La una i vuit minuts, si jo li pregunto a la persona que tinc a la meva esquerra
què em pensa de la seva obra,
òbviament em dirà que n'està content.
Alexandre Aixendri, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Li anava a preguntar a vostè, clar, però si li pregunto què em pensa
d'una nova imatge de Sant Magí que ha fet vostè, vostè què m'ha de dir?
Home, que estic molt content d'haver-la realitzat.
Com ha anat a prop? Perquè això ha sigut un procés...
Ara la podem veure a l'ermita de la Purafeganya,
aquests dies que he anat exportant-se a buscar l'aigua,
que per cert, no està allà tornant, no? A punt de tornar.
Vostè, com ha anat aquest procés?
Bé, és una miqueta així llarg que resulta que la premsa posava
que havia estat dos anys, dos anys no, però si no, en podrien pintar molts.
Resulta que feia dos anys el Magí Castell i la Maite Mallafrem
van encarregar per la Festa de la Rosa que es fa a Sant Magí
el segon diumenge d'agost.
Llavors fan sardanes, fan castells i fan coses.
Llavors, a baix de les fonts, fan el dinar i tot això,
llavors era un Sant per col·locar el mateix dia i tornar-lo a treure.
Llavors vam trigar, dos anys fins que em vaig decidir,
perquè tenia feina i tot això, vam fer.
Llavors resulta que em van trucar i em van dir a veure què m'assemblava
de posar el Sant, de moment el post on t'havien tret que estava sense Sant i sense res
i vaig dir, per mi encantat, a més a més, va ser un obsequi que vam fer
i vaig estar molt content d'estar que l'altre dia vam anar en dissabte
que va dir si podia anar a ajudar-lo i vam anar a col·locar-lo
entre el Jordi, la Maite, la Roser i un servidor.
I el Magí també, sortiu aquí la fotografia.
Exacte, sí, el Magí i el van pujar a dalt,
les senyores estaven a baix mirant a veure si ho deixaven ben recte.
Això que es veu és molt amunt així unes altres.
Sí, és a partir de l'altar.
Cap amunt.
Incluso estic a peu, vull dir, no hi havia cap altre més mèdic per pujar
i llavors fa dos metres d'altura per metro cinquanta d'amplada.
I llavors també volia assenyalar una miqueta la cosa
que això està fet en roba, llavors bueno cosit i tot això
i llavors això va amb...
Com amb roba?
O sigui, és tela, és una tela, sí, per poder-ho transportar
perquè com cada any s'ha de posar i treure,
clar, jo no sabia que era per a l'altar.
Llavors ho vaig anar a encorregar a l'amic Jordi Herèdia,
al qual li estic molt content,
i em va preguntar per què era
i el dir-li que era per fer una estandada de Sant Magí
i automàticament ja va fer la col·laboració gratuïta
com altres vegades, vull dir, ha fet per Sant Magí.
O sigui, el que hi ha també al portal del carro,
que n'hi ha un altre també que també ens el va encarregar el...
El Magí?
No, aquell noi que està allà dalt, que me n'en recordaré, el...
El portal del carro, a veure...
Sí.
Ja ho diré, que ho diuen.
Sí, ja ho diré, sí, també el vam anar a encarregar amb el Jordi,
tampoc desinteressadament també es va col·laborar amb la confecció
i la roba, sí.
Dos anys, com diu aquí, no ho heu estat...
Seria molt de temps, però quant temps s'ha portat fer-ho?
Home, com que ho has anat fent, vull dir...
Podríeu-ho buscar un original, no?, per fer la...
Sí, sí, ells m'han dit el que volia.
Quin Sant Magí és aquest?
Aquest que està amb una estampa,
que el reparteixen per Sant Magí,
per exemple, el dia de Sant Magí també el repartiran,
i volien que féssim aquell, doncs vam fer aquell.
El de l'altre, el portal del carro, és diferent,
que hi ha dos romans a baix,
i és diferent el que van voler ells,
que em van dir, veig això, que d'allò...
I, bueno, llavors els vaig fer...
Perdó, Miquel.
Miquel.
Sí, sí, perquè si no després m'ha quedat col·lapsat.
Miquel, que ho van comentar l'altra vegada.
Em deia amb l'Alexandre que aquest és...
Aquí el defineixen com un Sant Magí en...
en posi honesta i quotidiana.
Sí.
És això.
Sí, sí.
Una mica.
A mi m'ha agradat molt,
de tots els escrivius, n'hi ha de molt macos,
perquè se n'han fet de diferent manera, no?
Però, clar, ells l'encarregà amb aquest,
vaig fer aquest.
De totes maneres, també el portal del...
Perdó.
N'hi ha un altre de pintat,
que està al carrer Portalet.
El portal de carro, ja, Portalet,
i he fet una mica d'allòs, no?
Al Portalet n'hi ha un que també em van demanar aquest,
que aquests dies de festa de Sant Magí,
també està d'abans,
junt amb el Seguissí Popular.
Un Sant Magí, doncs,
que serà l'ermita de la Burafeganya,
de moment, de moment és allà,
doncs, a veure què és el que passa.
Què és el que ha estat, Alexandra,
perquè per un artista sempre hi ha la part,
diguem-ne, més senzilla de fer l'obra,
la part no tan senzilla o més complexa, no?
En aquest cas, en aquest Sant Magí,
què és el que ha estat més difícil?
Home, difícil, difícil, vull dir,
és com el que té un ofici, no?
Vull dir que ho vas anar fent i vas disfrutant
mentre ho fas.
Difícil, no?
Quan t'ho dius, bueno, ja el faré, no?
Però, vull dir, quan t'hi poses, vull dir,
no té per què...
L'expressió, per exemple,
l'expressió de la cara,
del rostre, de la mirada...
Bueno, una mica sí, la mirada,
que s'ha de veure,
doncs, que tingui una mirada,
vull dir, bé com tenia Sant Magí, no?
Suposo, no ho vaig conèixer, però suposo.
Una mirada que sigui viva, no?
Exacte, sí.
I és diferent, per exemple,
fer un retrat de Sant Magí,
no sé, de retratar, per exemple,
un paisatge del mar, per dir-ho,
home, és diferent.
És diferent perquè, vull dir, clar,
la gent que han vist l'estampa i veuen el sant,
doncs, clar, el paisatge pots posar un arbre de més,
un arbre de menys, vull dir,
és diferent.
Què us ocupa ara, Alexandra?
Què esteu fent ara?
Què teniu en ment?
Teniu alguna cosa en ment ara per fer?
Bé, també faig quadros,
exposicions i coses d'aquest,
i sempre vas anar fent coses.
El que passa que de moment encara,
vull dir, no es pot dir,
després l'Eglésia de Sant Magí
també la volen restaurar tot, eh?
I segurament que demà
l'ha de dir per fer alguna cosa o altra, també.
Aquest, per exemple,
aquest treball de rehabilitar l'Església de Sant Magí
és una d'aquelles feines,
l'ermita de Sant Magí, ho dic.
Sí, l'ermita.
És una d'aquelles feines
que porten un treball d'investigació, no?
Com s'ha d'informar,
s'ha de documentar, no?
Abans de...
Exacte, sí.
Sí, suposo que en un cas d'aquest
donarien documentacions i coses,
perquè estan per la taulada,
que està tota...
Vull dir, que tenim moltes goteres.
Com està?
Està una mica velleta,
perquè ja té molts anys
i, clar, ja estan restaurant tot el que és
el de darrere de l'altar,
que es veu a la fotografia,
aquest es veuen uns toldos posats de les obres,
estan restaurant
perquè allí hi havia moltes goteres
i tot això estan fent tot el sostre nou.
També diuen per aquí
que fins i tot es vol crear un patronat
per tal de tirar endavant de gana,
de tirar endavant aquesta...
Sí, bueno, això ja ho saben els experts,
vull dir, jo amb això ja no...
Escolti-me,
Alexandra,
abans parlàvem dels projectes
que teniu en ment,
un seria aquest,
de la rehabilitació de l'ermita de Sant Magí.
Hi ha algun moment,
hi ha algun moment del dia
on, diguem-ne,
l'expressió artística
sigui més florida?
És a dir...
Sí,
hi ha vegades que sí.
perquè a vegades quan parlem
amb una persona
que es dedica a l'art,
a aquest món de l'art
que és a vegades tan difícil de definir,
però que també s'hi barreixen molt
els sentiments,
les emocions,
sobretot les emocions,
s'acostuma a parlar-nos de...
de dir bé,
el moment del dia,
quin és aquest moment?
És difícil,
és difícil de dir
aquest és el moment,
no, millor estàs normal,
ara tinc ganes de pintar...
La inspiració,
com sortia,
la inspiració.
Vull dir,
això va com va,
perquè a millor estàs fent una cosa
i et venen ganes
de deixar aquella cosa
per fer una altra,
i estàs fent aquella cosa
però ho has de deixar
en un moment per fer l'altre,
i no pots concretar,
no és com que dir,
vull dir,
vaig arreglar una roda,
perquè s'ha d'arreglar,
vull dir,
si ha de pintar això
però a millor en aquell mateix moment
tens altres coses
i no estàs per fer-ho,
no?
Sí,
en qualsevol moment
podria ser...
Sí,
sí.
No hi ha moment que diguis.
Hi ha qui diu
que a vegades
al vespre de nit,
o de matinada,
que potser el cap està com més clar,
no?
Hi ha més...
Sí, sí,
sobretot la nit.
La nit,
o?
Sí.
O la tardor,
també,
perquè a l'estiu fa molta calor
però bé,
també fas treballs,
però a l'hivern la tardor
és més recollidor,
vull dir,
més d'allòs i...
Alexandra,
a vostè li agrada la...
a veure,
la música torga,
li agrada?
Sí,
sí,
molt.
Sí,
doncs ara d'aquí una estona
sap què farem.
Conversarem amb en Jordi Vergés
i és el responsable
del Festival Internacional
de Música
que es fa aquí
a la catedral,
a la catedral de Tarragona.
Conversarem amb ell
i ens explicarà
un dels concerts
que podrem veure
concretament
el d'aquesta nit
on actua
José Luis González Oriol.
En vosaltres hem parlat d'art,
continuem parlant d'art
perquè,
en certa manera,
la música i l'art
van pel mateix camí,
no?
Sí,
sí,
a més,
a més vull dir,
sempre que treballes
sempre és bonic sentir música bona.
Què escolta vostè quan treballa?
Música clàssica.
Alguna en especial?
Totes,
totes m'agrada,
i sobretot d'òrgan
i tot això,
vull dir,
te quedes més relaxat
i va bé.
Alexandra,
aixendri,
l'autor d'aquesta nova imatge
de Sant Magí,
que és l'ermita
de la Brufaganya,
li agraï molt
que hagi vingut avui aquí
als estudis de Tarragona Ràdio
explicant-se
com ha anat aquesta obra,
aquesta seva obra
que es podrà veure aquí
i que ben aviat
quan es faci la rehabilitació
de l'ermita
ja en parlarem
una altra vegada,
no?
Exacte,
va.
I ho explicarem.
Moltes gràcies
i que provi la festa.
S'ha imaginat.
D'acord,
i moltes gràcies, eh?