Ara són dos quarts d'una del migdia, afortunadament,
la festa major de la ciutat de Tarragona, la festa de Santa Tecla,
dona per a molt.
Només cal mirar el programa d'actes i nosaltres ens avancem una miqueta
en el temps per parlar d'una convocatòria que hi ha el proper divendres
en el mar de les festes i també fa referència a una altra convocatòria
que estava prevista per avui però que per causes urgents
i d'última hora no serà possible.
Estem parlant de l'aportació que fa el taller d'arts escèniques
Pere Tuvilla de Tarragona, justament a la festa major de la ciutat.
Ens acompanya justament el responsable del taller.
Pere, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Parlem primer del que no es pot fer, si et sembla,
i després parlem del que sí que es podrà fer.
Perfecte.
Avui havia prevista una representació de teatre musical,
Magic Club, a les 9 del vespre al Teatre Metropol.
Raons de força major fan impossible que es pugui fer aquesta representació.
Doncs sí, per desgràcia i malauradament no serà possible fer-la.
Vull dir, els nostres principals actors han tingut una sèrie de problemes
d'última hora laborals que els fan impossible assistir a l'obra
i encara que hem intentat a base de buscar alguna substitució
i tal ha sigut realment molt complicat
i per no donar la qualitat que volíem donar en aquesta obra
hem preferit suspendre-la i buscar una data posterior,
bé a la tardor o bé amb una altra mostra de primavera de teatre jove,
doncs tornar-la a posar.
Realment era una obra que ja havíem estrenat el dia 1 de juliol
al Palau de Congressos en gran èxit
i volíem reposar-la i donar-la a conèixer a tota la ciutat
perquè ja sabem que Santa Tecla és un reclam absolut
per tot aquest tipus d'actes.
Però ja dic, malauradament no ens ha sigut possible,
ho lamentem profundament, però ja diem a tot el públic
que la posarem i l'anunciarem amb temps suficient
perquè la gent pugui assistir com fins ara.
Clar, perquè estem parlant d'una representació teatral,
del fet de gaudir d'una representació teatral,
però també estem parlant de la feina de moltes persones
que l'estimen al teatre, de molts mesos de feina.
Sí, sí, realment, a veure, el grup que tenia que actuar
era un grup de 21 persones que venen treballant
durant tot l'any dins del nostre taller d'arts escèniques.
No estem parlant de persones que facin exclusivament teatre,
sinó que, a més a més, fan cant, fan ball, fan coreografies.
És a dir, que trobar persones que en un moment determinat
puguin substituir per malaltia o per alguna altra raó
a un dels nostres actors és realment complicadíssim
perquè requereixen una sèrie de condicionants.
Llavors, ja dic, en això del teatre tenim aquest problema
que quan, per força major, ens falta alguna persona,
algun actor, realment, ho patim.
El taller d'arts escèniques dóna part a molt, com bé deies,
no només es fa teatre, sinó que es canta, es balla,
el que és representació, creació artística en tota la dimensió.
I això també es tradueix en una cosa que és una pràctica molt bona
pels més joves, que és allò dels playbacks, no?
Que els permeten agafar tables, que surten davant del públic,
que també emulen aquells personatges famosos, que els agraven tant a aquells cantants.
I això fa molta gràcia als mateixos protagonistes i a les famílies, que Déu-n'hi-do.
Avis, àvies, tiets, tietes, pares, mares, escolta, els hi cau la baba.
L'èxit de públic davant d'una exhibició d'aquest tipus de playback
està assegurat, vull dir, perquè, evidentment, només amb els familiars dels nens i les nenes
ja tenim l'aforo complet.
Evidentment, el playback és una activitat que els nens practiquen a casa seva, a l'escola,
d'una forma molt creativa i molt personal.
I, sobretot, que a l'estiu, quan els nens tenen més temps lliure per poder escoltar la seva pròpia música
i imaginar-se que són en aquest moment qualsevol de les figures de la cançó d'última moda,
doncs, realment, ells practiquen el playback sense donar-se compte.
Llavors, nosaltres, des del taller, el que hem procurat fer, ja que estem promocionant tot aquest tipus d'activitats,
és buscar un vehicle motivador per a aquesta canalla, que no els hi privi la creativitat,
perquè, evidentment, nosaltres l'únic que fem és crear-los unes possibilitats de lloc perquè puguin disfrutar del playback.
I, doncs, el que vam muntar, ja des de fa un parell d'anys, ha sigut una espècie de competició en interbarris,
aprofitant les festes majors de cada lloc i, bueno, col·locant aquella activitat del playback
perquè els nens d'aquella zona puguin sortir a l'escenari, facin el que realment els hi agrada, disfrutin, s'ho passin bé
i el que nosaltres fem és, bueno, mirar a veure qui són els que poden sobressortir una miqueta més
des del seu punt de vista artístic o imaginatiu
i els convoquem per Santa Tecla per a una espècie de competició,
que més que competició és una exhibició, però, bueno, li donem un caire de competitiu per allò de la motivació,
per allò de que, bueno, tinguin tots també aquell extra, no?
I, bueno, doncs, ara el que farem és això, és una competició final entre tots els guanyadors
dels barris que han participat i tindrem, doncs, exactament 51 nenes entre 6 i 14 anys
formant grups, individualment també participen
i emulant a les figures d'avui en dia de la cançó.
Home, poca broma, perquè nosaltres que fem el seguiment cada estiu de les festes majors
de cadascun dels barris, no hi havia festa major que no tingués el seu concurs de playback dels joves
i, a més, ens explicaven des de l'organització
de quina manera allò contemplaven fins a l'últim detall de coreografia, de vestuari,
de perruqueria, de tot, eh?, una cosa, però allò és semiprofessional gairebé, com a dir.
Sí, a veure, hi ha barris que ja tenen una certa tradició a l'hora de fer-ho
i ja d'alguna forma, ja no solament és simplement que els nens disfrutin
durant una horeta damunt de l'escenari, sinó que, bueno, artísticament volen apurar fins a l'últim detall, no?
I, evidentment, això es nota, es nota perquè en la preparació i en el resultat final
d'aquesta gala que dic de Santa Tecla apareixen sempre en primera línia
aquests barris que ja tenen aquesta tradició.
Però, bueno, en definitiva, el que és important és que, a part del detall aquest,
sigui aquella motivació, aquelles sensacions que té la canalla quan puja a l'escenari,
quan veu que hi ha un munt de gent que els mira...
Sinten protagonistes.
Totalment, totalment, vull dir, això és fantàstic i, a més a més, els motiva
precisament per seguir posteriorment dins d'aquest món artístic.
que això no deixa de ser precisament una forma que nens i nenes que tenen un estímul
per seguir dins del món teatral o del món del cant, inclús del ball,
doncs, realment, després decideixin continuar en una acadèmia, en una escola
i, fins i tot, perquè no arribar a ser figures, perquè ho poden arribar.
Jo imagino que hi ha hagut molts bisbales, moltes xenoes...
Evidentment, són els de moda.
I a l'hora de triar dius, escolta, és que tinc com 20 xenoes
i no sé quants bisbales i em faltaria més...
Com ho heu organitzat per poder fer una selecció mínimament equilibrada?
D'edats, d'estils...
Doncs sí, realment, tenim una...
Tenim la sort que, evidentment, aquests són els que tiren més i els que...
Un exemple així molt gràfic, no?
Sí, sí, és evident, vull dir que són els que tiren més, els que surten més per televisió,
els que venen més...
Però hem tingut la sort que, ara que hem fet ja el programa final amb tots els participants,
hem tingut un parell de coincidències amb dos cançons de Xenoa i de bisbal només una,
és a dir, que s'ha diversificat molt les possibilitats de fer coreografies
i d'imitar a personatges de la cançó i del ball.
Per tant, vull dir, estem parlant que, evidentment, a l'hora d'escoltar-los i de practicar-los,
però a l'hora de dir, bueno, anem a intentar emular amb algú,
doncs tenim, evidentment, dins de l'Operació Triunfo sempre tenim a part d'això...
Són tots, no?
Són tots, hi ha la Natàlia, hi ha la Fórmula V, la Brustamante, també ho sé.
Però ara, aquest any, per exemple, això l'any passat es notava més, aquest any això ja ha baixat una mica més
i ja s'ha diversificat molt més.
Què tenim en guany així, com a novedors?
Home, novedors...
Novedors, novedors, no, però allò que noms que tiri a la cançó.
Home, la veritat és que anem des de, per exemple, la Natàlia, que evidentment és una de les que avui en dia
està més en boga, sobretot perquè, a part de cantar balla, té coreografia,
i, per tant, vull dir, és molt més fàcil per a les nenes...
És més agraïda, no?
És més agraïda.
Doncs tenim des d'aquest extrem, diguéssim, fins al bon jovi.
O sigui, hi ha nenes que són capaços d'intentar emular bon jovi i fins i tot cançons en anglès.
El qual vol dir que quan es preparen per fer una cosa d'aquest tipus no agafen dos dies abans i diuen
vinga, anem a veure què ensetgem.
No, porten dies i dies, inclús se sap en la cançó, o sigui, es nota, se'ls hi dona el micro,
però, evidentment, no canten, però...
Si el playback cantarien això, amb tota la tranquil·litat del món.
Totalment, vull dir que quedem una mica assombrats a vegades de veure què la canella vol, no?
Fins i tot nens de 6-7 anys.
Llavors nosaltres els tenim dividits per grups, perquè, evidentment, no és el mateix un nen de 6-7 anys
o un noi o una noia de 14, no?
Llavors tenim tres grups d'edats, vull dir, de 6 a 9, de 10 a 13 i de 14 a 16.
I a partir d'aquí, vull dir, doncs, diguéssim que tenim aquests tres nivells que després competitivament
diferenciem a l'hora de participar.
I, a més a més, tenim els individuals i els conjunts.
Evidentment tenim més conjunts que individuals perquè nens que vulguin sols sortir a l'escenari
els costa més, però, bueno, en tenim, en tenim.
Realment tindrem competició de nens de 6 a 9 o individuals, tindrem competició de fins a 12.
i després de 14 a 16, que sembla que siguin més grans i que sigui més fàcil per ells,
són més vergonyosos, individualment.
Sí, sí, tenen més sentit del ridícul, aquest que tenim tots els adults, no?, tant desenvolupats.
Correcte.
Es comença a desenvolupar el sentit del ridícul i s'escuden en dos, tres companyes més i, bueno, total,
que són més conjunts.
En posant darrere del company, el company darrere d'ell i al final...
Comencen a mirar el terra, no miren al davant, com miren els petits, que no tenen cap problema,
coses d'aquest tipus, no?
I després hi ha una qüestió també molt interessant, que és que, evidentment,
el 70-80% són nenes i la resta són nens.
Vull dir, això passa en les arts escèniques, passa moltíssim.
Això passa tota la vida, eh?
Tota la vida.
Als col·les i tot, eh?
A l'hora de sortir, les xiquetes, com a més altres vides, mira què farem.
És veritat.
Però, bueno, fins i tot, els nens que hi ha, curiosament, són nens que sobresurten.
És a dir, no són nens que, bueno, com les nenes, que sempre hi ha algunes que ho fan millor,
altres pitjors, però els nens que realment participen és perquè tenen qualitats.
I, realment, qui vulgui venir a la plaça Verdaguer aquest divendres a partir de les 8,
trobarà alguns conjunts, en què hi ha nois i noies, evidentment,
però que tenen un nivell ja molt maco, tenint en compte que s'ho han fet ells mateixos.
Vull dir, que aquí no hi ha hagut ningú que, per darrere, evidentment...
Molt de mirall a casa, molt de segeçadets amb les amigues.
Sempre hi ha el germà gran, aquella amiga que fa coreografies o que va a una acadèmia de ball,
que dona un cop de mà, però vull dir que, a nivell, diguéssim, nostre organitzatiu, en absolut.
Vull dir, ells venen, pugen, fan la seva actuació,
i a partir d'aquí, evidentment, nosaltres el que fem és intentar encausar més endavant
tot aquest treball, entre cometes, que han fet,
i donar-los la possibilitat, si volen, de continuar dins del nostre taller.
Doncs serà el divendres a les 8 del vespre a l'embalat de la plaça Verdaguer,
un acte obert absolutament a tothom.
Mentre tant, el taller d'arts escènic Espera Tuvilla continua el seu camí, aquest nou curs?
Doncs sí, la veritat és que estem ara en plen moment d'inscripcions.
El dia 4 d'octubre iniciarem les activitats.
Tenim realment molt bona acollida.
Aquest és el segon any que hi som,
i realment tenim des dels 4 anys fins als 40 i escaig diferents grups de totes les edats
ja pràcticament a punt de començar.
I ja dic, tot aquell nen, nena, papa, mama, avi, què vulgui.
Home, amb aquest ventall de possibilitats pot anar tota la família de teatre.
Tothom, a més a més tenim un grup de professors molt qualificats
dins de l'àrea del teatre, del ball i del cant.
Vull dir que la prova està en què l'any passat vam començar.
El primer any vam fer una prova amb un grup de 7 alumnes
a veure com aniria el teatre musical aquí a Tarragona.
Van anar molt bé.
L'any passat vam tenir 40 alumnes, aquest any anirem ja per les 50-60 alumnes
que pràcticament ja ocupen el 90% de la nostra acadèmia.
O sigui que la gent ja ho sap, a López Pelaez número 9 tenim el taller d'arts escèniques
i tothom que vulgui a partir dels 4 anys pot disfrutar d'aquest acte.
Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per venir avui al matí de Tarragona Ràdio.
Moltes hores i restarem atents a aquesta representació de teatre musical
que disortadament i per raons de força major s'ha hagut de suspendre aquest vespre.
Pere Tuvilla, gràcies. Bona festa.
A vosaltres, gràcies. Bona festa. Adéu.