Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Obrim una nova franja horària en la que continuarà sent protagonista
la Rambla de la Ciutat en aquest 150è aniversari
que estem celebrant des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
aprofitant diferents circumstàncies,
que és el Dia Internacional de la Música,
que de fet ha començat ja a l'estiu de forma oficial.
El cas és que la Rambla, ho hem dit moltes vegades,
ha estat escenari de moltes celebracions,
perquè avui diguem-ne que ens volem quedar amb la...
que la Rambla està plena de llums i d'ombres.
En tot cas, ens quedem amb les llums i en la part amb la cara més amable.
I aquesta Rambla acollit tradicionalment moltíssimes actuacions musicals,
enrebetlles, performances, en fi, de tot una mica.
I avui no podia faltar, que és el Dia Internacional de la Música,
la participació musical en directe.
I aquí han trucat quan vam veure que la cosa anava com anava,
que era el Dia Internacional de la Música,
doncs a la Teresa Valls de l'Estudio de Música.
La Teresa, fes-nos una miqueta de muntatge a mida.
Teresa, bon dia.
Gràcies, primer que tot, i aquesta cadira té trampa.
Gràcies, primer que tot, perquè li van dir,
Teresa, és el Dia Internacional de la Música, com sempre.
Podríem fer alguna coseta i ella, bé, on ho voleu fer?
Què voleu?
Ja ens ha preparat aquí, a mida,
i amb la col·laboració dels professors i alumnes de l'Estudio de Música,
doncs uns quants numerets musicals,
molt adients a l'espai, eh?
Bé.
Can Gregorià, quedava bé, però vam dir no.
Quasi que no.
Quasi que no.
Quasi que no.
No, mira, hi ha la Cristina Prats, que cantarà un àrea dels Miserables,
després hi ha el Joan Manel Brunet, que cantarà una cançó verbenera del Nino Bravo.
i després, doncs mira, amb uns quants alumnes de Can Coral,
amb la Marta Oliver i el Marc Rufín i l'Anna Roquet Calmar,
doncs cantaran un duet del Gris.
I que bé que sempre estan disposats a venir, eh?
Sí, és que és una gent molt maca, jo tinc gent molt maca.
Sí que tens gent maca, perquè escolta, cada cop que veiem,
que vindreu, vinga, va, ja vindrem i cantarem alguna cosa, així dona gust.
L'estudi de Música i Can Teatre són una part important en aquest programa.
I el José Álvaro Dávi, que sense...
Ell no ho haurien pogut fer, eh?
Però és que jo el deixava allà de banda,
perquè jo recordo que pel programa que vam fer especial
el dia de la loteria, te'n recordes, Teresa?
Ui, la loteria!
Que no ens va tocar, perquè ens ho vam passar molt bé
i fins i tot vau cantar allò del Si jo fos rico.
Tot, tot.
Jo recordo que al José Álvaro ja li vam dir
que era el nostre pianista oficial.
Ja el fem oficial.
Gratis, gratis, les coses com siguin no cobra un duro.
Però bé, li donem aquest títol honorí.
José Álvaro Dávi, un aplaudiment pel José Álvaro Dávi.
Per favor!
Després farem els aplaudiments pels nostres cantants
i les nostres cantants.
En fi, ja veuen el que els espera en el millor sentit de la paraula
fins a les 12 del migdia.
Aquestes actuacions les anirem combinant
amb els primers reportatges que ha elaborat el nostre company
sobre el que és el tema dels establiments emblemàtics de la Rambla,
algun d'ells, les bicicletes Barba,
el restaurant Arimany, el motoclub, el bar La Jolla,
la marxeria El Manquet,
l'administració de loteria del Pere Sants.
En fi, de tot això anirem parlant.
Ara fem una pausa per la publicitat,
preparem una miqueta, afirmem els instruments, les veus
i tornem immediatament des d'aquí,
des de la Rambla Nova de Tarragona.
Estàs fart que les ETTs juguin amb la teva feina?
Estàs fart com a empresari que t'envien treballadors
que no tenen ni idea del que han de fer?
Arriba a Tarragona,
Centratem, l'alternativa de qualitat.
Centratem t'ofereix innovació, servei, serietat i efectivitat.
Centratem et garanteix una nova manera més profitosa
d'entendre la relació entre el treballador,
l'empresari i l'empresa de treball temporal.
Truca a Centratem i comprova-ho.
977 24 98 96.
24 98 96.
O vine a veure'ns al carrer Ixar número 5 de Tarragona.
Centratem, l'alternativa de qualitat.
Gorres, samarretes, pilotes, matalassos de platja,
tovalloles, bosses, neveres, cadires...
I molt més per disfrutar dels dies de platja
ho trobaràs a El Camí.
El Camí és l'empresa de Tarragona
líder en regals publicitaris.
Per això oferim els millors preus.
Comprovi-ho personalment.
El Camí, líder en regals promocionals
i reclams publicitaris.
El Camí, carretera de Lleida,
quilòmetre 1,3,
9, número 8, Pou Boronat, Tarragona.
Telèfon 977 23 82 30.
El Camí.
Psst, psst.
Ei, què faràs aquest estiu?
Masia Bou et proposa viure unes nits diferents.
La Casa Pairal de la Calçotada des de 1929
et para la taula també aquest estiu
perquè puguis gaudir d'una cuina tradicional
amb tocs d'autor, amb productes de primera.
Masia Bou et convida a provar els seus menús d'estiu
a uns preus que et deixaran amb la boca oberta.
No estàs avorrit de fer sempre el mateix?
Canvia d'aires.
Vine a Masia Bou i viu una proposta diferent,
a la fresca i envoltat de jardins paradisíacs.
Ens trobaràs a la carretera de Lleida,
quilòmetre 21,5.
Si vols fer la teva reserva o més informació,
truque'ns 977 60 04 27
o visita la nostra pàgina web
www.masiabou.com
Restaurant Masia Bou.
Tan a prop i tan per descobrir.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Seguim amb tots vostès.
Des de la Rambla Nova estem enfinant una miqueta les veus,
els instruments i mentre ens preparem,
jo parlo així com en plural però jo no cantaré,
cantaran els alumnes de l'estudi de música naturalment.
El que farem serà donar pas al primer dels reportatges
que ha elaborat en Josep Sunyer al voltant d'aquests
podríem dir llocs emblemàtics de la ciutat.
Comencem fent una repassada de la història del Bar La Jolla.
Nativitat, Tomàs, Francesc, sempre em coneixen per nati,
el que ho feia més curt que Nativitat.
i el meu marit, Vicente Zugasti,
que està aquí de Camarè de l'any 69 o 70.
Joia perquè, no ho sé, això ja ho vam trobar nosaltres posat així,
això era dels meus tiets i com que no teníem fills ho he heredat jo
i aquí estem fins que ens jubilem d'aquí a 7 o 8 anys.
És completament diferent, llavors a la Rambla hi havia potser menys terrasses
però més ambient perquè llavors va ser l'any del boom dels estrangers,
que venien els autocars, que teníem aquelles terrasses plenes de gent fins a les 3 de la matinada.
Jo recordo els meus 8 anys recollir la terrassa que arribava d'aquí fins al número 32 de la Rambla
que hi havia llavors el govern civil i a les 3 de la nit ajudava els meus tiets
que jo tenia 8 o 10 anys a recollir la terrassa perquè estava plena de gent,
perquè hi havia menys bars, la gent no anava tant a Salou, ni a Altafulla, ni a Torra d'Embarres,
quedava més aquí.
Els estrangers no estaven desviats com estan ara, desviats no sé per quina raó,
i això ho vull puntualitzar molt, per quina raó cap a altres endrets i no a Tarragona, ciutat,
sinó que els treuen a fora i clar, hi havia un ambient completament diferent.
En aquestes hores del migdia, per exemple, com és avui a les dues,
totes les terrasses estaven plenes, ara no es veu ningú.
i en ple estiu nosaltres podem fer vacances perquè no hi ha ningú.
És que no té res a veure amb l'any 60, 70 i 80.
Del 80 cap aquí hi ha una altra història completament diferent.
Però, bueno, estaven aparcats de diferent manera, no hi havia el pàrquing,
però hi havia ple d'autocars, autocars d'estrangers i nacionals també,
i, bueno, i els cotxes, potser dels nostres, esclar, de la ciutat,
potser no n'hi havia tants perquè n'hi havia menys cotxes allà vorens,
però, això, hi havia molt més turisme.
Molta cervesa se bevia llavors, molta cervesa, cervesa, vi, refrescos i gelats.
Nosaltres llavors veníem molt gelats en aquella època.
I ara, esclar, hi ha les geladeries que estan concretament venent gelats
i els bars sabent, doncs, vi, cervesa i vermuts i altres coses que...
Aquest bar t'estava obert del 1919, però després han passat a dues mans més,
després els meus tiets, a partir d'això, del 52.
I llavors jo em sembla que va ser el 56, que ja hi vaig celebrar la meva primera convenió,
que tenia, doncs, vuit anys.
S'en recorda de quan valia llavors un cafè?
Doncs no, te diria una mentida.
I la cervesa?
Tampoc, tampoc, però el meu marit sí que se'n recorda,
perquè, clar, llavors ens feia de camarer i ho cobrava ell.
Jo potser no estava tant a la caixa,
però ho podem preguntar, ho sabem ara mateix.
A veure, Vicente?
Sí, quan jo vaig arribar aquí, la cervesa,
doncs, vendria 70 cèntims o 75.
Un cafè, doncs, van vendre de 50 cèntims fins avui, no?
Més propines de Bargera.
Moltes més.
Perquè, el que he dit jo, que hi havia més estrangers
i llavors venien amb molts diners.
Però de los estrangers, perquè los estrangers donaven més propina
que lo que valía lo que bebían.
Donaven 150 pessetes per una cervesa.
Molt més que lo que valía la cervesa en sí.
La Rambla l'han alargat la coca del centro,
cuando lo más fuente aquí es el balcón del Mediterráneo,
y antiguamente aquí paraban 4 o 5 autocars
que se tiraba una hora dura.
Sí, em sembla que va ser, jo recordo, potser devia tindre 10 o 12 anys
aquí al costat on ara està l'hotel Làuria.
No sé què hi havia en aquell moment allí, potser, no sé què hi havia,
també potser en un bar o un restaurant,
o van entrar a robar, i sé que hi va haver un tiroteig
i va passar per aquí al davant el policia, que el van disparar,
doncs sangrant per aquí al davant,
llavors va demanar socorro aquí al que hi havia de vagilant
a la porta del govern civil,
i aquell senyor li va dir, ho sento, ho s'ha de desangrar,
perquè jo no em puc moure d'aquí.
Vagin a un altre lloc,
i aquell bon home de sangrant va tindre que passar de llarg
i no sé qui el va atendre, però va quedar molt mal ferit
i sé que hi va haver un rebombor,
i llavors aquell lladre el van atrapar,
em sembla, arribant a baix a l'estació.
Records, moments d'espais de la Rambla,
com ara el bar La Joya a través d'aquests reportatges
que s'aniran repetint, s'aniran simultanejant
al llarg de la programació d'avui en directe
al matí de Tarragona Ràdio des de la Rambla Nova,
i ja tenim tot a punt per aquesta primera actuació, Teresa,
que per cert, avui veniu aquí perquè us hem convidat
i sempre teniu aquest esperit col·laborador,
però de fet, avui actuareu a diferents llocs
i en diferents horaris,
perquè és el Dia Internacional de la Música.
Sí, a part d'això, de la col·laboració aquesta teva,
doncs després a la tarda a les 6,
hi ha els combos de l'escola
que toquen a la plaça Verdaguer,
que aquí n'hi ha algun,
que no sé qui és i ara no me'n recordo.
Sí, perquè ara hi ha una bona colla per aquí.
Hi ha gent d'aquesta que toca a la tarda a les 6.
Ja saps com són els músics,
que a l'hora de tocar no els hi fa res, però a l'hora de tocar...
Ara aquí, si us haurem una pregunta, contesteu els hi dits.
M'he dit, sí.
I després, a les 9 del vespre,
l'aula de teatre musical fa
El Putiner i Gelós de Molière,
que tenim el putiner aquí,
amagat allà al darrere.
Teníem, quan hem vist que s'havia de parlar o així,
la cosa ha canviat.
No, però és xerraire.
El putiner és xerraire.
Doncs després l'enganxarem al putiner
i quasi que fem ja la primera qüestió en directe.
Ens comentaves que és la Cristina Prat
amb una peça de l'obra dels Miserables,
aquesta obra musical molt famosa
basada en l'obra de Víctor Hugo.
Doncs, no sé, algun comentari a fer?
Jo abans he sentit...
Te l'explica ella, te l'explica ella mateix.
Cristina, parla'ns una miqueta
què és el que ve a explicar aquesta peça
dins de l'obra, del conjunt de l'obra dels Miserables.
Què diu, què diu?
Una cançó molt trista.
Sí, bàsicament és una cançó molt trista
que parla d'amor una mica,
d'un amor que se n'ha anat
i, bueno, una miqueta això.
Molt bé.
Doncs escoltem la Cristina Prats
amb el José Álvaro Davi
al piano o als teclats,
podríem dir amb més propietat.
Quan vulgueu.
Sí.
I dreamed my dream in time gone by
When hope was high than life were to be
I dreamed that love would never die
I dreamed that God would be forgiving
Then I was young and unafraid
When dreams were made and used and wasted
There was no ransom to be paid
No song and sang, no wine and twisted
But the tide is calm at night
With their voices soft as standard
As they take your hope apart
As they turn your dream to share
He slept a summer by my side
He filled my days with endless wonder
He took my childhood in history
But he was gone when autumn came
And still I dreamed he'd come to me
That we would live the years together
But there are dreams that cannot be
And there are storms we can know whether
I had a dream my life would be
So different from this hell I'm living
So different now from what I'm seeing
No life has killed the dream I dream
I am living
I am living
I am living
I am living
I am living
I am living
¡Molt bé!
Hi ha una feinada darrere d'aquesta canso, eh?
Sí.
Hi ha una gran feinada
que ningú es pensi que això mira és un do natural
que es té el do natural
però darrere hi ha un treball
s'ha de treballar sí, no?
importantíssim que això és el que heu fet
durant tot el curs a l'estudi de música.
Sí, sí.
En fi, encara hi ha més...
Ara ens ha de venir la cosa... Gràcies, Cristina, eh?
I enhorabona, quina enveja.
Ara d'aquí uns moments farem la cosa revival,
any 70, però si et sembla, parlant de cosa revival,
anem a escoltar el que li explicava el Josep Sunyer,
un dels cambrers emblemàtics,
aquesta paraula l'utilitzem molt avui, clar, és el que toca,
com és el pau del motoclub.
Ui, i tant.
Ell explica ara la seva experiència en aquest cafè
tan conegut i tan subvintejat de la ciutat de Tarragona.
L'escoltem.
Soc Pablo Díaz Muñoz,
estic a l'empresa del Bar Motoglú des del 75.
Home, doncs a la Rambla, el 75 era un...
un, digués-hi, una artèria de passeig de la població de Tarragona, eh?
I era molt amena, i era molt...
se trobava la gent a gust,
perquè, doncs, no hi havia tot el tipus de gent ara
que, doncs, s'està habitant pràcticament aquí a la Rambla
de gent emigrant i gent de Romania, romanesos,
i tot aquest tipus de gent,
doncs, que fan que tingui la Rambla una imatge una miqueta deteriorada, no?
Sí, aquells temps eren, en aquest sentit,
bastant molt millors que ara.
Ara, doncs, has d'anar al tanto
que no te fallin la típica jugadeta, no?
Sí, tot això, avui en dia la picardia s'ha acentuat bastant, sí.
Doncs, el local en si, no,
perquè, doncs, aquí, doncs, la direcció
ha mantingut sempre una línia coherent
en conservar, doncs, el tipus de local
que se va obrir des que se va fer el motoclub, no?
I, doncs, s'ha canviat alguna coseta,
però, en general, o sigui, s'ha mantingut la línia, sí, sí.
O sigui, encara conservem algun tipus de gent
d'aquesta... d'aquesta... d'aquesta... d'aquesta època, no?
d'aquella... de l'antigüetat,
d'època, diguéssim, més...
més calmada del bar.
Ara, doncs, ja... és una fenya, doncs,
que en moments igual vas de boli,
com hi ha moments, doncs, que estàs més... més tranquil i tal.
Abans era una... una fenya més continuada,
relaxada, però és que ara hi ha moments,
o sigui, és com tot ara,
el comportament de la gent,
van pràcticament tots el fin de setmana
a sortir de... de copes i tal,
i abans, doncs, era això,
durant tota la setmana, doncs, la gent sortia al cine,
sortia a prendre copes,
dilluns, dimarts, dimecres,
i ara, doncs, los comportaments han canviat totalment.
Potser sí que, doncs, a l'estiu,
la gent, doncs, té tendència a tirar una miqueta més
cap al barcó, doncs, perquè corre més la fresca,
i, doncs, se troba més a ús, no?
Però, en general, doncs,
la Rambla, doncs, ha treballat,
los de dalt com los de baix.
Los savis han canviat bastant,
ara tot se basa en cerveses,
cubates i...
i cafès,
i pràcticament és el que se porta ara.
abans, la gent, doncs,
tenia un comportament en la beguda més diversificat, no?
Se prenen los seus licors,
licors que ara pràcticament no surten,
que diria jo, pues, calissans, anis, anis,
43, aquest tipus de licors,
que ara pràcticament no tenen sortida,
i abans, pues, sí, sí, o sigui,
la gent prenia més...
més varietat, en aquest sentit, sí, sí.
El fet de...
quan va...
em va fer molta gràcia veure el Dalí
amb l'elefant, que va ser als...
no sé si va ser als 68
o...
o als 70, ara no me recordo la data,
i em va fer gràcia, no?,
veure el Dalí muntat damunt d'un elefant,
que semblava allí el marajà de...
de cantí...
com tant inobla, no?
Com si fos un marajà d'aquests.
No, jo, de fet, també hi servia...
fent el servei militar, també hi he fet,
o sigui, que vaig estar destinat allí a Madrid,
i doncs vaig estar servint a oficials,
i he servit a gent,
inclús he servit al...
el que avui és el rei d'Espanya, no?,
que quan era prínces lo vaig servir jo.
Sí, sí.
i a l'àries Navarro
i bastants personatges d'aquests del Gran Poder.
El Pau del Motoclub,
tot un personatge conegut de tu.
Ho has sentit, Teresa?
Diu que la gent ja no demana aquells licors del Piper Mint,
del Calissari,
del Mari Brissard...
amb la copeta...
Ara allà la cosa del licor ha evolucionat.
Aviam, no ens mirin amb aquesta cara,
però un programa que parles d'un 150 aniversari,
òbviament ha d'estar basat en la nostàlgia
i els records col·lectius i particulars.
I parlant de records,
qui no se'n recorda del Nino Bravo?
Vaja.
En aquella època del Calissari
i el Piper Mint era probablement
un dels cantants més populars que hi havia,
no, Teresa?
Segurament, és possible,
perquè totes les seves cançons,
a més a més, han quedat coses d'ara.
Tota aquesta canallada que hi ha per aquí,
tothom les coneix.
I, evidentment,
no havien nascut ni eren al mapa.
Clar, perquè es continuen cantant,
es continuen emetent per la ràdio,
s'han fet versions així,
com a més modernetes,
de grupets joves,
vull dir que la cosa...
I aquí tenim el Putiner,
o millor dit,
en propietat,
el Joan Manel Brunet,
Joan Manel,
dic això del Putiner
perquè és el que has de representar
aquesta nit al magazine, no?
Sí, sí, sí.
Una mica capta com a cluenda
del curs de teatre musical.
Sí.
Continuaràs aquest estiu
amb més cursos i més coses
o descansaràs una mica?
No ho sé,
potser treballaré una mica aquest estiu.
Ja toca,
toca treballar una mica.
Home, el que fa anar a l'estudi
també és treballar,
les coses com siguin.
El cas és que heu triat
aquesta cançó del Nino Bravo,
que és una de les més famoses, no?
Sí.
Bueno, hi ha un reportatge
i de fet tot ja quedem ara, no?
Totes són conegudes,
n'hi ha una colla,
però aquesta sí,
és molt coneguda.
Aquella del beso i la flor.
El beso i la flor.
Doncs l'escoltem
el Joan Manel Brunet
i José Álvaro Davi
als teclats.
Com no.
Com no.
Dejaré mi tierra por ti,
dejaré mis campos
y me iré, lejos de aquí.
Lloraré llorando el jardín
y con tus recuerdos partiré,
en lejos de aquí.
De día viviré pensando en tu sonrisa,
de noche las estrellas me acompañarán.
Serás como una luz que alumbre mi camino,
me voy pero te juro que mañana volveré.
Al partir, un beso y una flor,
un te quiero, una caricia y un adiós.
Es ligero equipaje para tan largo viaje,
las penas pesan en el corazón.
Más allá del mar habrá un lugar
donde el sol cada mañana brille más.
Forjarán mi destino
las piedras del camino,
lo que nos es querido siempre queda atrás.
Buscaré un hogar para ti,
donde el cielo se une con el mar,
lejos de aquí.
Con mis manos y con tu amor,
lograré encontrar otra ilusión,
lejos de aquí.
De día viviré pensando en tu sonrisa,
y de noche las estrellas me acompañarán.
Serás como una luz que alumbre mi camino,
me voy pero te juro que mañana volveré.
Al partir, un beso y una flor,
un te quiero, una caricia y un adiós.
Es ligero equipaje para tan largo viaje,
las penas pesan en el corazón.
Más allá del mar habrá un lugar
donde el sol cada mañana brille más.
forjarán mi destino
las piedras del camino,
lo que nos es querido siempre queda atrás.
¡Suscríbete al canal!
Bravo, bravo, bravo.
I a més, em permetran que digui una cosa,
haurien de veure la cara d'orgull de la Teresa Valls
quan s'encanta.
Els seus alumnes, posa cara d'orgullosa.
Sí, senyora, que a mi està ficant.
Clauvis, li cau la bava.
Anda ya.
Com ha de ser, clar que sí.
Aviam, ara s'ha de preparar el supercoro,
com dius tu, però que és que els supercores són
un supercoro realment.
Són, no sé, 15 o 20.
15 o 20.
Per tant, farem una cosa.
Continuarem, continuem des d'aquí,
des de la Rambla en directe,
però tornarem un altre cop als estudis
de l'Avinguda Roma
per recollir un altre dels reportatges
del Josep Sunyer.
En aquest cas, un altre establiment
d'aquells que tots tenim al cap
quan parlem de la Rambla
és l'administració de loteria del Pere Sanz.
Sí, mira, ara, pensa.
Ei, Marta.
Sí, que ens tocarà, home.
Sí, adéu.
Mira, sóc Pere Sanz,
d'aquí a l'administració de loteria número 1
de la Rambla,
que és l'única de la Rambla que hi ha.
Entre la meva mare i jo
portem més de 50 anys
aquí a l'administració de loteria,
encara que s'hagi variat de lloc
per la construcció del pàrquing,
però vaja,
més de 50 anys estem aquí.
Jo recordo la Rambla
encara quan estava asfaltada amb el Quitrà,
que hi havia unes cadires de ferro
en vez dels bancs.
Bé, els bancs de pedra sí que hi eren,
que hi havia unes cadires de ferro,
com recordo que passava
bastant un cobrador a cobrar,
no sé si eren 10 cèntims
o alguna cosa així,
per poder-se assegurar.
En fi,
el més en si molt...
Bé, els arbres també els han canviat,
me'n recordo que hi havia abans els plataners,
però el que és la Rambla en si,
tret de l'enrejolat
i d'això,
sempre s'ha de ser l'emblema igual.
L'únic que s'ha canviat, diguéssim,
és l'asfalt i els arbres,
tot el que més segueix més o menys
siguent igual.
És a dir,
el que ha canviat sí
és la construcció del pàrquing,
però vaja,
el que és en si,
el tram de la Rambla,
és a dir,
clar,
no pot variar molt,
el tret de l'enrejolat
i d'això,
poques variacions més.
Bueno,
els perterres,
me'n recordo també abans
que hi havia com uns arbustos
que eren de fulles,
d'això,
i ara hi ha la gespa,
això sí,
és el que ha canviat,
que recordi,
jo,
clar.
Home,
abans,
bueno,
la loteria hi era,
el que abans eren dècims
de tres pessetes,
després van ser de cinc pessetes,
de quinze pessetes,
de cinc duros,
de cinquanta pessetes,
cent pessetes,
cent cinquanta pessetes,
doscentes,
en fi,
i ara,
bueno,
ara ja són en euros,
però, diguéssim,
la loteria va anar pujant,
jo recordo,
fins als dècims
de tres pessetes,
és a dir,
clar,
ha variat molt tot això.
Bueno,
el que passa és que abans
més hi havia tres jocs
aquí a Espanya,
hi havia la loteria nacional,
els secs i les quinoles de futbol,
no hi havia res més,
ara, clar,
ara hi ha una gran variació
de jocs.
El que passa a la loteria nacional,
diguéssim,
segueixent,
podríem dir més clàssica,
amb gent,
podríem dir més aviat,
d'edat mitjana alta,
i en canvi,
hi ha la loteria primitiva
i el futbol,
bé,
el futbol no,
el futbol també el fan més aviat
de totes les edats,
però hi ha la loteria primitiva
que és el més aviat
de gent jove.
A finals d'aquest mes
ja ens arribarà la loteria de Nadal
i ja comencem el xou,
encara que ara comença a fer la calor,
però és quan arriba
la loteria de Nadal,
que això precisament es fa
perquè diuen
tan aviat la loteria de Nadal
és que és quan ara,
en aquesta època de l'any,
és quan hi ha més moviments,
de gent en tot el territori nacional.
Per exemple,
la gent agafa les vacances,
podríem dir els de Tarragona
se'n van a Canàries
i els de Canàries
pugen a Tarragona,
els de Sevilla
se'n van a Barcelona
i clar, i llavors la gent
li agrada molt comprar la loteria de Nadal.
i sobretot la loteria de Nadal
i llavors la loteria de Nadal.
I llavors per aquesta raó
és perquè la loteria de Nadal
ens arriba ja, podríem dir,
a finals de juny,
primers de juliol
i és solemn per això.
El 90% de la loteria
que es vendrà ara
durant el mes de juliol i agost
és quasi el 90%
és tota gent de fora.
És a dir,
que els agrada intercanviar.
El de primers premis
excepte el de Nadal
s'han donat tots.
És a dir,
s'han donat premis del Niño,
premis dels sorteigos normals
s'han donat tots.
Amb loteria primitiva
jo ja porto 3 de 6 acers,
un de 495 milions,
un de 231 milió,
un altre 237.
Bueno, jo me'n recordo
que era molt petit
quan va vindre el Dalí.
Bueno, petit,
fa molts anys d'això,
però jo sí que me'n recordo
del Dalí,
que va anar amb el cavall
amb l'elefant aquell de cartró
de la gata del rei,
això sí que me'n recordo.
És a dir,
però clar,
això ja fa bastants anys
era d'això.
Home, aquí a la Rambla
d'anècdotes,
doncs mira,
tot el que es fa
pràcticament a Tornada
que es vulgui
que tingui una miqueta d'èxit,
la veritat se fa a la Rambla,
perquè s'ha intentat fer
a vegades algunes fires
fora de la Rambla
i no han tingut èxit.
Per exemple,
es va intentar fer
allò de la Mediterrània
i allà baix
amb ell de costa
i fracàs.
Quan s'ha intentat
fer alguna altra cosa
aquí al Palau de Congressos,
fracàs en això
que està a 100 metres
d'aquí de la Rambla.
Però no sé,
la Rambla,
si qualsevol cosa,
encara que sempre ho he dit jo,
si se repartissin bufetades,
la gent vindrà a la Rambla
a buscar-les.
És a dir,
és una cosa emblemàtica.
La Rambla,
facis el que facis,
per dolent que sigui,
al final té èxit.
Sí,
no,
l'Adi Virgili,
bé,
fill i jo,
som aquí col·laboradors.
Sí,
aquí a la Rambla
ja et dic,
les hores més
d'això
sobretot és el...
Home,
sempre hi ha una niqueta
a primeres hores de la tarda
a l'estiu
no hi ha ningú,
la veritat.
De 4 fins a les 6
no hi ha gaire moviment
a l'estiu.
En canvi,
l'hivern és al revés.
Ja et dic,
a partir de les 6 de la tarda
és quan ja no veus,
no es veu ningú.
I més si fa fred,
no?
Bueno,
i si plou,
clar,
ja no cal dir-ho,
tampoc.

és que deia el Pere Sanz
en diu,
la Rambla
si repartissis bufetades
la gent vindria
a buscar-les també
perquè tot el que fas
a la Rambla
té éxit
i és veritat,
eh, Teresa?
Mira,
aquí si s'està plegant gent
per veure la següent actuació.
I si t'hi fixes,
la majoria de persones
amb els quals
ha parlat el Josep,
de locals
d'aquests més que coneguts,
tots fan referència
a la visita del Dalí,
fins i tot tu abans
també deies,
oh,
és que jo també me'n recordo.
Sí,
me'n recordo
el que dius,
que anava d'un elefant
i que portava
a la butxaca
de la jaqueta
una truita
a la francesa
es doblegada
en comptes d'un mocador.
L'únic, eh,
genu i figura,
ja ho diu l'edita castellana.
Jo no sé,
perquè sempre ho diem
i és cert, eh,
els artistes,
els músics,
els cantants canten,
però això de parlar
pel micro
jo sé que no us agrada gaire.
A mi m'agradaria
que algú qui sigui
que em parli
i que em digui
alguna cosa de la Rambla.
Jo no sé si per vosaltres
té algun significat especial
la Rambla.
Ui, que s'ha...
No, no, marxeu bé.
Canteu, canteu.
No he dit res.
No he dit res
ni he preguntat res.
Ja sabeu.
Sí, aviam, què?
Algú vol parlar?
No em seria problema,
però de la Rambla
no en sé res.
Però segur que passes
més d'una vegada al dia.
No, perquè soc de la granja.
Però deus passar
de tant en tant,
no em diguis que no.
Deu, de tant en tant.
Dos cops a l'any.
Deus, l'únic que vol parlar
passa dos cops a l'any
per la Rambla.
Ens ha sortit fatal, això.
El que s'hi sortirà molt bé
és la següent cançó,
una altra clàssica,
entre cometes.
Com a cançó de l'estiu
jo crec que la podríem
fer oficial al programa, no?
Potser, potser.
És un duet del musical Gris
que cantaven a l'altre de Travolta
i la Olivia Newton-Jones.
Que allà la posaven
com una quinceanyera
i tenia a lo millor 40 anys
i a la dona, però bé.
Aquí som quinceanyeros, eh?
Aquí sí.
Aquí és molt autèntic, això.
I aviam, presentem el Supercorons,
ens recordarem de tots els noms?
Sí, mira, el Marc Rufín,
que fa de Travolta.
De Travolta.
La Marta Univer,
que fa de Olivia.
L'Anna Roquet-Halmar,
el Marc Miguel,
el Jaume Singla,
el Sergi Cabrera,
l'Albert Domingo,
la Jordina Torrents,
l'Anna Tarragón,
la Cecília Castro,
la Maria Isabel Torrents,
la Maria Govern,
la Gemma Cos
i la Carlota Tàpia.
Doncs, primer que tot,
que si no després se'ns oblidarà.
Moltíssimes gràcies
per venir avui,
perquè el primer dia de vacances
segur que teniu moltes coses
a fer i molt interessants,
per tant us ho agraeixo molt de veritat, eh?
No us ho penseu prou,
el que us arriba a agrair
que sigueu aquí.
I quan vulgueu,
doncs ja podem,
als teclats,
José Álvaro Davi.
Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
A l'estiu, quan la sengur, a l'estiu, quan el cor fos una noia boja per mi,
L'hora més que m'hagi vist, a l'estiu, en tanta calor, a l'estiu, fent promeses d'amor.
Vinga, vinga, vinga va, vinga va, vinga va, digams què va passar!
Vinga va, vinga va, digams què va passar!
Xupa-pa, xupa-pa, durup, durururu.
Xupa-pa, xupa-pa, durup, durururu.
Si no sigui, us veu mirar.
Quan nadava, em va mirar.
Molt correcte, em va parlar.
Vaig salvar-la d'enfonsar-se en la mar.
Em va demanar per ballar.
Em va demanar per ballar.
Vinga, vinga, vinga, va, vinga, va, vinga, va, digue'ns què va passar.
Vinga, va, vinga, va, digue'ns què va passar.
Xupa-pa, durup, durup, durup, durururu.
Xupa-pa, durup, durup, durururu.
A la platja vàrem estar.
Passejant, em donava la mà.
En el port, em va tornar a poc.
Vam sortir fins a les deu.
A l'estiu és quan neix l'amor.
Oh, sí, és quan neix l'amor.
Vinga, vinga, vinga, va, vinga, va, vinga, va, vinga, va, vinga, si s'espera.
Vinga, va, vinga, va, i sis i s'espera.
Xupapa, durupapa, durupapa, dururururà.
Xupapa, durupapa, durupapa, dururururà.
Dives que em vareu parlar, tendra'm ens em va declarar.
A la sorra varem jugar.
Era el noi amb què l'havia somiat, oh sí, amb què l'havia somiat.
Vinga, vinga, va, vinga, va, vinga, va, no et facis esperar.
Vinga, va, vinga, va, no et facis esperar.
Jo mai l'oblidaré.
Sempre més em recordarà.
Va donar-me promesa d'amor.
Ja no sé on podrà estar.
Amb l'estiu tot va acabar.
Oh sí, quin estiu de molt.
Vinga, va, vinga, va.
Molt bé, molt bé, els alumnes de l'estudi de música.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
Bon estiu i prepareu-vos perquè l'any vinent us tornarem a cridar.
Espero que no esteu actuant de volus per ahir,
que pugueu venir també aquí al matí de Tarragona, Ràdio de Bo.
Moltíssimes gràcies, estem molt agraïts.
I Teresa, ja ho saps que ho diem d'acord,
que estem molt agraïts la vostra col·laboració.
I després vindrà també la col·laboració de Can Teatre al final del programa.
Sí, bueno, ja ho sentireu.
Amb un numeret que és una miqueta sorpresa,
no desvetllarem molta cosa.
Si no, ho sabríem tot ja.