
Per molts anys que ho expliques en dia.
Jo no sé si pots parlar amb algun amic o amiga de la Josefina, perquè allà ja entenem que li costa una miqueta,
però algun conegut que fos més jove o que estigués més en condicions de parlar de la Pepita, com li ha dit la Núria.
Tenim al costat seu mateix un amic de la família. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com et dius?
Jo, Josep Maria.
Josep Maria, què ens pots explicar de la Josefina?
Bueno, doncs, que és amiga de la meva família de tota la vida i és molt bona persona, molt bona persona, i ha arribat molt lluny, ha arribat molt lluny.
Un segle que aviat està dit, eh?
Com?
Dic, un segle que aviat està dit.
Sí, no, sí, sí. Bueno, i al costat hi ha un altre company seu que també, no sé, m'ha dit que té 104 anys, ho diré que també, són anys també.
Vaig a parlar amb ell, per exemple, mira, es diu Lluís de Balbate i té 103 anys.
Aviam què diu en Lluís.
I estic al costat. Lluís, molt bon dia.
Què tal, com estem?
Bé, ara el conec.
Escolti, el veig molt aixerit per tenir 103 anys.
Eh?
El veig molt aixerit per tenir 103 anys.
103 anys, suposo que els tinc dos.
Perquè se n'hi hagi el que els tinc.
Escolti, Lluís, i com han canviat els temps, eh?
Sí, ells i tant s'hi han canviat.
Però vaja, vaig estar en una casa que vaig estar molts anys, que sortàvem amb barcos,
i era una casa que sempre ens ha protegit, i ara va plegat, no fa molt,
aquests pàbregues, que s'ha sentit ben demanat mai.
Sí, sí, sí.
No era l'impàbia, doncs aquest que era de reus, i va fer molts quartos, com a garrer.
Escolta'm, Lluís, vostè a la Josefina ja fa també anys que la coneix, no?
A la Josefina vostè ja fa temps que la coneix.
Sí.
No entén com diu.
Dic que a la Josefina vostè també fa anys que la coneix, a la Josefina.
Sí, aquesta noia, sí, que jo ho coneix.
Ara la tenim allí mateix, a la taula del costat nostre, al menjador.
Lluís.
Aquest pàl, aquest pàl, sí, també, no deixa de ser ben normal.
Però, a l'edat que té, no dic, ni com malament.
Escolta'm, Lluís, a vostè, què és el que l'ha sorprès en aquest segle, i es cal sent tres anys?
Què és el que ha vist que li ha sorprès més?
Per exemple, vostè recorda com van sortir els primers avions?
Jo, jo crec, el primer avions va sortir al Campo de Marta, que va venir aquí a fer unes proves.
I va estar un, 10 o 12 dies, tombant per a dalt, perquè la gent ho vegi, no?
Va ser el primer que vaig veure.
Jo no hi he anat mai per això, perquè no m'he piatxat.
Molt bé, Lluís, moltes gràcies per atendre'ns. Acabi d'aprovar la festa.
Josep, com que estaves parlant amb en Lluís, no sé si t'has adonat que quan es referia a la Josefina Pepita,
com la coneixen aquí, diu, sí que conec aquesta noia, bona xica.
Ell té 13 anys i ella es 100.
I li diria aquesta noia i aquesta xica, això és fantàstic.
Ara, si et sembla, sí, jo ho deia així, més a més aviat amb aquest to,
si et sembla, jo tinc aquí al costat en Jordi Tous,
és el director dels serveis territorials del Departament de Menestà i Família.
Jordi Tous, molt bon dia.
Molt bon dia.
Fa goig, no?, en actes d'aquestes característiques.
Efectivament, fa goig i ja ens hi podem anar acostumant,
perquè cada vegada la nostra gent gran, la seva esperança de vida augmenta.
I això és motiu de satisfacció per tots, per ells, però també per nosaltres.
Efectivament, ha sigut un acte molt emotiu,
abans hem pogut sentir els diferents conferències que han fet
i, vaja, suposo que la emotivitat per sobre de tot, no?
Evidentment, evidentment, és un acte molt emotiu,
veure com una persona supera un segle d'edat
i ho fa envoltat dels seus familiars, en aquest cas dels seus amics,
dels fills i dels descendants dels seus amics,
cosa molt curiosa en aquest cas concret,
i també dels residents que l'acompanyen ja de fa anys aquí a la Mercè Tarragona.
Dic que ara no toca perquè és un acte que és extraoficial,
però aprofitem la minentesa per preguntar-li
que quina és la postura del departament que vostè representa
de cara a la gent gran, de cara precisament a la tercera edat.
Li agraeixo molt que em faci aquesta pregunta
perquè la postura del nostre departament, en aquest sentit,
és d'afavorir i potenciar al màxim el servei d'atenció domiciliària.
És a dir, per sobre del que seria l'assistència residencial,
que també l'hem de tenir en compte, l'hem de potenciar,
però allò que està demostrat, perquè així la gent ho ha manifestat,
és que ells volen envellir a casa, la gent gran vol envellir a casa.
I nosaltres hem de donar satisfacció a la societat en aquest sentit
i potenciar el servei d'atenció domiciliària.
I aquesta és una de les prioritats del nou govern
i de la Conselleria de Benestar i Família.
Més residències a Tarragona, ciutat, concretament?
En aquests moments el que estem fent, com ja sabeu,
és remodelar la residència que tenim, on som ara.
una remodelació que en un futur, espero que immediat,
vagi acompanyada d'una ampliació del que eren les quatre plantes de sociosanitari
que es podrien incorporar, repeteixo, en un futur immediat,
a la residència de la Mercè, una vegada ja remodelades.
Jordi Tous, moltes gràcies.
A vosaltres.
I, Jolanda, tinc aquí al meu costat la regidora Carme Duc.
Carme, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També reitero que hi ha dit amb en Jordi Tous un dia especialment emotiu.
Doncs sí, la veritat és que sí.
Perquè sí que és cert, tal com ha comentat ell,
que cada vegada trobem més persones que tinguin la sort d'arribar a centenàries.
I la veritat és que la senyora Josepa
sembla que té una mica de dificultat amb la vista i amb l'oïda,
però per al d'a més està força bé.
I m'ha comentat el director de la residència que està en molt bones condicions
i que se n'adona de la festa,
a pesar de la dificultat que tingui amb la vista amb l'oïda
i que està molt contenta.
Doncs poder gaudir les persones de, diríem,
arribar a aquesta edat amb condicions bones,
doncs és perfecte.
Nosaltres encara trigarem molt a arribar-hi als cent anys,
això ha de passar alguns dies.
Uns més que d'altres.
Diu més que d'altres la Jolanda és a l'estudi.
També és veritat, Jolanda, també és cert.
No generalitzem.
No, ara tampoc no és qüestionar.
Però en qualsevol cas,
amb en Jordi Tostes comentava que des de la Generalitat
es vol potenciar el que és l'assistència a la llar
de les persones de la tercera edat.
Suposo que l'Ajuntament també hi està d'acord
amb aquesta necessitat de tindre el màxim possible aquestes persones.
Totalment, totalment d'acord.
A veure, tal com estàvem comentant,
ara hem parlat d'una edat de cent anys
i que cada vegada hi ha més persones que hi arriben,
però sí que és cert que cada vegada hi ha més persones
que arriben, ja no parlem de cent anys,
sinó que arriben a una edat de jubilació
i no jubilació bastants anys més
en perfectes condicions a casa seva
que si tenen aquesta ajuda a domicili
una estona cada dia,
que els ajuden per tot el que és la mobilitat,
potser acompanyar-los al metge,
una estoneta de companyia per la compra,
que els dirigeixin una mica a l'hora del menjar,
en vigilar què és el que mengen.
Aquestes persones tindrien una vida molt més plena
i serien, penso jo, molt més felices
de poder viure a casa seva.
Jo estic totalment d'acord
i és aquí on hem de lluitar
i hem de poder aconseguir tot això.
I pel que fa a les actuales residències,
les que estan en projecte,
les que estan en obres,
com ho tenim això?
Jo sí, et dic la veritat.
Si t'informo massa,
certerament potser no t'ho diré gaire bé,
per això és més el Jordi, no?,
que et dirà com està.
Jo sí que veig una mica la intenció dels organismes,
que és la que comentàvem abans.
Ara, si n'hi ha,
quantes n'hi ha o quantes places n'hi ha en creació?
No ho sé.
Pensa que jo soc regidora d'ensenyament, eh?
No ho sé, ho sé.
L'altre problema també seria el preu de les residències,
que acostumen a ser cares
i que moltes persones no s'ho poden permetre directament.
Sí, a veure,
el que hem d'intentar és que això sigui fàcil
de trobar una plaça amb una residència,
però amb unes condicions econòmiques
que puguem assumir.
És cert, eh?
La vida laboral d'una persona és fins als 65 anys.
Dels 65 fins al 100,
fixa't la colla que n'hi ha
i és una colla que hem de viure
a despenses de les ajudes que ens doni l'Estat.
Però també és cert que aquestes persones
han treballat molts anys de la seva vida,
han cotisat, i a nosaltres ens falta molts anys,
però estem cotisant moltíssim,
i això ha de servir perquè el dia de demà
puguem gaudir de totes aquestes ajudes
i que lògicament les puguem tenir assequibles
a l'abast nostre.
Per cert, com està la qüestió referida
al Col·legi de Sant Pere i Sant Pau?
Finalment, estan vies de solució o com està?
Està perfectament.
A veure, estan vies de solució
i sempre ha estat en vies de solució.
El problema, jo ja ho vaig dir als medis de comunicació,
ho torno a dir ara,
és que havíem fet un projecte
i d'aquest projecte inicial
hi va haver uns canvis,
que ens comentava la direcció del centre.
Bé, mira, doncs aquí, ja que feu això,
podríeu, a més a més,
fer, condicionar, remodelar d'aquesta manera
i hem d'entendre que tots els projectes
que siguin municipals
s'ha pot acceptar una modificació d'un 10%,
però tot el que passi d'aquest 10%
ja és un nou projecte
i el que ha passat ha sigut això.
Eren coses que ens demanaven,
que les han valorat
i hem dit ara ja hi estem ficats,
doncs bé, fem-ho,
però esclar, no és que s'hagin aturat les obres,
les obres no s'han aturat,
però es van arrelentir molt
perquè hi havia altres coses
que si ampliàvem calia solucionar,
connexions de gas, d'electre,
hi havia coses que s'havien de fer,
però es va tornar a fer aquest projecte nou,
ho està adjudicat
i les obres van amb molt bon ritme
i m'hi diuen a l'empresa constructora
que el 31 d'agost
estaran solucionades,
si més no,
tota la part interior.
Carme Duc fa vacances o no?
En faré una setmana la setmana que ve,
massa no puc,
perquè tinc molta feina,
una setmana la setmana que ve
faré vacances
i agafaré una altra setmana
al mes d'agost
i són de moment
les úniques que tinc programades.
No puc marxar jo 15 dies
a altres setmanes
perquè tal com tu dius,
hi ha les obres de Sant Pere
i Sant Paus,
però moltes altres
i s'ha d'anar vetllant
i vetllarem
perquè el dia 1 de setembre
tot estigui en condicions.
Carme Duc, gràcies,
que a mi m'has de cansa.
Moltes gràcies a vosaltres.
Molt bé.
Josep, pel que veiem,
doncs comença a haver-hi aquest ambient,
comença a haver-hi,
o anava a dir,
que hi ha el mateix ambient
que fa uns moments,
que es continua celebrant
en tot cas aquest aniversari
perquè sentim allò,
doncs moltes persones
parlant de fons, no?
Sí, sí, no.
Hi ha un senyor
que em vol dir una cosa,
digui'm.
Con aquel senyor
que té 104 anys,
le trae un paquete de cuchillo
que en casa faiguita
con uno que le trae
de 91,
jo tengo 91.
Perfecte, perfecte.
Veus, Joanda,
o com vol dir?
91 anys,
de un i dos.
¿Cómo has debo usted?
José Barboa.
José Barboa,
diguin, diguin.
Soy de Albacete.
Albacete, eh?
Albacete.
Buenas navajas
en Albacete, eh?
Sí,
pero estic aquí
del año 40,
aquí en Tarregona,
en la Canoja,
y viene ganando
un duro cada día.
y lleva 14 o 15 horas.
Y quizás salir con aquel hombre
que le trae un paquete de cuchillas
que soy el encargado de él,
de los ricaos.
Y quizás salir con él,
para que se pueda salir con él.
D'acord, d'acord,
però és que ahora ya está,
ya s'ha acabado l'acto,
ahora vengo a verlo,
ahora vengo a verlo,
eh?
Gracias.
Molt bé, Josep,
ho deixem aquí, eh?
Déu-n'hi-do al José
amb 91 anys
que li fa d'acompanyar
en el Lluís que té 104
que a més li diu
xica i noia
a la Pepita
que n'acaba de complir sent.
Imagina't.
Doncs una imatge
que ens ha encantat
i a tots ells
aquesta cançó.