Bona tarda, bona nit a tots i benvinguts avui amb la presentació d'aquest llibre del periodisme casteller,
Un cas d'identitat.
En primer lloc, agraïu-vos-a perquè avui té un mèrit especial que estigueu aquí,
degut a que ha coincidit amb el partit del Nàstic
i sabem que alguns marxaran immediatament després de la presentació
i altres hi aniran, tot i sapiguem que arribaran una miqueta tard al partit.
Per tant, moltíssimes gràcies.
Per part meva, només dius que és un goig que des de l'empresa municipal de mitjans de comunicació
juntament amb Arola Editors es pugui presentar avui aquest tercer volum, podríem dir,
d'aquesta col·lecció que es fa des de l'empresa municipal
lligada a el que seria el periodisme de la nostra ciutat.
Com recordareu, fa dos anys vam començar precisament aquesta col·lecció
amb el que va ser la història de la Ràdio Tarragona a 69 anys.
L'any passat vam tindre també el segon volum, que era també la memòria dels mitjans d'informació
i avui tenim la presentació d'aquest llibre dedicat i molt centrat en un àmbit molt concret
com és el periodisme casteller i el que li agraïm moltíssim al seu autor, Guillermo Soler.
Jo, per la meva part, ara ja passo el torn de paraula al director gerent de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació, Ricard Laoz, perquè ell glosi la figura del presentador, Jordi Hària.
Moltes gràcies.
Gràcies i bona tarda també. Benvinguts al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.
Presentem, com dèiem, avui el llibre periodisme casteller, un cas d'identitat de Guillermo Soler,
publicat per Arola Editors i promogut per l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona
com una publicació que considerem, a més, pionera en el món de la comunicació al nostre país
perquè no tenim constància, i el propi autor ho confirma, no tenim constància
que hi hagi una publicació d'aquestes característiques a Catalunya
que abordi el tema dels mitjans de comunicació i la seva relació amb el món casteller.
Per fer la presentació del llibre, el propi autor, Guillermo Soler, ha escollit a Jordi Hària.
Actualment, Jordi Hària està vinculat al món casteller especialment per la seva condició
de speaker del concurs de castells de Tarragona, una condició que va estrenar fa justament un mes,
en l'última edició del concurs, i per substituir el que havia estat durant molts anys
justament speaker del concurs de castells, l'actual consell encat de la Generalitat, Josep Bargalló.
Jordi Hària, però, ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació,
de premsa escrita, de ràdio i de televisió, parlant del món casteller des de fa anys.
A més, és autor del llibre Història dels concursos de castells de l'any 1996
i va treballar durant molt de temps, durant uns quants anys, al nou diari
especialitzat també en informació castellera.
Per tant, Jordi Hària i Manzano és avui la persona que ens presenta aquest llibre
Periodisme casteller, un cas d'identitat de Guillermo Soler.
Bé, moltes gràcies.
El tòpic d'aquest tipus d'actes diu que el que s'ha de dir és que és un orgull i un privilegi
poder presentar l'obra que en cada cas toca.
I aleshores, el problema del tòpic és que quan un ho diu de cor,
sembla que ho digui com a per complir l'expedient.
El que us demanaria és que us ho creguéssiu, és a dir, que realment és un privilegi i és una sort i és un orgull
doncs estar aquí i poder presentar aquesta obra.
Per molts motius, intentaré d'alguna manera explicar-vos per què.
En primer lloc, el títol ens diu, d'entrada, per qui hauria de servir aquest llibre, el Periodisme castellà.
Per tant, el que tenim aquí és una obra que des de ja és el cànon de l'especialitat.
És a dir, a partir d'ara, segons el meu punt de vista, difícilment es pot fer Periodisme castellà sense llegir el llibre.
Per tant, els aspirants i els exercents, la primera cosa que haurien de fer quan surtin d'aquesta sala és comprar-lo.
Per què?
Fonamentalment perquè, per primera vegada, i no és una cosa tan habitual en el cas del Periodisme,
ni és tan habitual en el món dels castells, per tant, doble mèrit,
una persona es dedica a reflexionar sobre què significa explicar els castells en un mitjà de comunicació.
Per tant, és una feina de reflexió sobre el que significa explicar en un mitjà de comunicació,
exercici que habitualment en els mitjans de comunicació no es fa, primer mèrit,
i segon mèrit és un exercici d'explicar com s'expliquen els castells, amb tot el que això significa.
Des del punt de vista del Periodisme casteller, aquest llibre fonamentalment aporta tres elements.
Un element que és fonamental en qualsevol expressió escrita, en qualsevol expressió quasi podríem dir humana,
que és la qüestió de la construcció d'una tradició.
Aquell llibre ens explica algunes coses que fins a aquest moment eren extremadament difícils de localitzar
i, per tant, eren extremadament difícils de tenir en compte a l'hora de realitzar una determinada feina,
com és el Periodisme casteller.
Ens explica els orígens, ens explica l'evolució i ens explica què és el que estem fent
en el moment present.
Segon punt, què és el que estem fent en el moment present.
No només és un treball, que podria ser una opció relativament fàcil,
de caràcter historiogràfic, anant recollint una sèrie de fons i explicant d'on venim,
sinó que també ens explica què és el que estem fent.
Aquest d'on venim acaba cobrant sentit amb el que estem fent en el moment present
i acaba cobrant sentit amb una doble perspectiva.
D'una banda, des del punt de vista del gènere periodístic.
No només en aquest camp, però particularment en aquest camp,
diguem-ne que hi ha hagut una certa confusió en relació amb els gèneres periodístics que es practiquen,
fonamentalment amb el valor de la informació i el valor de l'opinió,
cosa que moltes vegades el pla s'acaba generant, diguem-ne, discussions de perspectiva.
Era bo, era necessari, i d'alguna manera es converteix en referència,
explicar quin és el tipus de feina que la gent que fa informació castellera està realitzant,
en el sentit que és una combinació complexa d'informació, però també valoració i opinió.
I en aquest sentit és bo que això per primera vegada algú ho expliqui,
no perquè la gent que treballa amb aquesta feina no en fos conscient,
que a vegades no ho era, en moltes ocasions sí,
sinó perquè s'entengui quin és el tipus de feina que s'està realitzant.
En aquest sentit no és suficient explicar, diguem-ne,
de manera purament estadística, que és el que s'avisa a plaça,
sinó que el que és necessari, el que es demana,
i el que a vegades, diguem-ne, que provoca certes reserves,
certes discussions, certes crítiques,
és atrevir-se, tenir la valentia de valorar aquesta informació.
I això que és el que s'estava fent, d'alguna manera,
en aquest llibre, per dir-ho, en cert modo queda teoritzat,
queda justificat i queda explicat.
I en aquest sentit ja és un exercici de reflexió prou interessant.
Però també ens explica no només què és el que fa l'informador
que es dedica en aquest camp de, diguem-ne, de l'activitat social,
on podria, d'alguna manera, tancar-ho amb l'activitat cultural,
però tots els que poc o molt esteu relacionats amb els castells
sabeu que els castells són bastant més que cultura.
També ens explica alguna cosa sobre qui fa informació castellera.
I en aquest sentit, això té un caràcter de radiografia
de l'estat de la qüestió.
De manera que aquest passat històric que va articular en una tradició
es veu en un moment present radiografiat
i d'alguna manera analitzat des del punt de vista de situació.
Tant des del punt de vista de l'activitat com des del punt de vista
del professional.
Tot i que professional, com el mateix llibre explica,
moltes vegades és una expressió, diguem-ne, excessiva.
Perquè la informació castellera moltes vegades encara té un component
amateur de caràcter considerable.
Però l'obra no es queda només amb això.
Si el primer mèrit de la història ja és suficient,
si el segon mèrit de la radiografia del present
i de l'anàlisi de la feina de l'informador casteller
és un mèrit excel·lent, el llibre encara va més enllà.
I d'alguna manera s'atreveix a fer una anàlisi prospectiva
de cap on van les coses.
I això, a banda de ser valent, és extremadament interessant
perquè posa per escrit una sèrie de debats que estan en l'aire
i que moltes vegades pel fet d'estar en l'aire,
de restringir-se la cultura oral a les converses,
moltes vegades de plaça o de cafè,
doncs sembla que sigui una cosa menys seriosa
o menys important del que és.
I no només és important d'on venim, ni on estem,
sinó que també és important on anem.
I per primera vegada també es posa per escrit
i per tant s'obre generosament al debat, a la discussió, a la crítica,
quines són les perspectives d'aquesta feina específica,
de la informació castellera.
En aquest sentit, doncs, des del punt de vista del professional,
és una obra, permeteu-me que insisteixi, imprescindible.
De tota manera, si ens quedéssim aquí,
diguem-ne que el nostre àmbit de venda es quedaria molt reduït,
aniríem a 30-40 persones com a molt,
si realment això només fos interessant pels periodistes
que informen sobre els castells.
Però és que és un llibre que també és important,
és interessant i és, si em permeteu, una vegada més,
de lectura obligada per a la gent en general que li agraden els castells
i particularment per a la gent que fa castells.
I això és així, diguem-ne, recuperant el que deia,
primer per aquesta reflexió de futur,
perquè la reflexió de futur que es fa en l'obra que avui presentem
sobre el periodisme casteller
és també una reflexió de futur sobre els castells.
I aquesta reflexió de futur,
si el que estic dient és veritat,
i crec que l'obra mostra que és veritat,
potser a la gent que fa castells l'ajudarà a entendre
quina és la naturalesa de la gent que informa de castells,
que moltes vegades, doncs,
des del punt de vista del casteller,
eventualment no s'entén.
Perquè aquesta reflexió de futur, com us deia,
no només es refereix al futur del periodisme casteller,
sinó que, de manera bastant òpia,
el futur del periodisme casteller va lligat al futur dels castells.
I com s'informa de castells,
va lligat als castells que es fan,
com es valoren, com es miren,
quina repercussió social tenen, etc.
Aleshores, també pel casteller és interessant
d'intentar reflexionar
i reflexionar a partir de la proposta que es fa en l'obra
sobre cap a on anem.
Perquè una cosa, en certa manera, va lligada amb l'altra.
És a dir, l'exercici que molts dels que avui esteu aquí
practiqueu durant l'any amb un sacrifici de temps,
amb un sacrifici físic, amb un sacrifici moltes vegades
de la vida familiar, té una repercussió social
i, sense aquesta repercussió social,
aquest exercici tindria menys sentit.
Els castells tenen sentit a la mesura que hi ha algú que se'ls mira.
I aquest algú que se'ls mira els entén,
els segueix,
en pren interès, en la mesura en què hi ha un mitjencer,
que és l'informador casteller,
que li fa arribar justament el sentit
del que s'està fent a plaça.
I, per tant, la reflexió sobre cap a on va
el periodisme casteller, cap a quins són els reptes
que es plantegen en relació a com ha de ser
aquesta informació, com han de ser els plantejaments
de caràcter periodístic en el futur,
també afecta, i molt,
i per això és molt interessant
de prendre interès,
a la gent que fa castells.
És a dir, no a la gent que informa sobre els castells,
sinó a la gent que fa castells.
I si un és capaç d'entendre aquest debat,
d'entendre la qüestió que es posa sobre la taula,
aleshores, per entendre'ns,
es fa molt més fàcil llegir el llibre cap enrere.
És a dir, si un entén el debat de futur,
entén la situació actual de l'informador casteller,
i d'alguna manera, si l'entén,
és capaç de veure quins són els dèficits,
quines són les virtuts, quins són els problemes
en aquesta relació a vegades conflictiva
entre les colles dels castellers
i l'informador casteller,
i a partir d'aquí també pot entendre
la tradició que ha construït
aquest llenguatge, aquesta informació,
aquest transmetre, que són els castells.
Per tant, jo crec que no només és un llibre
interessant per a la gent que practica
informació castellera, sinó que és un llibre
interessant pels que fan castells
i, en realitat, per a qualsevol persona
que prengui interès en els castells.
És, doncs, també una obra de referència
en un món cada vegada més ampli,
jo crec que això cal valorar-ho positivament,
com és el de la bibliografia castellera.
Més enllà d'això,
jo no només em quedaria amb la gent que fa castells
o que li interessen els castells,
és també un llibre interessant per a la professió periodística
i no necessàriament per a la professió periodística
que informa sobre castells.
Pel que us he dit en el primer moment de tot,
perquè és una reflexió sobre una feina,
sobre una feina que té els seus propis
problemes professionals,
té els seus propis problemes ètics
i, en àmbits com el periodisme esportiu,
com el periodisme teoric,
com el periodisme religiós,
com el periodisme polític
i també com el periodisme casteller,
es plantegen de vegades problemes comuns
de com fer correctament,
tant des del punt de vista estrictament tècnic,
estrictament professional, si m'apureu,
com des del punt de vista d'ètica professional,
una determinada feina.
I en aquest sentit, tot i que és veritat
que és una obra específica,
tot i que és veritat que refereix
a un àmbit especialitzat de la creació periodística,
és una reflexió sobre la feina del periodista.
I en aquest sentit,
no només és interessant
pel periodista que fa informació castellera,
sinó que és interessant
per qualsevol periodista que es preocupi
sobre la seva feina.
Fins i tot si no en té massa idea
i si no té massa interès
sobre el que són els castells.
Perquè la reflexió que es practica
sobre la feina del periodista
va molt més enllà
del que és estrictament el periodisme casteller.
I els problemes que es plantegen
es plantegen també en un altre àmbit.
I finalment,
no només és interessant
pel periodista casteller,
pel casteller i pel periodista en general,
sinó que és interessant
per, en definitiva,
el lector corrent
que prengui interès,
que prengui temps,
pel que succeeix una mica
en el seu entorn.
Tots sabeu,
entre altres coses,
perquè estem una mica jugant a casa,
que els castells en aquest moment
són una activitat
que
té
molta importància,
que significa molt
per a molta gent,
molt més enllà del que és
l'àmbit casteller tradicional,
que té una importància simbòlica
que traspassa
l'àmbit purament casteller,
que té un potencial simbòlic
que
arriba a molts camps
que tenen molt poc a veure
amb els castells,
que
té
unes implicacions
que
encara que
sigui
políticament correcta
en un context així,
doncs
van des del que és
l'economia
fins al que és la política
i que expliquen moltes coses
de com és aquest país
en el dia d'avui.
I per tant,
conèixer
com s'elabora,
com es parla,
com s'informa en definitiva
sobre els castells,
no només ens ajuda a entendre
la feina del periodista,
ni
no només ens ajuda a entendre
com són els castells avui dia,
i d'on venim,
i cap on anem,
sinó que també ens ajuda a entendre
bastant
de la nostra realitat
més immediata.
I per tant,
fora bo,
encara que un no està massa segur
que aquestes barreres
es puguin arribar a trencar,
que per a molta gent
de fora de l'àmbit
estrictament casteller,
es comença a prendre la molèstia
de llegir,
d'informar-se
sobre el que els castells signifiquen,
sobre el que significa
parlar de castells,
perquè definitivament
això no és una activitat
que fan quatre gats
que troben gust
en pujar un damunt dels altres,
sinó que significa
bastant més
per a molta gent
i cada vegada
per a més gent.
Per tant,
l'obra,
des d'aquests quatre punts de vista,
des del punt de vista
del professional
de la informació castellera,
des del punt de vista
del casteller
i de l'aficionat dels castells,
des del punt de vista
del periodista en general,
i des del punt de vista
de qualsevol persona
que es prengui interès
per la realitat
d'aquest país,
és una obra
que cal llegir.
I tot això és així,
en gran part
per a qui signa l'obra.
És a dir,
aquest exercici
de reflexió
no és un exercici fàcil.
Reflexionar sobre
la pròpia feina
no és una cosa simple,
no és una cosa
que simplement depengui
de tenir un temps per perdre,
sinó que representa
qüestionar-se,
preguntar-se
sobre les coses
que un fa cada dia
quan entra
en el seu lloc de treball.
I això és una cosa
que la major part
de nosaltres
no acostumem a fer.
Per tant,
té molt de valor
que una persona
es prengui l'esforç
de fer aquesta tasca
de reflexió.
Si a més a més
aquesta persona,
com és el cas de l'autor,
i com tots els que esteu aquí
el coneixeu,
ja sabeu,
perquè és bastant evident
no només té
l'oportunitat de fer-ho,
sinó que a més a més té la capacitat
de fer-ho,
la capacitat de reflexionar
sobre aquesta feina,
doncs és obvi que el producte
que acaba sortint
és un producte de qualitat,
és un producte de referència
i és un producte
que paga la pena
que consumim
una mica del nostre temps
en prestar-li atenció.
i no només
amb llegir-lo d'una tirada.
El llibre,
si us enganxa,
com va ser el meu cas,
us l'acabareu en una nit.
Això té poc mèrit.
El que es tracta
és que després
d'haver-vos acabat el llibre,
des d'aquestes diverses aproximacions
que us proposava,
intenteu de reflexionar
sobre allò que el llibre proposa
i realment,
en aquest sentit,
jo crec que
estem davant
d'una obra de referència
que pot generar
diversos debats interessants
en molts àmbits
i que en definitiva
jo crec que
tant en el meu cas
com a presentador
de l'obra
com en el cas de l'autor
el que ens agradaria
és que justament
aquest llibre servís
perquè tots plegats
d'alguna manera
entréssim en aquests debats
i continuéssim
preguntant-nos,
reflexionant,
qüestionant-nos
sobre quina mena de coses
és això dels castells,
sobre per què ens agrada
i sobre per què
agrada tanta gent.
moltes gràcies.
Aplausos
Vig a agrair
al Jordi Hari
a la seva magnífica presentació
i ara
li toca el torn de paraula
a l'autor
el Guillermo Soler.
Bona nit
o bon vespre,
sobretot d'entrada
agrair als que heu vingut
i jo ara tinc un doble problema
el primer és que
m'enfronto
com sempre
passant aquesta feina
però avui més que mai
el temps
que se'ns llença a sobre
sobretot els que
estan pendents de marxar.
Aquest és el primer repte
i el segon repte
és que jo no estaré
a l'alçada de la presentació
ja ho dic ara
confio en que la gent
es cregui
que el llibre sí que ho està
però jo ara veig
veig difícilment
que pugui
mantenir un discurs
diguem-ne
tan elaborat
i tan
tan bèstia
potser justament
aniré pel contrari
perquè jo aquests dies
pensava
bueno jo què diré
perquè jo en teoria
la presentació
la feia el Jordi
després del que ha dit
suposo que tindreu clar
perquè el vaig escollir
però vaja
en tot cas
jo pensava
jo no sé què diré
i aquest dubte que tenia
se m'ha resolt
al final d'aquesta tarda
per una cosa
que m'ha passat
i que us explico
que bueno
és una anècdota
una miqueta tonta
si voleu
però que també té
bastant a veure
amb el llibre
bueno el llibre
es va presentar
ahir a la premsa
i van venir
doncs una sèrie de companys
i avui ha sortit
doncs bàsicament
a la premsa local
doncs una notícia
doncs es presenta
aquell llibre
de Castells
del periodisme castellà
i tal
i també en un diari
diguem-ne
d'Avast Nacional
de Barcelona
surt la notícia
que era una notícia
que estava ben elaborada
estava correcta
més que correcta
que en tot cas
posava l'èmfasi
en un dels aspectes
que tracta el llibre
que és la relació
a vegades difícil
entre castellers
i periodistes
diguem-ne així
i la notícia
insisteixo
és perfectament correcta
i està en perfecta línia
amb el que diu
el llibre
el que passa és el següent
que llavors aquest matí
m'han trucat
per telèfon
d'un parell de ràdios
fins i tot
m'han trucat
de dos programes diferents
de la mateixa emissora
de ràdio
de ràdios de Barcelona
i clar
jo m'he quedat
una mica
allò que dius
ostres què està passant aquí
perquè bueno
un s'espera
que el llibre
estigui bé
però que l'endemà
ja et truquin
de programes
entre cometes
més o menys
de senyors
d'aquests importants
d'aquests senyors
que fiquen anuncis
als diaris
i que tenen un nom
i que hem vist la notícia
i ens interessaria molt
parlar amb vostè
a veure si pot venir
a veure si tal
i clar
un té el seu orgull
d'autor
si Déu vol
mediàtic
i pensa
ostres perfecte
això és que el meu llibre
és que la gent
només de veure el títol
pensa que és el millor
però al mateix temps
també té els seus dubtes
perquè pensa
no és normal
no és normal
que on te truquin
i que ja
perquè el llibre
jo sincerament
tot malgrat tot
jo estic d'acord
amb el que ha dit el Jordi
crec que és molt interessant
i si ell diu
que a més és molt interessant
per la població en general
no sé jo qui digui
que no ni molt menys
però em temo
que difícilment sortirà
d'uns cercles més restringits
que són
el de la gent
que fa periodisme casteller
alguns que fan castells
alguns que fan periodisme
i els meus amics
i els amics de ma mare
que són la gent
que estan aquí
més enllà d'això
però clar
jo pensava
no pot ser
que sigui tan interessant
aquest llibre
però bueno
dius
tu endavant som-hi
és la meva oportunitat
jo periodista de províncies
de Tarragona
Ciutat Petita
et truquen de Barcelona
Capital
dius perfecta
aquí els meus minuts de glòria
i llavors
en una d'aquestes ràdios
m'han dit
doncs si aquesta tarda
ja podíem
podíem entrar
al programa
al magazín de la tarda
i tal
dic sí sí
perfecta
cap problema
bueno
total que comencem el programa
jo estava allà
amb els cascos
a l'estudi
a l'estudi de Tarragona
no diré el nom de la cadena
no per res
sinó que no el diré
mantindré la incògnita
i estava amb els cascos posats
i bueno
comença el programa
comencen parlant
de la mort d'Arafat
un tema
prou transcendent
i jo ja tenia la sensació
de dir
home
la veritat és que ara
canvia absolutament frívol
a passar a parlar
d'una cosa com els castells
però bueno
i el presentador
de sobte diu
bueno
i avui dia
avui
el món casteller
està en silenci
ningú diu res
tothom està pendent
del que es dirà
en el llibre
que es presenta avui
i jo
m'he quedat una mica
dient
bueno
què és això
hem fet raó
però què és això
i bueno
diu
Guillem Soler
què tal
ja t'han punxat
les rodes del cotxe
has tingut algun problema
i jo
com
dic no
no
no m'ha passat res
no has tingut cap reacció negativa
i clar
jo ja he vist per on anava el parcal
dic no
no
a veure no
evidentment que no
vull dir
no
vaja
no ha passat res
i bueno
he comprovat que evidentment
que hi havia un problema
d'entesa greu
perquè el presentador
el conductor del programa
ha intentat
que jo d'alguna manera
seguís el joc
i
bueno
m'ha insistit
bueno
però
clar
aquest llibre
és un llibre polèmic
un llibre que pot aixecar
moltes espurnes
pel que sembla
que jo pensava
pel que sembla
què
però si tu no l'has llegit
ni l'has vist
ni saps res
no saps qui sóc jo
pel que sembla
és un llibre que pot aixecar
les espurnes
i la gran polèmica
del món casteller
i jo
bueno
jo crec
espero que no
sincerament
perquè no tinc
no per res
perquè no tinc cap interès
en aixecar-la
vull dir
és un llibre que pot
hi ha coses que la gent
no hi estarà d'acord
i em sembla perfecte
hi ha coses que sé
que molta gent
no hi estarà d'acord
però no per això
espero convertir-me
en l'enemic públic
número 1
però vaja
i m'ha continuat insistint
bueno
perquè tal
i aquest llibre
que serà tan polèmic
i si has tingut
reaccions
dic no
no
d'això
res
bueno
però sí que és veritat
que aquest llibre insisteix
en parlar d'aquelles coses
que els castellers
no volen que es parli
i clar
jo dic
home no és ben bé això
jo el que dic
és que hi ha un munt de coses
de les quals els castellers
no volen que es parlin
que jo crec que se n'hauria de parlar
que crec que estem en un procés
en què s'ha de negociar
d'alguna manera
entre els castellers
i els periodistes
doncs totes aquelles coses
que s'han de dir
que evidentment
el món casteller
té aspectes negatius
que no tenen per què amagar-se
sinó que s'han de parlar
però això no és una mena
d'allò
les 10 coses
que el món
que vostè queria saber
del món casteller
i el món casteller
no queria que supiera usted
que és el que semblava
que es pensés ell
però m'insistia
i diu
i ara obrim
per cert
si qualsevol casteller
que està escoltant el programa
se sent ho fes
pot trucar al següent número
clar, jo ja he pensat
això és el tomate
teléfono de aludidos
o sigui
clar, jo ja no sabia
on ficar-me
perquè a més
és que ell
jo insisteixo
clar, no sabia
com fer-li entendre
que la intenció
en fer aquell llibre
era fer un llibre seriós
que no és
no és tocar els nassos a ningú
ni és
vull dir que no és
aquest llibre
no és una provocació
és un llibre
que algú es pot sentir provocat
perfecte, no?
però no és una provocació
i bueno
i ha insistit
durant una estoneta així
a més
fins i tot hi ha hagut un moment
que m'ha dit
bueno, però és que clar
home, ja que comencem
per això n'entén
diu, no li treguis
home, ja que ja hem començat
no li treguis
allò polèmica
jo pensava
bueno, és que
jo no li he focat mai polèmica
perquè li hauria de
de no voler treure
i bueno
i a tot el que
quan ha demanat
fins i tot això
el número de telèfon
ha donat el número de telèfon
dels aludits
no sé si algú ha trucat
espero que no, sincerament
i
i tot i que ha donat
el número de telèfon
m'ha fet una pregunta més
i m'ha tallat
i ha dit
bueno, doncs moltes gràcies
i tal
i tal
i per el que m'havien dit
l'entrevista
havia durat bastant més
amb la qual cosa
suposo que és que
a més ell s'ha quedat
amb la idea
de dir
bueno, aquest personajillo
absolutament
avorrit
aquest tio
que no ha sigut
entrar al joc
i que
o potser s'ha imaginat
que jo estava
allà a l'emissora
envoltat de castellers
armats amb pistoles
que m'impedien
parlar lliurement
perquè és que a més
ell més o menys
tenia la sensació
que jo m'estava tallant
i jo no m'estava tallant
jo li estava dient
bueno, és que
vostè em vol fer dir coses
que jo no vull dir
perquè no les penso
i si vostè es pensa
que jo crec
que els castellers
són una mena de raça
a extingir
evidentment
no ho penso
clar
bueno, jo he sortit pensant
què ha passat aquí
suposo que ell s'ha quedat pensant
aquest tio
de què va
i qui és aquest personatge
però clar
això sí que m'ha fet reflexionar
perquè
un hi perd hores
i alguns hi han perdut
moltes hores
en parlar amb gent
en estar aquí i allà
en fer aquest llibre mateix
que aquell llibre
en definitiva
entre altres coses
pretén ser un
o l'esperit en què està fet
entre altres coses
és també amb l'esperit de
com deia el Jordi
de generar un debat
però un debat
un debat és sinònom de diàleg
o ha de ser sinònim de diàleg
i que justament
crec que queda molt clar
que en el llibre
queda clar
que es creu que és possible
aquest diàleg
i que es creu que és possible
aquesta entesa
i que el normal és el contrari
que a vegades no ens entenem
però que el normal seria
que castellers i periodistes
i periodistes de castellers
ens entenguéssim
perquè cap i la fi
en la majoria de casos
juguem en la mateixa lliga
i tenim el mateix interès
perquè a tots ens interessa
el mateix
però clar
sí que m'he quedat
amb aquesta sensació
de dir
bueno
sí que realment
m'he sentit
com si em volguéssim manipular
i dient
aquests periodistes
com són aquests periodistes
que busquen el que no hi ha
per tant
ha sigut un mal inici
de presentació del llibre
en aquest sentit
perquè dius
home
un perd el temps
a fer el llibre
i resulta que
la gent no l'acaba d'entendre
evidentment
no l'havien llegit
ni molt menys
però vaja
espero que l'interès
que desperti aquest llibre
si és que en desperta
no sigui justament
per aquest vessant
dit això
ja no em vull estendre gaire més
sí que voldria fer
una sèrie d'agraïments
perquè suposo
que és el que correspon
en aquests casos
la llista d'agraïments
del llibre
és prou llarga
no la llegiré
ni la repetiré
sí que val la pena
esmentar el fet
que
és llarga
perquè a més
que
d'alguna manera
també el tòpic obligui
en aquest cas
probablement
és més mergescuda que mai
en el sentit que
tot i que el llibre
l'he fet jo
i està el meu nom
i és meu
que dimonis
i tot el que diu aquí
ho penso jo
i qui no li agradi
m'ho ha de dir a mi
que no li ha agradat
el cert és que he parlat
amb bastanta gent
i que les coses
que m'han explicat
aquestes persones
i les opinions
que han donat
i les idees
que han donat
han servit molt
molt molt molt
per configurar el llibre
de fet
algunes de les millors
idees del llibre
no són meves
cosa que em produeix
una ràbia considerable
però he preferit
incloure-les
i fer un exercici
d'honesta edat
signar-les a la persona
corresponent
algunes de les millors frases
del llibre
no són meves
però vaja
també és la gràcia
en aquesta línia
el que sí que voldria
és destacar
dues persones concretes
que són les que potser
han tingut més
més paper
en aquest sentit
perquè
hi ha hagut molta gent
amb la qual
hi he parlat un dia
en concret
molta gent ja la coneixia
i per tant
ja hi vas parlant
però generalment
he quedat un dia
per parlar
i després hi ha hagut gent
amb qui he parlat més
sovint
al llarg del procés
de fer el llibre
i que per tant
en aquest sentit
han tingut més paper
un és el Jordi Hària
precisament
i l'altre és el Xavier Brutons
a més
he tingut la sort
que
doncs on ha fet la presentació
el Xavier Brutons
ha fet la correcció
que en el seu cas
evidentment
no ha sigut només
correcció lingüística
sinó que ha sigut
una mena
d'acabada
de veure que tot fos veritat
jo li deia
a en Javi
sobretot mira-t'ho bé
i qualsevol cosa
que vegis
que no t'acabi
de sonar bé
m'ho dius
i per tant
aquestes dues persones
jo crec que han sigut
prou importants
i per continuar
amb els agraïments
ara sí que
això sí que ho voldria fer
i amb això acabaré
pràcticament
no, pràcticament no acabaré
volia fer uns agraïments
no tant a les persones
del llibre
que bueno
com que suposo
que la majoria
us el comprareu
ja les trobareu aquí
sinó les persones
que d'alguna manera
en aquests anys
que jo he estat fent
Informació Castellera
han sigut
d'una manera
o d'altra
importants
i que m'han ajudat bastant
perquè és una feina
que jo he destinat temps
que encara l'estic fent
perquè m'agrada
bàsicament
i perquè m'ho passo bé
i perquè a vegades
m'ho passo pipa
i és molt important
la gent que t'ajuda
i en aquest sentit
començar per gent
com l'Albert París
o com el Javier Belló
perquè són gent
que en el seu cas
han sigut jefes meus
i que han confiat en mi
que en algun moment
han decidit
que valia la pena
arriscar-se
que un personatge
com jo
agafés els castells
i els fes
i a més en general
han sigut gent
que m'han deixat fer bastant
i que s'han refiat molt
del meu criteri
que quan m'han dit
escolta
això vols dir
i jo els he explicat
no perquè jo penso
que això ho hauríem de fer
d'aquesta manera
generalment m'han deixat fer
i això també és d'agrair
gent que m'ha acompanyat
en la feina
i gent com la Raquel Sanz
com el Joan Ramon Ocanya
que vam fer dos anys
un programa de televisió
que ens ho vam passar pipa
és el que jo deia
que a més jo crec
que la gràcia d'aquest programa
va ser que vam saber transmetre
que els castells eren divertits
perquè a nosaltres ens ho passaven bé
i aquesta era la gràcia
aquesta era la gràcia
gent com per exemple
els fotògrafs
els fotògrafs
que han treballat
el punt
al llarg de tot aquest temps
sobretot
l'Andreu Puig
és el que més
però més gent
i en aquesta línia
hi ha quatre persones
en concret
a les que jo sí que voldria agrair
perquè sí que han sigut més claus
la primera és el Jordi
el Jordi Haria mateix
que torna a sortir
però és l'última vegada que surt
l'anècdota
que segurament molt sabeu
i que el llibre hi surt
és que ell em va enviar
a cobrir la primera dia de Castellera
que jo vaig cobrir
aquesta és l'anècdota
i si només fos això
seria una anècdota més o menys divertida
però tampoc no li agrairia
perquè tampoc no n'hi ha per tant
li agraeixo
perquè també va ser el meu primer jefe
encara que era un jefe una mica suïgènere
és un subjefe
un jefecillo suposo
però era un jefe
era un bon jefe
i quan jo vaig començar a treballar de periodista
el primer lloc
que era el meu diari
treballant els diumenges
i fent de pseudo-becari cutre
ell era el pseudo-jefe
i tot i això fotia en un diari
que no estava gens malament
i per tant
el primer que va aprendre
de periodisme pràctic
de treballar
va i aprendre del Jordi
i no només això
sinó que quan ja em vaig ficar
a fer periodisme castellero
una mica més en sèrio
doncs també em va donar
el Consell Clau
el Consell que jo crec
que és el que
el que ha guiat
en bona mesura
la meva manera de fer
perquè jo veia
que no en sabia de Castells
que no en sabia prou
i que altra gent que escrivia de Castells
sabia no molt més
sinó moltíssim més
i deia que jo
l'anemà agafo un altre diari
ho agafo en altres no sé on
i veig que diu
que amb aquest Castell
ha passat no sé què
i que el Ter no sé quantos
i jo deia
però és que jo això no ho veig
jo això no ho veig
i ell em va dir
amb raó o no
però tal
ja que m'ho va dir
m'ho vaig voler creure
i em vaig sentir millor
em va dir
això no és important
això en el fons
no és important
l'important no és si el Ter s'obre
ni si el Castell
va bé o malament
o si
o si no sé què
això no és important
l'important
quan tu fas una crònica castellera
és que en una diada
hi ha uns que guanya
i uns que perden
i tu això ho has de saber explicar
i ho has de saber explicar
i per saber-ho tu
per saber tu
qui guanya i qui perd
el que has de fer
és mirar les cares de la gent
i tu mirant a les cares
saps qui ha perdut
i qui ha guanyat
perquè les cares
tu diuen tot
bueno doncs aquest consell
em va servir de molt
i va ser una mica
la base de
de com jo ho vaig fer
segona persona
que voldria agrair
que veig que no és aquí
tot i que m'ha dit
que ho intentaria
però bueno
si algú el coneix
que li digui
que li he agraït
que és el Jordi Suárez
que és el periodista
del Punt
en aquell moment
perquè jo d'ell
vaig heretar
vaig tenir molta sort
en aquest sentit
jo he sigut un privilegiat
fent informació castellera
perquè
un moment
perquè jo vaig heretar
del Jordi Suárez
un producte
una capçalera
que era el Muc Casteller
que funcionava
que estava ben pensada
que estava ben dissenyada
que
que tenia prestigi
i que m'ho va posar
molt fàcil
perquè jo només
d'entrada
l'únic que vaig haver de fer
era copiar-lo
fer el que ell estava fent
després sí que potser
jo vaig innovar
algunes cosetes
però d'entrada
jo ja tenia tot fet
només havia de copiar-lo
i si el copiava
ho feia bé
i no només això
no només vaig heretar
diguem-ne en fred
sinó que
hi va haver un traspàs
de poders
d'aquells
com Déu mana
van perdre temps
ell va perdre temps
a assegurar-se
que jo
ho podria fer bé
i doncs vam estar
me'n recordo
d'haver estat
per exemple estones
mirant un llistat
de colles
i ell diem
doncs d'aquesta colla
parles amb Fulanito
que és el cap de colla
d'aquesta millor que parles
amb el president
que té més bon rotllo
i d'alguna manera
d'ell va hiertar
doncs tot això
tota una sèrie
un producte
però també tota una sèrie
de maneres de fer
tota una sèrie de contactes
i tota una sèrie
fins i tot d'amistats
perquè no és el mateix
dir que
en aquell moment
per mi no era el mateix
dir que volia
fer informació castellà
pel diari X
que dir que venia
del punt
o del punt castellà
que això ja
d'alguna manera
deia
el punt
sí el punt
vosaltres ens tracteu bé
sí el punt
molt bé
estava molt contents
amb el Jordi Suárez
per tant
això tenia la part
que després tenies
una mica el repte
d'aguantar el tipus
però a mi me'ho va posar
molt fàcil
tercera
que tampoc no hi és avui
però per motius obvis
el Carles Cortés
perquè
el Carles
també em va ajudar
molt al començament
jo quan vaig començar
que com us he dit
anava una mica més perdut
doncs jo me'n recordo
per exemple
ell en aquell moment
feia l'article d'opinió
del punt castellà
cada setmana
i perquè sí
perquè sí
perquè li va venir de gust
perquè ens coneixíem mínimament
i perquè li va semblar
que tocava
doncs no va tenir cap problema
en què per exemple
cada dilluns
cada una tarda
i jo li dia
mira jo tinc tots aquests temes
i crec que ho faria així
i vull fer una obertura d'això
i vull fer la portada
d'aquesta
ficaré aquesta fotoportada
i ell m'anava a dir
no home això fes-ho així
i això fes-ho així
jo crec que això és millor
que ho facis d'aquesta manera
i perquè
com dic
perquè amb ell
doncs li va venir de gust fer-ho
i perquè a més del Carles
tot i que
com deia avui
no està aquí
perquè està
evidentment preparant-se pel Nàstic
com molts de vosaltres
però ell treballant
i tot i que fa
probablement força anys
que de castells
en fa poc
i fa sobretot Nàstic
tot i això
jo crec que ha sigut una persona
prou important
perquè ha sabut transmetre
passió castellera
ha sabut transmetre
el que dèiem
que els castells
són divertits
i que són apassionants
i que són xulos
i que són macos
i jo això en part
també ho vaig aprendre
i la quarta persona
és el Joan Borràs
que està allà amagat
el Joan Borràs
és una d'aquestes herències
que vaig tenir
del Jordi Suárez
a mi em va arribar
al punt casteller
amb tota una sèrie de coses
entre les quals
hi havia el Joan
que bueno
ha arribat a ser
molt més
que un company de feina
el Joan
va ser imprescindible
perquè a més
jo me'n recordo
que quan me'l van presentar
ell primer em va mirar
una mica raro
com dient
aquest tio
a veure com sortirà
perquè ell estava acostumat
el Jordi Suárez
i la manera de fer del Jordi
i es vosso que va pensar
aquest tio com sortirà
i quan va veure
que tenia carnet de conduir
i que tenia cotxe
i que me l'enduia les diades
va pensar
bueno no està tan mal
el tema
i el Joan Borràs
hi ha una cosa
que és òbvia
que són les dades
que és el que tothom sap
i tothom diu
bueno clar
és que el Joan Borràs
te diu totes les actuacions
però és que el Joan Borràs
diu moltes més coses
i el Joan Borràs
a mi en aquell moment
em va arribar a presentar
una quantitat de gent
però una quantitat de gent
impressionant
i no només això
sinó que quan anàvem
a veure una diada
i quan marxàvem
jo allà havia fet veure
que ho havia entès tot
però ens ficàvem dins del cotxe
i li diuen
Joan
tu què penses?
tu com ho has vist?
tu què et titularies?
tu què et sembla
que és més important?
i aquest castell
com l'has vist?
i tu què creus?
i el Joan m'anava dient
i sempre em deia
i tu?
jo penso això
tu fes el que vulguis
que també és una cosa important
perquè mai m'ha volgut dir
tu fes això
sempre m'ha dit
jo faria això
tu fes el que vulguis
jo acabava fent moltes vegades
el que m'havia dit ell
però com jo volia
i amb el Joan
a més jo crec que ha sigut
una relació xula
i és una relació xula
perquè per mi
anar a veure Castells
en part és també
anar a veure-los
a veure amb el Joan
i ens hem passat moltes hores
a més conduint amb cotxe
i no hi ha cosa més desagraïda
en aquesta feina
crec jo
que aixecar-te un diumenge al matí
quan el dissabte és sortit
perquè ho intentem encara sortir
i dir
ostres i ara condueix fins a Terrassa
si almenys tens el Joan
doncs estàs xerrant
i tu passes bé
i això és molt important
perquè aquest any
per exemple
el Joan ara ja s'ha tornat
una persona més normal
afortunadament
i així com abans
era malaltís com jo
amb la diferència
que de forma absolutament injusta
no cobra el mateix que jo
però ell era dels que anava
totes les diades
també i sempre s'apuntava
i aquest any passat
i de l'altre també
però sobretot aquest any
s'ha tornat una persona més normal
i a vegades li dius
hi ha aquest diumenge
i et diu no
aquest diumenge no vinc
i dius
ostres i com és que no vinc
doncs perquè me'n vaig de vacances
o perquè me'n vaig a no sé on
o perquè me'n vaig a un concert
del Sergio Dalma
i clar
jo xapó per ell
perquè
em sembla perfecte
però llavors
quan agafes el cotxe
i te n'adones que vas sol
a mi m'afor
jo els dies que m'he sentit més desgraciat
ha sigut quan he hagut d'agafar el cotxe
i dir
què faig jo sol
anant a veure una diada
que es feina
que se m'enrapixa
i que no n'hi em porta gens
perquè la gràcia és que aquestes diades tontes
les diades grans
tothom hi anem
i tothom hi va
i tothom s'ho passa bé
però aquestes diades més tontes
tu passes bé
perquè vas amb amics
és com una mica de l'anàstic
avui tothom anirà a l'anàstic
perquè el partit està bé
però els dies normales
la gent va a l'anàstic
perquè vas amb els amics
i tu passes bé amb els amics
doncs això és una mica el mateix
i la gràcia d'anar a veure Castells
per mi moltes vegades
la gràcia ha sigut
perquè vas amb el Joan
i comentes la jugada
i t'expliques
el que passa dels dies abans
i di folanito
i critiques amb un
i critiques amb l'altre
i tu passes bé
per tant aquestes són
les quatre persones
i ara sí que acabo
que d'alguna manera
jo crec que van influir molt
i que em van ajudar molt
quan vaig començar a fer
Informació Castellera
a més de moltes altres
que ja has dit
i moltes altres
que són castellers
que no són informadors castellers
però que han tingut
també
l'amabilitat
de moltes vegades
atendre't
i explicar-te les coses
i quan t'han hagut
de fer una crítica
te l'han fet
com s'ha de fer
que es diuen
escolta xato
amb això
no ho has fet bé
una altra vegada
mira de fer-ho millor
que a veure
que acceptar crítiques
no ha d'acostar gens
ni molt menys
i després ja acabo
això amb això
a nivell personal
sí que suposo
que hauré de fer
vull fer un agraïment especial
que suposo
que també me'l deixareu fer
en castellà
a mis padres
que sempre me han apoyado
en esto del periodismo
que és una cosa un poco
que no sé si és
lo que querían en el fondo
pero bueno
nunca me dijeron
que fuera arquitecto
o abogado
lo cual es muy de agradecer
no les pareció mal
que fuera periodista
ni mucho menos
más bien
yo creo que sí
que les pareció bien
porque esto
de que escribiera
les parecía bien
y sobre todo
a mi abuela
porque aparte
de que también
le pareció bien
ella sí que quería
que fuera abogado
y que hiciera posiciones
a notario
y eso fue una cosa
que tanto mi hermano
que también está ahí
como yo
nos negamos profundamente
pero lo ha entendido
lo cual también demuestra
una capacidad
de entendimiento
importante
y se lo quiero agradecer
a mi abuela
especialmente que haya venido
porque aunque ella
no va a ver el nástic
o sea
el problema
de que ella haya venido
y que haya sido un sacrificio
no es que va a ver el nástic
sino que viene
desde la herida
que está un poco lejos
y le costa un poquito
pero nada
con estos agradecimientos
y con estos agradecimientos
sobre todo a todos vosotros
que he venido hasta aquí
yo acabo
almenys por hoy
Gracias
Ben, permeteu
que ni que sigui
d'una manera molt breu
li passi el torn de paraula
a l'Alfred Anola
ja que sense ell
com a editor tampoc
i al seu germà Fèlix
no seria possible
aquesta edició
d'aquest llibre
Gràcies
Moltes gràcies
Bona nit
Bé
Jo seré molt més breu
que l'autor
i compliré la paraula
Tant sols dir
que
del llibre
ja hem parlat
el presentador
i l'autor
d'una manera
es estiva
i tan sols dir
que aquest llibre
consolida potser
la col·lecció
que van començar
fa tres anys
de l'iniciàns de comunicació
Jo crec que és molt important
aquesta col·lecció
perquè
són treballs
encarregats
expressament
són treballs
fets
amb rigor
i crec
que
hi ha pocs treballs
fets
sobre el món periodístic
sobre
sobre els treballs periodístics
s'escriu molt
els periodistes
escriuen molt
però treballs
d'investigació
crec que n'hi ha
relativament pocs
per això
agrair
a l'empresa municipal
la col·laboració
i el fet possible
aquesta col·lecció
res més
moltes gràcies
a veure
jo per acabar
per no treure-li
protagonisme
evidentment
a l'autor
només dir una cosa
que no s'ha dit
encara
en tota aquesta nit
en la presentació
del llibre
el Guillermo
ha fet tot un capítol
d'agraïments
i d'alguna manera
ha repassat
el seu historial
i el seu currículum
professional
parlant de castells
en aquests anys
però cal dir que
a més aquest llibre
és un encàrrec
que va sorgir
d'una conversa
en un cafè
el passat mes de maig
i per tant
ell ha treballat
bàsicament
durant tres mesos
molt intensament
perquè després ja
tot el període
de correcció
i d'impressió
del llibre
però han estat
tres o quatre mesos
per tant
tenint en compte
després de sentir
el presentador
del llibre
el Jordi Harri
i de sentir
l'autor
que val la pena
remarcar també
aquest fet
i en aquest sentit
sí que com a director
de Tarragona Ràdio
com a gerent
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
em sento profundament
satisfet del resultat
perquè és un llibre
d'encàrrec
és una petició
una iniciativa
que surt
de nosaltres
que considerem
que el Guillermo Soler
és la persona
idònia per fer
però que a més a més
es fa en un temps
realment
molt curt
i que el resultat
és evident
com el podreu tenir
a les vostres mans
és també el compromís
de continuar
aquesta mena de col·lecció
que encara no és ben bé
col·lecció
tot i que ja
hem emplaçat
a l'editor
a l'editor
que això es converteixi
en una mena d'això
de col·lecció
de llibres
impulsats des de Tarragona
parlant de temes
relacionats amb el món
del periodisme
i de la comunicació
és la tercera publicació
en aquest sentit
i volem continuar
contribuint
com a Tarragona Ràdio
i com a empresa municipal
de mitjans de comunicació
a aportar més eines
al debat
i a l'anàlisi
de temes de comunicació
des de la nostra perspectiva
del camp de Tarragona
i és també
per cert
aquest l'últim acte
de la setmana
de la comunicació
d'aquest Comunicament 04
que hem volgut fer
i hem volgut portar
a Tarragona
a diferents experts
o persones relacionades
amb el món
de la comunicació
i que també
i així acabo
la nostra voluntat
és que de cara
a l'any que ve
puguem presentar
un altre llibre
una altra publicació
sobre temes
de comunicació
vinculats
en la mesura
del possible
al camp de Tarragona
i puguem portar
també a Tarragona
altres professionals
i altres temes
d'actualitat
sobre el món
de la comunicació
acabo reiterant
una vegada més
el meu agraïment
al Guillermo Soler
agraïment i sobretot
satisfacció
pel resultat
perquè
val la pena
remarcar
que això va ser
un encàrrec
una història
que va néixer
el mes de
que va començar
el mes de maig
i que culmina avui
gràcies
i ara sí
per tancar
només
agrair
a tots vostès
avui aquí
la seva presència
el company
de consistori
i tinent
d'alcalde de cultura
Albert Ballver
que tenim allà
al darrere de tot
i
per suposat
l'autor del llibre
el Guillermo Soler
el presentador
el Jordi Haria
els editors
a l'empresa
municipal de mitjans
de comunicació
tant el seu director gerent
com el tot el Consell
d'Administració
que sempre recolza
totes les iniciatives
que es duen a terme
i que és un plaer
treballar amb ell
i bé
agrair als pares
del Guillermo
que no li traguessin
del cap
el que fos periodista
que no fes cas
a la seva àvia
això només per aquesta ocasió
amb l'altre
li has de fer cas
a l'àvia
però que no li fessis cas
en ser notari
perquè si no
haguéssim perdut
un molt bon llibre
i jo crec que sí
que ja ets
un autor mediàtic
t'ho han demostrat
avui
els mitjans de comunicació
encara ho seguirà
seguint
i només esperem
poder estar
tots nosaltres presents
en els següents llibres
que tu escriquis
amb aquesta línia
o amb la que desitgi
seguir dintre
del món
del periodisme
jo em permetran
que també els emplaci
com molt bé ha dit
el Ricard
avui s'acaba
amb aquest acte
el que és aquesta setmana
comunica 0-4
però sí que em permetran
que els emplaci
amb aquesta doble condició
de tenent
d'alcalde del patrimoni
i la presentació que farem demà
dels 150 anys
del CD
dels 150 anys
de la Rambla
de Tarragona
conjuntament amb l'Albert Ballver
al Metropol
a les 8 de la tarda
i sens dubte
dir-los que tots aquells
que vagin al Nàstic
o aquells que els escoltin
que es concentrin
el màxim possible
perquè
aquest llibre
sigui el preludi
ell ha dit
que ha començat malament
jo crec que ha començat molt bé
i que a més a més
sigui el preludi
d'un gran èxit
avui també
del Nàstic de Tarragona
moltes gràcies a tots
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.