Aquí seguim en directe amb tots vostès, matí de Tarragona Ràdio,
dos minuts i mitja, serà un quart de dotze del migdia.
D'aquí uns minuts saludarem Francesc Lledó, Adouard Seriol,
però primer ens volem ocupar d'una qüestió important i transcendent.
Un equip de quatre persones de l'Associació de Voluntaris
de Protecció Civil de Tarragona van de camí cap al Marroc
per participar en les tasques d'ajuda als afectats
pel terratrèmol del nord del Marroc.
En principi hi van dos guies, amb gossos,
un responsable de logística i un de sanitat.
En recordem que aquest terratrèmol que va afectar el passat dimarts
fonamentalment a la zona nord del Marroc
ha causat ja prop de 600 víctimes mortals, més de 400 ferits
i ha creat una autèntica situació de caos dramàtica
en diferents aldees, pobles i ciutats del nord del Marroc.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
una de les persones que forma part d'aquesta expedició tarragonina
és l'Àlex Sanruiz.
Àlex, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara aneu de camí cap a Madrid per agafar un avió?
Sí, això mateix.
Anem de camí cap a Madrid amb un vehicle per agafar l'avió.
Un avió que us portarà juntament amb altres cooperants voluntaris de tot l'Estat?
Sí, sí.
Anem amb un avió que està flatat, doncs anem cap allà.
I, bueno, en principi,
no sabem quants de les cas més es sumaran amb aquest avió,
però, bueno, al demanar més ajuda,
doncs ens han activat per poder anar cap allà.
Sembla que al començament, segons han pogut llegir i saber a través dels mitjans de comunicació,
les primeres hores van ser caòtiques,
i des d'aquesta passada nit que el govern marroquí ha obert un gabinet de crisi
que està distribuint una miqueta tots aquests grups que van prestar ajuda humanitària.
Àlex, explica'ns una miqueta com surt de Tarragona d'aquest grup,
l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil,
desplaçar-se cap al Marroc.
Bueno, surt a través d'una activació,
que hi ha la Deia de Protecció Civil de Madrid,
del Padre General d'Emergències,
i també amb el pressuport de l'Ambaixada del Marroc.
Llavors, a través de l'Ambaixada del Marroc,
amb la Direcció de Protecció Civil,
van dir que fem falta més recursos amb canins,
perquè el que es desconeixia és que hi ha moltes aldènes
i molts pobles que encara no han tratat a treballar cap tipus d'ajuda,
ni humanitària ni de rescat.
O sigui, està tot centrat, tot globalitzat, diguéssim,
en el que és el centre del terratrèmol,
però en principi tot el que són les aldènes petites i poblets petits
que estan al redor, que es veu que les cases són d'adops,
són de pagesos, són gent que s'adica a l'agricultura i a la ramaderia,
doncs no han rebut cap tipus d'ajuda.
Per tant, creus que probablement la vostra missió es desplaci cap a aquestes zones més rurals?
Sí, això és el que ens han comentat en principi,
que ens esperen allà per reenviar-nos junts amb els del Buf,
que són els Bomberos Uniós i Fronteres,
que ja estan allà, que són els que porten, diguéssim,
martiria pesada amb maquinària i radials i totes aquestes eines fortes,
que nosaltres no portem, però ja vam treballar conjuntament amb ells a Argèlia,
llavors allà farem aquest tipus de treball conjunt,
que acabo de parlar amb ells fa qüestió de mitja hora,
i estem per poder contactar amb ells a les 9.30 de la nit,
per anar cap al poblat aquest, que ara no em diguis com se diu,
perquè ho tinc apuntat, però no ho vaig conduint i no me'n recordo.
Àlex, teniu experiència en participar de manera voluntària
també en altres situacions extremes com aquesta, no?
Alguns de vosaltres.
Sí, bé, vam estar en el cas d'Algèria,
tots els que anem vam estar en el cas d'Algèria,
i bé, amb diverses tràpies de rescat,
a la riuada de Barcelona, d'Estarreguera,
també vam estar a Montrió,
vam estar a Trem,
sempre que hi ha persones de perexcuda,
sempre que hi hagi cas de muntanya o sismes de terremoto,
doncs ens activen.
Tot i l'experiència, jo imagino que us heu de preparar una miqueta
per a tot això que heu de trobar emocionalment parlant.
Bé, jo crec que la gent que hi anem,
cada vegada, sempre impacta,
tot això impacta, però cada vegada,
doncs, bueno, sí, et vas acostumant,
i el tema d'Algèria,
que al final, doncs, bé,
amb moltes persones,
desgraciadament sense vida,
vas acostumant-te a veure,
a treballar amb aquest tipus de persones, no?,
amb què costa.
Agafar més aviat és una espècie d'estrès, no?,
perquè queda destressat d'aquesta situació.
Sabeu quant de temps hi sereu, allà?
Bueno, en principi, entre quatre i sis dies, sis, set dies,
perquè tampoc sabem les possibilitats de trobar gent en vida, ja.
La religió fondamental és anar a buscar gent en vida.
El que passa és que, clar,
un cop estàs allà, sempre t'invocares a treballar amb aquest tipus de gent
i ajudar-los a trobar les seves víctimes.
Les tanques és el que et manen, també,
a veure, que és el nostre país, és una altra religió,
i, bueno, tenim un altre concepte, crec jo,
diferent amb el tema de trobar les seves famílies, no?
Jo imagino que esteu una mica, també,
en funció del que us vagin indicant des d'allà
qui coordini les tasques.
És molt important qui coordini, no?,
perquè sigui efectiva la vostra feina.
Sí, clar, en principi,
ja hi ha un pla de la Direcció General d'Emergències,
de Protecció Civil de Madrid,
i hi ha un gabinet de crisi que és el que activa
i el que coordina la recerca
i envia els diferents llocs de rescat als poblats indicats, no?
Doncs, Àlex, no us entretenim més,
com em deies, esteu, doncs, camí de Madrid,
aneu una miqueta contra rellotge,
només desitjar-vos des d'aquí, doncs,
molta sort i que aquestes tasques, doncs,
siguin dins del possible, al màxim positives.
Moltíssimes gràcies, Àlex,
i enhorabona per la tasca que feu.
Molt bé, ja vosaltres per trucar, eh?
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.