Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Vull dir que en grups de nens.
Que tenen tipus de menjar diferents.
En textures diferents.
Sobretot la textura per cada un dels nens.
Pot ser diferent.
I després els mateixos professionals.
Aquests nens no mengen de manera autònoma.
I per tant són nens que necessiten un persona que els doni el menjar.
I per tant també és un moment difícil.
I pot ser empregat cinc minuts com una hora i mitja.
Perquè cadascú fa al seu ritme.
gestos quotidians com alimentar-nos
dutxar-nos en el servei
desplaçar-nos d'un lloc a l'altre
que per nosaltres no li donem importància
que és una qüestió instantània
per a aquestes persones cadascun d'aquests gestos
és gairebé una epopeia
moltes vegades, no?
Sí, sí, abans
quan estaven fora del micròfon
estaven parlant del tema de la piscina
del muntatge que s'ha de fer perquè
els nens puguin anar a piscina
que hi van un cop per setmana al taller
i un cop per setmana a l'escola
i la residència
i resulta que el muntatge que s'ha de fer
és increible
el moviment personal
el moviment de vestidors
de vestir els nens, de desvestils
el tema del transport
el transport adaptat
clar, qualsevol
cosa quotidiana
que per nosaltres pot ser força senzilla
doncs per als nostres nens
és una verdadera aventura
no tant a nivell d'institució
però a nivell particular de famílies
això també implica una despesa econòmica importantíssima
sí, sí, qualsevol activitat
que es vulgui fer
adaptar la casa
exacte, la casa doncs has de tenir portes amples
perquè passin les cadires de rodes
has de tenir dutxes planes
perquè el millor és doncs dutxa i no banyera
has de tenir una miqueta la casa adaptada
i això doncs hi ha recursos
hi ha ajuts sobre aquests recursos
però jo penso que és més
per exemple la qüestió de temps que dèiem
clar, anar a la piscina
per banyar-nos mitja hora o tres quarts
doncs has de tirar-te tot un matí
per poder moure tot el personal
per poder moure tota la logística del tema
i molts de cops
doncs anar a colònies
per exemple
anar a colònies és tot
és increïble
però hi ha neu
Sí, sí, tots els serveis van de colònies
van alguns una setmana
alguns quatre dies
segons el viatge
al llarg que sigui
doncs hi van més o menys temps
però sí, sí, tothom va de colònies
ara bé
hi ha que treure-los el barret
doncs de com s'ha de muntar
organitzar, coordinar
tot aquest moviment
perquè si no
qualsevol cosa d'aquest estil
que no estigués fet
amb una miqueta de cap
doncs no es podria fer
perquè ja és evident
que els nostres nens necessiten
aquesta manera de fer diferent
ja tinc aquí la...
María
No sé què les das, eh
¿Por qué?
Oh, tots la María, la María
Digo, bueno, pues
debe ser esa señora
que he visto yo
que ha pasado
y en un momento
pues ya ha tocado
a tres o cuatro críos
y se ha ido aquí
y se ha ido allá
Cariño, que es lo que necesita
mucho cariño
¿Cuánto tiempo hace
que estás en la montañeta?
Pues llevo dos años
desde que se inauguró la residencia
¿Habías trabajado en un centro
que hubiera niños y personas
con estas necesidades especiales?
No, no exactamente
trabajé en el colegio de prácticas
pero también con niños
Pero es diferente
Totalmente
¿En qué sentido?
Uf, hay muchísima diferencia
de aquel colegio a este
Muchísima
Hombre, ahora mismo
estás dando la mano
a una niña que está a tu lado
que te está mirando así
con una devoción
digo, uy, estas se conocen
de hace tiempo
Sí, ya nos conocemos todos
Aquí el que más y el que menos
todos me conocen
¿Conocéis bien a María, verdad?
Todos
¿Eh?
¿Conocéis bien a María?
¿Trabajas en la lavandería?
Sí, trabajo en la lavandería
y los desayunos
también se los hago yo
a los niños de la residencia
¿Y ellos te buscan
con la mirada
algunos?
¿Cuando pasas
siempre esperan
que les digas algo?
Me gustaría que mucha gente
viniera y los viera
porque el otro día
fue muy bonito
cuando se hizo
la troubada de padres
la gente del exterior
que no vive
o sea, que no está dentro
es que esos niños
no sienten
no sé cómo podéis trabajar allí
y entonces
si tú los vieras
la cara de alegría
que tenían bailando
y haciendo cosas
o sea, hay que verlo
para creerlo
no se lo pueden creer
la gente
Eso que dices
está bien
me dices
esos niños
no sienten claro
muchas veces
y lo que sí es cierto
es que en los
Hay que trabajar aquí
para saber
En general
y en los últimos años
parece que lo que se intenta
o lo que se intentaba
o lo que se pensaba
que solo era necesario
era proporcionar
bienestar material
bienestar físico
que la calidad de vida
solo pasaba
por ese bienestar material
que evidentemente
es imprescindible
pero hace falta algo más
porque sí que sienten
y sí que perciben
todo lo del exterior
Lo sienten todo
o sea
te echas una sonrisa
te hablan a su manera
todo, todo
igual que una persona
normal y corriente
tienen su deficiencia
pero son exactamente
igual que nosotros
Vaya, si lo siento
yo he perdido la pista
a una de las chicas
que está desde el principio
no sé si ahora está o no
que cada vez que acababa
una canción
pedía otra
Diana
Diana
Diana
debes estar harta de mí
porque no hago más que hablar
y no dejo que canten
no, no
tranquila Diana
que no te voy a ir con el micrófono
que parece que os asusta
un poquito el micrófono
sino que lo que vamos a hacer
es cantar otra canción
vamos a cantar otra canción
Alcándal Sussells
Teresa
doncs vinga
quan vulguis
venga
gracias
tamés
no
paguis
ah
i
np
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Premi d'Educació de la Generalitat
i teniu projectes. Projecte
de 0 a 3 anys, el tema del voluntariat.
No fem la carta
al rei ni res d'això, sinó parlem de
projectes, com per exemple
el tema de la jardineria, tot plegat.
L'any 2005, què és el que voleu
dur a terme i
què es podrà realitzar i què no,
en principi?
De moment
anem a dir que tenim resolt
el projecte del jardí terapèutic
com a nivell financer.
Ens falta a nivell tècnic, perquè
aquí hi ha molta roca, és un
lloc on hi ha molta pedra
i el tema de poder fer el jardí
implica màquines
i tal. Però a nivell
financer està força bé, perquè
Caixa Tarragona, la Fundació Caixa Tarragona
ens va premiar amb
3 milions de pessetes, o sigui uns 18.000 euros.
La Diputació de Tarragona
també ens ha ajudat en el jardí.
El propi Ajuntament de Tarragona,
vull dir, abans ja feies ment
a uns patrocinadors ja constants
que són a la Diputació i a l'Ajuntament
i aquest jardí terapèutic serà una realitat
jo crec que en aquí de primavera.
Us convidarem a que veieu el jardí
i que el pugueu trepitjar.
Després, també ja és una realitat,
un projecte que feia anys que ja teníem entre mans
i que no hi havia dificultats
en el tema finançament,
que era el tema de la
la furgoneta adaptada.
Nosaltres, el tema de moure'ns,
allò que dèiem abans,
és una dificultat molt gran
i necessitàvem un vehicle adaptat.
Vam estar mirant
amb el Joan Icán Nadal,
amb l'alcalde de Tarragona,
amb l'Once,
ara en aquest moment amb Jordi Tous,
el director de Benestar,
i entre tots al final
també serà una realitat
dintre d'un parell de mesos, segurament.
I el projecte més gran,
que no el més important,
però sí que és el més gran
i jo crec que és un projecte
que espero que es faci realitat aquest any
o que es comenci aquest any,
és la segona i tercera fase de residència.
Ahir, abans d'ahir,
es van aprovar els pressupostos de la Generalitat.
No sabem encara
si a nosaltres ens ha tocat la grossa o no,
però hi havia una subvenció demanada
a la Generalitat de Catalunya
per a l'edificació.
Pensem que l'edificació
d'aquesta segona i tercera fase
està valorada amb més d'un milió d'euros.
De quantes places parlaríem?
Estiríem parlant,
i va sorgir una nova llei
el novembre del 2003,
de llars i residències,
que limitava una miqueta l'espai,
o sigui, que donava més metres quadrats per nen.
I llavors això feia que en un principi
aquesta residència estava dissenyada
en total per 60 nens,
60 nens, nois, noies,
a durs,
i ara en aquest moment pensem que no arribarem a la cinquantena.
Per aquesta qüestió d'adaptació a la nova llei,
doncs no arribarem a una cinquantena,
ni que hem de tornar a dissenyar el projecte.
Una vegada tinguem aquest pressupost assignat,
ens hem de moure encara més,
perquè aquest pressupost suposarà un 50 i escaig per cent de la inversió.
possiblement hi haurà una subvenció també del 0,52% de l'IRPF,
i després jo crec que aproximadament sobre uns 40 o 50 milions de pessetes,
o sigui, aproximadament uns 300.000 euros,
ens els tocarà posar a nosaltres els pares.
que després del final anirem a veure a tota la...
Jo crec que...
He de dir que jo des que soc president fa 3 anys
que hem rebut molt de suport de tota la societat tarragonina en general.
i penso que això ho és d'agrair
i ara que jo tinc l'oportunitat ho he de fer
perquè penso que ells venen aquí i veuen les coses que s'han fet
i veuen on estan invertits aquestes subvencions,
aquests recursos,
i estan molt contents que sigui així,
però nosaltres hem d'estar molt contents
que ells tinguin aquesta sensibilitat amb nosaltres per tirar endavant això.
Tenim altres projectes en marxa,
tenim el tema de 0,3 anys,
que és un projecte que jo crec que aquest projecte en parlarem més,
perquè és un exemple de quina manera es pot fer un projecte
entre diferents administracions,
posant-se tots d'acord,
i a més a més amb diferents colors polítics.
I això és una cosa innovadora
i per tant ha de ser notícia...
Ha de ser notícia perquè fa una setmana
estàvem reunits aquí en el centre,
doncs l'alcalde Joan Miquel Nadal
i els directors dels serveis territorials de sanitat,
de benestar i família i d'educació,
per posar-nos tots d'acord
a veure com afrontàvem aquest projecte.
És un projecte pioner a l'Estat,
és un projecte que no hi ha model,
per tant ens l'hem d'inventar.
Tenim una persona en el nostre centre
doncs experta en l'estimulació primerenca,
en l'estimulació precoç,
ens hem d'aprofitar d'aquests recursos que tenim
i és una gran necessitat pels pares
que els hi neix un fill, allò que dèiem abans,
i que canvia tota la seva vida.
Bé, nosaltres hem de fer el possible perquè això no sigui així.
Doncs després de 27 anys de funcionament,
el Centre d'Educació Especial La Muntanyeta té un currículum,
i el que és més important, que té un futur brillant,
que tots els projectes es puguin dur a terme,
perquè en definitiva no és el problema entre cometes
o el tema d'uns pares d'unes famílies,
tothom forma part de la mateixa societat
i imagino que som tots els que poc o molt ens hem d'implicar.
Moltíssimes gràcies, Jaume Marí,
president de la Fundació, per deixar-nos venir avui.
Ha estat un plaer, de veritat que sí,
i si ens ho permeteu tornarem, si ens convideu.
Aquesta és la vostra cara.
No hi ha des d'avui,
que estàvem parlant abans,
que sempre quan veu una emissora,
és el primer cop que venen aquí al centre
a fer un programa en directe i a fer un programa de tanta durada,
doncs jo tenia els meus dubtes a nivell organitzatiu,
no a nivell...
No, perquè és un trasbals.
Exacte, i en canvi, doncs,
per nosaltres ha sigut, jo crec que,
ha sigut una satisfacció tenir-nos aquí,
ha estat molt bé, el programa a mi m'ha agradat personalment
i crec que tothom podrà dir el mateix,
espero que als vostres oïdors també els hi hagi agradat
i espero, doncs, que, ja dic,
que aquesta és la vostra cara, quan vulgueu.
Tornarem i ara farem un brindis per Nadal,
però posats a agrair...
Jo vull agrair, i a més, de veritat,
i sembla, mira, com que deuen ser amics,
ho diuen, però ho dic sempre,
l'estudi de música de Tarragona.
Toquem el Pitu, com diu aquí, el xulet...
Eh, que veniu? I venen.
Teresa, us ho agraeixo a tots
i el que li dic a la Teresa,
ho dic a tots els alumnes de l'estudi de música,
la gent de l'Alcamp,
la gent de Valls,
que també ha vingut una bona representació,
de forma absolutament desinteressada
i, a més, amb entusiasme.
Teresa, de veritat, moltíssimes gràcies.
A vosaltres, ja ho sabeu.
Deixem una menció especial
al nostre pianista de capçalera,
el José Álvaro Davi.
Jo ja fa anys que també ve de bolos amb nosaltres, eh?
José Álvaro, gràcies, de veritat.
De res, home.
Estem preparats pel que faci falta.
És un tot terreny, aquest home.
És fantàstic.
I a tothom de la muntanyeta,
moltíssimes gràcies.
Els oients del matí de Tarragona Ràdio,
els companys tècnics,
el Lluís Comas,
el Joan Maria Bertran,
que s'han ocupat que tot això
arribés en condició a casa seva.
i res més, desitjar-los unes bones festes,
que ens retrobem dilluns, dia 27,
una horeta més tard.
Fem una mica d'horari de vacances
a partir de les vuit del matí
i ara, a dos quarts de dues,
arribaran les notícies.
A l'espera de les notícies,
que estem preparats per cantar?
Doncs ens acomiadem amb una Nadala.
Tots a l'hora, d'acord?
Doncs vinga, tothom a cantar.
S'estan preparant els músics,
els cantaires...
Farem los peces en el río,
a més a més,
que és la que s'han preparat
els joves de l'escola.
A més, com que cantem tots,
els que no sabem cantar no es notarà.
Així abulto.
Gràcies.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Bon Nadal a tothom.
Gràcies.
Gràcies.