Bàsicament sí, però no es cluem i la veritat és que venen sempre també alguns pares
que volen veure una mica de prop on poden enviar els seus fills
i també els professors de secundària que acompanyen els estudiants
i que també intenten estar al corrent de totes les coses que s'estan fent a la universitat.
I la jornada implica tots els centres i facultats de la Rovira i Virgili?
Tots. Els 11 centres estan en marxa aquest dia amb aquest calendari i aquest horari que heu dit.
Expliquem doncs com es distribuirà aquesta jornada en els diferents centres i facultats.
hi haurà aquesta obertura a la gent en general en horaris de matí i tarda.
Amb quin funcionament? És a dir, com us organitzareu aquell dia?
Doncs bàsicament el que fem és posar a disposició de tota aquesta gent
a les 12 del matí i a les 4 de la tarda un programa concret d'activitats.
Venint o bé a aquest horari de matí o a l'horari de la tarda es trobaran a la porta dels centres,
a l'entrada, un lloc on els facilitaran informació,
els donaran el programa que posaran en marxa al centre
i llavors els acompanyaran al lloc on el degà, el director del centre,
els farà una xerrada, diguem-ne, introductòria
per explicar-los una miqueta el funcionament del centre
i llavors, un cop vist això, passaran a expressar de manera concreta
quins són les activitats que du a terme el centre,
o bé el mateix degà o director, o bé altres persones implicades en la direcció del centre,
i llavors, a continuació de tot això, la visita pel centre,
on se'ls mostrarà els llocs més significatius per a la docència i la recerca
que té cadascun dels centres.
Aquesta jornada de portes obertes pretén, sobretot, orientar els joves estudiants de secundària
en els ensenyaments que poden tenir a la Universitat Rovira i Virgili.
Us trobeu realment amb molts joves molt desorientats?
És a dir, que realment no saben què fer un cop acabin aquests estudis de secundària?
Home, la veritat és que una de les raons, perquè diguem dos horaris,
a les 12 i a les 4, justament perquè pensem que així els donem l'oportunitat de veure dos centres.
Es tracta, en moltes ocasions, que no tenen un dubte radical o fonamental de no saber què fer,
però sí que, per exemple, estan dubtant entre estudis de socials,
estudis experimentals, estudis tècnics,
i llavors, per tant, és força probable que et trobis en casos en què diguin
doncs jo dubto entre una enginyeria química o bé química,
o dubto entre una enginyeria informàtica o una enginyeria mecànica, posem pel cas.
Llavors, en aquests casos, està clar, com que tot no està al mateix centre,
els va molt bé de poder disposar de dues sessions,
per poder anar a un centre i a l'altre i escoltar de primera mà què és el que ofereixen.
No diria que hi ha una absoluta, diguem-ne, desorientació,
però sí que encara els costa molt perquè l'oferta és molt variada,
no només per la URB, sinó en general tots els estudis universitaris
donen moltes possibilitats i els costa una mica decidir-se.
Els alumnes, per cert, que visiten la universitat en aquesta jornada de portes oberta,
són alumnes de l'últim curs abans d'entrar a la universitat?
Sí, sí.
És a dir, que tenen a punt el lloc per prendre la decisió, no?
Exactament, estan ja a punt de començar tot el procediment,
de començar a triar quines són les carreres que volen fer.
Està clar que depenen encara, bona part,
perquè són bàsicament de segon de batxillerat,
però no exclusivament, de les notes de selectivitat.
I això també condiciona moltíssim, o una bona part de la decisió.
Però ara, per ara, ja han de començar a pensar
perquè es trobaran a tindre de poc temps que ja han de començar a triar.
Aquestes visites als centres i les facultats de la universitat
inclouen, imagino, també preguntes,
en fi, que poden preguntar o qüestionar qualsevol cosa,
els guies que facin justament aquest paper de conductors pel centre.
Justament penso que és una de les maneres més senzilles
de poder preguntar, perquè en moltes ocasions no s'atreveixen
quan els tens reunits a la sala on et has escollit
per fer la presentació general.
I a mesura que vas anant circulant pels passadissos
i entrant i sortint dels diferents llocs que els vols mostrar,
aprofiten per fer-te aquella pregunta de manera concreta,
de manera particular, de dir, jo voldria fer això,
tu creus que això és possible, que és factible,
quines són les avantatges de poder triar aquest ensenyament o l'altre.
És justament una forma bastant normal
d'anar preguntant una miqueta totes aquelles qüestions
que els amoïnen, que són encara bastantes.
A banda d'aquesta jornada de portes obertes,
quines altres coses feu des de l'universitat
justament per apropar-vos a aquests alumnes de secundària?
De fet, comencem ja pràcticament des de primer mes de curs,
perquè el mes d'octubre hi avanceix prorreus.
El mes de novembre estàvem a la Setmana de la Ciència,
que cada cop més està enfocada cap als estudis de secundària,
cap als estudis de secundària,
perquè puguin veure quina és la recerca possible que poden fer.
I ara mateix estem en plena campanya,
diguem-ne així, de visites als instituts,
de manera particular, per mostrar-los de manera global
com és la universitat, quins ensenyaments s'hi poden fer.
Després d'això, seguim amb el que seria l'espai de l'estudiant de Valls,
el saló de l'ensenyament...
És a dir, és un quasi ben operant durant tot el curs
perquè la informació i l'orientació els vagi arribant
tampoc no tot d'un a cop,
perquè també se'ls faria molt pesat.
Encara que sigui aquest el moment crític,
que només ens concentríssim en determinats moments,
sinó que anem escampant una miqueta aquesta informació al llarg del curs.
I en aquestes visites als instituts, que ara comentaves,
què feu? Que els expliqueu tota l'oferta universitària?
Sí, portem una presentació,
anem variant el material
perquè pensem que ha d'adaptar-se el més possible
al públic a qui va dirigit
i llavors amb aquestes xerrades els fem una visió general de la universitat,
de quins són els assenyaments,
quines són les sortides també en general,
quins són els serveis que ofereix la universitat
i a partir d'això també venen les preguntes.
En moltes ocasions estem allò,
hem acabat ja d'explicar,
estem tancant tots els aparells
i s'apropen també de manera particular a fer-te les preguntes.
A vegades alguns no tenen tant de,
tant de, diguem-ne, temor a la pregunta en general
i quan estàs davant de tots fan la pregunta.
Però si no, en moltes ocasions aprofiten l'ocasió
i venen de manera particular a preguntar-te
doncs jo voldria fer aquest ensenyament
i si no m'arriba la nota de detall, què podria fer?
Són totes aquestes les coses que, evidentment,
intentem solucionar de la millor manera possible.
La clientela, entre cometes,
de la Universitat de Rovira i Virgili
és bàsicament de les comarques tarragonines?
Bàsicament sí, en el nostre àmbit geogràfic
és el que dona el nucli fonamental dels nostres futurs estudiants
i els estudiants que tenim a l'actualitat,
però va una mica més enllà del que seria la demarcació de Tarragona,
que arriba a algunes comarques de Barcelona,
arriba a algunes comarques de Lleida
i també depèn de segons quins estudis més concrets
pot anar més enllà perquè els interessa venir aquí
per alguna raó, doncs millor per estudis de medicina,
fisioteràpia o d'antropologia
podem tenir estudiants d'altres demarcacions.
Precisament un estudi dirigit per una professora
de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Miralles,
un estudi que a més avui publica el diari La Vanguardia,
revela que a la Universitat de Rovira i Virgili
hi ha alumnes d'altres comarques,
com ara comentava Maria Bargalló.
Per exemple, l'11,3% dels alumnes de la comarca del Garraf
estudien a la Rovira i Virgili
o el 8,7% de la comarca de l'Alpenedès
o el 8,4% de les Garrigues
o el 8% del Pla d'Urgell.
I en xifres inferiors però també significatives
d'altres comarques de Lleida.
Això vol dir que s'extén com una taca d'oli,
encara que sigui a poc a poc
aquesta presència de la Rovira i Virgili?
Sens dubte, en part, volem nosaltres pensar
que és per la qualitat dels nostres estudis
i pel bé que fem les coses.
Això, diguem-ne, és, si voleu, una mica d'autocompleença,
però penso que sí que es fan bé les coses
i, per tant, això ajuda que vinguin estudiants
d'altres demarcacions,
però també perquè, a vegades, nosaltres tenim estudis
que no es fan a la Universitat de Lleida
o a altres llocs i, per tant,
han de venir a la nostra
o trien la nostra en lloc de les de Barcelona
perquè els resulta més còmode,
els resulta més fàcil
acudir a la Universitat Rovira i Virgili
i no, millor, a les universitats de Barcelona.
I en aquestes comarques,
en aquestes zones fora de l'àrea estricta
de la demarcació de Tarragona,
feu també promoció dels estudis a la universitat?
Sí, nosaltres els oferim la possibilitat,
igual que amb els nostres, de la demarcació
i, per tant, perquè ja hi ha un costum,
diguem-ne, ja adquirit,
de tenir aquesta relació
i, per tant, reben igualment la informació
i els que es volen acollir
a les sessions d'orientació que estem fent
nosaltres hi acudim sense cap dificultat.
Anem força per Vilanava, per exemple,
Sitges, Sant Pere de Ribes,
Borges Blanques,
és a dir, és relativament freqüent
que entre aquestes sessions d'orientació
anem a altres zones de Lleida, Barcelona,
que són ja, diguem-ne,
que tenen per costum venir a la URB.
La competència, ja sé que potser queda malament dir-ho,
però la competència entre universitats és molt gran?
Home, jo suposo que...
A veure, s'ha de dir que és forta
perquè, evidentment, hi ha molts estudis
que es fan a totes les universitats
i, per tant, a l'hora de triar,
els estudiants tenen a la seva base
les diferents possibilitats.
El que passa és, doncs,
que és una competència, diguem-ne,
lleal, en el sentit que cadascú explica
les millors virtuts de la seva universitat
i llavors és l'estudiant el que acaba triant
el que més li convé.
D'aquest estudi que comentàvem ara,
impulsat des de la Universitat Autònoma de Barcelona,
es revela, doncs, això,
que comarques com el Garraf
tenen una xifra significativa d'alumnes
que estudien a Rovira i Virgili
i de les comarques tarragonines
també es revela que potser
hi ha una comarca que mira més
o tendeix a mirar més a Barcelona,
que és el Baix Penedès.
Això,
us ho esperàveu?
Sabeu que passa això?
Que des del Baix Penedès
es mira a vegades més cap a Barcelona
que no pas cap a Tarragona?
Sí, perquè aquí intervé,
doncs, com a moltes altres de les qüestions,
per exemple,
les facilitats de comunicació.
No explico res,
que no sabem que en moltes ocasions
és molt més fàcil arribar a Barcelona
des del Baix Penedès
que no pas a vegades a Tarragona.
I llavors, per tant,
posats a triar,
doncs, pot ser també per altres factors,
evidentment, no dic jo que no,
perquè prefereixin les virtuts
de les altres universitats de Barcelona,
però que també influeix, evidentment,
les facilitats d'accés.
I aquesta és una preocupació
que tenim nosaltres
perquè pensem
que hem de posar a l'abast
tots aquests mitjans
perquè, veritablement,
no sigui aquest un factor
que intervingui,
almenys és el nostre punt de vista,
perquè els estudiants
triïn una universitat o una altra.