Un minut i mig, un quart de dues, els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio.
Els dediquem a una previsió, a parlar d'aquesta obra, d'aquest muntatge
que podrem contemplar el proper dijous al Teatre Metropol de Tarragona.
S'titula Delirium i ens ve a presentar tota una sèrie de textos de Dalí
passat per la mirada i per l'experiència teatral de la Mercè Rovira,
la Lali Feliu i l'Àngels Aymar, que són les tres actrius que han apostat per aquesta idea.
i que també han dut a terme la dramaturgia i la direcció.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic una de les integrants de la companyia,
la terragonina, Mercè Rovira. Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
D'entrada és un plaer conversar amb tu.
Ah, gràcies, gràcies.
Dijous tornaràs a casa.
Sí, home, i tant. Estic molt contenta.
Bueno, tenim moltes ganes ja tota la companyia.
Els tinc tots engrescats.
Va, va, va, que ho heu de fer molt bé, que estic a casa,
que heu de venir amb molts amics.
Escolta'm, estic tots engrescats a tope.
És una aposta arriscada, no?, com es diuen aquests casos,
la que heu fet, perquè és un espectacle que adopta moltes formes
i que parteix d'uns textos de Dalí, jo diria que desconeguts, pel gran públic.
A veure, clar...
Ai, espera que has de fer un soroll, estic al carrer.
Doncs sí, la veritat és que tothom coneix normalment les pintures de Salvador Dalí,
però els seus textos no són tan coneguts.
Jo mateixa, abans de fer aquest espectacle, la veritat és que no en coneixia massa,
per no dir-te que no en coneixia cap.
I no és un espectacle comercial, la veritat.
És més aviat...
Ens apropem els textos amb una mica de...
amb una poètica, amb una posada en escena molt poètica, molt visual.
Sí, no sé, no és comercial.
Això ja t'ho puc dir, que no és una cosa que diguis,
mira, anem a riure un rato, anem a passar l'estona perquè no sabem què fer.
La veritat és que és un espectacle que jo crec que pot interessar molt
perquè dona un punt de vista de Dalí molt desconegut,
perquè tothom coneix una mica la seva part superficial
i la seva part excèntrica i la seva part així una mica rara, esnob,
i en canvi té una profunditat, és un personatge que té una profunditat
que va molt més enllà de tota aquesta imatge, no?
És el que justament...
Et volia comentar que en el dosier on aporteu tota la informació
d'aquest muntatge teatral poseu d'exemple alguns d'aquests textos
i és el que dona aquesta profunditat de pensament, de mirada del món,
vull dir, tota una sèrie de reflexions que mai diries
que pogués sortir de Dalí, tampoc, no?
Exacte, és que ell, de fet, llegia moltíssim
i coneixia i escrivia de molts temes, no?
Nosaltres el que hem fet és dividir l'espectacle,
que evidentment no és una història,
no és hombre conoce mujer y pasan cosas, no, no és això,
són textos sueltos que sí que estan agrupats en diferents temàtiques.
Per exemple, comença tocant una mica el tema de Gala,
bueno, fa una presentació de tots els textos
i després ens n'anem a parlar de textos que parlen de Gala.
Té una carta escrita per Salvador Dalí en Lorca
que li parla del que li va semblar a un dels seus llibres
i que precisament no li va entusiasmar.
Després parlem del surrealisme, parlem del cinema,
parlem de la fotografia,
fem el pròleg del llibre Hidden Faces,
que és un dels que va escriure en anglès
i nosaltres en fem en traducció català, evidentment.
Vull dir que és com una esquitxereta de textos
i ell parla de moltes coses.
Vull dir, no vol dir que de tot parlés i de tot parlés
sabent-ne moltíssim.
Vull dir, a veure, ell parlava i escrivia
i la veritat és que escrivia molt bé
i qui vingui ho podrà veure, eh?
Ho podrà sentir, vaja.
En referència a l'orca, aquí veiem escrit que diu
que japonesito suchar mas estupendo eres.
Exacte.
O coses molt de Dalí, no?
Sí, la veritat és que li diu Ositos,
li dius que tenien un joc, tenien un llenguatge
que parlava molt amb diminutius, no?
Tenien, per exemple, bueno, quan vam estar a Figueres,
que vam fer una preestrena, vam estar al Museu de la Joguina
i hi havia un Osito, que és el Osito, que ara no me'n recordo el nom,
però que està al Museu de la Joguina,
amb què jugava la germana d'en Dalí i jugaven ells
i això que ja eren grandets, eh?
Però vull dir que tenien com un rotllo així com infantil
i com amb diminutius i se parlaven d'aquesta manera,
bueno, que l'orca, de fet, ja veiem quin llenguatge té també, no?
Sí, sí.
Però tenien com un món particular, molt particular entre ells.
Vull dir, van tenir una amistat molt especial,
de fet com un amor, encara que no s'arribés a consumar mai,
però tenien com un amor, no?, entre els dos, diguéssim,
una amistat molt gran.
Mercè, uns textos tan poc convencionals com aquests de Dalí
no es podien tractar d'una manera convencional.
Per tant, el que vosaltres feu és proposar un muntatge multidisciplinar,
podríem dir, amb música, amb ball, amb dansa, amb interpretació...
Exacte, ja som dues actrius, que és l'Ali Feliu i jo,
que som les que diem els textos.
I, bueno, més o menys ens mullem per allà l'escenari fent alguna cosa.
Però hi ha una ballarina, que és la Susana,
hi ha una cantant d'òpera, una cantant lírica, que és l'Elisenda,
i hi ha un violinista, que és el Serge Alpiste.
Vull dir que multidisciplinar és en aquest sentit, no?,
que sí, hi ha una mica de cant,
tot i que tots cantem en un moment que parlem del surrealisme,
en un moment que fem uns textos parlant del surrealisme
i que els cantem de diferents maneres, com una vanera,
com una cosa del Renaixement, o com una, si fos una església,
vull dir, ho toquem així d'una manera una mica estranya,
doncs l'Elisenda, doncs clar, ella dona el do de pit,
per dir-ho d'alguna manera.
Com deies, l'heu representat ja aquest muntatge
per Terres de l'Empordà, amb una bona acollida de crítica, no?
Sí, sí, sí, bueno, vam fer una prestrena a Figueres,
perquè aquest espectacle va guanyar el premi
del Castell de Carmençó, el projecte,
llavors, bueno, el premi era uns dinerons,
que sempre ja sabeu que estan molt bé,
perquè el teatre i l'art està molt bé, però clar...
Es menja cada dia, també, les actriu també mengeu, no?,
teniu aquest bici.
Sí, tenim aquesta mala costum, mira, tu, eh?
La veritat és que és un projecte que hem fet,
sobretot amb molta il·lusió, treballant moltíssim,
perquè, clar, pensa que molta de la feina,
molta, molta, ha sigut la búsqueda dels textos,
perquè no és que hem agafat un llibre
i aquest llibre l'hem posat...
Normalment, doncs, una gafa, jo què sé,
la gafa de Bernard d'Alba, no?,
i l'agafes i, bueno, comences pel principi i vas fent,
però, clar, fer una selecció de textos,
en aquest cas, que té una obra tan vasta, tan gran,
ha sigut el que ens ha portat molts mesos de feina,
i després ja, doncs, bueno,
el trobar la manera de posar-ho al escenari també,
però la veritat és que ha hagut molta feina en la selecció
i en la búsqueda dels textos que ens agradaven, no?
I, bueno, i això...
Doncs un espectacle més que recomanable
per a aquelles persones que volen acostar-se a contemplar
un dali familiar però un altre que potser no és tan conegut,
i passat, doncs, per la mirada d'aquestes tres actrius
que podrem contemplar al Teatre Metropol.
L'Àngels del Mar no surt com...
És actriu, però aquí ens ha ajudat a fer la dramaturgia
i després és la nostra directora de l'espectacle.
Molt bé, Mercè Rovira, gràcies per atendre la nostra trucada,
tot i les dificultats, eh?
Sí, bueno, m'ho he sentit una miqueta, o què?
No, però, i tant, que et sentim...
Sabent, es nota que estàs al carrer,
però se t'entén perfectament, eh?
Sí, vaig d'un costat a l'altre
i quan veig el camió me'n vaig cap a l'altra banda.
Us espero a tots, eh?
Molt bé.
Allà estarem, Mercè, gràcies.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.