Aquest llibre recull la màxima epoca, diríem,
en quant a convivència de la gent del barri, de l'Arrabassada,
i a la vegada l'època més difícil que va ser la dècada dels 40,
dos dècades, 40-50, 50-60, 60 i es començava a anar més bé.
I una mica una pinzellada de la guerra.
Per què l'Arrabassada? Per què aquesta vinculació seva amb aquesta zona del litoral?
Perquè l'Arrabassada, molta gent no la desconeix,
però era un barri pescador, una platja pescadora,
com era una platja pescadora al Serrallo, també.
Després al Serrallo van fer moll, a l'Arrabassada no es va fer moll,
i ha anat desapareixent.
Allí hi havia botigues de pescadors, hi havia les seves tabernetes,
hi havia les sàrcies esteses al sol, les barques varades a la platja,
com a Torre d'en Barra o Calafell o aquests altres ports, diríem, de platja.
I la gent pescava amb pesqueres de litoral.
Això s'ha desaparegut, i actualment estic ben convençut
que més del 90% de la gent de Tarragona,
sobretot de menys de 40 anys,
no recorda o no sap que allò va ser un barri pescador,
perquè ara hi ha un passeig.
I una cosa que també voldria dir,
que l'Ajuntament no ha deixat ni una sola botiga de pescadors dreta,
quan en tot el litoral, des del Cap de Creus fins a Uelva,
sempre els barris pescadors, si no s'han conservat sencers,
s'han conservat en part,
i els han remodelat, s'han pintat una mica,
en una botiga d'aquelles, botiga vol dir casa d'un pescador,
en una botiga d'aquelles s'ha fet un restaurant,
a l'altre un quiosc,
a l'altre senzillament una informació i turisme d'això.
Com era aquella platja de la Rabassa dels anys 40 i 50?
Era una platja plena, era la postguerra,
era una platja plena de misèria,
la gent anava a pescar,
es començava a millorar,
però poquíssim, poquíssim a poc, molt poc a poc,
i era una gent on era tothom molt solidari, molt amics,
tant és així que encara avui,
els que érem d'allà i els fills i descendants,
encara ens veiem tot sovint i tenim una alegria
si fa temps que no s'han vist i tot això,
perquè era una platja molt solidària,
un ajudava l'altre,
si un no tenia pa, se li dava pa,
si l'altre no tenia peix i tu havies pescat,
li daves peix, etcètera,
o sigui, era com una gran família, tot allò.
Perquè eren moltes famílies, eren moltes botigues,
moltes cases de pescadors,
les que hi havia en aquella època?
Sí, jo, home, així ara,
d'això posi unes, com a mínim,
16 o 18 famílies, com a mínim, eh?
Després n'hi havia d'altres que hi vivien
i potser eren paletes o eren fusters o això,
però també estaven totalment implicats a la platja.
I després d'allí també hi va haver algunes casetes,
com el del senyor Agustí Pujol,
que hi tenia una caseta de fusta molt maca,
que baixava per tota la institució per nosaltres,
perquè va ser el factòtum del nàstic,
quan va pujar primera, no?
Després hi havia el senyor Pompei Oball,
que era veterinari de l'Ajuntament
i passava temporadetes,
tenia una caseta molt bonica,
amb un jardí,
a la platja, eh?
Per això,
que era difícil tenir un jardí a la platja.
I després hi havia també el senyor Suárez,
que era aparellador de l'Ajuntament d'aquests temps.
O sigui que era una sèrie,
bueno, i el senyor Campavedal,
una sèrie d'una xica,
que avui té el restaurant Bonachí allà baix,
que primer va ser pescador, etcètera,
i va anar evolucionant i va millorant,
perquè el bo del cas és que tots els que érem allà baix
se n'hem sortit.
O som universitaris,
o som gent de grau mitjà,
o som gent qualificada.
Pràcticament ningú s'ha quedat en terra,
diríem, de paó, diguéssim.
Perquè hauria sigut molt senzill quedar-se,
perquè de recurs econòmic no en teníem cap.
d'haver cas i ajuts de la falànja i tot això,
no en teníem cap.
O sigui, nosaltres teníem que lluitar a pit descobert,
amb les mans treballant,
fent-se callos a les mans,
encenent mistos amb les mans dels callos que teníem,
i els peus d'anar descalços.
I en el llibre, senyor Panyalbert, què explica?
És un recorregut sentimental propi de vostè?
No, no, és un recorregut de tots,
perquè aquí, precisament, el que no surto sóc jo,
però d'altres companys,
d'altres personatges,
que eren com una mica d'institució d'allà de la platja,
aquests sí que surten,
però s'explica en general
com vivia aquella gent,
quin era el seu estatus social, econòmic, cultural,
en què s'empleava l'oci
i en què s'empleava el poc negoci que es feia.
Vull dir, doncs, tot plegat.
És una visió global,
una cosa que, si no ho has viscut,
no ho trobes en cap hemoroteca ni enlloc.
És una cosa que has d'haver viscut
i tu i els teus companys
i del que no te'n recordes tu
se'n recorda l'altre company o l'altre
i d'això ha sortit del llibre,
que ha trigat temps a sortir.
I m'imagino que l'ha volgut fer
perquè no quedia en l'oblit, no?
Perquè, en fi,
perquè Tarragona ha conservit la memòria
que existia...
Sí, que allí va existir un barri pescador
i que, disortadament,
no ha quedat ni una botiga dreta.
Això és una pena, no m'he deixat res.
Quant de temps ha estat per fer aquest llibre?
Home, hi ha estat perquè
tampoc m'hi he dedicat molt plenament,
perquè també n'estic fent una altra,
sobre una altra història.
Però no...
Uns tres anys.
Però no cada dia, no?
Després, esclar,
he tingut d'anar buscant fotografies
perquè llavors...
Ara sí que hi ha fotografies de tot,
llavors no hi havia fotografies,
perquè una vegada l'any
potser et feies un retrato, no?
I esclar, he tingut d'anar buscant
a veure si aquell o aquell altre o això...
O sort també del Txinxilla,
de la casa Txinxilla,
que ha deixat molts...
D'això per poder-los publicar,
moltes fotos, també.
Sí, perquè el llibre hem de remarcar
que, a part de...
En fi,
parla de moltes qüestions
relacionades amb la vida tradicional
dels pescadors,
hi ha moltes imatges,
moltes fotografies d'aquella època,
que segurament a molts terrenons
els farà molta gràcia
descobrir com era
aquella platja de la Rebassada,
on es veu, per exemple,
la Sabinosa al fons, no?
Sí, el roquer de Llevant
de l'Arbassada,
on hi ha el preventori,
antic preventori de la Sabinosa,
aquí hi ha fotos
on no existia encara el preventori.
Crec que el preventori
era de l'any 20 i pocs.
després aquí hi ha
retratos també d'una embarcació
que es deia Caro,
un Caro,
que ara no existeix,
on hi havia 8 remers
i una a la Prou
i una altra a la Prou,
si hi anaven 10 hòmens.
En fi,
sí, hi ha records
de llunyans,
perquè aquests caros
que hi ha aquí retratats
són del segle XIX,
ja,
no del segle XX,
tampoc.
A principis del XX
es van acabar,
per allà
els anys
16-17
o així
van desapareixer els caros.
Tota aquesta vida pescadora
que va acabar
a principis dels 60?
Bé,
quan va començar
l'època dels 600,
que devies fer per allà
els 55 o així,
nosaltres
vam anar millorant
econòmicament una mica,
però
molt poc a poc,
molt poc a poc
i
des de tant en tant
se'n despenjava un
i marxava
de la platja
i anava a viure
a dalt de Tarragona
o s'ampleava
amb una altra cosa,
nosaltres mateix
vam marxar
doncs
de la platja
per allà
els 55
o els 50
i vam marxar
com que ja
llavors rumorejaven
perquè el senyor Soares
que era per allò
de l'Ajuntament
va dir
no es van
tirar les cases
perquè hi ha
que fer un passeu
no sé què
i vam procurar
i llavors
vam anar al Serrallo
que era
la sortida natural
vam anar al Serrallo
a la casa del Tercio
diguéssim
i així
d'altres també van anar
i d'altres van anar
a la part alta
parlant de la part alta
dèiem al principi
de l'entrevista
que el llibre
es presenta aquest vespre
a les 8
a Cala Quevede
molts deuen pensar
com és que es presenta
a Cala Quevede
un llibre
relacionat amb
amb el mar
amb la Rabassana
bé perquè
el barri natural
el segon barri natural
de la gent de la platja
com també
de moltíssima gent
del Serrallo
és la part alta
o sigui
el nostre barri natural
per exemple
no és la Rambla
o no és
el centre de Tarragona
o no és fins i tot
la part baixa
del carrer real
tot això
si un marxa
de baix
del Serrallo
puja
baix dalt
de Tarragona
i normalment
anar dalt
de Tarragona
vol dir
anar dalt
de la part alta
i un lloc
de concentració
de molta gent
d'aquesta
és Cala Quevede
encara avui
i llavors
allí
anaves
al de matinet
a fer la barrejeta
després
anaves
a esmorzar
en fi
doncs
era
era com diríem
el casino nostre
i aquest és el lloc
que ha tret Bussa
per presentar el llibre avui
tenia més sentit
només hi havia dues formes
de presentar-lo
o sigui
un era
o anar
aquí dalt
a Calacabeda
o anar
allà
baix del Serrallo
però esclar
hi havia
moltíssima més
implicació
a l'arbaçada
amb
Calacabeda
diem
que no
a baix
encara que també n'hi havia
però bueno
era millor
que Calacabeda
elefėjór
no
v
anemagina
me
he