Aquí seguim amb tots vostès, des de la Rambla Nova,
des del tram central, tot just davant del Teatre Metropol,
gaudint d'aquesta diada de Sant Jordi,
entrevistant, parlant, conversant amb diferents persones
que estan molt lligades a aquesta diada de Sant Jordi.
Com ara, per exemple, la conversa aquesta era enllaunada,
no era en directe.
Vam aprofitar la presentació del llibre a Zavara
per conversar uns minuts amb Jordi Cervera.
Ara continuem parlant d'altres llibres, d'altres mirades a la festa,
en aquest cas, amb un altre dels incondicionals del matí de Tarragona Ràdio
quan sortim en un dia com el d'avui.
És el Joan López, el director d'edicions al Mèdol.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i bon dia, de debò, eh?
Amb el millor sentit de la paraula, exacte.
No donava ningú ni un duro bé, un euro, s'ha de dir ara,
perquè no tinguessin pluja, perquè llueixi el sol i déu-n'hi-do el dia que tenim.
Home, els que estem implicats en aquesta festa,
feia tres dies que seguíem el Francesc Mauri o el Tomàs Molina de Torn
i ja ens havien anunciat que justament ahir plouria molt
i que avui, aquí a Tarragona, en teníem un bon sol
i que potser al matí la part de Girona cap a França,
quatre gotes, però la resta del dia, molt bé.
Sobretot això, que si plovia era cap amunt.
Sí, home, sempre ha de ploure cap amunt, crec que sembla un contrasentit, no?
Molt bé, Joan. Escolta, vosaltres, sovint ho hem comentat,
teniu una manera de fer, ja sé que això d'un dia a l'any,
vosaltres aneu fent tot l'any, aneu fent.
Naturalment, per Sant Jordi, doncs, impulseu una miqueta més
tot el que són les vostres publicacions, cada cop més especialitzades,
que és la tendència, lògicament, de les editorials.
Però abans ho comentàvem amb altres autors, que diuen,
home, això de concentrar-ho tot en un dia, així com fan els pastissers,
que si el dia de la mona, que si la coca de Sant Joan,
els llibreters i els editors, i fins i tot els autors,
per la part que els toca, haurien de fer una mica, també.
No és així? Però vosaltres sí que entreu bastant en aquesta dinàmica,
no?, des del mèdol?
Sí, nosaltres, és evident que no ens podem desmarcar
d'apuntar-nos, doncs, diguéssim, al carro gros
de la festa que és avui, que és Sant Jordi,
que té força tradició, doncs, en el nostre país,
i que, bé, les estadístiques diuen que el 80 o gairebé el 90%
de la gent que compra algun llibre a l'any el compra avui, no?
I és evident, doncs, perquè els que hem de funcionar,
encara que no tinguem del tot la mentalitat com a empreses,
hem d'aplicar criteris, doncs, empresarials,
i no ens podem desmarcar d'aquests carros, diguéssim,
mediàtics i promocionals i festius, no?
I, bé, intentem, dintre de les nostres mesures,
cada qual, doncs, vull dir, més a fons o no tant,
com és el cas nostre, doncs, en ser presents
a la festa de Sant Jordi,
publicant, doncs, allò que ens sembla que el públic,
doncs, si més o no, pot considerar com a útil.
Aquí tenim una part de la informació,
també hem donat un cop d'ull als llibres del mèdol.
Hi ha diferents llibres de diferents temàtiques,
però insistim en aquesta especialització.
Jo, per exemple, vaig rebre la informació d'aquesta col·lecció,
que és una delícia, a més, una mica de com es ven de Sant Jordi
i més la Rosa, la novel·la rosa.
És una col·lecció de novel·la rosa que vau iniciar fa un quant temps
i que ja té 13 llibres publicats.
Sí, però és que, i no en tindrà més, el tema és aquest.
Mira, nosaltres som una mica singulars, no és que...
Sí que veieu molt a la vostra.
Jo penso que sí, mira, Iolanda,
nosaltres fa 15 anys que estem publicant
amb el segell d'edicions del mèdol.
Portem més de 350 títols ja publicats en diferents col·leccions.
Jo, personalment, provinc del món editorial
des de bastant abans d'estar amb edicions del mèdol.
I bé, doncs, amb el temps, la gent va coneixent més
les virtuts i les misèries de tots els sectors.
I bé, doncs, nosaltres, en aquests 15 anys,
en aquesta ciutat, doncs, hem conegut molta gent
de les que ha publicat i segueix publicant.
I bé, ens hem conegut, diguéssim, no massa,
però ens hem conegut una mica més.
I bé, doncs, cada qual, doncs, va seguint el seu camí.
I nosaltres, doncs, volem, per damunt de tot,
seguir publicant i seguir treballant amb la nostra feina,
doncs, i sentint-nos còmodes, sentint-nos bé.
I hi ha bastanta hipocresia, doncs, en aquest sector,
en aquest sector, desitgem dels escriptors,
també de les editorials mediàtiques,
de les polítiques culturals,
que cada vegada són més polítiques i menys culturals.
I bé, nosaltres no som com, no sé,
una pedreta a la sabata que fem una mica la veu de la discòrdia.
Procurem ser crítics com independents,
que som de qualsevol partit o grup de pressió o mediàtic.
I amb aquesta independència, doncs,
ens porta, doncs, a ser lliures per poder dir
el que pensem i el que volem en cada moment.
Per això feu gestos com, per exemple,
a partir d'un cert moment vau decidir
que a cada llibre posaríeu el que costa cada cosa.
Sí, exacte.
I això és per l'editorial, això per l'autor, això?
Exacte. I ho estem fent.
Des del mes de novembre que vam començar,
ja portem 10 o 12 títols publicats
i podeu veure a la darrera pàgina de cada títol
el detall de com es distribueix
el que paga el lector a la llibreria.
Als 10, 12, 8 euros que li costa,
amb els nostres llibres la gent sap
què ha costat la producció,
què es reserva per la distribució,
què es guanya l'autor,
quants impostos hi ha,
que és l'IVA del 4%
i quin marge queda per l'editorial.
I qui amb aquestes dades vulgui fer més preguntes,
jo estic disposat a contestar-les totes.
Allò, l'editor contesta, eh?
El lector pregunta i l'editor contesta.
Allò podria ser un servei així.
Sí, però hem de ser una mica prudents,
vull dir, no s'han de donar, penso, eh?,
totes les informacions pures i dures,
vull dir, tal com són en realitat,
sinó que s'ha de donar a la gent informació
perquè li serveixi, si és que li interessa el tema,
doncs tirar del fil.
i com et deia, qui vulgui tirar del fil d'aquest sector,
de saber, diguéssim, l'economia, com es belluga,
qui és el que en realitat es guanya la vida,
els autors mediàtics, els que no són escriptors,
però que publiquen per Sant Jordi
i que aprofiten els seus espais de televisió
per fer la seva propaganda,
doncs vull dir, bé,
qui vulgui preguntar, que pregunti,
doncs algunes editorials contestaran,
nosaltres segur que contestem.
Nosaltres ara et volem preguntar pels llibres, eh?,
i esmentaven aquesta col·lecció de novel·la rosa,
una col·lecció, podríem dir,
tancada i que ara es pot adquirir,
i no estem fent una falca publicitària,
és que realment és una delícia,
tenir tot un conjunt de novel·la rosa en català,
que no hi ha precedents.
Sí, mira, perquè veus els singulars,
ni bons ni dolents.
Però a l'estil corintellado,
però diguem-ne passat pel tamís d'aquí,
de la nostra cultura.
Aquesta col·lecció de novel·la rosa
que li vam dir,
bueno, s'ha que ells dient,
però no es publica més ja,
es diu Rosa de Petit Mení,
i amb el seu moment,
que va ser l'any 77,
vam comptar, doncs,
la impagable ajuda,
doncs, d'una actriu,
que és la Montplans,
exmembre de la Cubana,
que representant un paper
d'un personatge fictís,
evidentment,
que es deia Consol Sirera,
doncs, va donar, doncs,
la seva imatge per promocionar,
doncs, aquesta col·lecció
de novel·les roses en català,
que tenen la particularitat
que estan escrites amb pseudònims,
però al darrere de cada pseudònim,
i no serà ara el moment
en què jo desvetllaré
qui s'amaga darrere d'aquests pseudònims,
però puc garantir
que són escriptores,
de primera línia d'aquest país,
que per encàrrec nostre,
en el seu moment,
van arribar a fer fins aquests 13 títols
d'aquesta col·lecció de novel·la rosa,
que, doncs,
el mercat ens ha portat, doncs,
a que el número 14 ja no surti,
perquè en 13 en vam tenir prou,
va ser, doncs, una iniciativa,
vam disfrutar molt fent-la,
però no vam aconseguir situar
amb els mínims
que convindria haver situat
aquesta col·lecció
perquè fos equiparable,
si més no a nivell d'interès del públic,
el que són avui dia
les novel·les roses en castellà.
Ens consta que algunes d'aquestes autores,
que deies,
s'ho van passar molt bé
escrivint, doncs, títols,
atenció,
perquè quan parlem de novel·la rosa,
parlem de novel·la rosa,
l'amor és sec,
no siguis cruel,
amor congelat,
40 anys,
no són res,
com deia el tango,
exacte,
cosa de torri de tardor,
passió trasatlàntica,
clar,
és que són uns títols
que dius,
aquí darrere
hi ha d'haver
molta diversió,
molta diversió,
Hi havia molt de marro,
hi ha molt de marro,
sí.
Hi ha un altre,
hi ha un títol que,
aviam,
jo ara parlo des de la perspectiva
absolutament personal,
ja t'ho dic ara,
a mi un títol d'edicions al mèdol
que m'agrada particularment,
que és aquest
d'on venen els nens
i com es fan
segons la tradició popular,
que ha estat
Premi Joan Amà
des de Cultura Popular
l'edició del 2003,
és un llibre deliciós.
A dir que sí.
I tot i que és un llibre de recerca,
és un llibre per a tothom.
Sí, aquest llibre
és un pou de ciència.
Aquí ens desvenden de París,
aquí ens desvenden altres coses.
No,
poden passar per París,
com poden passar per molts d'allò.
O per sota una col.
Sí, sí,
com sigui.
La fantasia,
el que hem d'afegir
tots plegats
a qualsevol cosa que llegim,
en especial temes
de Cultura Popular,
com és aquest títol
que has estat citant,
doncs vull dir,
si no afegim,
doncs vull dir,
la nostra imaginació
i no ens intentem situar
en el lloc
i sentir-nos una mica protagonistes,
de res serveix
i res ens ensenyen
ni res ens aporta
el fet de sortir avui
i comprar molts de llibres.
Vull dir,
aquest llibre en concret,
com és el seu autor,
el Joan Solé Migó,
és un pou de ciència
per poder escriure
aquestes 160 planes
que té el llibre.
Ell ha hagut de recórrer
infinitat
d'enciclopèdies,
de fantasia popular,
de tradicions,
de costums,
del Joan Amades,
d'altres folcloristes
molt coneguts,
per arribar,
doncs,
a extreure
només la part aquesta
a la que fa referència
al contingut del llibre,
que és
d'on venen els nens
i com es fan.
I ens diu
la tradició popular
com ha anat tractant
aquest tema
del naixement
i la concepció
dels ésor humans.
S'arriben a dir coses
absolutament curioses,
algunes d'elles,
sobretot a les persones
que venen,
més aviat tenen un origen
al camp,
a la vida rural,
segur que els són familiars.
sí,
perquè tots,
ara,
els que estem a la ciutat,
cada vegada menys
podem entendre
com viu la gent del camp,
però si ens traslladem,
només que sigui
una visió enrere
de 50,
60,
80 anys,
doncs,
no hi havia
les ciutats,
no hi havia
les aglomeracions
i les ciutats
que hi havia,
que sempre hi ha hagut
ciutats grans
i pobles petits,
però les ciutats
fa uns quants anys
no eren tan grans
ni el poble
eren tan petits,
estava la cosa més barrejada,
no?,
i els que els tocava
viure a la ciutat
entenien,
doncs,
vull dir,
els problemes
que podia tenir el pagès
mirant el cel cada dia
si plovia o no plovia
o plovia massa
i els pagèsos
també podien entendre
una mica,
doncs,
el que a la ciutat
lligessin cotxes
i toqueixin el clàxon
i aquest tipus de coses,
no?,
ara és un poti-poti,
vull dir,
ara tots estem a tot arreu
i ens sembla
que ningú estem a cap lloc.
En matèria de cultura popular
continueu apostant
per aquesta col·lecció
Joan Amà
des d'un format petitet
que són uns llibres encantadors
també,
els números
en els quals
poseu èmfasi ara
parlant del llenguatge
de les bèsties
i de les coses,
el refreny de les dones
i les campanes.
També els poden trobar
aquest Sant Jordi,
però també parlem
de noms propis
de la literatura
més propera,
literatura de personatges
que han tingut
un important paper
al llarg
de la nostra història
local,
fins i tot,
no?
Sí, sí,
aviam,
nosaltres publiquem també
doncs,
dintre de la col·lecció
fòrum,
que són els dos darrers títols
que nosaltres publiquem
d'aquesta col·lecció
perquè ja vam fer públic
que decididament
ens retiràvem
com a col·lecció
de publicar temes d'assaig,
temes de poesia
i temes de narrativa
perquè creiem
que en aquesta ciutat
i en aquestes comarques
ja hi ha suficient
oferta editorial
perquè nosaltres
no ens puguem permetre
el fet d'especialitzar-nos
en aquella temàtica
que és la que més bé
ens hi sentim
que és la cultura popular,
no?
I com deia,
doncs,
amb aquesta col·lecció
de fòrum
publiquem
justament
el Premi d'Assaig
Rovira i Virgili
2003
que és el Poeta
Sense Qualitats
de Jordi Julià
i un altre estudi
sobre el Santuari
de Caral
que està
doncs,
al damunt de Berga
la presentació
Sí, sí, sí, que és important el que passa que avui dia publicar un llibre no solament s'ha de fer des del punt de vista de l'editor
per la conveniència o la importància del contingut de l'original que t'arriba a les mans,
sinó del mínim d'exemplars que et sents capaç de poder vendre.
I amb això ja entraríem el que hem dit al principi, que requereix posar en marxa un engranatge promocional
que no tots els editors estem disposats a jugar aquest paper.
Pràcticament són les 12 del migdia, hem de donar pas a les notícies.
Joan López, director d'edicions al Mèdol, moltes gràcies per acompanyar-nos també a aquest Sant Jordi
i esperem que ens trobem abans, però per Sant Jordi l'any que ve amb seguretat.
Home, com a mínim, gràcies per tot.
Moltíssimes gràcies, adeu-siau.