A Tarragona, el divendres, inaugurarem l'exposició
fins al dia 29 d'agost, que seran tres mesos i pico.
El fet que sigui l'exposició tan llarga, tant de temps,
és pel fet que hi ha un treball molt gran
des de fa ja quasi un mes i mig, quasi dos.
Aquesta exposició avui puc dir i confirmar
que és l'exposició per primera vegada a Espanya,
no estem parlant de Catalunya,
és l'exposició més gran que s'ha fet a Espanya.
De carruatges.
De carros i carruatges.
Quants n'he tens a la teva col·lecció?
En aquest moment, nosaltres no hi cap més
i tenim 2.000 metres quadrats.
Ni posem 65, me'n vaig cap als 83.
83 carruatges.
Carros i carruatges.
Cuidado, és que en aquesta exposició
hi ha carros, carruatges i estris del camp.
Perquè jo també soc molt aficionat
a col·leccionar eines del camp, també.
tant com el tema vinícol com el tema de la cega.
I han fet un apartat, una mica, perquè no hi cap tot,
de la vinya, o sigui, del tema vinícol i el tema de la cega.
O sigui que els nostàlgics,
que vulguin recordar i ensenyar als seus petits, als familiars,
podran explicar-los el que era la cega i el que era el tema vinícol.
I quan vau començar a fer aquest gran patrimoni cultural?
Perquè la història del carruatge no deixa de ser una història paral·lela
a la nostra i de la vida quotidiana, a més a més, no?
Sí, això és molt peculiar, en el sentit que, veiem,
els oients jo voldria dir-los que jo soc un home
que no he pogut anar a cop de talonari.
Jo he hagut d'anar a cop de treball.
i hi ha una cosa molt important, que és la il·lusió.
He un projecte.
Aquest projecte era fer un homenatge
a raó de la vida que vaig tindre amb el meu avi,
a part que amb els meus pares també molt bé,
però em devia amb alguna cosa, el meu avi.
Va ser un mestre també,
va ser un home que em va ajudar a educar-me,
a tindre uns valors, igual que el meu pare,
i que em fica, dic, doncs, li faré aquest homenatge.
I amb el seu carret, on jo vaig aprendre,
és aquí on començo la col·lecció,
a comprar carros i carruatges destronats,
començant a crear una informació a veure com es restauraven,
i avui, doncs, considero que crec que s'hi restaura bé, no?
Clar, jo això ho sé perquè m'ho va explicar l'Àngels.
Els carros i carruatges que vostès veuran en aquesta exposició,
tal com els veuran,
el Jordi no els va comprar així, ni de bon tros.
És a dir, probablement, d'algun d'aquests carruatges,
un carro va comprar dues rodes, per posar un exemple exagerant.
I a partir d'allà, una tasca realment important,
primer, d'investigació i recerca,
per reconstruir amb la màxima fidelitat aquell carruatge,
i després de feina.
Mireu, tinc en compte una cosa,
que el tema del carruatge és molt complicat,
però el del carro també ho és artesanalment,
també el carruatge.
El que passa és que al carruatge hi ha tapissats,
hi ha uns treballs de pell, de cuiro,
que tot això ja tinc persones,
gent jubilada,
que estic aprofitant al màxim
d'aprendre d'ells
i d'arreglar tot el que tinc,
perquè el dia que desapareixin aquesta gent
s'arreglarà igual,
però no artesanalment com abans.
La gent té un desconeixement,
però a mi el que m'interessa
és que es faci com es feia
i com s'acabava abans, no ara.
Recordes la primera peça
amb la qual vas iniciar la col·lecció?
Sí, la primera peça va ser...
Saps com a cosa dir col·lecció
d'uns estris tan enormes?
És molt curiós,
però vaig comprar un carret
i se'n va podrir,
perquè l'anava posant
d'un soplutx a l'altre.
Ja ho faré, ja ho faré,
i per cert,
se me va fer molt bé
i no ho vaig poder fer arreglar.
Encara conservo,
em sembla,
una roda d'aquell carro.
Com si fos una relíquia, no?
Però crec que allò em va despertar
que això no era així, no?
I allí,
a partir de fa uns 32 anys,
que estic en aquest món, no?
I espero no acabar.
Acabaré quan acabi jo, no?
I aviam,
com t'assabentes,
com saps on hi ha aquella peça que vols?
Ja saps els llocs on has d'anar.
Et trobes amb aquells carros
o carruatges per casualitat?
Això és com a l'art.
A l'art tot és un...
Aquest ha de ser per mi.
Allò que ho veus i dius
això és per mi.
Tot és un mercat.
I llavors tens contactes
per tot arreu d'Espanya.
Llavors et truquen i et diuen
doncs mira, en tal posto hi ha això.
Després hi ha aquell que va
darrere de la comissió, no?
O sigui que
el que sí i no vull
són carros nous.
Sempre vull carros antics.
Llavors,
si estan deteriorats
i els restauraré
em costen més baratos
de comprar-los.
Però esclar,
si jo tingués que comptar
el meu temps,
el valor que té,
vull dir,
això és incalculable, no?
Però és una de les coses
que menys me preocupa.
el valor del carruatge.
A mi em preocupa
és acabar-lo
i poder-lo exhibir
i que la gent
tregui partit
de com havia
el mitjà de transport
i l'evolució
dels nostres avantpassats,
que va ser
l'evolució comercial
i l'evolució
de la vida
va ser el transport, no?
Del que no hi ha dubte
és que un cop restaurats
també,
dins del que és
el mercat del col·leccionisme,
adquireix un valor diferent,
tot i que no ho valoreu
a casa vostra
des d'aquest punt de vista, no?
No,
hi ha el valor sentimental
i el valor
que,
no sé,
jo,
la veritat,
no he parat mai
a pensar d'aquest tema.
A mi m'agrada
quan me diuen
Jordi,
quin sacrifici,
Jordi,
quants anys hi portes,
en què em faràs d'això,
bé,
doncs,
possiblement,
possiblement,
es pugui quedar a Tarragona
o possiblement
marxi de Catalunya.
Jo he donat dos avisos,
el tercer
no m'ho pensaré.
Jo t'anava a preguntar, Jordi,
clar,
estem parlant de 65
carros i carruatges
que podrem veure ara,
afortunadament,
fins al mes d'agost
en un espai ampli
com és el refugi
número 1.
Clar,
la resta del temps
durant tot aquest temps
d'aquesta feina
han estat tancats
i jo m'imagino
que vosaltres
no tindríeu cap problema
de trobar un espai
que tothom
en podés gaudir,
no?
Que és com una exposició
permanent.
Bueno,
el que passa
que avui dia
tot s'acaba
amb pressupost
i diners,
és que jo
és un camp
que la veritat
de l'òdio,
o sigui,
facilitats,
jo he fet
tot el que he fet
a Tarragona
o he fet
altruistament.
No he cobrat mai
una passeta.
Cuidado amb això,
eh?
I bé,
a compensació,
sí,
he tingut
el senyor Nadal
que
tinc que dir-ho
que és possiblement
la persona
que m'ha ajudat
i espero
que m'acabi
d'ajudar,
però no per mi,
sinó que el senyor Nadal
té una visió
per Tarragona.
El que passa
que possiblement
no deu trobar
el lloc
perquè
amb converses
que hem tingut
sí que
hem arribat
amb enteses
i que, bueno,
que veu la meva part,
que no hi ha cap interès
econòmic ni res,
al revés,
és perquè
penso que això
és una riquesa cultural
dels nostres avantpassats
i que s'obté
que Gaudí Tarragona,
que jo sóc fill d'aquí.
Clar, Jordi,
tu estaries disposat
que tota aquesta col·lecció
estigués
de forma permanent
oberta al públic,
si t'ho vés un espai adient
perquè estigués
en unes condicions
de conservació
Sí, sí,
jo per descomptat
és el que espero
que això acabi
sent un museu,
no que sigui una exposició,
és que això
ha de ser un museu
i aquesta riquesa
que tenim
no l'hem de deixar perdre
però repeteixo
una vegada més,
lamentablement
jo també
tinc que començar
a deixar les coses
ja preparades
perquè, doncs,
jo també
no és que sigui gran
però, doncs,
que també avui dia
no saps mai
el que pot passar,
no?
I m'agradaria
deixar-ho ja plantejat
el que passa
és que, bé,
si no
si no tinc
un punt a Tarragona
doncs, la veritat
No es fa una llàstima
A mi també el cor
fa una llàstima, la veritat
A mi també se me'n va el cor
Per les grans capitals
ara, parlàvem amb l'Àngels
hi ha grans capitals
com ara Lisboa
que tenen aquests museus
que treuen moltíssims visitants
perquè és un tema
és una temàtica
jo això de vegades
ho comparo també
amb els museus
del mar
que tenen vaixells
i aquestes característiques
són museus temàtics
que criden molt l'atenció
del gran públic
És que a nosaltres
el que passa
és que no ens en donem a compte
ens en donem a compte
les coses
quan les perdem
Llavors
veiem
jo no demano res
cuidado
jo ho tinc
Tu ho dones
no ho demanes
o ho cedeixes
o ensenyes
o mostres
Són els de més
que han de valorar les coses
Ara bé
el que a mi em sap
un greu terrible
és que
veiem
tinc companys
que es dediquen
al col·leccionisme
de carros i carruatges
i el que m'hi diuen
Rovira
que no ho entenem
que això no ho té
ningú d'aquest país
o sigui
jo tampoc
ho acabo d'entendre
a poc a poc
sí que ho he anat
entenent
però doncs
que fins ara
via
pensat d'una manera
i reflexionat
i ara començo a pensar
d'una altra
també
cuidat-ho
me n'estic donant
a compte
que avui dia
les coses regalades
no tenen cap preu
no li donem el valor
lamentablement
però que vaja
que els tarragonins
i no tarragonins
i tarragonines
podran gaudir
d'una exposició
cuidado
que l'he volgut regalar
a Tarragona
i ho fa el port
de Tarragona
home
això és molt important
probablement
el fet
que puguem
visitar
i no només
en les teves paraules
doncs
reconeixer aquest patrimoni
sinó veure'l
sobretot
que el podem veure
a partir de divendres
potser ajudi
una mica
a crear aquest interès
jo crec que
jo ja crec
que ja s'han
endurat a compte
i saben el que hi ha
el que passa
que possiblement
doncs també
una ciutat petita
com nostra
trobar una ubicació
en un espai gran
vull dir
que també és complicat
no es poden posar
de qualsevol manera
s'han de posar
amb una mica de gust
perquè es poden
molt ampliar
els museus
ja no són estàtics
vull dir
els museus
o sigui
el que no es pot fer
és un museu
de 83 peces
s'ha de fer
un museu
mitjà
i anar-lo variant
o sigui
en èpoques
fer carros
de transport
un altre carruatges
d'un determinat
nivell social
o sigui
sempre anar-li
donant una rotació
que això
fa que
el visitant
ja digui
no, ja el vaig visitar
i per veure el mateix
no hi torno
o sigui
a Europa
ja vull dir
els museus
ja són
no són estàtics
no pengen un quadro
i tota la vida
hi ha aquell quadro
ja l'estan variant
vull dir
que és un sistema
modern
que jo
l'accepto
i crec que
ha de ser així
de moment
ens aturem
en l'exposició
que a partir
de divendres
podrem visitar
carros i carruatges
de tota mena
ens mostres
en aquesta exposició
sí
carros i carruatges
des del carro
de Trapaires
que és la vida
quotidiana
del carrer
de Tarragona
a la gossera
que és de propietat
de l'Ajuntament
de Tarragona
i el carro
de la carn
que el vaig restaurar
jo també
que és de la propietat
és propietat
de l'Ajuntament
o sigui
és de tots els tarragonins
el que passa
que el conservo jo
i que en fi
que m'han donat
m'han donat
la confiança
que els mantingui
i que els cuidi
els conserves literalment
perquè aquí estem parlant
en alguns casos
d'unes fustes
que són delicades
que s'han de fer tractaments
això no és
el restauro i ja està
sinó que s'ha de tenir
una cura constant
constant
perquè a la Carpcoma
els locals
han d'estar
amb unes temperatures
endosificadors
de temperatures
ja no ho tinc
llavors
el que has de fer
és controlar molt
o sigui
jo cada 15 dies
i depèn de l'època
de l'any
que és quan es desperta
l'ou
dintre de la Carpcoma
llavors és quan més
he de vigilar
però vaja
ho tinc controlat
ja tens la rutina
marcada
com si diguéssim
home
el que sí que tinc a dir
és una cosa
és que
he de agrair molt
la confiança
que m'han dipositat
al port de Tarragona
la direcció del port
és de confiar
en fer
una macro exposició
a nivell
nacional
vull dir que
i això
doncs
tinc que agrair-los
i també
al departament
de promoció exterior
tant com
el president
del port
de Tarragona
haver-me
confiat
en
un espai
ampli
i a dient
jo ja sé
que és difícil
de respondre
que això
t'ho hauran preguntat
no soc gaire
original
segur que no
però
quina és la joia
de la corona
quina és aquella cosa
dius mira
és que
no
la joia per mi
ho són tots
el que passa
és que
no em diguis
que això és com
els fills
perquè algun
hi haurà
que diràs
mira aquest
no podria
prescindir-ne
mai
per exemple
hi ha un carruatge
que és el carruatge
és un carruatge
dels senyors
i el senyor
del carruatge
però segurament
que si jo
en aquella època
hagués viscut
no hagués pogut
ni pujar-ho
i veure'l de lluny
perquè era
de l'alta
d'histogràcia
de la burgesia
i que avui
el tinc jo
o sigui
com han canviat
els temps
aquella gent
aquells senyors
per favor
que estaven
o sigui que
si valoro això
com a valor
sí
és el millor
carruatge
simbòlicament
dius el que significa
però per mi
té més valor
el carro
de regar carrers
el carro
del pagès
que anava
amb la verdura
al mercat
els carros
estorats
allò era
la meva vida
que jo vinc
d'un mig social
i més a més
agrícol
ara
avui dia
tinc aquests carruatges
com per exemple
una aranya americana
o el carruatge
de l'arcabisbe
de Cigüenza
com per exemple
l'aranya americana
és una rèplica
de la pel·lícula
que el portava
el gargable
i és autèntica
rèplica
Àngels no t'has pujat mai
allò per sentir-te com
sí
hem sortit moltes vegades
que bonic
veus
aleshores
què passa
que sí
quina és la joia
l'endouen
però
per mi ho són tots
tots tenen
la seva característica
he posat
una col·lecció
molt extensa
de carros catalans
cuidar d'on va això
perquè nosaltres
teníem
el carro català
i
he posat
crec
tota la col·lecció
em falta un
que
malgradament
no el puc posar
que és el carro
de la brossa
que l'estem
mitja acabant
i no he tingut
temps d'acabar-lo
a
el
a
a