És un quart d'una del migdia, en dos minuts i mig.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio,
seguint molt de prop i a través de les nostres unitats mòbils
tot el que està passant avui als carrers de la ciutat de Tarragona,
la mobilització dels treballadors del muntatge,
la mobilització dels estudiants de secundària.
Però ara fem un parèntesi, tornarem al carrer immediatament,
però també ens volem fer ressò d'una previsió important
que es donarà cita aquest vespre a la ciutat de Tarragona.
Fundació Caixa Tarragona ha organitzat per a tot aquest mes de març
que acabem d'estrenar un cicle de conferències
sobre quatre crisis humanitàries d'arreu del món
que per diverses raons o per raons conegudes de tots
no formen part del primer pla de l'actualitat.
Aquest cicle s'organitza de la mà de diferents col·laboradors
de l'organització no governamental Metges Sense Fronteres.
Es recordaran situacions de diferents espais i territoris del planeta.
Comença avui parlant de Somàlia.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
la delegada de Metges Sense Fronteres a Catalunya,
Mònica Folk. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Parlàvem de causes que no estan en el primer pla de l'actualitat.
Justament, de vegades, tot i que ho sabem,
pensem que si tanquem la televisió,
aquell conflicte, aquella realitat ja s'ha acabat.
Passem a buscar un altre, no?
I aquells conflictes romanen en el temps,
s'enquisten fins i tot i poden estar-hi anys,
sense ser notícia, però el conflicte hi és.
Sí, i mira, per donar-vos un exemple,
Metges Sense Fronteres ara ja fa tres anys
que treu un informe sobre les deu crisis humanitàries
més oblidades de l'any en curs.
Sí.
I alguna de les crisis que estan sortint repeteixen,
o sigui, porten tres anys que surten.
Això vol dir que són crisis que no es resolen
i, com deies tu, estan enquistades.
Són crisis humanitàries,
doncs sovint ignorades tant per la comunitat internacional
com també pels mitjans de comunicació,
però que, malauradament,
estan afectant a milions i milions de persones.
I la voluntat, i jo diria que fins i tot
és l'obligació de Metges Sense Fronteres
com a organització humanitària,
és rescatar de l'oblit totes aquestes crisis.
Nosaltres en parlem de deu en aquest informe,
però actualment hi ha 30 conflictes armats oberts
i prevalents arreu del món.
No és per donar les culpes a ningú ni de bon tros,
però aquí els mitjans de comunicació
també tenen la seva part de responsabilitat.
Allò d'un clau treu una altra clau.
Ara estem parlant d'aquesta crisi,
mediàticament estem parlant.
La crisi continua,
però com que immediatament sorgeix una altra,
doncs aquella ja l'oblidem.
I si no ens interessa per la raó que sigui,
doncs la deixem ja oblidada per sempre.
Tothom hauria d'assumir la seva part de responsabilitat
respecte a aquest tema, no?
Sí, sí.
I creiem que en aquest cicle de conferències
el que volem aconseguir és una mica això, no?
Que aquestes crisis,
les quals parlarem,
que com deies tu,
doncs avui comencem parlant de Somàlia,
seguirem parlant de Colòmbia,
després Corea del Nord i finalment Txetxènia,
doncs almenys durant aquests dies
que aquí a Tarragona s'estan parlant d'aquestes crises,
aquestes crises deixen d'estar oblidades,
almenys aquí, no?, en el nostre territori.
I a poc a poc jo crec que el que volem aconseguir
és que hi hagi més sensibilització
i més coneixement d'aquestes realitats.
A partir d'aquí, si som coneixedors,
podrem canviar les coses.
Parlaves d'aquest informe
que recull en deu crisi diferents,
algunes d'elles, doncs, ja eren una mica antigues.
Per exemple, veig aquí
que una de les que heu programat també és Colòmbia o Txetxènia.
Ja són escenaris de guerra,
de conflicte, de pobresa, de miseria i de violència
habituals en la nostra memòria.
Sí, avui parlem de Somàlia
i Somàlia fa ja més de 12 anys
que està patint conflictes,
un conflicte obert.
A més, la població civil de Somàlia
està castigada, doncs,
per cicles de violència,
desplaçaments massius de població,
sequera, inundacions...
O sigui, que plou sobremullat a Somàlia, no?
Llavors, el Txetxènia, el que diies tu,
és un conflicte que fa anys que ens sona
i fa anys que se'n parla,
cada cop menys,
a través dels mitjans de comunicació
i també els interessos polítics,
doncs, ara estan desviats cap a uns altres racons al món,
però que la població civil,
que és de la qual nosaltres parlem
i amb la qual nosaltres estem treballant
i per la qual estem treballant,
doncs, gairebé ningú se n'en recorda.
El que nosaltres sempre diem
és que cadascuna d'aquestes víctimes
tenen noms i cognoms
i tenen una dignitat
que tots som responsables
perquè els seus drets humans
es respectin.
Sorgeixen conflictes nous,
d'altres s'han cronificat
i la feina per a les organitzacions
que hi treballen,
en aquest cas Metges Sense Fronteres,
va augmentant.
Jo no sé si també va augmentar
el nombre de persones que col·laboren
des del punt de vista material,
donant suport, com sigui.
Sí, Metges Sense Fronteres,
a nivell internacional,
ja està present en 77 països
arreu del món,
que són molts,
i això gràcies a, també,
gairebé 3.000 professionals
que cada any estan treballant
en els centenars de projectes
que tenim,
també tots orientats
a l'assistència mèdica,
com a caràcter
d'organització sanitària que som,
però també la protecció
d'aquestes víctimes,
que nosaltres vetllem
és pel respecte als drets humans
i al dret internacional humanitari.
I el que també,
com dient abans,
la nostra obligació
és sensibilitzar i fer pressió
a diferents nivells
perquè aquestes causes oblidades
no siguin tan obligades
i a poc a poc les anem rescatant
i les posem al pla que mereixen.
Deixa'm dir,
deixa'm explicar també
que totes aquestes conferències,
que jo crec realment
que és el valor
que nosaltres podem aportar,
seran donades per personal
de Metges Sense Fronteres,
per membres de Metges Sense Fronteres,
que coneixen molt bé
del que estan parlant
perquè hi han estat.
O sigui,
han treballat en aquests països,
coneixen la realitat,
coneixen els contextos
i coneixen també
en quina situació
estan vivint les poblacions.
Parlant justament
d'aquests professionals,
Mònica,
jo tinc entès
que cada dia costa més
treballar en aquests països.
Sí, és veritat,
i a diferents nivells.
Pel que fa
a la voluntat
de persones
que volen anar
a treballar,
nosaltres
sí que podem dir
que cada cop
hi ha més interès
i també,
que això és molt important,
que cada cop
hi ha més professionalització.
I les persones
que surten
a Metges Sense Fronteres
s'han format
i s'han preparat
i s'han especialitzat
per tal
de poder fer
una feina,
una bona feina
en aquests països
i en aquests projectes.
També és veritat
que cada cop
tenim més traves
a l'hora de treballar
i que cada cop
també hi ha més confusió
en aquest món humanitari.
Ara, per exemple,
doncs,
és palès
la confusió
que hi ha
entre el paper
que diuen
que fan els exèrcits
en quant
a la tasca humanitària
que no és així
perquè
el que és
l'acció humanitària
es defineix
per tres principis bàsics
que són
independència,
impersonalitat
i neutralitat,
cosa que un exèrcit
mai les compleix
cap de les tres.
Ja, ja.
Parlem, doncs,
d'aquestes conferències
i de les persones
que passaran
per aquí a Tarragona.
Jo m'atreviria a dir
que són moments
importants
i són oportunitats
gairebé úniques
perquè no sempre
podem parlar
i conèixer la realitat
des del punt de vista
directe d'un cooperant
i no a través
de la perspectiva periodística
o política
d'un altre personatge, no?
Sí.
Sí, jo crec que
el que aportarem
serà el testimoni directe
d'aquelles persones
que han estat treballant
en aquests països
i que, a més a més,
ara estan ocupant càrrecs
de pes a l'organització,
la seu central
de Metges Sense Fronteres
que està a Barcelona.
Avui, per exemple,
la Luz de Vedra
és una persona
que des de l'any 99
està treballant
en Metges Sense Fronteres,
és llicenciada
en Ciències Polítiques,
especialitzada
en relacions internacionals
per la Universitat de París,
va estar durant sis mesos
treballant en el terreny
a Somàlia
i ara, a més a més,
és la responsable
del testimoni operacional
dels projectes
de Metges Sense Fronteres
als països
de la Conca Mediterrània
i Magrib.
O sigui,
que podrà portar,
per una banda,
a l'anàlisi
més de context,
però també
els exemples
i el dia a dia
i la cotidianitat
en aquests països
perquè ella hi ha estat,
hi ha viscut
i hi ha treballat.
Un altre dels escenaris,
ja que ara el dijous,
dia 11,
serà el de Colòmbia
a subtitular
el conflicte
com a excusa
i no oblidem
la quantitat
de desplaçats
de colombians
i colombianes
que han fugit
del país,
molts d'ells,
a més,
han vingut a viure
el nostre,
no?
Sí,
i nosaltres parlem
d'una realitat
que es coneix molt poc,
que són els 3 milions
de persones
que s'han hagut
de desplaçar
dintre del país,
o sigui,
que han hagut
de deixar
el seu poble,
la seva ciutat
i han hagut
de fugir
cap a una altra
part del país.
Estem parlant
que el problema
és gran
i aquest sí que és
el gran desconegut.
Nosaltres coneixem
els refugiats,
aquestes persones
que surten del país
i venen a Europa
o altres indrets,
però el que està passant
a Colòmbia internament
és poc conegut.
En aquest cas,
la conferència
la donarà
la Concha Vadillo,
que és també
la responsable
de testimoni operacional
per tots els països
d'Amèrica Llatina,
a la seu central
de metges
de centre fronteres,
però que a més a més
ha treballat
i ha passat
llargues temporades
a Colòmbia.
La tercera
ens situa
a Corea del Nord,
la tercera conferència
també.
Aquesta sí
que és
la gran desconegut,
jo crec.
A Colòmbia sí
que,
qui més
que menys
hem llegit
i hem vist
i coneixem
colombians
que estan aquí,
però Corea del Nord
jo crec que és
el context
que ens queda
més lluny
i que...
Úrion en general,
no?
Úrion en general,
exacte.
I nosaltres
tenim la sort
que tenim
a l'Ofèlia García,
que és la responsable
de projectes
a tota Amèrica
Llatina,
però que en el passat
va estar treballant
a Corea del Nord,
també en metges
sense fronteres,
va estar al terreny
en metges
sense fronteres,
i sí que un cop més
ens donarà el testimoni
de primera mà
del que és el que està passant.
A mi,
que parlarà
de la repressió política
i l'escassetat crònica
que hi ha
en aquest país d'aliments,
cosa que ha forçat
que milers i milers
de persones
de nordcoreans
hagin de sortir
de fugir,
de fet,
d'aquest país
i una mica
arriscar les seves vides
buscant la supervivència
a la Xina,
al país veí,
però sabent
que en aquest país
també patiran
severes represàlies.
Són contextos
i problemàtiques
bastant complexes,
però crec que
pel fet
que sigui
algú
que les ha viscut
de primera mà,
això arriba
molt més
al públic
i crec que
sí que
aconseguirem
el nostre objectiu
que és sensibilitzar
sobre aquesta realitat.
Ja la darrera
la dediqueu
al poble xatxer
que Déu-n'hi-do
també
està visquent
una situació
conflictiva
d'una forma
molt intensa
i quotidiana.
Sí,
i des de fa
també
molt de temps.
I també,
a veure,
nosaltres estem
cansats
de sentir
com Rússia
l'ha titllat
de la seva guerra
contra el terrorisme,
però del que
poques vegades
se'n parla
és el patiment
de la població
civil,
xatxènia,
que queda una mica
atrapada
en aquest conflicte.
Aquesta conferència
anirà a càrrec
de l'Aitor
Zabalgo Ghezkoa,
que és l'actual
cap de la Unitat
d'Emergències
de Metges
Sense Fronteres.
És el responsable
últim
de la gestió
d'Emergències
i sí que és una persona
amb molt de coneixement
en aquest camp,
amb moltíssima experiència,
perquè ha estat
pràcticament
arreu del món
l'Aitor
i sí que
coneix bé,
a més a més,
el context
de Ghezkoa Ghezkoa,
perquè també
hi ha treballat
i jo crec
que el valor
d'aquesta aportació
és molt alta.
Avui començaran
les conferències
la cita
dos quarts
de vuit
aquí a la Fundació
Caixa Tarragona.
L'objectiu
de la conversa
amb la Mònica
era i és
parlar
de les conferències,
però no va malament
aprofitar
la bienentesa
i preguntar-te
seguint una miqueta
l'eslògan
de Metges
Sense Fronteres
si encara necessiteu
persones capaces
d'indignar-se.
Exacte,
sí,
i necessitem
que a poc a poc
anem engreixant
tota aquesta base social
que ens dona suport.
Ara ja podem comptar
amb,
comptem,
vaja,
amb 2.200.000 socis
arreu del món.
Aquí concretament
a l'estat espanyol
són 200.000 persones
que ens donen suport
i a Tarragona
doncs déu-n'hi-do
perquè
les meves últimes dades
ja parlem
de 1.500 persones
que són moltes
i jo crec que sí
que cada cop
hem de ser més
que coneguem
aquestes realitats
que compartim
una sèrie de valors
i que,
bé,
que estiguem
convençuts
que les coses
poden canviar.
Jo us vull donar
el número
d'informació
de Metges Sense Fronteres
per qui vulgui
obtenir més informació
o fer-se soci
i el que sigui
que és el 902
250
902
i també tenim
una pàgina web
que és el
www.msf.es
Si no han pres nota
el tenim aquí a la ràdio
ens truquen
i estarem encantats
de facilitar-lo.
Mònica Fol
delegada de Metges
Sense Fronteres
a Catalunya
gràcies per atendre
la nostra trucada
seguirem molt atentament
aquest cicle de conferències
gràcies
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
adeu-siau