La música Dixi, no cal dir-ho, omple aquests dies
els carrers i els locals de la ciutat de Tarragona.
En el mar del festival, però, més enllà de les moltes actuacions
que podrem trobar pràcticament a tot arreu
i altres activitats que val la pena remarcar.
Per exemple, aquesta nit, a partir de dos quarts d'una de la nit
a la bequeria es presenta la revista Jazz.
Jazz ha acabat amb ser trencada, això cal dir-ho.
Avui ens acompanya el Pere Pons,
és el director de la revista,
és periodista musical especialitzat en el tema
i és una molt bona oportunitat per parlar de la revista
i per parlar en general del festival
des d'una perspectiva periodística.
Pere Pons, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia.
Presenteu aquesta nit el número dos d'una revista
que jo no sé si ja per començar per dir-ho
és la primera d'aquestes característiques al nostre país.
És la primera que es fa, des de fa temps hi havia hagut alguna revista,
una quàrtica de Jazz fa molts anys.
aquesta és la primera que es fa, però en català, això sí,
i a més a més també traduïda al castellà i a l'anglès.
És la primera revista que abraça el sector del jazz, el blues i les músiques improvisades.
Anem pel segon número, que és el que presentem aquí,
és una revista trimestral i intentem donar una visió diferent
del que s'entén avui en dia com a música de jazz,
perquè volem obrir-la als sectors que realment ella està oberta, la fusió,
però també volem tractar el jazz clàssic,
des de com el que es fa aquí aquests dies a Tarragona,
fins al jazz avantguarda.
A part de ser una revista molt visual,
jugar molt amb el color
i d'acompanyar-la amb un CD de regal cada número que traiem.
Com va sorgir la iniciativa?
Perquè m'imagino que, tenint en compte que, en fi,
és una revista especialitzada per un públic relativament minoritari,
deu ser, doncs això, tota una aventura, posar-la en marxa, no?
Bé, de fet, el sector en si, doncs, sembla que ho reclamava,
perquè cada vegada hi ha més activitats com la que celebra aquí,
cada vegada hi ha més, aquí a Tarragona, més festivals, més cicles,
més actuacions, els clubs cada vegada poden més en viu,
a Música en Viu, llavors, a més a més,
hi ha una aparatitat discogràfica amb petits segells
que van traient discos,
i al voltant del jazz i músiques derivades,
hi ha un sector de músics de qualitat creixent
i amb una efervescència cada vegada més gran,
hi ha una repercussió a nivell internacional
que pot aquí no ens adonem d'això,
de com transcendeix molts músics de casa nostra
més enllà d'això, d'aquí,
com s'instal·lar a Nova York o a altres punts del planeta
i estan allà triomfant i fent la seva carrera.
Llavors, l'únic que cal és difons d'això,
els mitjans no li donen una atenció específica
en general, a la música en general,
però en aquestes músiques minoritàries encara menys.
Llavors, creiem una revista,
una plataforma per mostrar aquesta escena.
La resposta ha estat molt positiva,
tant en el primer número com en aquest segon,
i creiem que la cosa camina prou bé.
Això ens ha donat molts ànims,
no només a donar-nos una autoconfiança,
sinó a creure que no estem equivocats
a l'hora de fer aquesta experiència.
El temps dirà, no?
Són pocs, però fidels.
És el segon número,
és una revista trimestral,
el primer el vau treure al desembre,
ara traieu el número 2,
el veniu a presentar aquí a Tarragona,
perquè d'alguna manera valia la pena
Puig aprofitar el festival de Dixieland
per venir a mostrar aquesta publicació.
Valia la pena i gairebé era obligatori, segurament, no?
No, i tant, nosaltres,
jo personalment, a més a més,
faig una col·laboració puntual amb el diari de Tarragona
des de l'any passat,
amb unes cròniques del festival.
La revista ja l'hem presentat a Terrassa,
fem un suplement dins la revista
on hi ha inclòs el festival de Terrassa,
que ja ha passat,
el festival de Tarragona que estem vivint,
el de Reus, que ja va passar també,
i també un festival que es fa girona
de Black Music Festival,
de blues, més que de jazz,
i volem estar tots els esdeveniments importants
que se'l venen al voltant del jazz al nostre país
i creiem que aquí, a Tarragona, precisament,
aquest festival de Dixieland
és un exemple, diguem-ne,
bastant a contracorrent
del que s'entén com a festival de jazz,
com a festival amb molta pompa
i molta celebració,
sinó que és un festival que recupera
l'essència popular del gènere,
que recupera les ganes de viure,
de disfrutar-lo
i d'un contacte directe,
músic i públic,
que es barreja tot,
i que la majoria dels actes són,
100% que ja ve aquest any,
són gratuït.
Bueno, crec que només l'actuació
del Michel Pastre,
de Big Bang,
és de pagament,
crec que tot el altre és gratuït,
i a més a més,
doncs,
amb unes formacions de qualitat,
amb un contagi,
diguem-ne,
des de les rues pel carrer
fins a les actuacions als bars.
Ahir estava en un local,
crec que és el Kennedy,
a una cerveceria,
i estaven a quarts,
dues de la matinada,
els membres de la Hèpo,
que es van muntant una festa,
doncs,
per tot l'altre,
vull dir que era increïble,
doncs,
veure això com una música
de l'altre costat del món,
doncs,
aconsegueix reunir,
no sé,
centenars de persones,
i fer-los ballar,
divertir-se,
passar-ho bé,
i a més a més,
amb una qualitat de proposta musical,
no?
Jo què sé,
jo crec que Tarragona,
amb aquest festival de Big Island,
està donant també una,
una llibertura,
com es poden fer les coses,
bé,
a part de ben fetes,
doncs,
amb un carrer popular
i amb una qualitat
que hi ha al darrere.
De les seves paroles,
doncs,
crec que valores molt positivament
com ha anat evolucionant el festival,
i segurament,
sobretot des d'aquest aspecte
que combina,
ara fa uns minuts
parlàvem amb un dels molts músics
que aquests ja s'estan aquí a Tarragona,
amb aquesta combinació
d'actuacions al carrer,
amb locals,
on sembla que,
en fi,
molts restaurants,
bars,
locals de copes,
participen activament
en la moguda d'Ixi,
no?
Sí,
sí,
i a part de la festa,
la gresca,
la diversió,
que està molt bé,
doncs,
la inauguració d'aquest festival
es va poder veure una mica
la llavor que està,
sembrant,
no?,
amb l'estrena d'una Big Band
de músics de Tarragona,
i que,
doncs,
amb gairebé
poc més de 3 o 4 mesos
d'assajos,
han aconseguit,
doncs,
això,
donar un primer pas
perquè aquesta Big Band,
doncs,
tingui una producció de futur,
doncs,
esperançadora,
no?
Jo crec que,
que Tarragona tingui una Big Band,
doncs,
és,
no sé,
és donar el nom
a una formació musical
que pot passejar-lo
per arreu
i que,
a més a més,
doncs,
pot passejar-lo,
doncs,
amb una proposta musical
de qualitat,
no?
I això,
en pare es deu,
això,
el que ha germinat
d'aquest festival de Dixielet,
no?
En el marc del festival,
doncs,
com dèiem,
es presenta aquest número 2
de la revista Jazz,
una revista després subtitulada
a la revista de Jazz Blues
i Músiques Improvisades,
serà aquesta nit a la bequeria
a partir dels quarts d'una,
m'imagino que no serà només
una presentació,
sinó que hi haurà música.
Sí,
evidentment,
no,
no,
no,
això,
amb els autoritzadors
del festival,
els quals agraïm molt
que ens hagin acollit també
i que,
i que ens han donat en tot moment
suport a la revista
i que,
doncs,
això,
ens van dir,
bueno,
quina nit voleu presentar-la?
Nosaltres preferim,
doncs,
això,
presentar-la a un local
o a un club,
amb algú proper
i llavors,
doncs,
vam optar per això,
per aquest cas concret,
per la bequeria
i on actua
la formació
alemanya
de la Barrelhauj
d'Orquestra
a les quarts d'una de la matinada.
Abans farem una petita presentació
de la revista
de cada gent
que estigui allà,
explicarem
rebreument,
doncs,
els objectius,
els propòsits
d'aquesta publicació,
la donarem a conèixer,
que s'escampi una mica
això,
aquest contagi jasístic
que viu aquest dia
és aquí a Tarragona,
perquè això,
doncs,
durant tot l'any
més o menys
estigui establert
i que la gent
conegui la revista,
que la pot trobar
als quioscos,
que la pot trobar
els punts de venda
habituals
en aquest tipus
de publicacions
o que es pot subscriure
per 24 hores l'any,
té quatre revistes
amb quatre CD's
i jo crec que
estarà totalment
en el dia
del que passa
al jazz de Catalunya
i a la resta del món.
Doncs és una oferta
periodística molt interessant
que avui hem volgut,
de la qual avui hem volgut
fer ressò
al matí de Tarragona Ràdio
aprofitant el Festival
de Dixieland.
La revista es presenta
a la nit,
si voleu anar,
dos quarts d'una
a la bequeria
a Música Inclosa.
Després d'aquí una estona
obrirem els telèfons
i regalarem
alguns exemplars
d'aquesta revista
tan interessant
que a més presenta
una qualitat
de disseny
i d'impressió
realment destacable.
Pere Pons,
moltes gràcies
per venir també
uns minuts
aquí a la Cintoria
de Tarragona Ràdio
a continuar a disfrutar
del festival,
de totes les actuacions
i en fi,
molt d'èxits,
molta sort amb jazz.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.