Coral Quadrada, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Avui estem aquí per parlar de l'aniversari
d'un grup que ja va néixer fa 15 anys.
M'imagino que quan un hi pensa, diu,
ja fa 15 anys, o Déu-n'hi-do, ja fa 15 anys,
no sé quina és la mirada que s'ha de fer aquest aniversari,
així en principi.
Allò hi ha de tot.
Hi ha que estan contentes,
però n'hi ha d'altres que han posat el crit al cel.
I m'han dit, quan vaig veure que sí,
que realment, que ja feia 15 anys,
i vaig enviar un correu electrònic a tots els membres i tot això,
n'hi ha que em van contestar dient,
oh, Déu meu, per què ens ho recordes?
Per què ens ho recordes?
Per celebrar-ho, heu previst una jornada molt interessant
el proper dilluns, que ja en parlarem,
però el que és important, sobretot,
és explicar als oients què és el grec,
què és aquest col·lectiu que genèricament es diu
Gènere, Raça, Ètnia i Classe,
i que integren diferents professores
i algun que altre professor universitari,
tot i que la iniciativa va sorgir de professores universitàries.
Sí, la iniciativa van ser professores,
que en aquell moment vam ser la Dolors Comas,
jo mateixa, l'Elisabeth Huntingford,
l'Elisabeth Russell, la Monserrat Sant Martí,
la Joana Saragossa,
i bàsicament érem d'antropologia, història i filologia,
i ens vam trobar,
bé, va ser una cosa al principi com bastant informal,
una cosa de dir, anem a dinar i llavors comencem a parlar i tu,
què fas, no?, i l'altre, què fa,
i així en plan tertúlia, i ens vam adonar que,
sobretot les vies de recerca que seguíem en aquell moment,
tenien punts en comú.
I aquests punts en comú,
després vam fer una cosa també bastant divertida,
ens reuníem una vegada cada 15 dies, una cosa així,
i amb el bocat a la mà, vull dir,
perquè, esclar, tothom tenia molta feina,
i llavors, doncs, anar menjant el bocat i anar parlant
i anar posant en comú idees, no?,
sobretot, ja us dic, en línies de recerca,
perquè en aquell moment encara la docència era,
sembla mentida, el que diré,
però és veritat, era com una utopia, no?,
o sigui, era una cosa que gairebé,
la podíem somiar, però no la podíem plasmar en aquell moment,
encara.
Llavors, doncs, vam agafar aquestes sigles
perquè, precisament, les nostres vies d'investigació
es basaven en aquests temes, no?,
amb els temes al voltant del gènere,
de la raça, de l'etnia i de la classe.
I així va sorgir el grec,
d'una forma, ja et dic, molt, molt, molt informal.
Ara, de tota manera, vam considerar des del principi
que estàvem formant un grup de recerca interdisciplinar
i jo no crec que m'equivoqui,
ha sigut el primer grup de recerca interdisciplinar
de la Universitat Rovira i Virgili.
Va tenir el seu moment de presentació pública
l'any 91,
o sigui que ja vam organitzar un cicle de conferències
l'any 91 per presentar-nos públicament
i abans el que vam fer va ser, doncs, això que et dic,
no?, doncs, posar els punts en comú,
fer treball en equip
i, sobretot, doncs, compartir experiències.
El món que estem visquent en aquests moments
necessita de respostes que, en principi,
bona part les poden donar a les ciències socials
a partir de la recerca i el coneixement
de la realitat que ens envolta.
En aquest sentit, el fet que sigui un grup interdisciplinar
us dona una característica diferent a altres línies de recerca
que puguin haver-hi en altres àmbits, no?
De tractar globalment les problemàtiques.
Sí, sí, sí, evidentment, evidentment.
O sigui, després d'aquest començament, d'aquest inici,
d'aquest...
Doncs, des del principi vam pensar que això
tenia que ser, que anar-se obrint,
anar-se obrint a d'altres disciplines.
I ara, a l'actualitat, i a més a més, vull dir,
això no està mai tancat, perquè no...
Doncs, quantes més enfocs diferents hi hagi, millor, no?,
per entendre-ho tot, doncs hi ha gent d'història de l'art,
d'arquitectura.
D'arquitectura és curiós perquè arquitectura no n'hi ha aquí a la URB,
o sigui que és ben de la Politécnica, eh?, de Barcelona.
Dret, empresarials, pedagogia, psicologia, infermeria, medicina...
I ja et dic, eh?, ciències i tècniques historiogràfiques,
antropologia, totes les filologies, arqueologia, també.
Doncs, i crec que des d'aquestes diferents mirades, no?,
doncs és quan podem entendre les coses.
Fins i tot tenim una tecnòloga d'aquestes,
d'altres tecnologies, et diré, bioquímica aplicada.
Déu-n'hi-do.
Bioquímica aplicada, sociologia, també, o sigui que...
El que és és buscar respostes a tots els grans interrogants
que planteja un món molt canviant, molt ràpid,
on moltes vegades, doncs, les persones es queden molt perplexes, no?,
i justament anar a buscar respostes.
Comentaves que el van iniciar, o el vau iniciar,
un grup molt reduït de dones,
ara sou més de 30 persones que hi integren.
Algun que altre home també s'ha integrat.
Sí.
Però no sou restrictives en quant a això,
o és que són pocs homes els que s'han interessat
per aquest grup de recerca?
No és ben bé això.
En realitat, és que hi ha pocs homes
que es preocupen per aquests temes.
No... En tenim tres.
A vosaltres és un grup obert a qualsevol persona,
independentment que sigui home o dona.
Sí, sí, no tenim...
No fem a veure allò de la discriminació de sexe.
Ni positiva ni negativa.
No, no, no.
Al cap, ja ens agradaria que n'hi haguéssim més, també.
No és una cosa que, quan més n'hi hagi, doncs, millor, no?
De totes maneres, jo, per exemple, doncs,
em consta que a vegades, doncs,
fem propaganda, publicitat interna dins de la universitat, no?
Ara fa poc que vam fer el cicle de conferències
del coneixement actual.
Doncs, un altre tecnòleg de la...
d'enginyeria...
a veure...
electrònica o una cosa així,
també em va escriure un missatge
i em va dir que no podia venir
però que estava molt interessat
i que, a més a més, doncs, realment,
doncs, estava molt content, no?,
del nostre funcionament
i que ell, des del seu àmbit,
des del seu àmbit,
el que passa és que és un senyor gran,
perquè després jo el vaig contestar
i em va tornar a contestar i així,
doncs, que ell procurava, també, doncs,
fer el possible
i que impartia una assignatura
que s'imperdeix a l'ORB,
un extracurricular,
que es diu Ciència i Cultura
i dins d'aquesta assignatura,
com que té molt poques alumnes,
per animar-les, doncs,
ha fet tota una llista de dones científiques
i llavors, doncs, part de l'assignatura
és realçar el paper de la dona a la ciència.
Jo, és clar, em vaig animar tant
que de seguida li vaig dir
escolta'm, vine amb nosaltres, no?,
però es veu que és gran
perquè em va dir que sí que està fent això,
però que, de totes maneres,
doncs, ell ja el que li preocupa més
no és entrar en grups de recerca,
sinó la seva propera jubilació,
que és el que bé li interessa ara.
I mentre en el dia a dia,
doncs, va fent aquest exercici.
Exacte, vull dir que això no...
Nosaltres, si hi ha una sensibilitat,
de seguida, diem,
et convidem,
no és que és així.
Perquè com es materialitza la vostra feina
o com s'ha materialitzat a grans trets
al llarg d'aquests 15 anys?
La memòria és molt àmplia, ja ho sé, això,
però a grans trets...
Sí, sí, no, no, a veure,
nosaltres vam, des del principi,
vam posar tres eixos,
tres línies concretes, eh?
Primer de tot, la investigació, no?,
la investigació amb publicacions
i organització de seminaris,
jornades i congressos.
Després, és aquella utopia
que jo deia abans, no?,
la implantació dels estudis de gènere
a la Universitat Rovira i Virgilí
i també participar en altres seminaris
amb objectius similars d'altres universitats,
això ho hem fet.
i després, doncs, també la col·laboració i participació
en xarxes d'estudi de gènere
nacionals i internacionals
per fomentar l'intercanvi d'experiències
i influir tant en els currícula acadèmics,
per una banda,
com en les construccions culturals de la societat.
Això vol dir
que aquí el que vam plasmar,
en realitat,
era una cosa que és per una banda acadèmica,
però per l'altra banda hi ha una voluntat social.
Què és a dir?
És veritat que els professors d'universitat
i les professores
tenim dues finalitats bàsiques.
Una és la recerca
i l'altra és la docència.
És a dir,
no podem fer docència sense recerca
perquè ens és una obligació per nosaltres.
Potser que això no és tanta obligació
en altres nivells educatius,
però a la universitat és així.
Això ho tenim molt clar
i no podem oblidar-ho.
Però després hi ha també aquesta voluntat
d'influir en la societat.
Per tant,
el grec no només ha fet cursos,
conferències, ponències,
participació en congressos,
participació en jornades,
organització,
tot de tot això,
sinó que a més a més
ha estat molt sensible també
amb les qüestions
que podien influenciar
i tenir una imatge social molt clara.
I em refereixo, per exemple,
quan vam organitzar
la Marxa Mundial
contra la Pobresa i la Violència,
la Marxa Mundial de les Dones
contra la Pobresa i la Violència,
que va ser organitzat
des del grec també,
aquí a Tarragona.
Quan vam participar,
doncs,
que hem participat
en taules rodones,
evidentment,
cada 8 de març
en llocs molt diferents
o en cada 25 de novembre.
Després,
que vull dir,
que això són coses
que podríem dir
és acadèmic,
és acadèmic i no ho és,
vull dir,
que és una cosa
que està a dins.
O quan vam participar
amb la nostra postura
molt clara
en contra de la guerra
i van manifestar-nos
i vam organitzar
taules rodones,
etcètera.
Vull dir,
és una sensibilitat
que nosaltres no volem perdre.
I això què vol dir?
Doncs que,
a més a més
de tot el que és docència
i l'intentar
que hi hagi assignatures
en aquest sentit
i cada vegada més
i cada vegada n'hi ha més,
salvant totes les reticències,
perquè les reticències
han existit
i continuen existint,
encara que sembla
que el món universitari
sigui un món
molt obert
i molt ampli d'idees,
doncs hi ha aquestes resistències
masclistes,
existeixen i són.
En com a qualsevol
altre àmbit social?
Sí.
Sí, sí.
I seria absurd
no constatar-ho
i no dir-ho.
I llavors,
amb això,
què vol dir?
Doncs que, a més a més,
hem participat
moltíssim
en, no ho sé,
en associacions de dones
quan se'ns ha convidat,
etcètera, etcètera.
O
amb tertúlies
a les ràdios,
coses que no es limiten
sola i exclusivament
a l'àmbit
tancat acadèmic.
Tots aquells
coneixements
que s'adquireixen
en aquest àmbit acadèmic
doncs que reverteixen
una mica
en la societat també,
no?
Que donen una mica
de llum a pistes,
en tot cas,
per modificar comportaments
que a hores d'ara
doncs encara
s'han de canviar.
És el que vosaltres
esteu constatant
en les línies de recerca,
no?
I tant que sí,
i tant.
Bueno,
és que
a vegades sembla que
jo perquè soc historiadora
i sé que la història
no és lineal
ni segueix
una línia de progrés.
No, perquè s'han creat
situacions molt noves
que eren desconegudes.
O no hi ha situacions
tan noves ara?
Sí, però jo penso
que s'avança
i també retrocedeix,
saps?
I a vegades
doncs et dona la impressió
que en comptes d'avançar
retrocedim,
que el món
no és allò
que tothom voldria,
no?
Amb aquesta perspectiva històrica
probablement una de les revolucions
més importants que s'ha produït
ha estat el nou paper
que estan assumint les dones.
Quan parlava de situacions noves
que s'estan creant
i que cal
païr-les la societat en general
i reorganitzar-se.
Sí,
per un costat
hi ha un nou paper,
però per l'altra banda
hi ha situacions
espantoses, no?
Vull dir,
jo avui
venint cap aquí
doncs escoltava la ràdio
i escoltava
les declaracions
del jutge Carril,
no?
Dient
com està la situació
dels jutjats
a Tarragona
i com està
aquesta situació
dels jutjats
precisament
sobretot
per les denúncies
en contra de la violència
en contra de les dones.
Que hi ha
500
judicis pendents
i que amb tot això
dels judicis ràpids
la cosa està col·lapsada.
Bé,
llavors dius
sí,
potser sí
que la revolució
ha sigut la revolució
de les dones
però és que
n'estan matant
una per setmana.
Vull dir
que és una revolució
ara ja
molt sagnant.
Justament
amb aquest contacte
amb la realitat
que us envolta
l'acte central
de celebració
d'aquest 15è aniversari
l'heu centrat
justament
en una conferència
que pronunciarà
Montserrat Comas
el proper dilluns.
Exacte.
Parla'ns una miqueta
d'aquesta jornada
d'aquest acte.
Sí,
la Montserrat Comas
que és germana
de la Dolors Comas
tot sigui dit
vull dir que
que ja
que es confonen
per la veu
moltes vegades
no?
Sí,
tenen una impostació
molt similar
molt similar
és veritat.
Doncs la Montserrat Comas
és magistrada
és vocal
del Consell General
del Poder Judicial
a Madrid
i és la presidenta
de l'Observatori
en contra de la violència
domèstica
i de gènere.
Nosaltres
evidentment
precisament
per aquesta
projecció social
doncs estem
molt sensibles
al que passa
no?
en aquest sentit
doncs
ja
quan vam fer
l'últim cicle
de conferències
que ha sigut
el mes
de març
el mes de febrer
març
aquest any
doncs ja vam
dues
de les conferències
estaven basades
també
en aquesta problemàtica
perquè realment
és un problema
que afecta a tothom
que afecta a tothom
i que sí
que per una banda
dius
està molt bé
el govern Zapatero
ha dit que la primera
llei integral
doncs serà
en contra
de la violència
en contra de les dones
però
et planteges
també
fins a quin punt
fins a quin punt
tot això
solucionarà
el problema
jo el que veig
és que
s'ha parlat moltíssim
de polítiques d'igualtat
no només aquí
sinó a tot Europa
i per exemple
els països nòrdics
doncs són països
que en realitat
doncs que ja et diuen
que les polítiques
d'igualtat
doncs no cal
hi ha més parlamentàries
que parlamentaris
per dir una cosa
però continuen matant
a les dones
i això és una cosa
que ens hauria de fer
reflexionar moltíssim
o sigui
la política d'igualtat
hem
hem tingut com
una espècie de miratge
no?
pensar
bé
amb la política d'igualtat
amb les polítiques d'igualtat
ho solucionarem tot
no
no és veritat
solucionem la desigualtat
la discriminació social
i salarial
però
no solucionem
el patriarcat
o sigui
la mate por que era mia
la propietat
hi ha coses que no poden canviar
les lleis
sinó una educació
una evolució
sí
i fins i tot l'educació
fins i tot l'educació
és veritat
jo estic a favor
que hi hagi
que s'introdueixi
assignatures
a nivells
diferents nivells
no?
per estudiar
aquesta problemàtica
però
jo crec que
requeriria
una reforma
global
dels ensenyaments
o sigui
s'introdueixen
una assignatura
de la violència
contra les dones
però
continuen explicant
la història
com s'explica
continuen explicant
les ciències socials
com s'expliquen
continuen
a tots els nivells
fins i tot
les coses
més
les matemàtiques
per què
quan pensem
en les matemàtiques
pensem
en masculí?
per què?
la física i la química
per què pensem
en masculí?
els números
són masculins
les lletres
són femenines
vull dir que
la revolució
en aquest camp
té que ser
molt més global
i molt més
interdisciplinària
si no
no ens en sortirem
cal passar
des de l'anècdota
i allò més superficial
allò que és més
profund
i que toca
en els fonaments
de la pròpia societat
exacte
si no
no ens en sortirem
perquè
jo sóc un optimista
jo sóc optimista històrica
les coses tal com siguin
i penso que
si ens ho plantegem
ja és un pas
és un pas
però de totes maneres
ho hem de fer
ho hem fet
per sortir-nos
perquè esclar
vull dir
ara
tu acabes de dir
la revolució
més gran ha sigut
la revolució
de les dones
en el segle XX
i això es repeteix moltíssim
però
a les sufragistes
les mataven
perquè demanaven el vot
ara
les maten
perquè
plantegen
un divorci
quan
a nivell
de les lleis
és una cosa
que ningú
que ningú
qüestiona
doncs ja veu amb vostè
si el grec
el grup de gènere
raça
etnia i classe
té sentit
de continuar
encara per molts anys
déu-n'hi-do
tal com estan les coses
tant de bo que no fos necessari
però és necessari
que es busquin
respostes
i que es treballi
en aquesta línia
finalment
Coral
l'acte de dilluns
l'acte de dilluns
és un acte
obert a tothom
exacte
sí
sí
sí
sí
sí
la veritat
és que
els cartells
que posarem
estaran segurament
doncs a les facultats
evident
perquè no deixa
de ser un acte
que es fa
dins de la universitat
ah volia afegir
no és només
la Montserrat Comas
la que hem convidat
vull dir
això també
que quedi clar
perquè
si no també
em sabria
greu
vull dir
i vindrà també
la presidenta
de l'Institut Català
de la Dona
la Marta Selva
i ho estaré
suposo que jo
ara que soc
coordinadora del Grec
doncs almenys
per fer una petita
presentació
del perquè
de l'acte
una representació
de deganat
també
i presidirà
el rector
de la universitat
o sigui
que
tampoc m'agradaria
que ara mateix
doncs parléssim
sempre
només
de la Montserrat Comas
i no diguéssim
que hi ha també
els altres convidats
en aquesta taula
la cita serà dilluns
a partir de quina hora
heu previst l'acte?
a les 11
i exactament
en quin lloc?
a l'Aula Magna
de la Facultat de Lletres
molt bé
doncs
prenem
amb bona nota
farem memòria
als oients
i a les oients
que vulguin assistir
i tenint en compte
que és un acte obre
a tothom
i de ben segur
s'explicaran coses
molt interessants
i enhorabona
a totes
i a tots
els integrants
d'aquest
grup de gènere
raça, ètnia
i classe
que va sorgir
ara fa 15 anys
en el si
de la nostra universitat
Coral Quadrada
és la coordinadora
i avui ens ha acompanyat
al matí de Tarragona Ràdio
gràcies Coral
bon dia
a vosaltres