Fem una tertúlia una mica ordenada, però ens han arribat els representants més veterans
de l'Ajuntament de Tarragona de fa 25 anys i de manera ininterrompuda.
Han arribat aquí entre nosaltres, sobretot m'han apuntat un d'ells,
serà discreta que no parlem d'edat, sinó de recordar, però sense esmentar la cronologia.
No sabem ben bé aquesta coqueteria, però en fi, nosaltres serem en aquest sentit delicats
i no comentarem els temes d'edat.
Senyor Joan Miquel Nadal, molt bon dia, benvingut.
Bon dia, 53.
Molt bé, doncs perfecte.
Senyor Josep Anton Burgessé, molt bon dia.
Cal dir els anys, bon dia.
Ah, jo 51.
És més jove que el senyor Nadal, per tant va entrar més jove aquí a l'Ajuntament.
Tots dos van entrar com a regidors, actualment el senyor Nadal, com vostè sabeu,
és l'alcalde de la ciutat.
El senyor Josep Anton Burgessé, encara és regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
tot i que des de fa poques setmanes, podríem dir-ho així,
és el president de l'autoritat portuària de Tarragona.
I jo tinc entès, si no m'equivoco, i si m'equivoco vostè em rectifica i ja està,
que una mica la voluntat era complir aquests 25 anys, no?
Allò perquè és bonic, no?
De dir, mira, el quart de segle, no?
Una voluntat personal...
Senyor Nadal, per favor, deixi'm moderar en condicions.
Senyor Nadal.
Era que no em quedés jo sol amb els 25 anys.
Una batalla que tenia personal era que...
La foto?
Dos, dos, dos.
Que hagués només el jo a Miquel Nadal que fes 25 anys, doncs em molestava una mica.
Clar que sí, ja diria, o tots dos o...
Perquè per un mes o dos no podia permetre-ho, no?
Per tant, vaig demanar permís al meu grup perquè em deixés,
almenys ser tan antic en els 25 anys com ell, no?
I aleshores em va autoritzar i és veritat, o sigui, un cert pique amb els 25 anys sí que en tinc.
El que passa és que ell, si les coses de la salut i de la política,
que espero que siguin bones, doncs ell continuarà l'Ajuntament i jo no.
Segons ha dit, sempre una mica més, només, no?
Per tant, em guanyarà.
O sigui, em guanyarà.
Com a mínim em guanyarà dos anys o tres.
Em guanyarà deixar complir sols els 25 anys, si ho he sigut.
És veritat.
Però, Sònia Nadal, en el fons ja li agrada a vostè que el senyor Burgessé s'hagi quedat per aquest aniversari,
perquè, vaja, entre vostès, malgrat les diferències polítiques, externament sempre hi ha hagut una bona relació, no?
No hem deixat mai d'estar barallats.
Per això li dic.
Això es tracta, això és una bona relació en política.
Hem tingut èpoques millors i pitjors, però jo crec que haverà 25 anys junts...
Escolti, com els matrimonis de tota la vida, eh?
Tampoc cal, tampoc cal, però és veritat.
El Tomàs, mentre escoltàvem la música de l'Ossamaya, ha començat a explicar una anècdota.
He dit, escolta, explica-la quan estiguem en antena, de quan va veure Josep Anton Burgessé,
perdoni, amb 25 anys més, menys, com era la cosa, Tomàs?
Ara, mentre estava precisament mirant fotocòpies de paper tèrmic, recuperades en paper normal,
perquè si no estaria esborrat, podria dir que tenien aquell to...
Doncs jo recordo un matí que estava a la porta de l'Ajuntament,
jo estava al gabinet de premsa llavors, i entrava, doncs, les 10 o 14 al matí,
amb camisa blanca i texans, i el guàrdia a la porta,
diu, vostè d'on va?
Diu, és el concejal, diu, una mierda.
Així tal qual, no?
Clar, a veure, els regidors fins aleshores anaven...
És que no anàvem...
A veure, deixa'm que t'expliqui una cosa, ja que ha situat-se fa 25 anys i fa 28 anys,
però no fa molt de temps, fa, jo diria, uns 10 o 12 anys,
vaig anar a Camp Clar, un dissabte a la tarda,
i aleshores anava, no anava en camisa blanca i texans,
però sí que recordo que anava en texans i no sé si portava un jersei o una cosa d'aquestes,
i entro allà i una senyora que estava amb el centre cívic,
la part de baix, diu, oiga,
diu, vostè és l'alcalde?
Digo, sí senyora, sí, sóc l'alcalde.
Dice, pues usted no va vestido de alcalde.
I des de llavors mai he deixat de portar,
sempre que ha convingut, la camisa i la corbata.
Per això li va passar amb això, si s'hagués trobat la senyora...
Senyor Burgassé avui porta corbata i vostè no, curiosament.
Perquè jo vinc de fora avui i ell està a casa,
o sigui, aquest és com si estigués...
Home, també és casa seva, eh, senyor Burgassé, també és casa seva.
Però jo vinc de fora avui.
Ah, també és veritat.
Jo és que m'he tingut d'aixecar aviat avui.
Les perdenyes i el batí, no?
A veure, el que és veritat, l'anècdota jo no la recordava que deia el Tomàs,
però sí que és veritat que els temps, com deia el Miquel, són diferents.
Però a mi no va tardar massa temps en què algú, no recordo qui, em va dir
tu no pots anar amb texans a l'Ajuntament.
Algú t'ho havia dit.
Sí, algú m'ho va dir.
No ho recordo aquí, però algú m'ho va dir imperativament, no?
Em va dir, escolta'm, els texans em van portar un dia de cada dia,
però no per anar sempre, no?
A més perquè jo vaig entendre al cap dels anys, eh, el que diu l'alcalde.
El ciutadà vol que les seves autoritats,
o sigui, l'autoritat, els seus representants polítics
també els representin amb dignitat.
I la dignitat és anar vestit com els cànons habituals, no?
Diuen, escolta'm...
És un tema de respecte cap a la institució, probablement.
Sí, del modat.
Per tant, l'alcalde pot anar, i els regidors poden anar sense corbata,
que naturalment que poden anar,
però si vas a anar acte oficial, els cànons diuen
que el representant públic dels ciutadans ha d'anar ben vestit.
Clar, però no ens enganyem, fa 25 anys era un signe també,
és a dir, no era una qüestió de comoditat personal,
sinó que també volia ser un signe,
i estava carregat de simbolisme, aquesta imatge,
anar amb uns texans i una camisa blanca,
que era aquest simbolisme de progressisme,
de l'època, de trencar una mica amb els mollos.
En el seu cas, potser no.
Era una manera de viure.
Però no em negaran que també formava part d'això, fa 25 anys.
Sí, però tampoc tant, com diu el Josep, tampoc tant.
Mira, jo he anat tota la vida a treballar d'advocat,
i aleshores he hagut d'anar tota la vida amb camisa blanca i corbata negra,
perquè abans els judicis eren camisa blanca i corbata negra.
I aleshores, a la que t'atreies l'uniforme de treball,
pensaves anar més còmode, no?
Com deia ell, com es anava en aquella època.
Però vam tardar poc temps en donar-se en compte del que ha dit ell,
que també era el nostre treball aquest,
i que necessitàvem representar la institució,
i que aleshores aquella manera de vestir donava la sensació que no...
La gent, quan va al Ciutadà Nomal i Corrent,
quan va a un acte especial, una boda, un malquete,
no es muda, doncs vol que els seus representants vagin mudats.
Hi ha un altre, l'alcalde Requesens...
Deixarem el tema faixori tendències i entrarem en altres temes.
L'alcalde Requesens, per exemple,
quan va veure una fotografia seva inaugurant una plaça a un barri,
no sé, a la granja, que hi havia un cònsul de Guatemala,
o de, no sé, un país centroamericà, que anava amb traigia,
i ell amb el mambo que portava sempre,
que l'hava a dir, hòstia, m'he de fotre corbata.
El Tomàs se'n recorda més el dèiem que fer cronista d'aquella època...
No, i saps les anècdotes, fins i tot amb les mateixes paraules
que s'expressava, qui s'havia d'expressar.
Anem, que me les guardo.
Una de les coses més típiques d'aquella època
era la fotografia on sortia aquell antic periodista
que sortia a totes les fotos.
És a dir, va canviar el règim...
Senyor Roca Garcia.
Ah, senyor Roca Garcia.
És a dir, va canviar el règim,
perquè, en el fons, nosaltres el que vam viure
és un canvi de règim total i absolut.
cadascú el va viure amb uns nivells
i aquí es va viure un canvi de règim.
Però el que es conservava, vosaltres se'n recordeu,
era la foto de la presència del senyor Roca Garcia
ubicat en el lloc ideal.
És a dir, no hi ha cap fotografia
dels anys 80 cap enrere
que no sorti un senyor que es deia el senyor Roca Garcia,
que era del Diari de Tarragona
i sempre treia el diari espanyol.
No, tampoc.
A La Vanguardia i a no sé on més,
mai havia estat el Diari de Tarragona.
Ah, no? Curiosament, mai?
Bueno, és que sortien les fotos del Diari de Tarragona.
El que recordo ja, no sé si en aquell moment
o posteriorment, era el de la Fuente Torrón.
Sí, exacte.
Però la fotografia d'ells...
Clar, potser la veiem al Diari de Tarragona.
un icono d'aquella època
des del punt de vista periodístic
era el senyor Roca
amb les seves característiques físiques
molt determinades.
Era com buscar Wall-E.
En el banc de premsa de la sala de premsa
tenia el seu lloc.
Correcte.
Això també va canviar, el nivell de premsa.
Va canviar, va fer un canvi radical, clar, evidentment.
Tot havia de canviar.
Tot havia de canviar.
És generacional, també.
Però fa 25 anys
era tot molt més...
prou complicat va ser en aquella època.
És que potser ara es veu en frivolitat,
però va ser uns moments complicadíssims
en tots els sentits, eh?
Que no...
A veure, no va ser tan fàcil.
Ara s'escriu...
Ha recordat claríssim,
enllà del Matí,
que va tenir moltes dificultats aquest canvi.
A dos anys del Tejerazo.
Clar, no, no.
Aviam, va ser un període...
Esclar, abans deia el Tomàs
el tema dels guàrdies.
Vam tenir una manifestació de vaga,
una manifestació per part de la Guàrdia Urbana
que determinats elements de la Guàrdia Urbana
estàvem molt llegats a l'extrema dreta
en aquest moment, no?
I jo vaig anar corrent
un altre regidor, jo,
l'Enric Coliver, curiosament,
i jo vam anar corrent
davant de la Guàrdia Urbana
que ens perseguia
seguint regidors
per donar-nos patades.
i en un dia...
I en un dia...
I en un dia de les forces armades,
doncs, al quartil vam anar...
Jo diria que va ser el primer dia
de les forces armades del 79, del 80.
I vam anar allir...
Escolta'm, ens van anar a corralar
sectors de l'estrima dreta local.
Era perillós, aleshores,
dedicar-se a la política municipal.
Sí, que els veiem pel carrer
ens van anar corralant a la cafeteria
i ens van insultar.
Sobretot perquè ens deien
que què feia allà nosaltres.
Jo vaig anar una vegada
a la Guàrdia Civil,
devia ser a la mateixa època,
i el primer que va dir
dice la independència
no la tendréis nunca.
Jo en aquell moment
me vaig quedar una mica així,
com que soc bastant sec,
me'l vaig quedar mirant
i a més tinc un pèl de mala llet,
diu, usted lo que hace
es saludarme militarmente.
I es va esgarrifar,
aquell tio em va saludar.
I jo estava més esgarrifat.
Ho deia per això que deia
el respecte als temps difícils.
són els anys que vam viure
tots els...
Sí, però aviam si em contesta.
Jo abans, parlant amb els caps de llista,
persones ja d'una certa edat,
d'una certa experiència,
que evidentment no estan
en la política activa,
eren temps difícils socialment.
A mi el que m'agradaria
centrar una mica també el tema
en la feina que vostès feien
a l'Ajuntament.
La inexpertesa,
la qual ha sortit moltes vegades
al llarg d'aquesta taula rodona,
no hi ha escoles per fer regidors.
Nosaltres vam fer un curset abans.
Per això, un curset a distància.
Nosaltres, abans de ser regidors,
vam un funcionari,
un alt funcionari de l'administració,
ens va reunir dos caps de setmana
i ens va fer tot un curset
d'un llibre que era
la pràctica de la política municipal.
Això ha sortit.
Abans l'han anomenat
com el manual del regidor,
el concejal.
El manual del concejal.
El magnífic era
que després de les dues setmanes
de classe
el manual véns aquí,
agafes el manual sota el braç
i res s'assembla
al que t'havien explicat.
Però digui-m'una cosa,
les eleccions van ser el 3 d'abril
i l'Ajuntament
es va constituir el 19.
Aquest curset
el van fer en aquest període?
Ells, ells, jo no.
Vostè no va fer curset.
Nosaltres vam fer un curset
de manual.
Recorda alguna de les coses
que deia aquell manual?
Del que deia l'Ageix,
del que era el pla general
d'urbanisme, etcètera.
Perquè a més hi havia gent
en els grups municipals
que tenia més o menys experiència
en la lluita
o en el treball polític anterior.
Però els que eren nous,
que venien de...
Doncs aquests li feien un curset
i va ser molt divertit.
De fet, és...
A veure, hi havia persones
que havien tingut alguna relació
amb el món jurídic
i aleshores alguna idea
teníem de la que era
una estructura municipal.
però el manual del regidor
es va completar
quan el dia que vam arribar aquí,
el dia 19,
el Souto,
que és mort,
que va ser secretari
d'aquesta corporació,
el senyor Souto,
ens va donar un paper
amb el que deia
tot el que teníem que fer.
És a dir,
s'adractava de que
se levantarà del sitio
i se irá a jurar.
I cuando jure,
después volverá al sitio.
I no sé què.
I posava tot el que tenies
que fer
amb el dia de la votació.
Jo recordo que el Joan Maria Recassens
diu de vegades
que el primer dia
que vam entrar aquí
ens vam reunir
i ell va dir
i ara què fem?
O sigui,
jo no el recordo,
i ara què fem?
I ara què fem?
Doncs que vingui el secretari.
Saludar la gent.
Quines responsabilitats
tenien vostès?
Recordem els oients més joves.
Jo com era més jove
que el Joan Miquel
me van donar
joventut i esport.
senyora dels serveis públics.
Jo tenia la brigada municipal
i serveis públics.
I t'explico una cosa divertida.
Ara què fem?
Que diu el Josep.
Me'n vaig anar
a l'empresa municipal
del servei municipal
de Pompes Fúnebres.
Que estava allà
a aquell carrer estret.
Ara no me'n recordo.
A Passatge Cobos.
A Passatge Cobos.
I vam entrar uns quants allà
i jo era el president
de l'empresa en aquell moment
i el gerent me va voler...
A més es deia Pompes Fúnebres.
No me'n recordo ara.
Seguint la terminologia de l'època.
Ser-ho més ara.
No, no crec que es diguis així.
En fi, no té més importància.
Entro allà i diu
escolti'm una cosa.
Diu, vostès no sé què.
Tal, bueno,
total que el senyor
que estava allà
molt amable,
molt simpàtic
i molt divertit
diu, tal,
vostès no saben res,
vostès no saben
el que és això,
vostès no saben
el que és això
i llavors per impressionar
i donar-te por
perquè moltes vegades
jugava en aquesta carta
que era una carta molt infantil
en determinats moments.
Diu, i ara li ensenyaré
tots els taûts que tenim aquí.
Dic, ah, molt bé,
doncs ensenyem els taûts.
La veritat és que
a la mort i a aquestes coses
no m'afan relativament...
I m'aporta un taût,
un taût, un taût
i m'ensenya tots els taûts.
Diu, i aquest és el taût Carrero Blanco.
Que era el model Carrero Blanco.
No, model Carrero Blanco.
El model Carrero Blanco
era una mica més ample
que els altres
i a més tenia coixí.
Coixí de la part darrere.
diu, i vostè que és tan valent
diu, que no s'hi posa dintre.
Dic, home,
el fotut serà
quan me posin dintre mort.
Doncs me'n vaig posar
dintre del Carrero Blanco
per demostrar que...
Per demostrar que no tenia por.
La sensació que es té
quan t'anquen la caixa...
Ah, que el van tancar la...
Sí, la sensació que es té
no la desitjo amb ningú
perquè vaig pensar
si aquells estius
ara no obren la caixa
jo me quedo amb el Carrero Blanco.
Home, a la línia
de la responsabilitat de govern
la seva seva forma més agradable
perquè el màxim que arribaria
en aquest sentit
fora avallant alguna rebella
o participant
en alguna de les activitats, no?
Un grup allà no.
Participar, sí,
però nosaltres vam enfrascar
en aquell moment
en una cosa que era
el Consell Municipal de la Joventut.
De la Joventut,
amb una representació amplíssima
de tota la societat.
Amplíssima.
era una assemblea
en què hi havia gent
des de l'OGE
de la Revolución Juvenil Espanyola
que encara que hi ha
algun representant
per la ciutat de Tarragona...
Fins a algun d'aquests
partits d'esquerres que...
No, i va ser graciós
el que recordo
d'una anècdota
que de regidor
també va entrar
el Pepe Estrada
el que era líder
de comissions
i ara és de la CGT, no?
Crec que és de la CGT encara
és líder de la CGT, no?
Sí, sí, sí.
I aquell un dia
en una assemblea
va començar a parlar
que la democràcia
la democràcia
i l'antic règim
es va començar
carregada del baix
a l'antic règim
al franquisme
no sé aquests quantos
i el representant
de l'OGE
que no diré qui és ara
perquè no cal dir-ho
o sigui, no cal dir-ho
es va aixecar
i ens va armar un lío
dient que què ens havíem cregut
nosaltres aquí
despoticant del règim anterior
o sigui, en una assemblea
de gent jove
aquest personatge
no és un...
precisament és una persona
que ara té
doncs deu tenir
60 i pico d'anys
ja no era jove
encara que representava
l'OGE
ja no era jove
i ens va fotre
un lío
o sigui, una bronca
que en un primer moment
em quedaven tots impressionats
i em van dir
perdoni, quasi no
però no, no
va rebre també
el seu correctiu
però donar-se a compte
un conseller municipal
de la joventut
en què hi havia entitats
que hi havia gent
que potser en aquell moment
tenia 40 anys
i a més era molt
hi havia moltíssims
integrants en aquest consell
hi havia moltes persones
un d'ells crec que a més
vaig començar
a conèixer en aquell consell
el Javier Magro
que era molt jovenen
també
i va ser un dels impulsors
també
no recordo massa gent més
la gent de la Creu Roja
també recordo
parlem de joventut
i parlem d'anys
i avui en dia
això es diu molt sociològicament
que la joventut
és un valor en alça
que s'assobra valor
a la joventut
en aquella època
era tot el contrari
una persona jove
segons on arribava
i de quina manera
vull dir
no es podia admetre
que tingués una responsabilitat
política en aquest cas
vull dir
la joventut
diguem-ne que
dificultava molt la tasca
hi havia un tema
que és a dir
en aquell moment
inclús el propi règim
va intentar una operació
de maquillatge
els últims quatre anys
el Ricardo Vilar
va ser l'alcalde
després va vindre
l'Esteven Menús
hi va haver una operació
intermitja
que intentaven fer
com una pseudo-democratització
amb unes eleccions
per terços
una cosa raríssima
abans han parlat
de reunions secretes
d'aquesta taula
sí
van intentar
però bé
era una cosa
d'aquelles
de criatures
de criatures
que no sabien
el que se'ls venia damunt
però el Ricardo Vilar
és a dir
des de la mort de Franco
fins a les eleccions democràtiques
van passar quatre anys
les municipals
i en aquest període
l'Ajuntament de Tarragona
va canviar
del Ricardo Vilar
a l'Esteven Menús
aleshores
el que és evident
és que aquestes persones
sobretot el Ricardo
el Ricardo Menús
però l'Esteven Menús
el Pallarès
el Fabregat
tots aquells consellers
que estaven per aquí a la casa
el Badia
etc.
eren gent
que probablement
tindrien l'edat
que tenim nosaltres ara
més o menys
i nosaltres
vam constituir
una mena de coordinadora
en aquell moment
qui formava part
en Baixera
si no recordo malament
qui formava part
a l'Enric Oliver
si no recordo mal
el Víctor Ferrer
jo mateix
socialistes
era l'Enric Oliver
m'assembla
o el Sergi Trinac
o el Sergi Trinac
potser els dos alhora
que hi va haver
una mena
de
diguéssim
de semi negociació
perquè no es fes
cas disbarat
o que no es fes
o que no es prengués
cap actitud
que pogués ser vinculant
perquè enteníem
que hi havia
un procés de transició
el que passa
que els processos
de transició
ara duran dos mesos
i aquell va durar
quatre anys
va haver tot aquell procés
de privatització
de l'aigua
intent
però quan t'entrevistaves
amb aquella gent
te miraven
des de la perspectiva
vostès són molt joves
i no saben
de què va
i suposo que devien pensar
i a lo millor
per ells
era veritat
el que passa
que era curiós
perquè en els primers ajuntaments
hi havia gent jove
amb més experiència política
que en altres
que eren més grans
venien d'una militància
la clandestinitat
en molts casos
per això hi havia gent
que tenia poca experiència
en la política
i per tant
la joventut no era
a veure
en aquest moment
la joventut
en la política
li costa entrar
perquè a més
no sé si els grans
som el tap
per entendre's
però en aquest moment
la gent jove
tenia bastanta experiència
política
bastanta experiència política
en el camp
de la clandestinitat
en l'interregno
la gent d'aquella època
que tenia 30 anys
per exemple
jo tenia 28
o 29
la gent que tenia 30 anys
en aquell moment
ara en té 55
o 53
o 54
clar
és del tot lògic
que diguem
escolti'm
és que jo encara
em considero
una persona
que puc donar
molt de si
i això és evident
que és un tap
perquè entri gent més
jove
però escolteu-me
és el problema
de la generació política
de la nostra generació política
justament
a veure
hi ha grans polítics
que tenen 50 anys
a França
un polític amb 50 anys
és un polític jove
i aquí
per el temps
que va passar
des de la dictadura
fins avui
doncs un polític amb 50 anys
sempre que sigui
lligant
i té que retirar-se
això és un...
haurem d'esperar
que ens jubilem nosaltres
no hi ha dubte
que la memòria
moltes vegades
fa el paper aquest
de gran angular
i aquelles experiències
doncs que abans
també tenim tendència
a fer-les
doncs encara més
i de sublimar
determinats moments
a l'hora anterior
jo insisteixo molt
perquè hi ha una diferència
generacional
de persones
que van formar part
del mateix moment
i trobo que és interessant
que ni que sigui breument
parlem d'això
tots ells han coincidit
que avui dia
la política és diferent
ells no estan
en la política activa
per tant la seva perspectiva
també és distinta
de que era diferent
de que avui dia
els polítics
són com a professionals
vostès estaven
en la política ara
abans
i són a la política ara
ens cal mirar enrere
amb nostàlgia
o ja està bé
com estem
o no ho sé
respecte a la valoració
de la política
de com es vivia
com era la política
i com es viu
i és ara
clar
jo crec que la política
ni era tan bona abans
ni és tan dolenta ara
jo crec que els temps
han anat a detall
a veure
la política avui
és més professional
bueno
és que utilitzaven
aquesta paraula
professional
però això
a veure
els alcaldes
els primers alcaldes
dels ajuntaments democràtics
quasi tots
es van convertir
en una espècie
de professionals
què vol dir professionals?
doncs dedicar
totes les hores
al seu dia
a l'ajuntament
i què vol dir això?
doncs tenir un salari
clar
d'alguna cosa
han de viure
dedicar-se professionalment
si són apelloratiu
doncs no estic d'acord
o sigui
dedicar-se plenament
posem
dedicar-se plenament
a l'activitat
de la teva ciutat
en una ciutat
com una ciutat gran
requereix que l'alcald
estigui tot el dia
al davant
de l'ajuntament
si el que han dit
és professionalització
d'acord
però
no crec que ho digués
en un sentit pejoratiu
en quant a que
fos la seva forma
de guanyar-se la vida
per dir-ho plenament
si només havia dit
que s'havia perdut
aquell esperit
aquella il·lusió
aquella cosa
també formava part
d'aquells temps
coneixent els personatges
que suposo
que ho han dit
els caps de llista
de tots els partits
per la seva edat
i coneixent-los
jo crec que ells
estan dient
que la política abans
segons ells
era molt més idealista
i en aquell moment
és molt més pràctica
al moment també
era més idealista
que ara
però
sí home
és que
és un canvi de règim
i això no
no es vol
té més valor
aquesta paraula
del que sembla
és un canvi de règim
els països
on no hi ha hagut
un canvi de règim
i durant 100 o 150 anys
hi ha hagut
ajuntaments democràtics
tots els alcaldes
i tots els regidors
que tenen unes certes
estan professionalitzats
aleshores
què ha succeït aquí?
doncs que aquí va haver
un canvi de règim
i aleshores
sorgeix una classe política nova
fruit del nou règim
i que se situa
en el mateix nivell
que les altres classes polítiques
perquè
el que no era normal
el que no era normal
era la situació
dels alcaldes
Benús
Vilar
Oliver
etcètera
que estaven
nomenats a dit
i que a més
el governador civil
els trucava
i els deia
que tenien que fer
formar part
per tant
hi ha un canvi
i aquell canvi
es viu amb molta il·lusió
però que
aquella era una il·lusió
i avui
no podem tindre una altra
jo crec que aquests
que fan aquesta manifestació
aquests companys
de Consistori
el que estan dient
és
el que han viscut ells
és el procés
de consolidació
de la democràcia
nosaltres hem viscut
la consolidació
i la democràcia plena
per entendre
i ells van viure
més aviat
la consolidació
l'ideal
era la força
més gran
l'ideal
de consolidar
un règim
un règim democràtic
quan has viscut
les dues coses
dius
la consolidació
que un alcalde
es dediqui plenament
a la seva ciutat
és el normal
al revés
seria al revés
si no vol dedicar-se
la seva vida
a lo públic
deixo córrer
doncs
deixo córrer
i deixi passar un altre
però jo crec que és això
ells van viure
sobretot
tots van viure
el procés de canvi
la consolidació
de la democràcia
que no va ser
en un dia
com deia el jo a Miquel abans
no va ser en un dia
ni va ser fàcil
i a més va tenir
no cal que us ho digui
intents de com t'ha estat
com s'ha estat
tot això acaba
es consolida la democràcia
jo crec que ningú dubta
que en aquest moment
tinguem una democràcia consolidada
i això
els valors
se'ls ha transformat
no?
a veure
no han desaparegut els valors
però els ha transformat
és pràcticament la una
hem de posar el punt i final
quan es mira enrere
recollir 25 anys
d'experiència municipalista
recollir 25 anys
d'experiència i d'història
d'una ciutat
en definitiva
no es pot fer en poc temps
però en fi
com a mínim
volíem tenir un gest dilluns
vostès ho faran
de forma institucional
jo m'imagino
que serà un moment important
no?
per a tots vostès
alguna
Josep i jo farem
alguna llàgrima
comuna
i una fotografia
tot i que es facin
una de grup
però una fotografia
a banda també es faran
no?
hem estat a Miami
els dos junts
i no hem anat
a viatge de novis
abans anava a Mallor
que fa 25 anys
hem anat una mica més
a celebrar-lo
que dius Tomàs?
i a més
quan passin 25 anys més
explicaré una anècdota
del Josep
estarem aquí tots
ell estarà de president
de l'autoritat portugana
i l'alcalde
escolta
jo espero estar jubilada
a Miami
o en algun d'aquests
vam llogar un cotxe
els dos
i se'n vam anar
a Cayo Largo
a Cayo Key
a baix de tot
i això m'ho diu
quan falta un minut
per la una?
faci via
expliqui l'anècdota
no es quedarà
no l'anècdota
no l'anècdota
no l'explicaré
però és una anècdota
molt dura
d'aquelles genis
que no sé si podem
explicar-la
per la nostra vergonya
jo crec que vostès
han d'escriure
una mena
de memòries conjuntes
jo des d'aquí
els convido
que facin un gest
més enllà del gest
institucional de dilluns
a fer una mena
de memòries conjuntes
els dos vam coincidir
amb el que vam veure
però ens vam jurar
que no ho diríem
fins que no passés
és veritat que per no
passar vergonya
ha de passar temps
pensin que les paraules
no se les emporta el vent
i això queda enregistrat
vaig anar amb compte
senyor Nadal
senyor Burgessé
gràcies per venir
a compartir aquesta estona
amb nosaltres
Tomàs Carota
Enric Pujol
moltíssimes gràcies
com sempre també
per venir al matí
de Tarragona Ràdio
molt bon dia
és pràcticament la una
tanquem amb una mica
de música
d'aquella també
del 79
a aquesta hora
ara toca a Miguel Riós
los viejos rockeros
nunca mueren