Això el que en realitat va ser van ser unes proposicions analítiques
que van fer de moto propi i pel propi interès
que jo soc resident aquí al camp de Tarragona,
consumeixo aigües del Consorci de Tarragona fa molts anys
i volia esbrinar si podia haver-hi algun problema
i havia de deixar de consumir aquesta aigua.
Aquest va ser l'emotif, diguéssim, no?
Un estudi que per tant...
Perdó, estudi.
Una analítica que vostè va fer pel seu propi compte.
Exactament, sense càrrec de cap administració ni de cap entitat.
A quina conclusió arriba després de fer aquestes analítiques?
Bé, les analítiques van ser molt senzilles.
Simplement va ser determinar els nivells de mercuri en sang o plasma
de poblacions de gent d'habitants de la zona,
que en principi són potencials consumidors d'aquesta aigua,
ve directament a través de veure-la o ve a cuinar-la, per exemple,
cuinant aquesta aigua.
Llavors vam tindre dades d'abans de l'episodi
i dades després de l'episodi.
I vam veure que havia hagut un increment.
Un increment que no podia reforçar altra cosa que que aquesta aigua havia arribat.
Havíem resultat exposats i, per tant, en sang en teníem.
Ara, dit això, dic que aquests nivells no eren en absolut nivells
que es poguessin considerar des de cap punt de vista de potencial risc per a la salut.
Per donar-li ja entrar en xifres i després les interpretaré,
perquè si no els oients tampoc estan posats al tema
i possiblement els sonarien una mica música esglestial.
Els nivells que vam trobar de mitjana van ser, per exemple, en sang,
de 10 micrograms per litre.
Li diria que es consideren possibles...
Hi ha toxicitat de mercuri que requeriria un tractament
quan estem a 200 micrograms per litre.
O sigui, 20 vegades superiors a les que van trobar en això.
De tota manera, jo tinc bastanta prevenció respecte a aquestes qüestions
i si haguessin sigut de l'ordre de 100 micrograms per litre,
doncs ja m'hauria començat a moïnar de forma sèria
i hauríem hagut de fer algun tipus de prevenció.
10 no em va preocupar en absolut
i la meva família i jo mateix vam continuar anar bevent
perquè vam entendre que, a més, l'episodi ja estava controlat
a partir d'aquell moment, ja no estàvem ingerint aquestes quantitats
i amb el successiu aquests 10 micrograms per litre
havien d'anar a menys un cop desaparegut aquesta incidència
en la pròpia aigua d'aquest mercuri que s'havia contaminat.
Justament, el fet que descobris la mortalitat de peixos
va efectuar les autoritats competents
i, per tant, a partir d'aquest moment es va subministrar aigua des dels pous
i no des de la xarxa.
I això va fer també que els dies d'exposició
amb aquest mercuri a l'aigua fos inferior.
Sí, aquí realment vam estar de sort.
Els pobres peixos van actuar de sentineles
i segurament al morir ells
es van encendre les alarmes
de la confesió geogràfica de l'Ebre,
de la lletge catalana d'aigua o d'aquí pertany
i es van procedir a fer
els anàlisis corresponents de diverses substàncies,
entre elles el mercuri, suposo.
Tinc entès que llavors el mercuri només es analitzava una vegada al mes.
Penso que ara s'analitza diverses vegades al dia,
en la qual un episodi d'aquestes tres característiques
és impensable que es tornés a repetir.
O sigui que en aquest sentit estic jo molt tranquil,
però el que sí que va fallar en aquell moment
van ser els mecanismes de control.
Perquè jo penso que si no haguéssut una substància
que no afecta els peixos, per exemple,
els peixos no morin, no ens llaman l'atenció,
doncs podríem estar-la bevent,
fins als posteriors anàlisis que s'hagués fet,
sense enterar-nos-en.
O fins i tot que les concentracions
poden ser molt més elevades
que les que realment hi havia en el riu,
que haurien arribat a l'aigua,
o que haurien fet allà.
Per això dic, vam estar de sort,
d'un punt de vista toxicològic no ens cal patir,
no va passar absolutament res,
i bé, el problema va ser això.
Els controls no eren suficients en aquell moment
com es va demostrar.
Una qüestió, aquest mercuri,
el mateix cos el pot arribar a dissoldre?
Sí, el cos el elimino.
Mira, el mercuri és un element absolutament tòxic,
del qual l'ideal fora que el nostre organisme
en tingués 0.0.
Clar, això és inviable.
Vull dir, com és inviable que no tinguem plom,
canvi o altres elements tòxics.
Vull dir, estem en una societat industrial
i les contaminacions són les que són
i ens arriba el que arriba.
Ara, el que interessa és que sigui
la quantitat més baixa possible,
la quantitat més baixa possible
i que les fonts d'exposició es redueixen.
De tota manera, el problema en tots aquests metalls
és l'acumulació.
És a dir, si un dia resulta exposat
a una quantitat determinada,
tampoc m'hi ha de preocupar gaire.
Si la meva salut és normal,
altra cosa seria, per exemple,
un pacient que té problemes renals.
Llavors no l'eliminarà bé.
Però si jo elimino bé qualsevol tipus de produs,
l'eliminaré i no s'arribarà a acumular.
O sigui que el mateix organisme
el va captant, el va incorporant,
però després també el va eliminant.
Doctor, ja qui s'estarà preguntant,
segurament, molts senyors l'estaven preguntant
en aquests moments,
per què vostè no va fer públic en aquell moment
aquests resultats de l'anàlisi?
Jo m'imagino, i a més a més és el que crec
que vostè ha dit en alguns llocs,
que va ser per no crear alarma social.
I una qüestió que s'entén,
i de fet crec que és prou evident,
perquè només calveu els titulars
d'aquest passat divendres,
i clar, aquests titulars creen alarma,
això és evident també, no?, d'altra banda.
Sí, sí. A veure,
no els va fer públics entre altra raó,
perquè en meus.
Bona altra raó, sí.
Perdona?
No dic que és una bona altra raó, aquesta.
Sí, sí, vull dir,
a mi no els va finançar ningú,
els vam pagar nosaltres al nostre laboratori,
no eren encara de cap administració,
i, bueno, ara, dit això,
també he de dir que tenim prou seny
com per saber que les coses
com s'han de transmetre
ja què s'han de transmetre.
Si ho haguéssim transmès
mitjançant els diversos mitjans de comunicació,
doncs és obvi que sempre la gent
no li agrada aquest tipus de coses.
S'espanten i és lògic.
Jo també, quan s'heu en lleus,
segons quines notícies que m'afecten.
Com que era un episodi que ja havia passat,
o sigui, el Mercuri ja estava begut.
T'agrada o no t'agrada,
ja l'havien begut, no?
Però, com que l'episodi ja s'havia aturat,
ja bevíem aigua dels pous,
ja no ens seguiríem bevent,
doncs per a què dir,
mira, escolta, vostè va estar 10 o 15 dies bevent això,
i mira, era un metge perjudicial.
Doncs apanyats anem, no?
De totes maneres...
Van enviar...
Perdó, van a...
O sigui, vostès van fer arribar aquest informe
a l'agència que t'ha d'anar a l'aigua.
Sí, sí, això sí.
Bé, l'informe tampoc era un informe.
L'ha reclicat.
Vam comunicar, i jo crec que ells van prendre
alguna mesura al respecte.
Per exemple, l'increment
d'aquestes...
Controls.
D'aquestes determinacions que es fan de Mercuri,
que es feien una vegada al mes,
i ara crec que es fan tres vegades al dia.
Sí, sí.
I després, el Consorci d'Aigües d'Aragona,
crec que té prevista una impressió molt important...
En filtres.
En filtres.
No ho sé, si es gastarien mil minuts de pessetes
si no haguessin hagut episodis com aquests, no?
Per tant, jo crec que va arribar a qui havia d'arribar,
i sense generar aquesta alarma a l'opinió pública,
en fi, la gent també...
Quan no té remei, no té remei.
Vull dir, ja estaves contaminat,
però estaves a uns nivells que no et representava
problema per la salut.
Per tant, per què fer el comentari, no?
400.000 persones van veure al llarg de 5 dies aigua,
aproximadament, dic més o menys dels usuaris de la xarxa,
aigua d'aquesta.
De tota manera, insistim en aquesta dada,
que és que perquè hagués arribat a tenir efectes nocivos
a aquesta contaminació, a aquesta pistola de mercuri,
la concentració hauria d'haver estat
entre 100 i 600 vegades superior al registrat.
Això està pensat de cara al grup de població
de més risc potencial en aquest moment,
que eren les dones embarassades.
O sigui, perquè el mercuri pot creuar la placenta
i arribar al fetus.
O sigui, que això hauria sigut el pitjor que hauria pogut passar.
Llavors, aquests marges de seguretat fan referència
a les dones gestants.
I mira si ens vam equivocar poc amb els càlculs que vam fer,
que no coneixem cap cas de naixements durant l'any 2002
que es provoquessin més malformacions
de les que poden ser habituals,
de 1 per 1.000 o no sé quines xifres són.
O sigui, no hi ha hagut el més mínim increment.
Per tant, fins i tot a les gestants que ens vam veure,
no va passar absolutament res amb els seus fetus.
I això ja és història, avui i no.
Ja ho hem contestat.